logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passa un minut de tres quarts d'onze del matí.
Canviem de qüestió, deixem per uns instants
aquests aspectes relacionats amb la sostenibilitat,
tot i que després, a quarts de dotze, en tornarem a parlar,
perquè ara volem sortir a l'exterior,
perquè, com els hem comentat en el sumari d'aquest programa,
avui, en aquests moments, s'està duent a terme
el canvi d'una de les palmeres del passeig de les palmeres.
El motiu, doncs, que una de les palmeres s'ha mort
i s'ha, òbviament, de procedir al seu canvi.
Viatgem cap a l'exterior amb la nostra unitat mòbil,
Josep Sonia, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, Jordi. En certa manera, també és un tema sostenible, aquest, eh?
Sí, en certa manera, sí.
En certa manera, perquè la palmera aquella, tu ho has dit molt bé,
ara s'ha mort, s'havia mort, i ara n'estan a punt de trasplantar una altra.
Ja l'hem portat fins aquí, hem de dir que és un procés que és molt laboriós,
perquè és una palmera que té forces dimensions.
Fa més o menys, aproximadament, entre 25 i 30 metres de llargada.
Estar, en aquests moments, la palmera,
dipositada de forma horitzontal, damunt d'un camió trailer,
un camió remol, també força gran,
que ha hagut d'entrar fins aquí, pel passeig de les Palmeres,
el passeig, diguéssim, que és el que connecta bé,
Rambla Vella amb Rambla Nova, la gent ja ho sap,
doncs ha hagut d'entrar per la Rambla Vella fins aquí,
s'ha hagut d'habilitar una rampa de sorra,
s'ha hagut d'aturar momentàniament el trànsit a la rotonda,
que conflueix aquí amb aquest passeig de les Palmeres,
i hi ha hagut a força...
El que acaba de transit deu haver estat com a mínim considerable.
Ha sigut poca estona, tot s'ha de dir,
han sigut potser 5-7 minuts, però, és clar, imagina't,
és l'artèria principal d'entrada a la ciutat i tal com estan les coses,
doncs bé, hi ha hagut una mica de retenció esporàdica.
Ara, en aquests moments, estan acabant de preparar el forat
on anirà a plantar aquesta palmera.
Veiem, estic veient com han tret, han pogut treure l'altra,
la que estava morta, que en aquests moments es veu un tros de tronc
amb unes arrels, i aquesta està a punt de ser transplantada.
Ho faran amb una grua de grans dimensions,
ara mateix té la ploma aixecada, aquesta grua,
una ploma que fa uns 15 o 20 metres d'alçada,
és a dir, que des de dalt segurament es veu l'amfiteatre, la mar de bé.
Estan a punt, doncs, d'anclar-la per poder, doncs,
dipositar-la en aquest forat, i ara d'aquests moments
hi ha una retroexcavadora que podeu sentir segurament de fons,
que està acabant de preparar el forat.
I estan posant sorra especial.
Ara en parlem de tot plegat perquè tenim, d'una banda,
el regidor responsable de la Babilitat Municipal, Santi Pallàs,
a qui li demanarem com ha anat tot aquest procés
i per què s'ha habilitat aquesta palmera, doncs,
aquí en aquest espai del passeig.
I també parlarem amb un enginyer agrònom de la brigada,
en Francisco Domínguez, que ens explica una mica
la singularitat d'aquesta palmera, que bé,
és una palmera que procedeix de Canàries,
si més no, són originàries allà,
tot i que s'ha portat d'aquí, de Catalunya,
són originàries allà, i és una palmera que el nom
científic és Fènix Canariensis.
Ara en parlem d'aquesta palmera,
saludem d'entrada al regidor responsable de la brigada,
Santi Pallàs, molt bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do, quina en renau, no?,
per repulsar aquesta palmera, que no és fàcil, no?,
és una palmera de grans dimensions.
És una palmera de grans dimensions,
com totes les que tenim aquí al passeig de les palmeres,
i a més una palmera, diguem-ne, d'aquestes que podem dir que hem recuperat d'altres zones,
d'altres espais, amb els quals no hi havia les atencions que eren necessàries,
i per tant, seguim amb la fenya de sempre, no?, l'Ajuntament,
totes aquelles palmeres que els particulars o comunitats no poden mantenir,
o que hi ha cert perill que puguin desaparèixer,
doncs nosaltres les recuperem i les posem en estalls públics
perquè en puguin gaudir els ciutadans de Tarragona.
La veritat és que hi ha una fenya impressionant,
la veritat és que han treballat durant dos o tres dies més de deu persones
per poder treure la palmera morta que hi havia
i poder instal·lar una de nova,
vull dir, és una obra civil també important,
però penso que val la pena.
D'on ve aquesta palmera?
Ara parlarem de la seva singularitat,
perquè és una palmera que és procedent de Canàries,
però aquesta concretament, la que hi ha damunt del camió ara mateix,
d'on surt?
Bé, bé d'una zona de cap clar.
En certa forma, nosaltres, dintre del terme de Tarragona,
entre molts masos que hi ha
i també zones ja que estan molt a prop de les urbanitzacions,
zones urbanitzables,
hi ha palmeres que per les seues singularitats
s'han fet excessivament grans, altes
i que a vegades en certs llocs no són els més idonis
i per tant el que hem de fer és traslladar-les
i aprofitar-les perquè en massaig públics com aquest,
doncs aquí sí que poden viure llargament
i per tant en podeu gaudir tots plegats.
Podem conèixer encara més la palmera
perquè ens acompanya l'enginyer agrònom de la brigada,
amb Francisco Domínguez.
Francisco, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans ja ho hem dit, eh?
Parlàvem que és una palmera que procedeix de Canàries
i més no, doncs, l'espècie concreta aquesta,
tot i que ve de Camp Clar, però, vaja, és de Canàries.
Quina és la singularitat d'aquesta palmera?
És molt resistent a sobreviure?
Aquesta és una de les grans preguntes que es deu fer la gent.
A veure, el percentatge de sobreviure,
un trasplantament d'aquestes característiques,
doncs és bastant alt,
que hem esperat a l'època més idònia de l'any.
i hem emprat tots els mitjans al nostre abast.
A banda, pel que fa l'espècie,
és una espècie que originàriament és de Canàries,
però no és que vingui de Canàries, naturalment,
ve del terme municipal de Tarragona.
I, a més, és una espècie que és molt utilitzada de jardineria,
perquè té un port molt esbel i molt senyorial,
i, a més, tenim una ciutat que és de les poques ciutats
que es poden permetre l'ús de palmàcies.
Perquè el clima, m'imagino que el nostre clima mediterrani,
estem a pocs metres del mar, com aquell que diu, no?
Doncs això ho agraeix, no, aquestes palmeres?
Clar, és un privilegi, perquè a les zones interiors,
les fortes gelades no permeten l'ús d'aquestes espècies.
Aquestes és idèntiques a les que hi ha ara mateix plantades aquí al costat?
És la mateixa espècie o no?
Sí, sí, és de la mateixa espècie, exactament.
El que passa és que hi ha unes petites diferències
en quant a l'època de plantació, què es van fer,
i ara mateix es veurà aquesta molt més podada,
però d'aquí a un any o poc més,
el desenvolupament serà molt semblant.
Quan viu una palmera d'aquestes, més o menys?
Quan pot arribar a viure, si no li passa res estrany?
És a dir, si no té alguna malaltia o alguna cosa estranya?
Aquestes palmeres són d'un creixement molt lent,
i tenen perfectament una durada aproximada de 100 anys,
sense cap tipus de problema.
Doncs Déu-n'hi-do, 100 anys de palmera en tindrem per dies.
Santi Pallà, s'abans hem pogut veure que, bé,
que per fer aquest forat, on ara mateix hi ha los operadis dins,
no està gens fàcil, s'ha hagut de tallar varilles de l'encofrata d'aquí del passeig,
és a dir, que ha sigut un procés laboriós.
Sí, sí, la veritat és que a vegades,
quan un passeja per aquí i veia la palmera mort
i ens reclamava als responsables municipals
que quan la podíem substituir dèiem que això no és gens fàcil,
vull dir, té un cos important,
però a més també s'ha de fer en un moment adequat,
s'ha de trobar la palmera adequada
i a més a més s'ha de buscar també l'empresa més idònia
perquè pugui fer una obra
que no solament és transplantar una palmera,
sinó que també és fer una obra civil
en un lloc tan emblemàtic com és el passeig de les palmeres.
És l'empresa especialitzada,
és l'empresa agrotàrraco,
que no ho sé, però per la manera com treballen
m'imagino que estan...
I en aquests moments, atenció,
perquè la palmera s'està aixecant amb la grua.
Ja estic amb la televisió aquí,
algun dia hi haurà també ràdio i televisió locals
i per tant també es podria fer una retransmissió en directe
i veuríem com la grua aixeca aquesta palmera
i com es va trasplantant.
Va protegida, Francisco,
veig que va protegida per la part sobretot de dalt
perquè no prengui mal, no?
A veure, sobretot el que es fa és tapar les fulles
perquè és l'únic punt sensible,
o l'únic, és el més sensible de la palmera.
Si es sequés l'ull de la palmera ja estaria morta.
Per això està més protegida que la resta de l'element.
Fa impressió, eh?
Així dreta fa impressió.
Sí, sí, de veritat que fa molt de goig,
però bé, penso que hem esperat uns mesos,
vam tindre que tallar la palmera morta
perquè era un perill una palmera morta tan gran,
per tant la vam tallar
i ara era el moment, després de l'espai de Santa Tegla,
amb aquesta climatologia que tenim aquí,
ara fer el transplantament.
Bé, ara veiem com s'està aixecant,
però bé, la veritat és que estem molt contents
i espero que a partir de demà
tots els ciutadans de Targona,
jo diria que aquesta tarda,
els ciutadans de Targona
podin gaudir d'una palmera en un lloc tan emblemàtic.
Santi Pallàs, gràcies per explicar-nos el que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
També gràcies a Francisco Domínguez,
l'enginyer agrònom de la Brigada Municipal.
Gràcies, Francesco.
Gràcies, gràcies.
I en aquests moments la palmera, Jordi,
està completament enlairada
per aquesta grua de grans dimensions,
està literalment subjectada pel tronc,
per la part central,
està completament vertical en aquests moments
i la grua està a punt de girar
sota la atenta mirada de molts curiosos
que evidentment han part aquí a banda i banda
i van fent enbregades d'una banda
a l'amfiteàtre i a l'altra a la palmera.
La vista és impressionant aquí.
Josep, moltíssimes gràcies.
Òbviament no farem la retransmissió en directe
de la col·locació de la palmera,
però sí que si algú s'escolta en aquest moment
serà una ràdio i si vol acostar al passeig de les palmeres,
doncs tindrà oportunitat de veure uns moviments
realment força espectaculars.
Déu-n'hi-do, eh?
El que costa, Josep, moure una palmera?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Mira, en aquests moments està literalment
a tan sols dos metres del fossà
on serà introduïda, vull dir que és qüestió de minús
aquesta palmera, aquesta palmera, insistim,
de l'espècie fènix canariensis,
es trasplanti aquí, en aquest punt del passeig
de les palmeres de la ciutat i d'aquesta manera
ens farà companyia a les altres que ja estan aquí plantades
i què hem de dir que aquesta, si quan vinguin
volen saber de quina es tracta, perquè això
suposo que després ho recobriran tot,
doncs fixin-se que és la, de les que veuran aquí,
de les que veuran totes juntes,
és la menys alta, eh?
És a dir, és la menys alta perquè les altres
doncs ja vam portar molts molts anys aquí plantades
i són força més altes que aquesta que s'està trasplantant aquí
i que com dèiem està a punt a punt
d'entrar al seu fossà.
Josep, moltes gràcies, ho deixem aquí.
Fins ara.
I nosaltres el que fem ara, quan manquen 4 minuts
per punt de les 11, és a repassar
l'agenda cultural, l'agenda dels actes previstos
per avui dimecres.