Les 10 del matí i 11 minuts, en aquest matí de divendres,
com us dèiem fa un moment,
hem convidat el rector de la Universitat de Rovira i Vergili,
el doctor Lluís Arola, per comentar, per repassar
diferents qüestions d'interès i d'actualitat
que afecten el món de la Universitat de Tarragona.
Temes relacionats amb futurs ensenyaments,
amb infraestructures, amb negociacions també econòmiques
amb les administracions, bàsicament amb el govern de la Generalitat.
En fi, de tot plegat, parlarem durant els propers minuts
amb el senyor Arola.
Senyor Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Si li sembla, comencem parlant d'infraestructures.
Com vulguis.
Tenim la Facultat de Lletres,
un tema on l'Ajuntament de Tarragona
sembla que també està disposat a avançar diners.
Com està el tema del trasllat?
Perquè recordem els oients, els ciutadans en general,
que l'edifici emblemàtic, podríem dir,
de la Facultat de Lletres de la plaça Imperial Tarracó
es traslladarà en el futur al campus centre,
al campus de l'Avinguda de Catalunya.
Com està el tema?
Una mica més lent del que ens agradaria,
a la Universitat, perquè hi ha hagut,
diguem, no dificultats,
però hem anat sense concretar finalment la proposta.
Em sembla que està a punt d'assignar-se el conveni
entre la Universitat i l'Ajuntament
que ha de permetre començar les obres.
Començar-les, no, començar el procés de les obres.
Nosaltres tenim el projecte fet,
hem presentat a l'Ajuntament per demanar la llicència
des de fa bastants mesos ja,
i ara l'únic que necessitem és tenir un conveni
que autoritzi treure concurs el projecte
per poder començar les obres.
Això necessitava un vistiplau de la Generalitat,
la Generalitat l'ha donat formalment,
oralment, perdó,
des de fa ja bastantes setmanes,
però no acaba de fer el paper que necessitem
perquè l'Ajuntament tingui la certesa
del retorn del finançament,
que li permeti començar...
Bé, és una cosa tècnica
que està en aquests dies en marxa,
ho estem parlant contínuament amb l'alcalde
i espero que un dia d'aquests
podrem signar el conveni,
treure la licitació del projecte,
posar la primera pedra i començar el procés.
I el calendari,
que sempre li preguntem a vostè
per calendaris d'obres,
quan estem parlant de noves facultats
i de nous centres educatius?
Ara no ho sé,
perquè depèn del dia que comencin les obres
podrem fer el trasllat com havíem previst
pel curs 2006 o 2007
o haurem d'esperar la meitat del curs següent
o l'altre.
Això depèn.
Els trasllats es poden fer només
en períodes de vacances.
S'ha de trobar el moment adequat.
És a dir,
la primera previsió que vostès havien fet
de començar ja el 2006-2007
potser estaria ja en perill.
Home, està bastant justeta
perquè estem al març del 2005
i pel setembre del 2006
tenir l'obra acabada és just.
S'ha de fer la licitació.
Ara ja comença a ser molt just.
a no ser que les obres vagin molt bé.
Si no pot ser el setembre del 2006,
pot ser el febrer del 2007
quan el canvi de quatre trimestres.
Tampoc no ve de quatre mesos.
L'important és que l'obra es faci
perquè s'ha de donar una solució
a la precarietat
que ja no és pràcticament tolerable
de la plaça Imperial Tàrro
que està en unes condicions
que no permeten una decència
prou satisfactòria.
Al campus centre també hi ha d'anar
a l'escola d'infermeria?
Sí, això és el mateix projecte.
Seria en el mateix edifici?
Sí, sí.
Per tant, també els alumnes i professors
de l'escola d'infermeria...
Si tot va normal, sí.
El projecte l'han fet conjunt
perquè allò és un campus
amb un model d'aulari compartit
i departaments un darrere l'altre
amb la mateixa biblioteca,
la mateixa sala d'actes.
I el projecte ja contempla
l'espai necessari
perquè s'hi traslladi
a l'escola d'infermeria.
Això al campus central
de l'Avinguda Catalunya
i al campus assalades,
quines obres s'estan fent
o quins projectes hi ha
pendents d'execució?
Pendents sempre n'hi ha.
Ara estem fent les plantes pilot,
que estan al costat
de l'escola d'art,
que és un edifici considerable,
que és el complement
de les escoles d'enginyers
per equips de gran volum,
columnes de destil·lació,
tunnels de vent,
aparells que no hi caben
en les condicions normals.
Està previst de fer-ho
i ara està executant-se l'obra.
És l'obra més gran
que s'està fent en aquest moment.
s'ha acabat química i enologia
completament,
que ha portat molta feina
d'acabament i de trasllat
pràcticament des de...
S'està acabant aquests dies,
ja està acabat,
però encara queden detalls
que s'estan pulint.
Les plantes pilots
estan en marxa
i ara pendents
del proper pla d'inversions
a veure quan arriba
per poder acabar l'urbanització
i plantejar-nos llatres
i si és possible
ens agradaria el trasllat
d'educació i psicologia
també al campus centre.
Però això dependrà
dels recursos de la Generalitat
pel que fa a Tarragona
perquè després a Reus
hem de fer l'escola d'arquitectura
que la subvenciona
a l'Ajuntament
amb una operació semblant
a la que fa l'Ajuntament
de Tarragona amb lletres
però que també s'ha de planificar
i tenim previst
traslladar la facultat de Medicina
amb la intenció
de construir a Bellicens
un campus equivalent
als dos que tenim aquí a Tarragona
perquè la suma d'esforços
permet rendibilitzar l'economia
i això és important
per nosaltres.
Això depèn, diu,
del pla d'inversions,
és a dir,
de negociar amb la Generalitat
dit de manera clara
les properes inversions.
Com està el tema
de la negociació?
Encara no hem començat
perquè l'actual pla d'inversions
és fins al 2007
per tant, de fet,
hauríem de negociar el 2006.
El conseller Solà
ens va dir
que intentaria avançar
el pla d'inversions
el 2006
per tant,
hem de començar
les negociacions ara
i tenim previst
ja començar-les
sembla que és el mes d'abril
començar a plantejar
les necessitats
a la Conselleria
per veure com comença
com se pot articular el procés.
per mi,
si el 2006
ja hi torna a haver diners
doncs haurem passat
aquest any
una mica més tranquils
però amb la posada en marxa
de les obres de lletres
doncs haurem agafat
altra vegada el ritme
que és el que necessitàvem
i segons el que entri
el 2006
doncs tindrem
ja l'última fase
d'estructuració
de la universitat
en marxa
perquè en aquest pla
a partir del 2006
en aquest pla d'inversions
de la Generalitat
hauria d'entrar
aquestes qüestions
que vostè citava abans
home, és acabar lletres
d'infermeria
pagar-la
que és l'important
l'organització
del campus de Sassalades
i la del campus centre
que acaben
s'han d'acabar
seria bo incloure
jo crec que és prioritari
el trasllat
de la facultat d'educació
i psicologia
que està en unes condicions
està bé però
en un edifici
antic
i no prou funcional
per tant s'hauria de fer
un nou edifici
i arreu
els dos projectes
el d'arquitectura
i medecina
tindran finançament específic
però s'haurà de posar
els diners
un dia o altre
al pla d'inversions
veurem com acaben les coses
falta tot això per fer
encara
encara no està
a la universitat acabada
i després
quan acabem de fer això
o entremig
sempre hi haurà coses per fer
perquè ara ja ens trobem
que hem d'adaptar
els espais existents
al nou sistema docent
de l'espai europeu
aquest que estem posant en marxa
que requereix
un tipus d'espai diferent
d'utilitats diferents
de les que en teníem fins ara
ara en aules grans
ens en sortíem
ara ens demanem aules petites
i això vol dir
dividir-les
però dividir-les vol dir
modificar el sistema
de calefacció
modificar l'aire condicionat
modificar les instal·lacions
de pissarres
vol dir diners
l'altra vegades
i no només calen aules
calen espais
perquè els alumnes
treballin a la universitat
això es pot fer a la biblioteca
que està pensada
d'una manera
i s'haurà de reorganitzar
i continuadament
això no s'acaba mai
no es fa a la universitat
i queda ja per tota la vida
per sort
sinó que s'ha d'anar adaptant
i això val diners
i anirem trempajant
Les negociacions
amb la Generalitat
ja deia que formalment
no han començat
però quina sensació
té vostè
com a rector
de la Roviri Virgili
de la recepció
justament que pot tenir
el govern
a les peticions
a la Universitat de Tarragona
El govern està sent
molt sensible
al que estem plantejant
com a necessitats
de finançament
de la universitat
hem aconseguit
amb el finançament
ordinari
la transferència corrent
que ens permet
fer funcionar la universitat
normalitzar molt la situació
i fins ara
havia estat a la cua
de les universitats catalanes
amb finançament
per estudiant
ara estem a la mitjana
per tant
hem millorat
sensiblement
els nostres recursos
en dos anys
des que
Carles Solàs
el conseller d'universitats
ha augmentat
el 30%
el finançament
de la Universitat
de la Roviri Virgili
és a dir
molt per damunt
de l'IPC
i això ens ha permès
sortir d'un forat
que teníem
no d'un forat
real
sinó d'allò
d'entrar en un forat
de no tenir prou recursos
per fer front
a les despeses
ara tenim prou recursos
per fer front
a les despeses
tenim algun recurs
adicional
per plantejar-nos
poder modificar
l'estructura universitària
per adaptar-nos
a l'espai europeu
que era el nostre neguit
i espero que
la sensibilitat
que hi ha hagut
amb el finançament ordinari
també es reflecteixi
quan discutim
el tema
de les inversions
jo estic esperançat
i confiat
que el govern
seguirà sent sensible
a les unitats
d'aquesta universitat
tornem a parlar
de projectes
en rector
parlem per exemple
de l'Institut de Paleocologia
i Evolució Humana
perquè la gent
també ens entengui
aquest institut
que ha de dirigir
o que dirigirà
l'Eudald Carbonell
en quina fase
està aquest projecte?
la fundació
està constituïda
s'ha reunit
el patronat
ja fa unes setmanes
es va
nomenar
l'Eudald Carbonell
com a director
per tant
l'institut ja existeix
existeix els espais
que ara es té
la facultat de lletres
i el carrer Comte de Rius
o el carrer de l'hospital
on hi tenim llogats
on hi havia antigament
la comissió gestora
de l'universitat
i el rectorat
on hi està ubicat
provisionalment
el grup de recerca
que dirigeix
el professor Carbonell
per tant
l'institut ja existeix
ja comença a funcionar
ara s'ha de construir
l'edifici
que està compromès
una part del qual
finançarà
l'Ajuntament de Tarragona
el campus de Sassalades
i l'altra part
doncs haurem d'aconseguir
els recursos
per acabar-lo
però estem buscant-los
i suposo que els trobarem
l'arquitecte
ja està fent el projecte
per tant
això ja està en marxa
Què representa
per la Rubir Virgili
acollir un institut
un centre
d'aquestes característiques?
Home, serà el tercer
d'institut de recerca
Estava pensant
en el d'arqueologia clàssica
i en el de química
Sí, aquests dos
ja estan funcionant
estan a ple rendiment
i aquest és el tercer institut
que tindrem com a tal
aquest és més propi
perquè la major part
d'investigadors
han sorgit
de la Rubir Virgili
o els hem incorporat
ja com a Rubir Virgili
és important
tenir estructures de recerca
molt important
si volem ser competitius
com a universitat
l'universitat no s'ha de limitar
només a fer les classes
a formar els ciutadans
i prou
sinó que necessita
estructures de recerca
potents
per ser solvents
en investigació
per poder fer millor
la docència
per tenir qualitat
com a institució
hem anat trobant
els centres de recerca
que responen més
als nostres tòpics
com a institució
estem en projectes
en aquest moment importants
que espero que es podran
concretar
durant els propers mesos
també
amb aventures semblants
primer un institut
d'investigació
en temes de biomedicina
que es diu
Institut Pere Virgili
que està firmat
ja el conveni
entre els hospitals universitaris
la Conselleria de Salut
i la Universitat
és un institut
diguem
en part virtual
perquè agrupa
tots els esforços
dels investigadors
de medicina
i ciències de la salut
o de biologia
de la nostra universitat
i dels hospitals universitaris
i això ens permet
convertir-nos
en un pol important
de referència
especialitzat
en nutrició
metabolismo
i altres patologies
relacionades
que espero que serà
un institut emblemàtic
de la nostra universitat
després estem
intentant tirar endavant
el tema de turisme
de fer una estructura
de recerca
i innovació
amb l'activitat turística
que ubicarem a Vilaseca
que està
en el projecte fet
esperant
aconseguir recursos
i el compromís
de la Generalitat
per acabar-ho
de tirar endavant
estem també
en negociació
amb un tema
en vanologia
per semblant
un centre
d'investigació
i desenvolupament
que aquest el farem
a Falset
si tot va bé
ja tenim
pràcticament
un acord fet
amb les denunions
d'origen
Priorat i Montsant
i l'Ajuntament
de Falset
per tirar endavant
aquesta estructura
anem buscant
aliances externes
perquè els temes
de referència
de la universitat
trobin estructures
on es pugui fer
investigació
i desenvolupament
i innovació
és a dir
apropant
la universitat
a la societat
a través d'aquestes estructures
ara hi ha
molts projectes
en dansa
en aquest context
però és la nostra obligació
tirar-los endavant
si funcionen bé
i si no
doncs ja els tirarem
perquè aquí no perdem
la moral
anem insistint
fins que funcionin
és a dir
que en aquests temes
de recerca
podríem dir que ara
tenim tres potes
química
arqueologia clàssica
i ja ben aviat
en marxa
el d'evolució humana
i cita
aquests altres
tres projectes
que poden ser
una realitat
estan bastant avançats
el de nutrició
i salut
que va lligat
al Tecnoparc de Reus
i tot aquest projecte
el de turisme
i el d'enologia
són projectes
que estan fets
ara sortirà
a una convocatòria
el Ministeri d'Educació
i Cultura
per finançar
projectes
d'aquest tipus
que estic segur
que podrem concursar
i aconseguir recursos
i per tant
tindrem diners
per construir
les estructures
d'aquestes iniciatives
que és l'optimit
per tirar això endavant
tindrem per tant
les potes
d'especialització
de la universitat
cobertes
després encara tenim
més projectes
aquí no s'acaba mai
encara tenim més projectes
que és un
que m'ha preguntat
cada any que vinc aquí
a parlar d'aquestes coses
que és el de la Sabinosa
que per mi
és un dels més emblemàtics
que s'ha de tirar endavant
perquè és el que
aporta més novetat
en quant
al que pot representar
per diversificació
de l'activitat econòmica
i social
de les nostres comarques
els altres responen
a millorar
a través de la recerca
i la innovació
el teixit empresarial
i productiu
això ja és la nostra obligació
aquest que estem plantejant
de la Sabinosa
no respon tant
amb aquesta necessitat
sinó
vol anticipar-se
a tirar endavant
un àmbit econòmic
que fins ara
no és molt potent
en el nostre entorn
però que
per referència
per història
i per la realitat
del que és el nostre patrimoni
el que és Tarragona
i les seves comarques
pot funcionar
molt satisfactòriament
que és tot el que fa referència
a la indústria cultural
vinculada
a les relacions
entre els pobles
al creixement de les ciutats
als temes d'interculturalitat
de la Mediterrània
i tot això
que és el projecte de la Sabinosa
el projecte en quina fase
està?
en quin moment està?
el projecte
l'avantprojecte
perquè això encara no està fet
el projecte
l'avantprojecte
que és les idees concretades
en un document
i en un mínim estudi
de viabilitat
està presentat
a la Diputació
des de fa temps
discutit
amb els grups polítics
de la Diputació
discutit
jo els he presentat
i hem discutit
els inconvenients
i els avantatges
no només amb el president
sinó amb tots els grups
que tenen presència
a la Diputació
estic convençut
que comparteixen el projecte
per el que m'han expressat
i està en un moment
de modificació
de les estructures
de presa de l'acord
per la Diputació
i transformació
de les estructures
que tenien vinculades
amb la Sabinosa
per fer possible
que això tiri endavant
hi havia una fundació
de la Sabinosa
que tenia poca activitat
diguem
que pot ser l'embrió
d'una fundació
amb més socis
que materialitzin
aquest projecte
està presentat
al govern
a l'Ajuntament
s'ha de concretar
la seva complicitat
que és
jo em sembla
que és important
és a dir
és un projecte
d'una embargadura
considerable
que no es pot tirar endavant
només
a partir de la Diputació
i la Universitat
i per tant
cal la complicitat
de l'Ajuntament
i del govern
de la Generalitat
perquè això funcioni
i en aquest moment
em sembla
vaja segur
el president
de la Diputació
està parlant
amb aquests agents
amb l'Ajuntament
i amb el govern
per buscar
el seu compromís
pel projecte
perquè aquest avantprojecte
té quantificat ja
els diners
que es calcula
podrien ser necessaris
està fet una previsió inicial
però jo soc un desastre
amb això
no et puc dir la xifra
no perquè no vulgui
sinó perquè no me'n recordo
són bastants milions d'euros
de l'ordre
diria
d'uns 30 milions d'euros
d'inversió
que són bastants diners
però són els diners assumibles
per un projecte per Tarragona
estic completament convençut
i la definició del contingut
del projecte
quina és?
perquè de les seves paroles anteriors
he entès també
que podia haver-hi
s'hauria
hi ha hagut una redefinició
del que s'havia dit
en un principi
del que podia anar
a la...
s'ha anat concretant
en l'interacció
amb la Diputació
i amb la Càmera
que són els que han participat
en això
s'ha anat concretant
el projecte
i té
diferents ses potes
el que passa és que
te l'hauria d'explicar
el president de la Diputació
que és el titular del projecte
i no jo
per tant
nosaltres m'ha ajudat
a treballar
i a plantejar-lo
però
ha de ser un projecte
de la Diputació
i per tant
el dia que entrevistes
el Joan Aré i jo
segur que te l'explicaré millor
Molt bé
però hi ha hagut
en qualsevol cas
hi ha hagut una mica
de redefinició
del principi
Hi ha hagut una mica
de concreció
de les coses
que estaven prou definides
això va ser
el que ens va demanar
que féssim la Diputació
a partir del primer lliurement
que va ser el mes de juliol
el van estudiar
ens van dient coses
que no estan prou concretades
concretades
les han concretat
els vam entregar
per Nadal
i ara ja estem d'acord
amb el projecte
però jo
m'assembla que
per elegància
li correspon
explicar-lo al president
de la Diputació
En relació a la Sabinosa
una última qüestió
senyor Arola
segur que és una pregunta
que es poden fer
molts ciutadans
que ara s'estiguin escoltant
això realment és possible?
és viable aquest projecte?
De tant
el que passa és que necessita
necessàriament
imprescindiblement
el compromís
de l'Ajuntament de Tarragona
i del Govern de la Generalitat
però
home
és més barat
que l'edifici Fòrum
de Barcelona
molt més barat
per tant segur que es pot fer
si es pot fer un edifici Fòrum
que no se sap ben bé
per què serveix
bé es pot fer la Sabinosa
que sí se sap per què serveix
és un projecte
el que passa és que és un projecte de país
i és bo que des de Tarragona
es plantegin projectes de país
no s'ha de fer només projectes de país
a Barcelona
el país és tot Catalunya
caldrà el compromís
caldrà lluitar fort amb això
però jo estic convençut
que és un projecte viable
i un bon projecte
no només per Tarragona
sinó per Catalunya
i per tot el que estigui proper
Parlem d'ensenyaments
el curs vinent
en la línia aquesta
d'augmentar
les especialitzats
d'estudis
tenim dues novetats
arquitectura
i biotecnologia
quina funcionarà millor
les dues funcionaran perfectament
com tot el que fem
com tot el que intentem fer a la universitat
o quina és la que li fa més il·lusió al rector
les dues
perquè això
no què vols que et digui
però
home
per dues raons diferents
la biotecnologia és
a banda que és una especialitat molt propera
a la meva especialització científica
per tant és normal que m'hi senti a gust
però és un ensenyament
que ens dona
per primera vegada
entrada en el món de les ciències de la salut
pels estudiants de la secundària
fins ara els estudiants de secundària
que volien fer coses relacionades
amb el món de la biologia
no tenien entrada directa
a la Rovira i Virgili
i havien de marxar fora
és el primer ensenyament
molt relacionat amb la biologia
que podem fer aquí
i penso que
a més a més
és un ensenyament clarament de futur
ens lliga molt bé
la resta d'oferta que tenim
al campus de Sassalades
és un ensenyament molt intercentres
molt indisciplinar
que ens aglutina moltes coses
i que obre també
una expectativa de formació
de professionals
amb sortides importants
al mercat laboral
que està funcionant bé
a l'Autònoma i a Vic
que són on hem fet fins ara
i he començut que funcionarà bé
espero
si no el primer any el segon
i després arquitectura
home perquè és una pota
que ens faltava
la Rovira i Virgili
nosaltres tenim un model d'universitat
que vol abastar
tots els àmbits de coneixement
perquè així la vam definir
hem anat construint
la universitat
al voltant d'aquest concepte
vam poder entrar
en el món de la comunicació
i el periodisme
fa uns anys
que és un que teníem
que no havíem entrat
i ens quedava
clarament el món de la construcció
que és un món important
en el nostre context
la construcció
ordenació del territori
urbanització
urbanisme
ho teníem a la llista
i aquest any
l'oportunitat
de la negociació
que no ha estat fàcil
amb el govern de la Generalitat
per tirar endavant
el projecte
s'ha materialitzat
i hem aconseguit
doncs
poder fer arquitectura
a Reus
en aquest cas
respon això
a l'equilibri
de les dues ciutats
en quant a la presència
de la universitat
que a mi em sembla
sensat i correcte
i penso que és bo
per la universitat
i també molt bo
pel territori
perquè formar especialistes
des d'aquí
aquí
amb enfoc
que se li pot donar
i que pot funcionar bé
em sembla que pot anar bé
per la nostra societat
en general
per tant content dels dos
aquests ja s'estan explicant
l'oferta d'ensenyaments
al Saló de l'Ensenyament
la Rovira i Brasil
i tota la resta d'universitats
també va haver-hi fa uns dies
i tornarà a haver-hi
la setmana vinent
jornades de portes obertes
és el moment
per dir-ho d'alguna manera
de buscar la clientela
de cara al curs vinent
preveu
un nivell similar
d'estudiants
a cara a l'invinent
i en qualsevol cas
li preocupa
algun tipus de competència
especialment
universitats a Barcelona
o universitats privades
no, no em preocupa
nosaltres tenim
una situació bastant estable
en aquest moment
en quant a estudiants
fa 4 o 5 anys
que mantenim els estudiants
al voltant dels 12.000
de primer i segon cicle
a banda dels de doctorat
i de formació contínua
i això que és un altre públic
tenim uns 12.000 estudiants
mantinguts
aquest any
amb la posada en marxa
d'aquests dos ensenyaments
encara que tenen relativament
pocs alumnes
perquè un en té 40
i l'altre 60
però
si hi ha una certa modificació
doncs mantindrem una mica
hem mantingut els alumnes
tot i la davallada demogràfica
per tant això vol dir
que hem anat
en una bona situació
els alumnes
del camp de Tarragona
el 90%
es queden a Rovira i Virgili
per tant
se seguiran quedant
la competència
en les Unions de Barcelona
pràcticament no existeix
a nivell de grau
a nivell de primer i segon cicle
i la Ramon Llull
ja fa un parell o tres d'anys
que està funcionant
aquí a Tarragona
i no ha afectat
el nombre d'alumnes
que tenim nosaltres
estan fent
enginyeria
des de fa un parell d'anys
i arquitectura
des de l'any passat
tot i que no ho feien
formalment
però sí que ho feien
a la pràctica
i no hem notat
una diferència
d'alumnes
per la seva presència
perquè no és una competència directa
ja en la recta final
de l'entrevista
rector
el pàrquing
de Jaume I
el pàrquing del rectorat
ara no fan soroll
suposo que estan més tranquils
sí
gràcies a Déu
què li sembla
com està quedant
el projecte
home
vist des de dalt
tindrà una bona plaça
vist des de baix
no ho sé
de moment
no és com
jo me l'imaginava
però en qualsevol cas
problemes ja no els provoca
a vostès
no
nosaltres ja no ens fa soroll
problemes encara
perquè allò està
bastant col·lapsat
però
no
ara ja no
ara està
esperant
que l'obra s'acabi
perquè
després de tres anys
de tenir
una paret negra
a la porta
del rectorat
doncs necessitem
una mica
d'espai
però no és un neguit
que s'acabi d'avui per demà
perquè no ens molesta
la nostra activitat quotidiana
d'aquí un any
se li acabarà el mandat
porta set anys
com a rector
de la Rovira i Vergili
Lluís Arola
anirà a les seleccions
del proper any
del 2006?
no
no perquè
hauria portat
dos mandats
que és el que diu
l'estatut
que s'ha de portar
o que es pot portar
a la universitat
i tot i que
com que han canviat
els estatuts
entremig
doncs els períodes
tornen a començar
no me sembla
legítim
aprofitar-se
de les triquinyoles
legals
per tornar a repetir
i a més a més
és que m'assembla
que la gent ha de
que els càrrecs
han de canviar
jo sóc
profundament convençut
que no es pot estar
més de dos mandats
en un càrrec
sigui el que sigui
i per tant
jo
m'aplicaré a mi mateix
el que crec
que s'ha de fer
a tothom
dos mandats
i un altre
els canvis són bons
per mantenir
l'esprit
i l'activitat
de les institucions
i
mantenir les mateixes persones
tot i que ho facin bé
o que ho puguin fer bé
jo m'imagino que ho faig bé
i per tant
estic convençut
que ho faig bé
és normal
si no ja no hi seria
no és bo
les inèrcies
s'ha de canviar
s'ha de trencar
i jo crec que la Rovira i Vigili
necessitarà
que hi hagi un altre
equip de direcció
al davant
i serà segur
el mes de maig
del 2006
hi ha eleccions
i segur que sabrem
trobar
un altre equip
que segueixi fent
les coses
satisfactòriament
avui no farem balanç
rector del balanç
d'aquesta etapa
d'aquests vuit anys
aquests dos mandats
el deixem per
més endavant
perquè encara queda feina
per fer fins
la primavera del 2006
Lluís Arola
rector de la Rovira i Vigili
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els ullens
de Terraona Ràdio
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
adeu bon dia