This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un quart d'onze del matí, divendres 3 de juny.
Avui volem celebrar un aniversari, un aniversari molt especial.
Avui volem celebrar 100 anys d'una botiga a la ciutat de Tarragona,
d'un establiment comercial dedicat al món de les flors.
Avui fa justament 100 anys que va començar la seva història,
la floristeria Romeu, que ara ja disposa de 4 punts de venda
a la ciutat de Tarragona.
Una data prou important, prou significativa,
que volem compartir amb les persones
que ara justament comanden aquest negoci familiar, la floristeria Romeu.
Tenim la unitat mòbil en un dels punts de venda
de la pròpia floristeria a la Rambla Vella de la ciutat de Tarragona.
Amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Josep, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Efectivament ens trobem a aquest punt de la Rambla Vella,
el número 37, més o menys davant de l'entrada de l'hospital.
Estem davant més o menys, davant per davant.
Aquí els que passin avui per aquesta entrada a la ciutat
veuran que davant de la floristeria Romeu, en aquest número 37,
hi ha una taula amb la bandera catalana, massenyera,
i 4 cobells a plens de roses.
Avui, evidentment, no és Sant Jordi,
el que passa avui és que, amb motiu d'aquest centenari
de la botiga de Romeu,
el que fan és regalar a tothom que vingui aquí
una rosa i també una copa de cava.
A l'interior hi ha copes de cava,
i a tothom que vingui, ja ho sap,
tindrà una rosa de frang i també aquest obsequi,
una copa de cava per celebrar,
d'aquesta manera volen celebrar tots els clients
d'aquests cent anys d'història de floristeria Romeu,
aquesta trajectòria.
I ens acompanya la Dolors Amigo,
que estem justament en aquesta botiga,
el número 37 de la Rambla Vella.
Dolors, molt bon dia i l'enhorabona.
Bon dia.
Enhorabona que pot fer, si vols, tensible,
a la resta de persones que estan al cap de banda,
a floristeria Romeu,
perquè avui dia, clar,
en quatre floristeries a la ciutat,
doncs, deu-n'hi-do, no?
Doncs estem els tres germans i els fills.
Una filla que tinc a la Rambla,
que té el quiosco de les flors,
després les altres filles que les diades m'ajuden,
el meu fill que m'ajuda,
les joves, tots m'ajuden.
Un dia de feina.
Molt bé.
Hem dit abans els dos llocs,
la Rambla Nova, no?
El Quinsomar, la Rambla Vella,
però també la Passa Verdaguer
i la carreria del Cementiri.
Sí, la carreria del Cementiri és la Casa Pairal.
La carreria del Cementiri és on els meus besavis
treballaven a l'Ajuntament de Jardiner Municipal
i el besavi li va tocar dues pessetes
de la loteria al Gordo
i li van donar 2.000 pessetes.
Això quin any va ser?
Ui, doncs guaita tu,
ni érem al món naltros.
Però llavors dues pessetes d'haurien ser diners, no?
Eren 2.000 pessetes,
van tocar-los i 2.000 pessetes que eren molts diners.
Van comprar la terra on vivim,
a la Casa Pairal,
i dels altres 500 pessetes
van comprar roba pels fillets que tenien ells.
I tota la vida l'hem conservat
i tota la vida, doncs allà hi vivim,
que s'ho estimem molt.
Com, què podríem explicar, Dolors,
d'aquests 100 anys d'història?
Hi ha d'haver moltes anècdotes.
Vostè aquí té algunes fotografies
de, no sé, d'alguns actes que han tingut lloc aquí a la ciutat.
Les fotografies són
que la meva mare,
que en Pau Descansi,
quan va vindre el rei a Tarragona,
fonso XII,
va donant ram a la reina,
a la reina Victòria.
I llavors, la meva neta,
quan va vindre els reis a Tarragona,
l'Ajuntament,
el protocolo,
va agafar la meva neteta
i va donar els rams a la reina.
Doncs això és una cosa històrica
que, doncs, se'm feia molta il·lusió.
Vostè té aquí la fotografia
i, efectivament,
li fa molta il·lusió a la Dolors.
Durant aquest temps,
ha canviat, d'alguna manera,
el negoci de la floristeria?
És a dir, vostè ha vist un canvi de...
No sé, abans la gent comprava més...
Què diré jo ara?
No sé, roses que ara...
Sí que ha canviat molt,
perquè la gent, doncs,
ara van haver-hi una partera,
un ram de flors,
flors silvestres,
si és el marit, roses,
un compleanys,
moltes bodes d'hort,
bodes de plata,
casaments...
Molt ha canviat, molt.
La gent, doncs, gasta.
Gasta més ara que abans?
Claro.
Sí, sí.
Abans hi havia prou feina,
segons quins temps, no?,
per menjar i...
Llavors només se feien
les collitetes de tots sants
pel cementiri,
allà a la cartella del cementiri,
i ara, doncs,
és una cosa, doncs,
cada dia,
un dia per una festa,
un dia per una altra,
un dia per una corona,
un dia per tot.
Ara se celebra tot.
Què és a Dolors el que més
es ven aquí a la ciutat?
Veiem que van entrant clientes,
clients i clientes
que venen, doncs,
bé, a la ciutat, no?
Dolors,
aquí a la ciutat de Tarragona,
a vostè hi ha algun producte
que digui, doncs,
mira, aquí a Tarragona
és el que més es ven?
Doncs roses, moltes, moltes.
I a la Rambla
venem molt de ram silvestre,
amb jarveres, líriums,
que els fa la meva filla
amb paper pinotxo,
així,
arrugadet,
i llavors un bon llaç
de ràfia,
i la gent ja diuen,
agamem un ramo
com aquells que fa aquella xica,
perquè el dissabte
i el diumenge
ma filla fa festa.
Fer un ram també té
tot un art, eh?
No tothom sap fer un bon ram, eh?
Molt,
té molt d'art.
Ma filla,
la que està allà baix
a la Rambla,
en té molt d'art.
Ella té un art,
jo una altra,
ella més moderna
i jo ja com a més antigua.
Però sí que és cert,
que algun ram de flors,
si està ben fet,
és com que tot entra bé
per la vista
i s'agraeix, no?
Sí, molt.
És que les flors
agraden a tothom,
per dir-te,
amb una mamà
que ha tingut un nen,
amb una senyora
que és el compleanys,
amb un senyor
que se li fa
un homenatge
a la seva senyora,
en tot.
Dues,
amb aquests cent anys
d'història,
insistim, eh?,
que se compleixen
aquests cent anys d'història
de Floristeria Romeu,
dels diferents elements
que té la ciutat de Tarragona,
m'imagino que deu haver
clients o clientes
que ja són
de fa molts anys,
no?,
i que van venint
i que de tant en tant,
doncs bé,
també s'agraden
trobar cares conegudes.
La clienta més antiga
que tenim
és una noia
que es diu
Pepita Assamà,
que aquesta noia
fa,
té 90 anys ara,
té 90 anys
i podem,
podem fa,
doncs,
70 que ve a comprar flors
a casa meva,
al cementiri, eh?
Ella sempre,
sempre ha sigut legal,
sempre, sempre,
a la que té al cementiri
flors pels seus germans,
pels seus nebots morts,
sempre,
la Pepita Assamà
és la més antiga
que tenim a casa.
Doncs una salutació
des d'aquí
a aquesta noia, eh?
La Pepita Assamà
que està fent una noia,
no?,
que segurament,
escoltes,
la saludem des d'aquí
i és la clienta
més veterana.
Què és el més estrany
que li han demanat mai
en aquest temps?
Algú ha vingut
a demanar-li
alguna cosa estranya,
alguna planta rara?
Algú demana
roses negres
que no existeixen,
negres, negres,
o tulipans negres
que no existeixen,
rosa blava sí,
perquè està pintada,
però la rosa negra
no existeix.
hi ha gent
qui la demana, no?
Sí, pocs, però sí.
Perquè volen
roses negres?
Això és cosa d'ells.
Ja ho dic.
I vostè,
en aquest temps,
doncs m'imagino
que al final
hi ha un punt
que ho sap tot
de les flores,
no?,
i de les plantes.
Clar, clar.
Mira, ara entra
mon germana, guai,
t'hi veu?
Ja entres a vigilar ella.
Com es diu sa germana?
Tecla.
Doncs saludem també.
La passa a Berdaguer.
Saudem a la Tecla,
la passa a Berdaguer,
no, Tecla.
Tecla, amigó, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara estàvem parlant
amb una dolosa
d'aquests cent anys
d'història,
d'aquestes...
Ens ha parlat
fins i tot
de la clienta
més antiga,
una noia
que ha dit
que seia
Samar.
Pepita Samar.
La Pepita Samar.
Sí, sí.
A mi m'ha vist néixer
la Pepita Samar.
Vull dir,
tota la vida
he de vindre
a comprar flors
allà al cementiri,
allà a la floristeria
de la casa Pairal.
I ara també
entra mon germà.
Ara entra mon germà.
El jorret
perquè està a la carretera
del cementiri.
Doncs saludarem
amb el Josep Amigós.
Josep, molt bon dia.
Molt bé.
Escolti'm,
vostè queda aquí
un home
entre tanta dona o què?
Ui, malament,
perquè escolta,
parlar amb tantes dones,
bueno,
no gaire s'ha d'aguantar
molt
i aguantar
moltes paciència.
Vostè què recorda
d'aquests cent anys
d'història?
Home,
no res.
Bueno,
vull
el de casa
i dels anys
dels nostres pares
i ara
dels nostres germans
i de la nostra neboda
i de els avis
i dels besavis.
Tirar noves endavant
sempre és un sacrifici,
no?
Haber de...
Aguantar,
claro,
sí, sí.
Dia a dia, eh?
Dia a dia,
dia a dia.
Torno amb les germanes,
torno amb les dues germanes,
què podem explicar
amb aquella gent
que ens escolten
d'aquestes quatre botigues,
aquestes quatre botigues
que bé que estan ja
els cent anys d'història,
què recorden
en especial
la motivitat?
Doncs en especial
quan han passat polítics,
han passat
clericals,
han passat
molta gent normal,
vull dir,
en tant de temps,
de tot,
una mica de tot.
En tant de temps,
imaginen-se,
no?,
amb aquest
tants anys
d'història,
doncs,
aquí a la Floristeria Romeu,
doncs,
ha passat
de tothom,
tot tipus de gent.
Escolta,
abans comentàvem
amb la Dolors,
que amb tant de temps,
que al final
un arriba a saber
pràcticament tot
de les flors
i de les plantes,
no?
Sí,
sí,
perquè nosaltres
no hem fet altra cosa
que estar amb flors
i plantes
i rams
i adornar
iglesies
i bodes
i tristament
corones.
Una mica de tot.
I s'arriba a saber
tot,
dic,
de les plantes,
no?
Clar,
perquè una planta
és un element viu
que necessita uns cuidats,
que s'ha de tenir
les atencions,
no?
Doncs sí,
però de totes maneres
sempre en surten
de noves,
però bueno,
quasi,
quasi,
pràcticament
entre els anys
i tot el que fem
diàriament
n'acabes aprenent
i si vas estudiant
i fent cursets
i així
et poses al dia.
La Lovosa,
veig que porta
una mica,
té una mica aquí al costat,
no?
Com es diu aquest?
Aquest amic
se diu Pipo,
és el gosset,
la mascota dels meus nets,
perquè tinc tres nets
que són tres sols,
un que es diu Estefan,
un que es diu Mireia
i un que es diu Joan.
El Pipo
i també veig allà
un altre animaló.
Una Carolina
que també és de la neta.
La Carolina
que és un periquito,
això?
No,
com una mena de lloro.
Parla o no?
No,
ja parlo jo per ella.
Lovosa,
escolti'm,
aquelles persones
que vinguin avui aquí,
especialment aquells clients
de tots aquests anys
que ens estiguin escoltant,
els hem de dir això,
dels que vinguin aquí
que podran compartir
aquest moment,
aquesta celebració
amb cava
i amb una rosa.
Una copeta de cava,
una rosa
i si encara queden
dues pastetes.
Molt bé,
doncs estupendo,
Dolors,
ja per anar acabant,
escolti'm,
com veu
el dia de demà futur?
Escolti'm,
això el tema
de les colors,
de les roses,
com està?
Doncs per ara bé
i agraeixo molt
a tots els clients
que tot l'any
venen a comprar
i els que no han vingut
mai a comprar també,
que també poden vindre.
Qui és aquesta noia
que hem tratat ara?
Aquesta és la meva filla,
la que és florista a la Rambla.
La anem a veure?
La Cefa, no?
La Cefa, sí.
Cefa, què tal?
Com estem?
Molt bé, molt contents avui.
L'enhorabona, eh?
Gràcies.
Escolti'm,
hem explicat moltes coses
d'aquests cent anys
i d'algunes anècdotes,
en fi,
de floristeria,
doncs,
n'heu vist de tot,
els colors,
no, pràcticament?
Vaja,
sempre hi ha coses
que se t'aqueden,
no?
Coses emocions
i coses que vas...
Jo soc molt sentimental
i sempre guardo records.
En un àlbum tinc
la cinta que vam inaugurar
al meu quiosco,
els primers bitllets
que vaig fer,
els primers bitllets
que vaig fer de,
diguéssim,
de diners
i quan fan,
m'han fet entrevistes
als diaris,
o així,
tot ho retallo
i tot ho guardo.
De quan era aquest bitllet?
M'assembla que era
de cinccentes,
d'aquells antics,
no?
De cinccentes.
Quan tu estàs allà a la Rambla,
m'imagino que la Rambla
és potser el lloc
on veus passar més gent
variada, no?
De tot,
la Rambla Nova.
Vaja,
a la Rambla veus passar
gent famosa,
gent de tot.
Veus passar crios,
avis,
de totes les cultures,
de tot.
al carrer principal
i és un lloc
molt distret
i que sempre estàs,
tens alguna cosa
que mirar.
Josep,
digue'm,
Ricard.
Ara que estàs parlant
amb la Cefa,
que és la més jove
de la família
en aquests moments
de la saga,
pregunta-li si li veu futur,
és a dir,
si continuarà la saga familiar,
si aquests cent anys,
en fi,
poden ser d'aquí un temps
dos cents.
Em pregunten,
la Cefa,
des dels estudis del Ricard,
que tu que ets la més jove
de la saga,
la més jove
que està en actiu,
diguéssim,
treballant,
si veus continuïtat,
i cent en farem dos cents.
Home,
jo crec que sí,
això és el que esperem,
per això lutgem,
ja costa cent anys,
doncs jo espero que sí,
que la cosa no acabi aquí,
que continuïm,
si no pot ser cent anys més,
cinquanta per lo menys,
perquè cent és molt llarg,
molt difícil de preveure,
el passat ja està,
però el futur ningú sap.
Qui sap,
no crec que hi hagi ningú
que digui que no ha un ram de roses,
per exemple, no?
No, no,
vull dir les flors,
jo crec que és una cosa
que mai passa de moda
i sempre és un regal
que certes que a tothom li agrada,
un ram de flors,
una planta,
una cosa que no és una peça de roba
que és més personal,
és una cosa que a tothom
li fa il·lusió,
rebre un ram de flors.
Abans,
sefa,
parlàvem dels teus ram de flors,
eh?
Sí?
i va bastant bé,
eh?
Ai,
que bé,
vale,
això.
Quin és el secret?
Com ho saps?
Si va bé la cosa o no va bé?
Home,
jo crec que tot va canviant,
no?
I ma mare té un estil més clàssic
i jo al ser més jove,
doncs,
combines més els colors,
el groc amb el lila,
ramseixi com a més novedosos,
no?
Tot va canviant,
en comptes de posar celofan,
poso paper pinotxo,
i mira,
i cada un,
la gent jove,
doncs,
poder tirar més per mi,
la gent més clàssica
està acostumada a ser ma mare,
muntió el cementiri,
doncs,
els rams se fan d'una cara
que és molt diferent
als de regalo,
i claro,
doncs,
cada un té el seu estil.
Escolta,
Josep,
diguem,
Ricard,
els dius també que estan trucant
alguns oients a la ràdio
que també els volen felicitar,
que si no poden venir aquí
a algun dels establiments
del Floristeria Romeu
que sàpiguen que com a mínim
truquen a la ràdio
per felicitar
a tota la saga familiar.
Em comenten,
em comenten que hi ha molts oients
que estan trucant a la ràdio,
molts oients que estan trucant
als telèfons de la ràdio
i que estan felicitant-vos
per aquests 100 anys d'història.
Clients,
molts,
alguns que no podran venir aquí
però que malgrat tot
us volen felicitar
i ho estan fent a través
dels telèfons de la ràdio,
el 977-24,
43-667,
estan trucant,
doncs,
molts oients
perquè en algun moment
de la seva vida
hauran vingut,
o més d'una ocasió
a comprar algun ram
o algunes flores
de la furisteria Romeu.
Sefa,
no sé,
les noves tendències
per on passen?
Se fan coses rares
o cada cop més o menys?
No,
a veure,
la gent el que vol
és un ram que agradi,
alegre
i que
quan arribin a casa
tinguin la propina,
no?
Vull dir,
diuen,
ah,
un ram ben maco
que m'he enfadat amb la nòvia.
Arriba el ram
i s'arregla
i
sempre volen,
sempre queda bé,
vull dir,
hi ha gent
que es declina a la rosa
que és més clàssica,
però vamos,
els variats
i sí,
molt alegres,
que la vida
té que ser alegre.
Sefa,
moltes gràcies.
De res,
a Valtros.
Moltes gràcies a Valtros.
I també moltes gràcies
a la resta
de components
de la família
que estan avui aquí
i que ens han explicat
aquesta trajectòria.
Gràcies a todos.
Gràcies a Valtros
i torno a dir
a tots els clients
que sempre es venen
a comprar
i es protegeixen.
Igual la cartella
del cementiri,
aquella gent
tenen una pena
però són molt bons clients
a la Rambla Vella,
a la plaça Verdaguer
i al quiosco
de la Rambla Nova.
Li comentàvem a la Sefa
que estan trucant
molts clients vostres
que potser avui
no podran vindre
perquè us poden felicitar
i ho fan
a través dels telèfons
de la ràdio.
Però els hi donarem
les roses
durant tot el mes.
A tothom que vingui a comprar
perquè avui sigui fora
això,
li donarem les roses
durant tot el mes.
Dolors,
moltes gràcies.
Va bé.
I també gràcies
als teus germans
que avui ens heu acollit
aquí a la vostra
floristeria
d'aquí de la Rambla Vella.
Gràcies.
Gràcies a valtros.
També gràcies,
que vagi bé.
Gràcies, gràcies.
Ja ho sabeu,
aquesta floristeria
amb seus aquí
a la Rambla Vella,
també a la Rambla Nova,
a la plaça Verdaguer
i a la cartera
del cementiri
que celebra
aquest centenari
i aquests cent anys
i que ho fan
amb aquest regal,
amb una rosa
i amb una copa de cava
i també pasta
per tots els clients
i clientes
que avui s'acostin fins aquí.
Molt bé,
doncs gràcies
Josep Sunyer
amb Joan Maria Bertran
parlant de flors
i de roses
en aquest matí de divendres
per celebrar
un aniversari
tan especial
als cent anys
de la floristeria
Romeu de Tarragona.
Una de les qüestions
de l'actualitat
que volíem abordar
aquest matí de divendres
aquí a Tarragona Ràdio.