La una del migdia, 8 minuts, com els dèiem,
la recta final del matí la dedicarem a parlar de teatre
perquè aquesta setmana també arriba al Metropol
un dels èxits de la cartellera teatral de la temporada
és el Mètode Gronholm, un muntatge dirigit per Sergi Balbel
amb un repartiment prou important i conegut
amb Jordi Buixaderes, Lluís Soler, Roser Batalla
i Jordi Díaz, que l'hem deixat pel final
perquè justament és un dels actors d'aquest espectacle
que avui ens acompanya a través del telèfon
recordem que l'obra és de Jordi Galseran
Jordi Díaz, molt bon dia
Molt bon dia
Gràcies per atendre la nostra trucada
Jo quan anava mirant això una miqueta
la informació sobre l'obra teatral
clar, immediatament se't em va al cap a pensar
de quan has assistit a alguna prova de treball
a algun càsting, a alguna selecció de personal
tu has experimentat això en la pròpia Gard
més enllà de l'escena
Sí, sí, sí, home, una mica de paral·lelisme
sí que pot tenir, no?
Tu has anat a buscar feina alguna vegada a la vida?
Sí, home, i tant
com tot, suposo
Com tothom, per això
Em sentiu que espavilar i fer de tot, no?
El que passa és que jo he tingut que fer feina
és que no he tingut que fer càsting, perquè clar, per vendre peix o per servir de cambrer o estar en una cuina no has de fer càstings
però sí que en el moment en què et dediques a... o qui vols posar-te a fer en el món artístic, si t'has de fer proves i has de fer molts càstings
Ara, a comparació amb l'obra, diguéssim que jo no els envejo per res, eh?
Ja, ja
Aquesta gent es executiva perquè Déu-n'hi-do les proves que han de fer
Abans, antigament es deia que algú per amor fora capaç de qualsevol cosa
En aquest cas, per un lloc de treball d'aquells macos amb pasta, també, no?
Sí, també, també, també
També vens fins a ta mare, si fa falta, eh?
Vull dir, aquesta gent pensa que viuen un món molt competitiu, molt agressiu
I aquests llocs de treball els hi va la vida
Vull dir, és que ho tenen així, estan mentalitzats d'aquesta manera
I són llocs de treball en el món executiu en què quan tenen un lloc
després, clar, hi ha una escala que va cap amunt
I és anar pujant els glaons i anar agafant més, diguéssim, un lloc de treball més elevat
I això significa que tens que anar trepitjant a tothom, no? D'alguna manera
Jo ho conec d'oïdes, però en principi, quan entres en aquest circuit, o vas cap amunt o no vas enlloc
Exacte, és clar, clar
I a més, és una cosa que dius, ui, aquest no avança res
Aleshores, és una cosa com dolenta, no? Has d'anar avançant, diguéssim, en aquest món
Tenint en compte l'èxit de l'obra, fins i tot aquells que no l'han vista i la veurem
Coneixem perfectament l'argument
No està de més, si et sembla, recordar-lo, l'únic que sigui breument
Perquè el punt de partida és una situació, en principi, molt real
Sí, a veure, la situació està en que som quatre executius
Que ens plantegen una, diguéssim, una reunió, val? Per agafar un idòcte de treball en una empresa multinacional
Però aquestes proves d'accés de personal, en lloc de fer-les individualment, que seria el normal
Doncs ens la fan a quatre executius junts, aquí comença la primera estranyesa, no?
Però ja comença ja la bomba, l'obra, diguéssim, quan en el moment en què es planteja la primera prova
Ens diuen que un dels quatre és de la mateixa empresa
Llavors l'obra, diguéssim, que arrenca amb els ingredients perfectes per un espectacle teatral, no?
Vull dir, a part d'una situació insòlita, doncs fa que l'espectador hi participi, pugui jugar
Els rols estan molt marcats de bon començament ja
És a dir, l'espectador té claríssim quina és cadascuna de les fitxes de la partida, no?
Sí, diguéssim que d'alguna manera sí, cadascú té una manera de fer, una manera de ser
Una personalitat concreta i amb un objectiu concret de per què estar allà per aconseguir aquell lloc de treball, no?
Però deixant això de banda, vull dir, no deixen de ser executius que volen aquell lloc de treball i només dir un
I llavors, clar, si els hi plantegen les proves, els quatre junts, clar, imagina't, els quatre aniran a morir per aquell lloc de treball, no?
No és casual que hi hagi també una candidata
No és casual, és el 25%, no?
Per això, clar, és allò de la quota
És la quota
És la quota, està molt bé
Sí, sí, són tres homes i una dona, sí, sí, no és casual
Llegia que Jordi Galzaran, quan va concebre aquest text absolutament actual, diu que el punt de partida va ser una notícia que jo a més la recordo, eh?
Va dir que va dir que va dir
Jo la recordo, aquesta notícia, perquè va ser d'aquelles notícies que es comenten molt a les programes de la tele i de ràdio
Sí, sí, sí
Que van trobar uns comentaris d'una empresa, aviam, d'unes proves que es feien, que deia
Aquesta no l'agafem perquè és gitana, aquesta perquè és gorda
Ah, exact
Tu et parlava de dones, fonamentalment, no?
Exacte, exacte, això és una empresa de... em sembla que era d'una cadena de supermercats d'alimentació de Madrid
Sí, exacte
I va ser que van trobar, doncs, tot això, no?
Les escombraries d'aquesta empresa van trobar tota mena d'arxius i de fitxers
Doncs, com tu deies, bé, no?
Classificant les persones que feien les proves amb aquestes característiques
Tu dona't compte
Tu dona't compte del que et pots arribar a trobar, no?
I això és veritat
Nosaltres, d'alguna manera, estem fent teatre
I ens enllunyem una mica de realitat
Però també t'he de dir que ens ha vingut a veure molts executius
Molta gent que se dedica al món empresarial
I que se dedica a fer aquest tipus de proves
I diu que no ens enllunyem gaire, eh, de la realitat
I cap d'ells ha passat el budisme?
S'ha anat a viure al camp ni res d'això, després de veure l'obra?
S'ha retirat de la seva carrera brillant o què?
No, no ho sé
Això ja no ho sé, però, vamos
Jo ja ho hagués fet des del primer moment, no?
Però no, no, no
És una comèdia, en principi, no, Jordi?
A veure, en principi
En principi, en principi
Nosaltres la...
La podem definir com una comèdia agradosa
Per dir-ho d'una manera
Perquè jo el que li passa a aquests quatre personatges damunt de l'escenari
És per patir
O sigui, fa patir molt
Perquè el que els passa als quatre fa patir molt
El que passa és que està, clar
Està dirigida d'una manera
És a dir, conduïda i escrita d'una manera
Que evidentment és còmica, no?
Perquè la situació és ridícula
La situació dels quatre personatges és molt ridícula
I clar, fa riure molt
Però en realitat el que està passant és molt dur
Abans deies
Aviam, nosaltres el que fem és una obra de teatre
També dèiem que parteix, doncs, d'una realitat molt actual
I curiosament, a vegades, als espectadors ens agrada anar al teatre
Que ens expliquin històries que res tenen a veure amb la realitat i amb la nostra vida
En aquest cas, el punt de partida és la realitat, l'actualitat
I heu tingut tantíssims espectadors
Que dius, en el fons som una mica masoquistes també
O és que ens agrada veure'ns reflectits en un escenari?
Home, jo crec que sí
Jo crec que en el teatre, sí que tens raó
Quan dius, vaig al teatre per a desinhibir-me una mica
Per ficar-me en una caixa màgica i que em facin volar
Però també ens agrada que ens expliquin històries
Que ens puguem sentir identificats d'alguna manera
És a dir, tenir un altre punt de vista
I el mètode Groundhog té aquest ingredient clau
Vull dir, tens quatre personatges
Els quatre tenen una personalitat concreta, com et deia abans
I clar, amb un o amb l'altre et sents identificat, d'alguna manera
I llavors, en la situació, en el que es diu
Perquè és un text i és un diàleg molt actual, molt modern, molt al carrer
Encara que és així molt pigio i jo
D'una manera molt correcta
Però és una manera de parlar molt d'ara
Vull dir, t'hi sents molt identificat en totes aquestes qüestions
I a més a més, i això que et deia, el tema del jugar
Vull dir, quan tu vas al teatre i a sobre et fan participar-hi
Participar-hi en el sentit, no que nosaltres fem participar en l'espectador
Que el fem pujar o alguna cosa, no
Sinó en el sentit que el plantejament de l'obra fa que tu hagis d'estar pendent contínuament
De veure qui te l'està fotent, qui t'està enganyant, qui és el mentider i qui són els bons
I això és molt divertit dins del teatre
Tu abans ens comentaves que has fet moltes feines
Jo que sé si de venedor o de peixater, de moltes coses
Com tothom també
D'altra banda
Jo no sé si has incorporat o has descobert algun registre amb el paper que interpretes
Que no coneixies en la teva faceta, àmplia d'altra banda com a actor
Perquè clar, aquest paper que fas a l'obra
No sé si mai havies tingut oportunitat de retrobar-te amb aquest tipus de personatge
No, no, no, és més, és més
Com a obra teatral professional és la primera que vaig fer
Vull dir, va ser tot una, diguéssim, tot un regal
Cagut del cel i gràcies al Sergi, no?
Que va apostar per mi i va creure en mi en tot moment
Home, part del mèrit la té el Sergi perquè és ell qui m'ha dirigit i és ell qui m'ha tret
Tota una mica les, diguéssim, moltes coses que jo tenia que no coneixia, no?
Però bueno, a veure, és una obra que o t'hi poses o no t'hi poses
Perquè de cop i volta li trobes dirigit per el Sergi Belbel
I amb aquelles mostres de companys que tinc
Que són el Boixaderes, el Lluís Soler i la Roser Batalla
Doncs escolta, t'has de posar les piles
Era la primera obra en la que actuaves, com a teatre professional?
Professionalment
Entener que no és amateur, eh?
No, no, no, clar
Dius que cobro, no cobro o visco perquè hi ha teatre amateur extraordinari al nostre país
No, no, teatre amateur al contrari, encara hi és la posatura que és
Ara, el que passa és que sí, vinc d'un bagatge damunt de teatre mateix
Tota la meva vida he fet teatre perquè m'apassiona i m'agrada, no?
Doncs és el que deies, una sorpresa per tu també, no?
Home, una sorpresa fantàstica
Tu diràs, un dels èxits de la temporada
No, no, clar, és que mira
Si la primera oportunitat diguéssim professor
Me la donen amb el cor de la ciutat, no?
I llavors aquell personatge evoluciona com evoluciona
I escolta'm, jo encantat de la vida
I després, doncs, em ve l'oportunitat de fer teatre
I em truca el Sergi, vull dir, és que més no es pot demanar
I és sobre l'obra
Funciona com funciona
Escolta tu, millor merda no he pogut trepitjar
No, no, realment, i escolta
També desdia una miqueta la tesi de l'obra, no?
Que a vegades també un pot trobar, doncs, el seu camí professional
Sense entrar en segons què, no?
Una prova, doncs, és aquests últims esdeveniments a la teva vida professional
Sí, sí, home, soc una persona realment molt contenta
Molt feliç
Amb l'aspecte laboral
I, bueno, li toca el forç de que duri
I que es mantingui, no? Diguéssim, d'alguna manera
Perquè en aquesta vida professional, diguéssim
Quan te la mires des de fora, quan no has estat mai
I dius, oh, jo vull estar allà perquè allò és el meu
I tal, igual, i clar, i quan hi estàs t'agrada molt
Però hi has d'estar-hi
I t'obliga a un manteniment, a una disciplina
I a una, diguéssim, a un ritme dur de feina
Vull dir, que portem un bon tute, eh, també
Ja sé que la cosa dels números, els actors no les treballeu gaire
Però, escolta, el tema d'espectadors
Com a 120, 130.000 espectadors o més
Sí, va per aquí la cosa
És el que he sentit, no?
Sí, sí, o potser una mica més i tot
Més i tot, sí, perquè
Jo sé que voltem
És que no sé ben bé els números
Però sé que voltem les 270 funcions ja
I, clar, encara ens queda bastanta gira
I tornem a l'octubre un altre cop a Barcelona a fer temporada
Home, aquí a Tarragona, ja et diré
Tres representacions, les entrades estan exhaurides
Des del primer dia que es van posar a la venda, com aquell qui diu
Sí, sí, sí
La cosa està que...
Ens escapa sant a tot arreu on anem, eh
Que bé, no? Que bé que una obra de teatre triomfi així
No, no, ja et dic jo que estic molt mal acostumat
Molt dolent, això
El tema del cor de la ciutat l'has tret tu, no jo
Perquè jo no sé si als actors us agrada
Quan feu teatre i tele
Que us traguin la tele quan parlem de teatre
Com que jo soc una persona molt discreta
Però he vist que tu ho treies
Dic, tira, tira, que ho podem introduir
Home, clar, que sí
Jo estic molt satisfet de totes les feines
A més, el teu personatge és dels estimats
I mira que té un caràcter aquell home que déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do
Però com poden...
Veus allò del masoquisme que dèiem abans?
És un capullito, com tu dius
I a tothom cau simpàtic
Sí, sí, sí
Som raros, eh?
Som raros, som raros
I bueno, i tu no t'imagines amb les dones l'èxit que té
Amb la canya que jo els hi ha arribat a portar
Aquesta és una altra
Perquè caiguis bé als machitos
Ho entenc, però que caiguis bé a les senyores ja
És impressionant
Els machitos, vamos, sóc el rei del mambo
Tens club de fans i sorti
Tinc club de fans, sí
Però per les dones, bueno
Escolta, jo he descobert que els hi encanta
Que els hi no n'enganya, tu
Sí, sí, no, no hi ha val que veus
Perquè jo he sentit aquests comentaris
Dicen, mira, és que és així, d'allò, però ai, mira
És tan mono, eh?
Sí, és tan mono
Som unes bledes, Jordi
Som una colla de bledes totes
Ai, i llavors, tots plegats, eh?
Deixem-me anar a una mica
Que estem molt contents de poder-te saludar
Molt contents que vingueu amb la vostra obra de teatre
Aquí a Tarragona
Sí, hi ha moltes ganes, eh?
Perquè Tarragona és una ciutat que m'agrada molt
És un poble molt agraït, eh, també
És un poble molt agraït
Jo tinc família no de Tarragona, sinó pels voltants
Jo tinc molta família a Valls
Ah, sí, mira
Sí, sí, sí, cosí i germans
I, de fet, també anem a Valls
I em sembla que el 24 de juny, el dia de Sant Joan
I ja tindrem tota la família per allà preparada
Allò a retrobar-te
Sí, sí, per retrobar-nos
Jordi Díaz, enhorabona per l'èxit
Pel treball que hi ha darrere
Perquè darrere d'un gran èxit sempre hi ha molt de treball fet
Això no s'ha d'oblidar, no és casual
Sí, sí, és així
I gràcies per atendre la nostra trucada
De res amb vosaltres per convidar-me
Adéu-siau, molt bon dia
Un petonàs
Igualment, adéu
Adéu
Adéu