Ens acompanya Ima Pujol, Montsa Plana, bon dia a totes dues, benvingudes.
Bon dia.
La Ima ve en qualitat una mica de narradora, que ara no és tan actiu,
tot i que pertany a aquest col·lectiu de contacontes de la ciutat de Tarragona.
La Montsa actua aquesta nit, per tant, ella sí que està en actiu,
i la veritat és que veniu d'explicar contes també aquest estiu
en el marc dels festivals del FET,
expliqueu contes durant l'hivern en algun que altre local de la ciutat,
per tant, no s'acaba mai la vostra activitat.
No, no, hi haurà uns contacontes, no, hi haurà els contacontes,
perquè ja és un col·lectiu formalment constituït aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, bé, això quasi...
La Ima, tot cas, ens ho podia comentar.
Sí, bé, ja portem una colla d'anys des que vam començar,
que l'Ajuntament va apostar també per nosaltres
i ens va obrir les portes per poder explicar contes
i va confiar en aquest acte, aquesta activitat.
des de la Contaclada, ben bé, des del 2002 o 2003,
ara no ho sé dir, 2002, la Contaclada,
vull dir que ja som bastantes...
La tercera edició, ja.
La tercera edició.
Durant l'hivern la gent també ja sap que hi ha contes,
i això vol dir que funciona, que a la gent li agrada,
de fet, si no, no tindria raó de ser.
I fixa't que, bé, en un altre marc com el FET,
que hi ha moltes activitats, però no hi ha,
tota la concentració d'actes com hi ha per Santa Tegla,
algú pot pensar, home, hi havent i tantes coses,
anar a escoltar contes, doncs sí.
Avent i tantes coses també hi ha un públic
que no renuncia i tan bon punt sap
que hi ha algú que explica contes, allà el teniu.
Perquè, Monsa, tu tens més o menys fitxat el públic
i saps que hi ha reincidents, no?
Normalment, sí, bueno, Tarragona també és molt petit,
llavors, la gent que li agraden els contes,
jo crec que més o menys...
És diferent la gent de l'estiu i la gent de l'hivern, penso jo.
Vull dir, també són espais diferents.
Vull dir, l'hivern, si és amb un cafè a la nit,
el tipus de públic també és més estudiant,
també es nota que hi ha més estudiants a la ciutat.
En canvi, a l'estiu, jo penso que sí,
que potser és també gent més gran,
i gent que espera cada any al festival.
I a l'estiu és això, no?
Que la gent volta més, busca la fresca, no?
I qualsevol motiu és bo, no?
I un conte encara més.
Sempre expliquem, quan parlem dels contes de l'estiu,
que són contes per adults, no per res,
perquè avui dia cap nen i nenes espanta de res,
sinó perquè potser s'avorririen
perquè no entendrien el contingut.
És per una raó, fonamentalment, per això.
En el cas de la conte clada,
els contes també són per adults, tenint en compte l'hora que és?
Sí.
Però això és important explicar-ho,
perquè són dies que es volta molt
i que algú no pensi que són contes per a nens.
Si fóssim per a nens, estarien programats en un altre horari,
lògicament.
Sí, sí, això cal que quedi molt clar, no?
Que tothom, encara que els nens es portin a passejar a la nit,
i això perquè no ve d'una hora a vegades,
però no que és per adults,
perquè és que si no, no...
els nens no s'avorriran, està clar.
Sí, no, penso que no té res a veure...
El que dius tu, que avui en dia estan acostumats a sentir de tot, no?
Però la temàtica dels contes i la manera d'explicar els contes no té res a...
Penso jo, almenys en el meu cas,
no té res a veure quan fas una sessió de contes per a nens.
La Conte Clada és un dia, són dos dies,
explica'ns una miqueta quina durada tindrà,
quants contes explicareu, qui sereu...
Són tres dies, comença avui, acaba dimecres,
hi ha dos contes cada dia,
la durada és una hora.
Sí, aproximadament,
tampoc no és allò de dir una hora d'aquelles de rellotge, eh?
Els narradors normalment sempre intentem que siguin d'aquí Tarragona
o vinculats amb les comarques de Tarragona, no?
D'alguna manera o altra.
Després, durant l'any,
sempre convidem altres narradors i contes-contes,
perquè també ens agrada i també aprenem nosaltres
i la gent també veu diferents maneres d'explicar.
Però sempre intentem més o menys
ens movem als mateixos narradors per Santa Tecla, no?
Avui, per exemple,
ja ho has dit bé, no?,
la Munsa i el Carles Alcoy.
Demà tenim a la Rats,
a la Rats de Briant.
I després, per motius personals,
la Montse Flò no hi podrà ser
i en el seu lloc actuarà la Sílvia Palazón.
I el dimecres tindrem l'Agusti Ferrer
i després també la Carme González,
que també ja les coneixeu.
Són noms que ja ens en són familiars, no?,
en el que és el relat dels contes.
Sí, sí.
Agafeu algun fil argumental cadascun dels dies?
Els prepareu conjuntament o primer em toca a mi,
després vas tu?
Com l'heu preparat en aquest cas, eh?
Perquè jo sé que adopteu formats diferents
en funció, doncs, si és el festival d'estiu,
local tancat o el mar de la festa major, com ara?
Mira, això depèn molt també de...
A veure, vull dir, en el cas, per exemple,
ara el festival d'estiu,
en el meu cas, parlo concretament del meu cas,
em va tocar amb la Carme,
amb la Carme, que som quasi bé veïnes,
ens veiem cada dia,
amb la qual cosa preparar conjuntament
la sessió és molt més fàcil, no?
I tot té un fil conductor.
En el cas del Carles, que ell no viu a Tarragona,
que és difícil veure'ns i trobar-nos,
llavors són històries diferents, vull dir...
I estils també, eh?
Estils molt diferents, sí.
A vegades pots sobtar, no?
Però també està bé.
Sí, perquè som la nit i el dia totalment,
el Carles i jo.
Llavors, en aquest cas sí que no hi ha un...
No es van intercalant els contes,
sinó que primer ho fa un i després ho fa l'altre, no?
Quin és el teu estil, recordem-ho, Montsa.
La Montsa val a dir que,
a banda que ella pugui investigar,
triar els seus propis contes,
hi ha contacontes del col·lectiu
que escriuen els seus propis contes
i els expliquen val a dir que
la Montsa canta, fa teatre,
es dedica també al món de les arts plàstiques...
Vull dir que tot això jo m'imagino
que poc o molt també ho poses en escena
quan expliques contes,
la teva experiència quotidiana, no?,
en aquests àmbits.
Penso que cadascú se sent a gust
amb un tipus de contes.
Potser sí que són les vivències,
la manera de ser el caràcter de cadascú.
I jo potser soc més introvertida,
llavors els contes que a mi m'agraden
són com més intimistes, no?
Són més... no t'ho sabria dir.
Més allò explicats a caudorella.
Sí.
Sí, quasi que sí.
Què t'anava a dir?
Una altra cosa.
Abans és que tu ho has comentat
i això és un tema que sempre traieu
als contes del tipus de públic.
Abans deies, a públic d'hivern, d'estiu...
Deies que és molt més senzill als nens.
Hi ha qui diu que no.
És senzill entre cometes, eh?
Entre cometes, res és senzill en aquesta vida,
ja ho sabem,
però el públic, diguem-ne,
al qual és més fàcil arribar-hi,
dit d'una altra manera,
potser més als nens que no pas als adults,
potser també perquè ells estan més entrenats, no?
A escoltar contes.
Estan més acostumats.
I nosaltres també ens hem entrenat més.
O sigui, hem explicat més contes a nens, normalment.
Tens més oportunitats d'explicar contes a nens que a adults.
Les oportunitats d'explicar adults són...
Bueno, en llocs oberts, eh?
Vull dir, en llocs...
Tens raó, vull dir, estic d'acord amb el que dius,
però penso també que els nens són més transparents.
Els nens no saben dissimular.
Si al conte els agrada,
estan amb els ulls brillant seguint-lo.
No t'estan veient a tu, no estan veient a l'amunt,
s'estan veient al conte.
Bueno, veus més la sinceritat de la recepció del conte, no?
Els adults, potser fins al final, que s'acosten,
però normalment quan acabes la gent s'acosta i te diu
ostres, bueno, si no els ha agradat no s'acosta.
No diuen res, ja, se'n van directament.
I si no, doncs, t'ho comenten.
A vegades fins a aquell moment sí que hi ha gent
que la mirada se li en va,
però crec que els costa a vegades desconnectar
que estan sentats en una plaça i que passa gent pel costat
i que ara, mira, s'ha sentat aquella que és la veïna de no sé on
i ara, mira que no ho sé.
Però tu de seguida, si veus allò, la cara del públic,
dius, i per aquí no vaig bé, vaig a fer un gir ràpid,
vaig a donar ritme o vaig a anar més a poc a poc,
que vas modificant molt, no?, la teva actuació.
Abans parlàvem d'aquesta moda dels monòlegs
que a vegades es confon amb la narració de contes,
que ningú es pensi que quan va a una narració de contes
va a un espectacle de monòlegs.
No.
Perquè no és el mateix.
No, no, la línia...
I potser s'ha d'explicar això també.
La línia és molt fina, potser, no?,
els mateixos contes-contes a vegades pots caure-hi, no?,
en això, crec que el narrador doncs ha de saber que està explicant un conte, no?,
que és una cosa tradicional, l'essència del conte que no es perdi mai, no?,
i clar, potser ara, com que està tan de moda els monòlegs,
la televisió sempre veiem monòlegs i es fan molts espectacles,
potser penses que vas a escoltar monòlegs, però no.
Un monòleg és un monòleg, com el teatre és el teatre i el conte és el conte.
i això cal tenir-ho molt clar, no?,
vull dir, això sí que ho ha de saber la gent.
Mossa, ja què tenim aquí?
Temàtica en general dels contes que explicaràs aquesta nit?
Temàtica, eh? No dic contes perquè també sap greu ara desvetllar, però...
Són... avui els deixaré una miqueta aixafats,
perquè són contes una mica tristos.
Tristos.
Mocador.
No, no ho portem els mocadors de paper.
Mocador no ho sé, però sí d'aquells que...
d'aquells que quedes ahí un no sé què tinc.
Sí, sí, i tot i que potser al començament semblaran contes
com una mica antics, perquè són contes dels anys 30, dels anys 40,
penso que tothom es pot sentir identificat en un moment o altre
o en un pensament que haguem tingut en algun moment.
No vol dir que siguem destructius, però sí que en un moment o altre
podem haver-nos sentits identificats, no?
Has triat aquesta temàtica per alguna raó en particular
o perquè et venia de gust de dir, mira, m'encaixa molt en aquest programa
fer aquests contes.
Són contes de la Mercè Rodoreda i m'agrada moltíssim.
I fa molt temps que tenia ganes d'explicar contes d'ella.
i el que sí que són contes que tenen tots un lligam, no?
No, no són...
No, no per res en concret, simplement, bueno, era el moment, potser, per explicar-nos.
Per això direm que serà una mica diferent.
Sí, amb el Carles Alcoy és diferent completament.
És molt bé, molt diferent.
Home, però això està molt bé perquè ens ho prenem com un programa doble.
I tant.
No com una sessió de contes a contes, sinó un programa doble.
I que a vegades és un repte explicar contes tristos o que...
Per tu, perquè el feedback, clar, quan expliques contes de riure, el públic riu.
I tu ja sigui de reps, doncs, la resposta del públic.
Quan són tristos, et sembla que...
Ai, que no responen, que no...
Clar, si riuen diràs no, no ho entès, no?
No, no, no s'ha entès allò que jo explicava.
Però, no?, és més complicat.
I perquè dius, mira, m'agrada més veure una pel·lícula de riure que de plorar.
Doncs una mica, també, a vegades, no?, alguna gent es pot trobar així, però bé.
Siguin puntuals, és molt important, perquè, clar, un cop comença la narració,
cal que aquí la narradora i el narrador, el Carles, doncs, estiguin concentrant
i no hi hagi molt de trànsit de persones.
S'emporten un jersei perquè farà fresca aquesta nit, ja ho han dit.
I canvi d'ubicació.
Aquells que anaven a la Conte Clà d'altres anys pensin que enguany és a la plaça Natserens.
A partir d'avui, dimarts i dimecres, eh?
Per qui no es localitzi gairebé la plaça Natserens,
que està darrere l'església de Sant Miquel,
el carrer Misercitges, al final, eh?
Doncs al darrere hi ha una plaça, allà seran els contes.
Hi ha una altra plaça que us farà competència aquesta nit,
però com que hi ha públic per a tot, afortunadament,
en festes, és la plaça Friqui, amb l'Escarlata Circus,
en parlarem d'aquí uns moments.
Montse, Imma, moltíssimes gràcies, de veritat.
Enhorabona a tot el col·lectiu de Conte a Contes,
que ja formeu part del paisatge narratiu de la ciutat de Tarragona.
Moltíssimes gràcies i bona festa major.