Tal com els deia, avui volem parlar del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona,
un pla que estarà per divisiblement aprovat durant l'any vinent.
L'objectiu d'aquest pla, o si més no l'objectiu que persegueix la Generalitat,
el govern català és assolir el consens amb els municipis,
però també amb els agents socials i econòmics del territori.
Aquesta té fet una de les conclusions d'un simposi que es va fer la setmana anterior
a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Segurament se'n recordaran, en vam parlar els serveis informatius,
un simposi on hi van prendre part aproximadament una vintena d'experts
de diferents àmbits i també hi era president de la secretària
de Planificació Territorial de Catalunya, Oriol Nelo.
Avui en volem conèixer els detalls, ho volem fer en conversa
amb el responsable del Gabinete d'Estudis de la Cambra de Comerç
i també coordinador d'aquest simposi juntament amb la Universitat Rovira i Virgili.
Ell és el Jordi Cáceres. Jordi, molt bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
Per l'haig d'entrada d'un pla territorial parcial del Camp de Tarragona,
per qui no hi estigui avançat, potser caldria explicar-li a què consisteix,
però abans li sembla que expliquem quin va ser l'objectiu d'aquest simposi,
per què es vol organitzar.
A veure, nosaltres amb aquest seminari el que hem pretès
és principalment que aquest seminari sigui un punt de reflexió.
Un punt de reflexió davant de les diferents tensions
o davant de les diferents realitats d'aquest territori nostre,
que és el Camp de Tarragona.
El que hem intentat una mica és, més que arribar a unes conclusions definitives,
que això és el que ha de fer el pla en definitiva,
és posar sobre la taula una mica quines són les problemàtiques que hi ha actualment,
és a dir, fer una mica de diagnòstic,
en el sentit del territori,
quines oportunitats té, com molt bé deia el seminari,
quines oportunitats tenim,
perquè estem en un espai, jo diria,
privilegiat respecte a aquest arc mediterrani
i el corredor de l'Ebre,
i quins són els reptes que hem de complir.
Sempre tenint en compte això,
o sigui, reptes i oportunitats.
A partir d'aquí,
hem anat convidant una sèrie d'experts
en diverses matèries,
urbanístiques,
mediambientals,
geogràfiques, econòmiques, etcètera,
per durant aquests dies posar damunt de la taula
totes aquelles coses que s'han de tenir en compte.
És a dir,
enguany s'iniciaran els treballs d'aquest pla territorial.
És una mica reflexionari.
Llavors, què és una mica el pla territorial?
Una mica el que hem intentat nosaltres en aquest seminari
és fer un vol d'ocell.
És a dir,
moltes vegades ens movem amb cotxe pel territori,
anem al cinema a un lloc,
anem a treballar en un altre,
i no tenim aquesta visió global,
aquesta visió generalitzada del que hi ha.
És a dir,
posar damunt d'un mapa
quines són les taques que tenim,
aquestes taques quina funció tenen,
és a dir,
quin servei tenen pel ciutadà,
i com ens hem de bellugar
entre aquests diferents àmbits
o entre aquests diferents espais.
és a dir,
el que pretén una mica
és fer més funcional,
adaptar més a la realitat del ciutadà
el territori que tots utilitzem,
que consumim,
que és un espai de consum,
que això ho hem de tenir en compte.
El territori també és un altre element de consum
i hi ha un dia que s'acaba.
Alguns d'aquests experts
que van prendre part al seminari,
concretament un,
va alertar el risc de decisions exclusives
dels ajuntaments
que afecten a tota la regió.
Va parlar, concretament es va incidir,
va parlar que el pla pogués tenir veu
sobre projectes com, per exemple,
el complex comercial i l'únic de les Gavarres,
això es va dir en el seminari,
o també, per exemple,
en un altre espai com és el centre de mercaderies
de la Canonja, el CIM.
Va haver una paraula que va estar en boca
pràcticament de tothom,
que és la supermunicipalitat,
en el sentit que de vegades
la decisió que pot prendre un ajuntament
en un moment determinat
pot estar afectant l'ajuntament veí
sense que aquest, per exemple, ho sàpiga,
o hi pugui dir la seva.
I, per tant, d'aquí la necessitat
que aquest pla parcial tingui en compte
també pugui estar per sobre
d'aquestes decisions
únicament, unilateralment, municipals.
Primer, cal dir que els municipis
són importants.
Les decisions dels municipis
són importants.
o sigui, penso que el pla
no ha d'anar contra els municipis,
el que ha d'anar és a coordinar
precisament la tasca
que fan molts municipis.
El que passa és que avui en dia,
doncs, clar,
nosaltres, vull dir,
ja no treballem
no només al mateix municipi,
ni anem al CIM al mateix municipi,
ni fem tota la vida
dintre del mateix municipi.
Què ha passat, això?
Que ha generat unes dinàmiques
sobre el territori
totalment diferents
que han sobrepassat el municipi, no?
I llavors això vol dir
que també hi ha d'haver
una adaptació en algun sentit, no?
Aleshores, el que es tracta aquí,
bueno, això ho ha de determinar el pla, no?
Jo penso que els municipis
han de tenir un paper preponderant, no?
Però el pla, en el seu moment,
és el que ha de dir, eh?
doncs, aquesta coordinació
de tots aquests aspectes,
com s'ha de fer,
quina manera han de ser.
El que sí que s'ha de dir
és que nosaltres,
un dels temes
que hi hem posat molta èmfasi
és que aquest pla
ha de ser molt participatiu.
És a dir, que a més a més
de participar als ajuntaments,
hi han de participar els agents socials
i han de participar també els ciutadans, no?
Perquè, a fi i al cap,
el lloc on volem viure
no és responsabilitat
només dels ajuntaments
o de l'administració,
és una mica responsabilitat de tots.
I això és el que hem intentat
una mica en aquestes jornades, no?
Que hem organitzat conjuntament
amb la universitat.
Que siguin participatives,
que fer veure una realitat
que és aquesta
i que, bueno,
que s'ha d'adaptar
a les necessitats,
a les noves necessitats
de la ciutadania
i dels agents econòmics
que hi ha actualment.
Els ciutadans podran prendre part
en aquest pla,
ara ho estem feien referència.
És a dir, està previst específicament
que una plataforma ciutadana,
un ciutadà,
un col·lectiu
pugui dir-hi la seva?
És a dir,
no sé si jo,
la generació d'aquest pla,
la creació d'aquest pla,
doncs preveu fer
tal les redones,
conferències, xerrades,
de cara a que el ciutadà
pugui aportar la seva visió
també sobre el que vol
el seu territori,
el territori on viu.
Bé,
nosaltres des de la Cama de Comerç
de Tarragona
hem volgut ser una mica
els primers,
no?
De dir,
com a agents del territori
o com a agents socioeconòmics
que som,
de donar-hi una mica,
doncs,
donar una mica
aquesta veu,
no?
que és important
doncs participar.
Amb la visita
del senyor Oriol Nelo,
que és el secretari
de Planificació Territorial,
precisament va fer
molta èmfasi
en això,
inclús està previst,
i això és una primícia
que va aportar el secretari,
que hi haurà
un tipus d'aprovació
diferent.
Què vol dir
un tipus d'aprovació
diferent?
Doncs que
aquest,
està previst
que aquest pla
estigui a consulta pública
quatre mesos
i que en aquests
quatre mesos
hi hagi una sèrie
de debats públics
amb el territori,
eh?
llavors,
en principi,
el que es veu
és que sigui,
vol que sigui
una eina
per tothom,
no?
i que sigui participativa
per tothom.
Aquesta és la idea
tant de l'administració
i tant dels propis
agents del territori
és el que pensem,
no?
I per això,
així,
hem organitzat
aquest seminari,
no?
És a dir,
escolti'm,
nosaltres
hem començat
a posar les coses
damunt de la taula,
potser també
és necessari
que a nivell municipal,
a nivell d'organitzacions,
etcètera,
perquè cada vegada
anirem
enriquint més
aquest discurs,
anirem enriquint més
el nostre territori,
anirem veient més
quines són
aquestes oportunitats
que tenim
i quines són
aquests reptes
als quals
hem de fer front,
no?
Aquest pla
es podria definir
com una mena de calaix
on hi tindria cabuda
que englobaria
altres plans
dels que ja se n'ha
parlat,
que ja existeixen
i més específics,
per exemple,
el pla director
de Química i el Turisme,
aquell que no permetrà
desenvolupar cap activitat
residencial turística
en una franja
de 5-6 metres
que delimiti
amb la indústria química
o també el pla
de mobilitat
del camp,
crec que vostè
va anar a fer referència,
o el pla director
del litoral,
també seria un altre cas,
aquest pla
sorgeix
de la llei
del 83
de política territorial
que ja ho preveia això
i el pla general
de Catalunya
es va fer
el 75,
el 95,
perdó,
el 1995
i ara
és el lloc
que aquests espais
funcionals
que hi ha
dintre Catalunya,
aquestes supracomarques,
per dir-ho d'alguna manera,
que vagin fent
els seus plans,
que ja ha arribat
una mica
el moment
d'aquest tipus
de coordinació.
Aquest pla
el que pretén
és principalment
donar unes
directrius generals,
vol ser
un document
marc
de tots aquests altres,
no?
Què és el que pretén fixar?
En quins temes
s'ha pretén fixar?
Doncs principalment
en tres aspectes.
Primer,
quins seran
els espais oberts,
és a dir,
quins seran
els espais
del camp de Tarragona
aquells espais
que no ocuparem?
Per una altra banda,
el que preveu
preveu fixar
quins són
el desenvolupament
dels creixements
residencials,
dels espais
de serveis
i dels espais
industrials.
I per últim,
el tema
de les infraestructures,
de fixar
les infraestructures
en el territori.
Preveu
com a temes
a tocar,
com a temes
a estrella,
aquests tres temes,
que no són pocs.
Que no són pocs.
I posar en comú
tots els interessos
de cadascun
d'aquest sector
serà...
serà complicat.
Això serà complicat.
Això, vull dir,
és un tema
que hem de tenir
molt en compte,
que és un tema
que serà
molt complicat
perquè
cadascú
té els seus
interessos,
la seva
indiosincràcia,
el seu punt de vista,
el seu paret,
i això no ho hem d'oblidar
i sempre
hem de partir
del respecte
mútu.
Però, a veure,
jo el que voldria
fer èmfasi
és que
és important
la planificació.
Per què és important
aquesta planificació?
Perquè estem
en un espai
al Camp de Tarragona,
aquestes sis comarques
que estan tenint
unes oportunitats
i quan dic oportunitats
són
amb un horitzó
a mig termini
perquè l'horitzó
que es fixa
al pla
és l'any 2026
de creixement
doncs
magnífiques.
No vull dir
amb això
que el creixement
sigui bo,
però
vull dir
que hi ha
unes expectatives,
unes oportunitats
importants.
Llavors,
a veure,
el que ha sortit
més als mitjans
de comunicació
és el tema
de duplicar
la població.
Aquest
sembla que és un tema
ara
hi ha en aquestes
sis comarques
aproximadament
469.000
habitants
i el pla
preveu
que es fixi
un horitzó
que en el 2025
segons els estudis
de l'Institut
d'Estudis Demogràfics
de la Universitat
Autònoma
de 808.000
habitants.
Pràcticament
estem parlant
de 20 anys
de fer un creixement
de pràcticament
duplicar
la població.
Aquestes són
les previsions.
Quan teníem
unes previsions
de fa uns últims
anys
que eren
més estancades,
no?
el que és important
és estar preparat,
no?
Aquest és el tema
perquè quan les coses
venen
llavors és molt difícil
improvisar-les.
De tota manera
convindrà amb mi
suposo que estarem
d'acord
amb un fet
que de vegades
es produeix
un efecte
gairebé pervers,
no?
Sobretot en municipis
petits,
municipis
pobles
més aviat petits,
un efecte
fins i tot
trampa, no?
Doncs que
es construeix
en excés
i després
aquest mateix
municipi
no pot assumir
les despeses
que comporta
aquest creixement
que no sempre
va lligat
amb el creixement
de la població
perquè a vegades
hi ha habitatges
nous
que no són
emplenats,
vull dir que
no són llogats,
són d'utilització
només durant
una època de l'any
i això
genera
un problema
que tenen molts
ajuntaments
avui en dia,
podríem parlar
d'alguns casos
concrets,
però vull dir
que és una realitat,
això s'hauria
de regular
a través d'aquest
pla, no?
En principi
aquesta és una
regulació
més
genèrica,
més
municipal,
el que es tracta
és de donar
unes línies
més generals,
més amples,
el que es pretén
és dir
què volem ser
quan siguem grans,
és a dir,
on volem arribar,
fins on volem arribar,
i de quina manera
ho volem fer,
que és tan important
només que dir,
escolti,
ara nosaltres
volem tindre
tant d'això,
tant de...
No, no,
escolti,
fins on volem arribar
i com volem arribar,
i això
és el que el pla territorial
ha de determinar,
no?
Un pla que estarà
previsiblement,
com dèiem al començament,
aprovat l'any vinent,
parla...
La previsió
del Departament
de Planificació Territorial
és això,
que a inicis del 2006
s'aprovi,
aquests són
les previsions.
Quina seria
la rellevància
de l'aspecte
de sostenibilitat
en aquest pla territorial?
El seminari
se'n va a parlar
de la sostenibilitat,
clar,
un creixement sostenible
és una paraula
que segurament
també està de moda,
se'n parla força,
però clar,
a nivell pràctic
com es garanteix
aquesta sostenibilitat
del territori?
Sembla paradoxal,
no?
Vull dir,
a vegades que...
i contradictori,
no?
Doncs que
quan es parla
de construir
o no construir
un territori,
doncs clar,
si es té en compte
paràmetre de sostenibilitat,
doncs fins a quin punt
es pot construir
en algun lloc?
Però aquest és un paràmetre
que és molt nou
i llavors l'aplicació
d'aquest paràmetre
de sostenibilitat,
és a dir,
de créixer
el més concentrat
en el territori
i que el que es faci
tingui el menor efecte
per l'entorn
d'aquest territori,
és un concepte
que és nou,
és un concepte
que pràcticament
el preveu
la llei
del 2002,
la llei d'urbanisme
del 2002
i que
és una cosa
que cada vegada
està entrant més
amb tots els plans
urbanístics
que s'estan fent,
m'agraeixo
als plans parcials
o al planejament
derivat,
però és una cosa
que l'anirem veient
a poc a poc,
no és una cosa
que d'avui per demà
hem tingut un model
de creixement
urbanístic
que ha sigut
el que ha sigut,
ens agradi o no,
és aquest,
ara,
vull dir,
hi ha uns paràmetres
molt diferents
que precisament
amb aquest concepte
de sostenibilitat
jo espero
que en els propers anys
vull dir,
tinguem un urbanisme
que ens doni
una qualitat
de servei
més gran
a tots els ciutadans
i això serà
una realitat,
no?
Cada vegada
el que veiem
és que surten
més plataformes,
si llegim els diaris
hi ha gent
més interessada
en tots aquests temes
territorials,
ambientals,
això simplement
vol dir
que hi ha un interès
ciutadà
que cada vegada
és creixent
i això
no ho hem d'aprendre
com un tema negatiu
ho hem d'aprendre
com un aspecte positiu
que hi ha un interès
a millorar
l'espai on vivim.
Una darrera qüestió
que no em puc gastar
de preguntar-li
si li puc respondre
va sortir a més a més
no,
va sortir al seminari
és concretament
una declaració
que va fer
un representant
del Col·legi Professional
de Geògraf de Catalunya
Robert Casadevall
va dir una frase
que és aquesta
diu
esperem molt
d'aquest pla territorial
però algú ben legitimat
democràticament
haurà de dir
que aquí sí
i aquí no
de vegades
s'afegia
les decisions
s'igualeixen tant
per a contentar tothom
que no arreglen res
ni aporten
una solució.
El primer que s'ha de dir
és que això és una opinió
d'un dels nostres participants
i que d'ell
és una opinió
com una altra.
A veure,
l'important
jo penso que
és la participació
és a dir
que entre tots
siguem capaços
d'aportar coses
de ser responsables
llavors
aquest és un dels temes
més importants
que n'hi ha
l'important és que el pla
sigui
diguem-ho així
que el pla sigui
perquè
a veure
és una eina
ens agradi o no
és una eina
que a nosaltres
ens permetrà
a partir d'aquí
treballar
moltes vegades
això ho hem comentat
moltes vegades
quan se fa una obra
de traçar
un nou vial
o el que sigui
aquesta obra
moltes vegades
el 10, 15, 20
o fins al 30%
dels costos
és moltes vegades
traslladar
uns serveis
o uns equipaments
que hi ha
per exemple
traslladar
una canonada
d'aigua
traslladar
el servei
de telèfon
traslladar
una sèrie de serveis
que ja hi són
si això hagués estat
planificat
o almenys
tinguéssim
una visió
general
d'aquest territori
aquest tema
no passaria
d'aquest pla
dedueixo
i acabarem
amb això
que continuarem parlant
encara
força
abans que arribi
a la seva aprovació
definitiva
un plan
existent territorial
parcial
d'aquí del Camp de Tarragona
un plan
que com deia en Jordi Cáceres
ha de dibuixar
aquest territori
que volem de cara al futur
i imagina'ns com volem el futur
i a partir d'aquí
començar a treballar
entre tots
ciutadans
administracions
també diferents àmbits
com ara
l'econòmic
o l'empresarial
de la nostra demarcació
i també l'universitari
que també era molt present
en aquest seminari
Jordi Cáceres
gràcies per acompanyar-nos
i explicar-nos-ho
i fins aviat
gràcies a vosaltres