Passen quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
en aquest dimecres 30 de novembre.
Només 48 hores que un grup de catalans
i també de gent de les comarques terraronines
s'envasin cap al Sàhara.
Una vegada més hi haurà una àmplia expedició
de gent de l'associació catalana,
d'amics del poble saharaui,
que aniran a passar aquests dies del mes de desembre
aprofitant també el pont festiu de la setmana vinent,
que aniran justament a la Sàhara
a parlar, a veure familiars amb els que tenen relació
justament per aquells nens que venen a l'estiu
a passar un temps dels mesos de juliol i d'agost
amb famílies d'aquí de Tarragona.
Però també hi haurà la presència de membres
de l'agrupació cultural i recreativa de bombers
de les comarques terraronines
que van participar i a fer possible una xarxa,
un projecte de millora de comunicacions
perona curta en els territoris alliberats
del Sàhara Occidental.
En fi, de tot plegat, parlarem durant els propers minuts
amb l'Andreu González, que és un dels bombers,
un dels membres d'aquesta agrupació cultural i recreativa
de bombers de les comarques terraronines.
Andreu, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya Josep Maria Andreu,
que és un dels membres, una de les persones,
que anirà també representant l'associació d'amics
del poble saharaui aquí a Tarragona.
També, Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Andreu, sou tres bombers que anireu a...
En fi, durant tots aquests dies, pràcticament una setmana,
anireu a fer què, exactament?
Bueno, en principi s'ha d'ampliar un projecte
que ja s'ha començat fa quatre cops.
És un projecte molt ambiciós
i en realitat no es veu el fi, no?
Vull dir, és un projecte de comunicacions,
hem començat pels pobles,
hem ampliat vehicles,
hem comunicat emissores portàtils
i ara, per problemes que hi ha de distàncies,
es comencem a anar-me'n de cara al sud,
als pobles que estan més llunyans,
que en les freqüències que nosaltres treballàvem
o hem comunicat a aquests pobles,
no és suficient i baixarem a una curta.
I quin tipus de material heu de fer servir?
És a dir, quin sistema utilitzareu?
Perquè el que preteneu, bàsicament,
el que cal és que aquests pobles,
que estan separats a vegades per molts quilòmetres de distància,
puguin tenir algun tipus de comunicació.
Com ho fareu, tot això?
En principi, la idea original
es va copiar una mica
de l'estructura que nosaltres teníem a Bombers.
És un sistema de comunicacions
que va entrellaçant freqüències.
La feina és molt dispar.
L'últim projecte hi vam reparar
equips que tenien,
que entrelaçaven freqüències 480.
La feina és increïblement...
No saps ben bé què faràs.
El que sí que tenim clar i senyit
és el nostre projecte.
Nosaltres el que farem serà
muntar equips d'ona curta,
anirem als pobles que estan ubicats
al Sàhara alliberat,
diguem-ho així, d'aquesta forma,
i anirem intentant entrellaçar
el que seria el Ministeri de Comunicacions
de cara al sur,
i el Ministeri de Comunicacions
estaria comunicat per 80 i 400
als poblats, emissores portàtils,
i una cosa molt important
serien els vehicles d'aigua.
De quines distàncies estem parlant a vegades?
Estos pobles,
280 quilòmetres,
seria el poble més proper
al Ministeri de Comunicacions
que estaria tindut.
Això és molt complicat o no?
Ho dic perquè la gent que ens estigui escoltant.
És realment un projecte
tècnicament complex?
o, en fi, per a vosaltres,
que més o menys sou especialistes en el tema,
és qüestió d'engegar-ho,
de posar-ho en marxa?
Complexe ho és tot.
En principi,
el bo que hi ha allí
és que no n'hi ha la contaminació
tecnològica que n'hi ha aquí,
estava tot més net.
Complexe sempre ho és,
el que passa és que és fàcil
muntar els equips,
el que passa és que ja no tens mitjans,
tots els mitjans els has de portar d'aquí,
no hi ha estructures,
muntar una torre,
es converteix en...
és una missió impossible,
diguem-ho així.
La veritat és que fàcil
però difícil a la vegada.
Josep,
m'imagino que, en fi,
aquesta iniciativa
o aquest projecte dels bombers,
que com dèiem ja s'ha fet
en anys anteriors també,
sobretot en les zones
dels camps de refugiats,
i que ara es fa en aquest territori
del Sàhara Occidental,
el que pretén és millorar
les comunicacions perquè moltes vegades
el problema és que bàsicament
la població està incomunicada,
aïllada pràcticament.
Efectivament,
això és un projecte
per comunicar
les poblacions ara
en aquesta fase que fem
dels territoris lliberats.
Clar,
amb unes distàncies
de 280-300 quilòmetres,
si has de dir una cosa
d'un poble a l'altre,
has de portar algun missatge,
tot això,
que has d'agafar el cotxe
i anar cap allà.
Llavors,
amb això
donem una facilitat
de dir,
bueno,
hi ha aquest problema
en aquesta població,
veniu a ajudar-nos
o el que sigui,
llavors,
aquests set assentaments,
grans assentaments
que hi ha
en els territoris lliberats
estaran comunicats
un a l'altre
i llavors,
a veure,
o es pot resoldre el problema
via ràdio
si un pot ajudar l'altre
o si necessita
finalment el desplaçament,
se fa el desplaçament,
no?
Però,
almenys que no estiguin aïllats
com estan fins ara.
Estem parlant
de set assentaments?
Set grans assentaments,
sí.
De quina població aproximada
estaríem parlant d'hons?
D'uns 70.000 habitants.
Hi ha algun problema
en concret,
sobretot que, clar,
aquestes comunicacions
s'han de resoldre
sobretot casos d'emergència,
m'imagino, no?
Efectivament.
Llavors,
intentarem això,
segons el que ens diguin
les autoritats d'allà,
ficar-ho al lloc
més emblemàtic
de cada assentament,
com pot ser,
suposem que serà
una espècie d'hospital
que tenen
o el centre administratiu
com un petit ajuntament.
Andreu,
això ho fareu només vosaltres tres
que aneu d'aquí
o necessitareu més ajuda?
Bueno,
en principi el projecte
el fem nosaltres,
però tenim la col·laboració
del Ministeri de Comunicació.
Normalment,
sempre ens ha acompanyat
una persona,
abans era el Larvin,
que per desgràcia
va morir,
i ara és el Hamma,
que és un col·laborador.
Nosaltres demanem
i ens faciliten
un tècnic
que de la mateixa forma
que ens ajuda
a muntar els equips,
nosaltres també el formem
perquè els pugui reparar,
els pugui mantenir
i normalment
que n'hi hagi
una petita col·laboració
en l'aspecte tècnic.
El formem,
formem els operadors,
també és bastant important,
normalment les persones
que han d'utilitzar
aquests equips
també li fem classes de formació
perquè sàpiguen
quins recursos tenen
i com es poden utilitzar.
Tot això ho podreu fer
aquesta setmana
o el projecte
haurà de tenir continuïtat?
Aquestes setmana
farem tot el que puguem
i més,
un cas anecdòtic
de l'últim projecte
jo li dic al Hamma
demanem més
i hem de fer
no,
és suficient,
és suficient
i no,
aprofita'm,
exprimiix,
què necessites
i la veritat
és que intentes
fer tot el que pots
aunque això et sacrifiqui
i dormir poc
com l'últim projecte
que vam arribar
a les set del matí
i a les deu
ja estarem muntant
un camió
de subministrament d'aigua,
doncs la veritat
és que aprofites
tot el material
és vostre
d'on el traieu
el material que portareu
cap allà?
Material és
tot del projecte
vull dir
és compartit
de bombers
tot en si
està dins del projecte
del pla econòmic
del projecte
és a dir
heu comprat material
s'ha hagut de comprar
moltíssim material
molt car
aquí participa
la universitat
molt bé
la universitat
és una de les grans
aportadores econòmiques
del projecte
què suposa
per vosaltres
com a associació
d'amics del poble saharau
i comptar
amb la col·laboració
i amb la participació
en aquest cas
de tècnics
dels bombers
que fan una cosa
molt concret
i que segurament
és molt especialitzada
què suposa
per vosaltres
com a ONG?
Bé
nosaltres hem tingut
la gran sort
de tindre
aquests magnífics
col·laboradors
que són els bombers
de l'agrupació cultural
de les comarques
de Tarragona
i amb aquest aspecte
tècnic
de comunicacions
han treballat
en les altres vegades
que s'ha baixat
als campaments
fabulosament
estem molt agraïts
amb ells
de la col·laboració
tècnica
que ens han donat
en cada projecte
i també estem molt agraïts
a la Universitat
Rovira Virgili
de Tarragona
que s'han subvencionat
amb molt bona part
tot aquests projectes
que han fet
de comunicació
en els territoris
deslliberats
que sense ells
no hagués sigut possible
perquè això
són emissores
que són cares
i els recursos
a vegades
no els tenim tots
perquè els ullins
se'n facin una idea
la universitat
paga aproximadament
uns 18.000 euros
d'un projecte
que segons les dades
que tinc
puja més de 26.000
exacte
efectivament
estem parlant
de gairebé
prou de 5 milions
a les antigues pessetes
al conjunt
de la despesa
d'aquest projecte
a part d'això
com a associació
hi aneu dos membres
d'aquí de Tarragona
m'imagino que va més gent
de la resta de Catalunya
què preteneu
amb aquesta visita
que feu aquests dies
al Sàhara?
Nosaltres pretenem
engegar aquest projecte
posar-lo en marxa
llavors
com deia el company
l'Andreu
formarem els tècnics
d'allà
del Ministeri de Comunicacions
que també en saben
el que passa
que no tenen els recursos
que tenim aquí
i llavors
allà no puguem arribar
en altres
per manca de temps
o el que sigui
ells ho continuaran
i llavors
ho acabaran
perquè penseu
que
el projecte aquest
està
pensat
en una franja
d'uns 1.500 quilòmetres
llavors
1.500 quilòmetres
en una setmana
no sé si es podran fer
perquè allà
no hi ha autopistes
ni carreteres
llavors
per fer-ho cam a través
ja veurem
com estan els camins
o
com s'ho trobarem
1.500 quilòmetres
a les distàncies
és molt
si pensem
des d'aquí
1.500 quilòmetres
en fi
seria molt més enllà
de tota la
península ibèrica
aquest projecte
d'alguna manera
com dèiem abans
ja s'havia fet
o una qüestió similar
s'havia fet
en els camps de refugiats
al desert
a prop de Tinduf
és molt diferent
o és molt similar
al que es va fer
en aquella
anteriors vegades
al que es farà
ara
Andreu
tècnicament
em refereixo
al que fareu
com a bombers
és bastant
és bastant similar
el que passa
és que
cada equip
necessita uns recursos
un tipus d'antenes
un tipus de material
connectors
alimentacions
en principi
també un problema
que tenim allí
que ens trobem
bastant sovint
és l'alimentació
dels equips
no és fàcil
aquí vas a un endoll
i s'ha solucionat
el problema
a viatges
la infraestructura
comporta
muntar plaques
muntar acumuladors
convertidors
i des d'aquí
estirar les emissores
i que et donin
una cobertura
al 100%
que faig un funcionament
al 100%
és diferent
si més no
Quin coneixement teniu
de com ha anat
el que s'ha fet
en els últims anys
en fi
del que vau fer
en aquell moment
el sistema funciona
en fi
les persones
doncs
afectades
ho veuen bé
els hi ha anat
prou bé
han tingut molts problemes
amb els sistemes
que havíeu implantat
vosaltres
els sistemes
que hem implantat
en principi
han funcionat molt bé
han donat molt bon resultat
com deia el Josep Maria
a viatges
l'important d'això
és que com els recursos
esten molt limitats
és tan fàcil
com si necessiten
un medicament
o necessiten un metge
el personal qualificat
no és sovint
que estigui per allà
és una forma
de localitzar-lo
és una forma
que quan em prenen
distàncies llargues
de 280 quilòmetres
assegurar-se
que el vehicle
que ha sortit
arriba fins a l'altre lloc
el no arribar
o el no sapig
que ha arribat
o no ha arribat
comportaria
possiblement
la mort d'aquesta gent
el viatge
té una dimensió humana
més enllà de la feina
de la qüestió tècnica
una dimensió humana
de veure
l'Andreu
no és la primera vegada
que ja anirà al Sàhara
és la segona
de l'experiència
del primer viatge
què et queda?
a veure
en principi
una cosa que m'agradaria
aunque no toqui
que és el que m'estàs preguntant
una cosa que m'agradaria
agrair
els tècnics
que podem anar-hi
fins al Sàhara
són pocs
vull dir
en aquest cas
som tres
la gent
que ja està treballant
de bombers
darrere
és moltíssima
des de fer paquets
des de
fer estructures
des de més
no sé
penso que
és impossible
no donar agraïment
a aquesta gent
el Xesco
el José María
vull dir
Rubén
n'hi ha moltíssima gent
el Ricard
bueno
no vull dir noms
perquè la veritat
és que seria impossible
agrair tota la gent
vull dir
materialment vaig jo
perquè sols pot anar-hi
una gent limitada
però és un projecte
de moltíssima gent
de moltíssimes il·lusions
de moltíssims
mals de caps
i de moltíssims
trencades
i pèrdues d'hores
està clar
doncs aquest suport col·lectiu
i el que et comentava
de la impressió
que et queda del primer viatge
ara que n'has d'afrontar
el segon
que t'envas al Sàhara
jo creia que era dur
vaig estar allà
i vaig reconèixer
que era més dur
la impressió
a veure
cada vegada
tens una miqueta més
de seguretat
en tu mateix
però cada vegada
ets més conscient
del que n'hi ha allí
que allí no n'hi ha res
vas una miqueta més
més preparat psicològicament
però si més no
també més realista
del que n'hi ha allà baix
que gairebé no és res
intentar
buscar solucions
a problemes
que n'hi ha allà
una de les tasques
que tenim allí
també és parlar
en el CAP
el Mafut
una miqueta
quines necessitats tenen
com les podem ajudar
quins problemes s'estan trobant
el moviment de micaments
i de més
no sé
la impressió meua
és que queda molt per fer
i el Josep Maria
que suposo que ha anat més d'una vegada
quina imatge té
i com afronta
aquesta expedició
cap allà
sí
aquesta serà
la seixena vegada
que vaig als campaments
la primera
que anirem
als territoris lliberats
llavors
els campaments
és el que deia el company
que si
una cosa petita
que aquí la pots trobar
allà és un problema
no la trobes
i això te pot
fastiguejar
tot el treball
que estàs fent
per això
hem d'anar
d'aquí ben preparats
amb tot el que es necessita
de cara
a anar als territoris lliberats
home
és una experiència nova
aquesta
per tots
perquè ningú dels companys
que han baixat
en altres ocasions
els campaments
hi ha anat
suposem que serà
com a
la problemàtica
com els campaments
o potser inclús
diria que
una mica
més pitjor
perquè clar
l'estar més allunyats
doncs no
no reben tanta ajuda
com poden rebre
els campaments
que estan
més a prop
d'una població argelina
i que hi va més gent
d'aquí
allà als territoris lliberats
és raro la persona
que hi va
en alguns casos
m'imagino
que la gent
de l'associació
algunes de les persones
algunes de les famílies
que pertanyen a l'associació
i que han tingut nens
durant l'estiu
és possible
que vagin a veure
aquests nens
i les seves famílies
efectivament
aquests aniran
però tots estan
als campaments
llavors sí
hi haurà més gent
allà aquests dies
que no pas a la Rambla
d'aquí Tarragona
perquè hi ha molta gent
i això
als saharauis
els agrada
és un reconeixement
que
s'expressa
de cara al seu poble
de dir
bueno
nosaltres
que hem tingut
el vostre fill
ara nosaltres
es tornem la visita
i veurem
que es podem ajudar
és un aspecte
de sobreduitat
molt bona
que es fa
des d'aquí
des de la gent
que han tingut famílies
que han tingut xiquets
saharauis
a l'estiu
i llavors
és col·laborar
amb aquest poble
germà nostre
doncs aquests
components
formaran part
d'aquesta expedició
de gent de Tarragona
i de la resta de Catalunya
que marxaran
el proper divendres
cap als territoris
alliberats
del Sàhara Occidental
amb gent
de l'agrupació cultural
i recreativa
de bombers
de les comarques
tarragonines
que faran aquest projecte
tècnic de comunicació
per una curta
entre els diferents
pobles
del territori
i amb els membres
també
de l'Associació Catalana
d'Amics del Poble Saharau
i aquí a Tarragona
que aniran
a veure
familiars
i aniran també
a donar suport
a aquest projecte tècnic
Josep Maria Andreu
i Andreu González
moltes gràcies
que vagi molt bé
el viatge
l'expedició
que sigui tota una experiència
i tornem a parlar
de la tornada
gràcies
bon dia