Doncs tal com els hem dit, volem parlar amb el president de la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona, en Sebastià Cabré, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I volíem parlar justament d'aquest pla estratègic que ja es donava a conèixer en el seu moment,
se n'ha parlat aquests dies, i principalment quins són els seus principals sejos
i què és el que ens reportarà?
A veure, el que pretenem no és tant en definir un pla estratègic,
sinó un nou model de planejament per Tarragona.
Agafem l'etapa final del grup promotor de l'exposició 2015
i aprofitant la creació d'aquest grup, volem començar a generar unes jornades de reflexió
sobre què té de ser el futur de Tarragona, intentar centrar una visió
i en funció d'aquesta visió començar a estipular objectius, crear un arbre.
Primer, el tronc de l'arbre, mirem a veure què volem ser,
si volem ser una ciutat o un territori orientat al mar,
si volem ser un territori orientat a les persones,
volem ser un territori orientat a la qualitat de vida
i a partir d'aquí anar centrant objectius i emmarcar-los en un futur de 20 anys
perquè anem comprovant que aquests objectius es van desenvolupant.
Això, on ho apliquem?
Ho apliquem en aquell grup que vam crear on hi havia l'Ajuntament de Tarragona,
on hi havia l'Ajuntament de Reus, on hi havia l'Ajuntament de Vilaseca,
però també hi havia la Cambra de Comerç, el Port de Tarragona,
nosaltres mateixos i la Diputació.
Penso que aquest treball que vàrem fer per definir el que volíem fer
en la candidatura de l'Exposició Universal 2015
no té de quedar en sac 8
i volem dotar de contingut el futur de Tarragona.
Se mira com a referents a plans estratègics de tres ciutats,
Saragossa, que és recordar, Màlaga,
i la que s'ha utilitza com a referent, que és Bilbao.
Per què Bilbao? Què té Bilbao que no tinguin les altres dues?
A veure, en Bilbao, en principi, el que té és antiguetat,
molta més antiguetat que les altres dues.
Les altres dues estem parlant de plans estratègics de Saragossa del 97
i a Màlaga del 92.
El plan estratègic de Bilbao és del 84.
Però, a més, la situació d'on surt Bilbao.
Bilbao surt d'una situació de molt de pànic.
Ens situem als anys 80, mitjans dels anys 80,
on hi ha la reconversió dels estilleros de Bilbao.
Sabeu en aquelles escenes que sortien per la televisió
de batalles campals en el carrer.
Sortim en aquella ciutat, que era una ciutat que ningú hi volia anar
perquè era bruta, perquè deien que feia olor i que era molt grisa.
Sempre es veia fum, no hi havia res.
I ens trobem avui amb un Bilbao aquest any
que ha tingut més visitants que Sant Sebastià,
que és la ciutat que, pel turisme nacional,
és la ciutat que té més visitants.
ens trobem en una ciutat, Bilbao,
que, fruit del Guggenheim, fruit de l'articulació dels barris,
fruit de la reconversió de la ria
i fruit d'alguns plans urbanístics
que s'hagin executat durant aquests 20 anys,
ha canviat el seu model,
ho ha canviat cap a un model on el més important
és la qualitat de vida de les persones que hi viuen
i que vol liderar un projecte de ciutat mitjana
de més de mig milió d'habitants a Europa i al món.
Per tant, jo penso que un model tan ambiciós com aquest,
que ja fa més de 20 anys que el porten a terme,
pot ser el millor model de referència
si ens hem de mirar en el mirall
del que s'està fent aquest país.
I què és el que, diguéssim,
com a primera instància s'hauria de canviar a Tarragona
perquè es poguéssim assemolar
al que ja és Bilbao actualment?
Per on s'hauria d'atacar, per entendre'n?
A Tarragona diuen, i als cercles on ens movem,
que li falta projecte,
que a Tarragona en aquests moments no té contingut,
que es parla d'una ciutat que no té clar el seu futur.
Nosaltres el que proposem és que ens assentem,
que ens assentem societat civil i sobretot l'administració
perquè al final és la que té de comandar,
té de liderar un projecte de planejament
i que mirem quin té de ser
o quin ens agradaria que fos el futur.
Perquè no és el mateix pensar en una Tarragona de mar
on la logística, el turisme, el sol,
hi té que molt a veure,
a una Tarragona de persones
que segurament llavors tenim que tindre en compte
que no la volem convertir en un barri dormitori de Barcelona
sinó amb la capacitat de la gent que ara mateix tenim,
ja ens hi sentim bé,
o una Tarragona cultural,
és a dir, aprofitar els 2.000 anys d'història
i d'aquí fer-ne història,
o sobretot lideratge,
si volem una Tarragona que sigui la ciutat
que arrastri en tot el camp de Tarragona.
En funció del que decidem que vulguem,
en funció d'això,
tenim que començar a establir capítols.
Si volem una Tarragona per a les persones,
per tant, la qualitat de vida de les persones,
ens tenim que marcar referències de ciutats mitjanes
on aquestes persones hi visquin bé.
Qualsevol dels altres temes,
també, cadascosa el seu.
Per tant, jo penso que el primer és l'etapa aquella
que et deia de reflexió.
I això és una etapa que té durat molt poc.
Un mes, i en un mes centrar-nos en quina ha de ser la imatge.
Però una imatge consensual, ja et dic,
entre món polític i món civil.
Vostè ha dit que aquest pla
hauria de tenir un caràcter supermunicipal,
hauria d'anar més enllà de les fornteres,
però convertir Tarragona en la capital o eix central
de la zona del camp.
Nosaltres parlem de Tarragona,
però parlem de Tarragona.
Segurament, en aquests moments,
si jo hagués de definir el que veig de Tarragona,
veig una Tarragona capital,
però amb un reus líder,
amb un reus de projectes,
amb un reus empresarial,
amb un reus molt innovador i molt dinamitzat.
I, en canvi, amb una Tarragona
que segurament hi va algun pas per darrere,
però segueix sent la capital d'aquest territori
i ningú em posa dubte
perquè fa més de 2.000 anys que ho és.
El que nosaltres voldríem visualitzar
de cara al futur
és un paral·lel a people,
un quadrat,
una superfície geogràfica
que va des de Reus a Tarragona,
a l'altre costat Vilaseca, Salou, Cambrils
i a l'altre costat Constantí,
que en aquest territori
juntem 450.000 habitants
que ens donin un tamany crític
per impulsar qualsevol projecte
que es pugui generar en aquesta ciutat.
I cada una amb les sinergies,
perquè Reus sobre les comarques seves
o Tarragona sobre la seva comarca
o el turisme de la Costa Daurada.
Jo crec que hem de definir
l'àrea geogràfica
però sense perdre el temps
en barris.
Jo diria que...
I segurament que algú em castigarà
per dir que Tarragona pot ser un barri
o que Reus pot ser un barri.
Però si ens tornem a fixar en Bilbao,
Bilbao és la suma de 18 municipis
a l'entorn de la Ria.
Ningú dubta que Bilbao és la capital.
Ningú dubta que Baracaldo és molt important
o que Sestaua és molt important.
i que a més el procés industrial
de Baracaldo i del Sestau
és el que ha impulsat
l'industrialització del País Basc.
Però Bilbao és la capital.
Jo penso que ha de ser un territori
on hi hagi una ciutat clau
però les altres tres ciutats
arrastran aquesta màquina
o configurant-se
com la màquina que té de tirar del tren
de les nostres comarques.
Jo és així com veig el territori.
Aquest dimecres, dia 16,
es previst que es produeixi un acord
del Parlament de Catalunya,
un acord estratègic
per potenciar la competitivitat
i l'ocupació
entre altres mesures.
Com ens pot beneficiar aquest acord
en el nostre territori,
al Camp de Tarragona,
i en quins àmbits
d'actuació repercutirà?
Penso que dels darrers cinc anys
segurament aquest és un acord
que tothom o molta gent esperàvem.
és el fruit d'un any de treball
entre agents socials, agents econòmics
i la mateixa administració de la Generalitat
tot incorporant
tots uns consells d'assessors
i de professionals
de cadascuna de les matèries
que es toquen a l'acord
per arribar a configurar aquest acord.
És un acord
de 86 línies
però de 200 mesures.
És un acord
de 20.000 milions d'euros
de pressupost
pels pròxims 3 anys.
Però sobretot
és un acord
de mesures concretes
i aquí a Tarragona
ens afecta
en 3 o 4 mesures
molt concretes.
I quan dic Tarragona
dic el Camp de Tarragona.
Ens afecta, per exemple,
per dir mesures
que tenen noms i cognoms,
amb la creació
d'un consorci de la mobilitat
que reguli
com se mouen les persones
en el Camp de Tarragona.
com en aquest quadrat
que la Generalitat defineix
entre Tarragona, Valls,
Vendrell i Reus
o Tarragona, Vendrell,
Valls i Reus
es poden moure
aquest flux de persones.
Però a la vegada
també es regula
un fet tan concret
com l'accés
sostenible
al polígono de Francolí.
Com podem utilitzar
cotxes compartits
o transport públic
per poder-hi arribar.
I un fet molt important
són les infraestructures
carents d'aquí
a la província
que també les menta
i les pressupostes
que són competències
de la Generalitat.
Nosaltres
és un acord
on hi tenim
depositades
moltes esperances
i que
com que té
aplicació
en el pressupost
pensem que es desenvoluparà.
Però com que també
s'ha creat
una comissió de seguiment
per fer
precisament
el seguiment
d'aquest acord
i seguim creient.
Penso que serà
estratègic
pel nostre país
en els propers anys.
I del que
sens dubte
es mirarà
des de prop
des del Consorci
del Camp.
Vostè
aquestes dies
també ha parlat
del Consorci
i ha dit
que convé
reactivar-lo,
convé aprofitar-lo
el que tenim
no crear-ne un de nou
o des d'alguns sectors
han parlat
fins i tot
a crear un nou Consorci.
Vostè va dir claríssimment
això que s'havia d'aprofitar
el que tenim ara
no cal anar a buscar-lo
de nou.
És que tenim un instrument
tenim un instrument
que vam crear
en el seu dia
que ens va portar
molt de temps
i molt de reflexions
poder-ho fer
i el que tenim
que fer
és dotar-lo
de contingut
però igual que el dotem
de contingut
segurament
que el tenim
que dotar
de més instruments
dintre d'aquest
tenim que crear
consells
que estipulin
les formes de treballar
perquè
se'ns ha convertit
en un Consorci
assembleari
un Consorci
on és molt enfarregós
prendre decisions
perquè afecten
les competències
dels àmbits
on hi formen part
ajuntaments
o generalitat
és molt complicat
depèn de molts equilibris
entenem que si
en el marc
del mateix Consorci
reduïm els àmbits
i definim
doncs mira
definim un àmbit
pel que té de ser
aquest camp de Tarragona
en petit
Tarragona-Reus
Vilaseca-Salou
Constantí
definim un àmbit
Palèix-Valls-Vendrell
anem definint
àmbits més petits
i que en aquests àmbits
es treballi
de forma més concreta
jo crec que podrem
arribar a prendre
decisions molt importants
per a aquest territori
ja es va prendre
en el seu dia
en la configuració
de la situació
de l'estació central
del camp de Tarragona
es va prendre
en el seu dia
amb la dotació
i el relleu
en el pacte
de la Boella
per al finançament
dels vols de baix cost
en l'aeroport
de Reus
jo penso que
mesures s'han emprès
el que passa
que com no té
estructura
és molt difícil
avançar
penso que es tenen
que establir mecanismes
en el si del consorci
que li permeti avançar
i això és el que crec
que tindríem que assentar-nos
parar
pensar quins són
aquests mecanismes
que necessitem
i posar-nos
a treballar
Sebastià Cabell
Gràcies per acompanyar-nos
el matí de Tarragona Ràdio
Fins la propera
Moltes gràcies a vostès
Gràcies
Gràcies
Gràcies