L'any 1939, els serveis de cultura,
al front de la Generalitat de Catalunya,
van editar un llibre amb el nom Presència de Catalunya.
La intenció era fer-lo arribar als soldats allunyats de la terra catalana.
Carles Pisonyer era conseller de Cultura
i havia impulsat el servei de biblioteques al front
amb un objectiu concret.
Com més lluny estiguin de Catalunya els combatents catalans,
més forçós és que els arribi el record i l'accent de lluny terra.
Es tractava de traslladar llibres a la mateixa línia del front,
mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants
connectades amb les biblioteques de la Generalitat.
Els dos grans dipòsits de llibres
es trobaven a les ciutats de Cervera i Tarragona,
a partir de les quals s'enviaven els llibres als diversos fronts.
Fins demà!
El Servei de Biblioteques del Front era un organisme
que va ser creat pel Departament de Cultura el 1937.
De fet, un any abans, l'any 36,
l'agrupació d'escriptors catalans van començar ja a enviar fons.
La Generalitat recull aquesta iniciativa d'enviar fons
a les trinxeres o als hospitals de combatents
i el que fa és organitzar-ho amb biblioteques ambulants,
amb biblioteques mòbils, amb dos seus.
Una seu és la Tarragona, que deu com a subcentral,
però tot el front sud, tot el front d'Aragó,
i tota l'altra era Cervera,
que feia o abastia de llibres tot el front nord.
La Biblioteca Pública de Tarragona ha iniciat la recuperació
i catalogació d'alguns d'aquests llibres
que formaven part de l'antic Servei de Biblioteques del Front,
com explicava la seva directora, Roser Lozano.
Entre aquests llibres i autèntiques joies
hi ha algunes primeres edicions
amb perfecte estat de conservació.
Llibres i autors com La Llanterna màgica
o Relacions, de Josep Pla,
o L'Irradiador del Port i les Gavines,
de Joan Salvat Papaseit.
Llibres que au front sonaban així.
Res no és mesquí, ni cap hora és llisarda,
ni és fosca l'aventura de la nit.
I la rosada és clara, que el sol surt i sorprèn,
i té de lit del bany,
que s'admiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí, i tot ric com el vi,
i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
primavera d'hivern, primavera d'estiu,
i tot és primavera, i tota fulla,
verd eternament.
Res no és mesquí, perquè els dies no passen
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada, us dissimula un clot,
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor, sinó un somriure fi,
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada brida cosa.
Avui, demà i ahir, s'esfollarà una rosa,
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
A banda de Salvat a Papaseit,
en aquests fons de la Biblioteca de Tarragona,
també hi ha altres autors i llibres,
unitats de xoc de Pere Caldés,
15 articles de Rovira i Brigili,
La Corte de los Milagros de Ramon del Valle Inclán,
o Política Vol dir Pedagogia, de Rafael Campanals.
En Política, fins fa poc,
tot ha estat a la mercè dels instints primaris.
En Política, fins fa poc,
tot ha estat a la mercè dels instints primaris.
Una gran part hi resta encara.
La Política, ai, l'has,
no ha estat Pedagogia.
Moviments d'exaltació i de depressió,
oscil·lacions d'una massa morfa i fluïda,
sense una línia de conducta ni una orientació determinada.
opressions, explosions de fúria,
crims, apòstrofs, plos i sang.
Un pas abrandat endavant
i una reculada tan fàcil com l'avenç.
Masses, homes i partits van venen,
per sempre més amb tu.
El conjunt és el conjunt d'una biblioteca
que és molt curiós perquè la majoria dels llibres
són de petit format,
perquè és evident que havien de ser ambulants,
es havien de transportar a les trinxeres.
Són petits, curtets,
és a dir, se suposava que el soldat o el combatent
no podia dedicar-se a un mes sense ser,
ni 15 dies a llegir,
i en la qual cosa estan molt pensats
per la funció que tenien.
Són sempre obres molt breus.
Són llibres de distracció,
de lleure, d'aventures,
hi ha també llibres més ideològics,
alguns de temàtica més política,
hi ha una gran presència d'autors russos,
per exemple, és molt curiós
perquè denota una mica també la ideologia
del moment, etcètera.
O sigui, realment són uns llibres pensats
molt per la funció que tenien
de les trinxeres i dels hospitals.
Aquests llibres, ara recuperats de la foscor,
tenen el seixell identificador
del servei de biblioteques del front
i un número de registre.
Escoltem novament Roser Lozano.
Llavors, progressivament,
anàvem mirant una mica quins fons teníem a la biblioteca
i ens vam adonar que a la Biblioteca de Tarragona
tenim uns grans fons procedents
de tota l'època republicana
i dins de l'època republicana,
en concret, teníem un gran fons
procedents del servei de biblioteques del front.
Aquests llibres, que van contribuir a paivagar
el patiment dels nostres avantpassats,
avui es conserven gràcies a una persona.
Es diu Jesús Domínguez Bordona.
Va néixer l'any 1889
i moria gairebé un segle després, el 1983.
Aquest home republicà convençut
va desobeir el decret de les ordres franquistes
quan el règim totalitari
va ordenar depurar tots els llibres republicans
en acabar un dels episodis més sagnants
de la nostra història recent.
Es va estranyar moltíssim
com era possible
que després de pràcticament
tot, quasi 40 anys de dictadura,
aquesta biblioteca mantengués
aquests fons.
Llavors vam anar redescobrint
exactament quin tipus de fons era,
on estava, no?
No estaven catalogats, és a dir, no estaven d'accés públic,
però una mica parlant
amb la seva família,
que va venir i es van donar d'alta
com a usuaris de la biblioteca,
vam arribar a la conclusió
que segurament ell va desobeir
els decrets de depuració
d'aquest tipus de fons que hi havia
perquè era realment un republicà convençut
i perquè segurament devia pensar
que al futur eren realment peces valvoses
com realment ho són actualment.
El fons dels llibres d'aquella època estava dispers.
S'han hagut de rescatar els llibres,
identificar-los, catalogar-los
i fer-ne una guia.
La seva catalogació és fonamental
ja que permetrà
veure quin tipus d'obres lleixien els combatents
o els hospitalitzats
durant els anys
de la Guerra Civil Espanyola.
Aquest projecte va en línia
i té la mateixa longitud
d'ona que tota la tasca
que s'està donant a terme
per tal de recuperar
de la nostra memòria històrica
que durant massa anys
ha quedat callada.
És bo que ara recuperi material com aquest
gràcies a persones com
Jesús Domínguez Bordona.
Hi ha hagut una exposició a l'audiència
sobre el servei de biblioteques del front
i nosaltres hem volgut col·laborar
i hem volgut que aquesta col·laboració
i aquesta exposició
fos també d'alguna manera
un recordatori o una memòria
d'aquest senyor
que va fer possible
amb aquests fets
com tantes persones anònimes
de l'època
que realment
un tros de la nostra memòria
es conserveix fins a nosaltres
un tros de la nostra memòria històrica
que a vegades ens oblidem
tot el que ha passat
i això ha estat una mica
com remoure
una mica la història.
Aquests llibres
un cop arribats al front
tenien la funció
de conservar la moral dels combatents
i millorar-ne la seva formació cultural
tant dels que es trobaven
endavantçades
com les que eren
a la rereguarda
i omplia el temps
de lleure
i contribuir
al guariment físic i moral
dels soldats hospitalitzats.
És un crim
és un crim
el que esteu fent
un crim
de l'esa revolució
de l'esa pàtria
de l'esa humanitat
de l'esa humanitat
enteneu bé
que no us sabeu
que els nostres germans
de Bascònia
són bombardejats
matrallats
assassinats en massa
pel feixisme internacional
que no us sabeu
que tots els pobles
i viles de Bascònia
són destruïts
sistemàticament
que tota la terra
de Bascònia
és assolada
sistemàticament
pel feixisme internacional
que no us sentiu
el clam
dolorós
del poble
d'Euscadi
que el feixisme
internacional
vol esborrada
damunt la terra
que no sentiu
el crit
angoixós
d'aquest poble
que no és culpable
de res més
que detenir
unes mines
de ferro
que el feixisme
internacional
necessita
per a preparar
la gran carnisseria
futura
la seva gran
escumesa
contra la llibertat
i la democràcia
el feixisme
triu
bleu
estaveleu
que los nuestros
es que bleu
que los nuestros
nuestros
de corner
t
otros
los
los
los
Era una persona que era republicana convençuda
i nosaltres pensem que si en aquell moment s'arriben a enterar
que realment a la Biblioteca de Tarragona hi ha aquests fons,
amb el seu historial i els seus antecedents que tenia,
segurament no hagués tingut una vida tranquil·la ni plàcida
els darrers anys de la seva vida, això segur.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!