Dos minuts, serà un quart d'una del migdia,
gairebé un quart d'hora que continuen repicant les campanes.
Ha començat a les 12 del migdia des del campanar de la catedral
i aquest repic general de campanes continua de fons.
Ara sí que tenim una banda sonora, una mica diferent i en rigorós en directe,
però per música en directe la que podrem escoltar d'aquí una estona també,
des d'aquí, des de la plaça de les Cols o des del Pla de la Seu,
que és el lloc on estem ubicats.
Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Bon dia, bona hora.
Hem escoltat fins a les 11 dels estudis, tranquil·lament has anat venint cap aquí.
Hem pujat i pel carrer Major hem vist ja els diferents músics d'aquestes 19 formacions
que ara podrem escoltar, dues vessants, d'una banda els que tenen moltes ganes de tocar
i els d'altres veien reflectida la festa intensa.
La nit és molt llarga i molt dura, eh?
Alguna deia, no sé què, de 5 de la matinada, després no ha volgut, continua escoltant.
No sé si és el cas del Roger. Hola, Roger, bon dia.
Jo sóc d'aquests de la festa, bon dia.
Jo és que et veig una mica acabat.
I perdona, eh?
Si una mica tocadet, migdiada podrem fer avui, perquè si no et veig un futur una mica complicat
amb el que us ve a sobre, eh?
Sí.
Ha començat, això, com aquell qui diu.
Sí, ha començat i ara ve-ho fort i la gràcia també és ara, també, no?
Molta gent, no?, ahir a la nit, pertot arreu, també.
Sí, home, això és bo, no?
Jo recordo baixades de l'àliga amb molta menys gent fa uns quants anys
i és impressionant com progresa any a any, sigui entre setmana, cap de setmana.
Jo crec que si programessin una altra baixada de l'àliga o alguna altra d'aquest tipus,
qualsevol altra dia de la setmana, també hi haurien milers de persones que hi vivien.
Jo crec que és independent de l'hora.
Ja ho comentàvem, si en vez de ser a les 12 ho fessin a les 3 de la matinada,
jo crec que la gent aguantaria igualment.
El Jordi no sé si és un dels damnificats, també, de la nit.
No, perquè tenint en compte l'hora que he entrat aquest matí, no ho direm i m'he reservat.
Em fa molta por quedar-me sense veu divendres i dissabte.
Ja diumenge el concert dels Pets em va passar factura de la nit anterior
i més val prevenir que curar.
Aquesta nit sí que intentarem deixar-nos veure per la plaça de la Font,
però avui no coneix els seus límits.
De fet, tu actues demà tardet, perquè és l'hora dels castells,
no cal que matinis molt demà.
No, tampoc no.
O sortir aquesta nit.
Podem sortir aquesta nit.
Comença l'hora, però diumenge començava a les 12 i a aquesta hora es nota.
Aquesta cosa ja va diferent.
Bé, divendres i dissabte, òbviament,
l'atenció castellera s'entrarà en bona part en de la festa major de la ciutat de Tarragona,
però els xiquets de Tarragona, com a colla,
celebraran el seu 35è aniversari amb una diada singular, poc convencional.
Es tracta de fer una mica de memòria, recordar altres temps,
en els quals probablement en Roger no va néixer.
Probablement.
Perquè tu 30 anys no els tens ni de bon tros, per tant, ni havies nascut.
Per tant, el que fareu és fer una proposta nostàlgica,
jo m'imagino també divertida alhora,
i pedagògica, ara que es porta tant això de fer pedagogia de la festa,
d'explicar als més joves o intentar de dir, ei, que ara els castells són així,
però abans la cosa era diferent, no?
Sí. Home, del que es tracta no és tant com recordar el nostre 35è aniversari,
sinó mirar bastant més endarrere, sinó cap als anys 20, cap als anys 30,
tal com es feien els castells en aquella època,
la indumentària una mica, l'estil.
Es persegueix res, buscar una manera divertida de sortir de la voràgina aquesta,
dels dos dies de Santa Tegla tan durs, tan intensos.
Fent una mica d'història de ficció, des de la teva perspectiva actual,
què penses que dirien aquells castellers si aixequessin el cap i veiessin el panorama avui en dia?
Home, jo crec que s'assostarien una mica del que s'ha aconseguit i de la manera que s'ha aconseguit,
perquè físicament els castellers hauran canviat molt,
en aquelles èpoques tothom treballava al camp, hi havia molta més força,
ara, en canvi, el món està més tecnificat i...
Però escolta, hi ha gimnasos magnífics, i molts hi van, o no?
Molts hi van, però jo crec que el gran boom dels castells és més aviat tècnic,
més d'un altre caire, no tan físic com en aquella època, no?
Jo crec que s'assostarien.
Els agradaria?
No ho sé.
Es quedarien perplexos, si més no, no?
Abans parlava d'astèrics, dirien estar bojos aquests romans o aquests serrables.
Sí, perquè un casteller dels anys 25, si sabés que a Vic han fet castells amb folra,
jo crec que s'assostaria molt.
Com heu preparat aquesta trobada o aquesta anada?
Bé, és una tradició que s'està establint a la colla, ja és el tercer any que ho fem,
cada dos anys, cada tres anys, depèn, ho anem repetint, i bé, és com un acudit, una broma interna,
és una cosa bastant divertida, la gent és com una espècie de disfressa, fer castells disfressats.
La gent s'ho prenen així, cap a dins.
A veure, el primer any vau haver de dissenyar i mirar una miqueta quina roba us havíeu de posar.
Sí, sí, el primer any va ser més pedagògic per nosaltres i ara tothom ja té guardat l'equipament suplent
de la diada a l'antiga a l'armari.
A veure, com és aquest avillament per fer aquesta...?
Bé, el tema és que a principis de segle els castells es feien vestits de carrer a la pinya.
La pinya anava amb uns pantalons normals, una camisa normal, no hi havia un senyal identitari de colla,
i els castellers que pujaven al troc més o menys intentaven anar tots conjuntats amb una camisa blava,
però ni pantalons obligatòriament blancs tots, ni camisa a ratlles com portem ara,
no hi havia un ordre establert.
Suposo que també és un reflex del que era l'època, econòmicament parlant, no hi havia...
Quanta gent hi participeu al final, quan està tot acabat?
Doncs bueno, això...
I a punt d'iniciar l'activitat que ara comentarem.
Això dependrà una mica perquè, clar, és el tercer dia seguit fent castells...
Dependrà, diguéssim que dependrà.
Tot anirà en relació...
És a dir, el nombre de participants en aquesta activitat és aleatòri.
Només tenim una base fixa, que és la base fixa de la colla, la gent que s'implica, que diu...
Bé, doncs si s'ha de disfressar, disfressem, si hem d'anar aquí i anem.
I després suposo que hi haurà una massa fluctuant que oscilarà.
Calculo que uns 70-80 serem tranquil·lament.
Tampoc anem a fer coses molt ambicioses, si es pot es plantejarà determinat tipus de castells,
però els castells no és el més important en aquesta diada.
Les diades importants de castells són demà i demà passat, diumenge és per passar-nos-ho bé i...
De les diades ens reservem qualsevol comentari?
Sí, sí, evidentment.
Perquè això ja sabem que hem de dedicar-hi moltes hores i molta ràdio.
Què és el que fareu als que pugueu participar d'aquesta?
Perquè no només us vestireu, fareu alguna cosa més, no?
Sí, el que farem, bueno, si t'explico una mica el programa, a les 11...
Bé, hi ha un esmorzar a les 10, el qual sincerament no...
Ui, quina nit que hem passat, Roger, de veritat, eh?
Quina nit, quina nit que hem tingut de festa!
Doncs imagina't, imagina't el que falta.
A l'esmorzar de la colla és a les 10, el que passa que això només és per la gent gran,
els joves suposo que arribarem, tocades les 11, que és quan comença la cercavila,
i llavors el que es fa és emulant el ritual antic que era anar pels comerços o entitats afins a fer castells.
En aquella època es cobrava, o sigui, tu anaves al bar de tal persona o a casa de tal persona,
feies un pilanet, un castellet i ells passaven el barretet o el que sigui i donaven uns diners.
La gent del públic, la gent de la casa, la gent del carrer.
I el que farem és una mica això, anirem per locals o entitats que ens són afins ara en l'actualitat,
que són de gent de la colla, que sent que s'implica, que col·labora,
i anirem fent una espècie de cercavila.
Primer començarem per aquí, per la part alta, per la plaça del Fòrum, la plaça de les Colts,
anirem baixant cap a la plaça de la Font, farem una mica de... un tomet, una horeta i mitja i...
I ja cap a casa.
Sí, a descansar.
A descansar una mica, que Déu-n'hi-do.
Aviam, és el tercer any, això vol dir que tindrà continuïtat,
ha caigut bé aquesta activitat en el col·lectiu de la colla.
Sí, té cert caràcter que ofereix que les persones de la colla s'impliquin, és divertit.
Un dia pujar amb gorra és divertit.
Roger Peiró, et deixem que descansis, que vaja a descansar, queda molta Santa Tegla,
molts castells, molta festa, moltíssimes gràcies.
T'ho agraïm de veritat, que aquí al migdia té el seu mèrit.
i nosaltres ara farem aquest petit trasllat i ràpid trasllat
perquè els músics han començat ja a arribar a la plaça de les Cols.
Escoltem una mica de música, la publicitat i en uns moments continuem
des del Pla de la Seu, des del matí de Tarragona Ràdio.