.
Ara són tres quarts de dotze del migdia,
un minut i mig, sortim de la cuina.
Déu-n'hi-do, aquí prenent apunts,
ho tenim tot a punt i preparat per posar-ho en pràctica.
Hi ha moltes persones que aprofiten el cap de setmana
per posar en pràctica allò que ens explica el Francesc Lledó.
Aprofito per recordar-los que els dissabtes
fem la versió cap de setmana del matí de Tarragona Ràdio
entre les 10 del matí i les 12 del migdia
i recollim també el temps de cuina a partir de les 11.
Per aquells que no s'hagin apuntat tot allò que volien apuntar-se,
tenen una nova oportunitat el proper dissabte.
Ara canviem radicalment de registre,
sortim a l'exterior dels nostres estudis cada dijous
abans de les 12 del migdia.
Fem un ampli tom per aquest gran centre comercial
a cel obert de la ciutat de Tarragona,
que és la Via T.
Aquesta via comercial que abasta múltiples carrers,
múltiples establiments,
i que nosaltres visitem.
I que a més aquesta visita intentem transformar-la en un joc,
en un concurs,
en el que vostès poden guanyar un obsequi ben maco.
És el temps de la Via T,
és el moment aquell que la nostra unitat mòbil
es desplaça a un dels establiments adherits a la Via T de Tarragona,
i vostès, a través d'una sèrie de pistes,
han d'endevinar de quin establiment es tracta.
Ens truquen al 977 24 47 67.
Si saben el nom de l'establiment,
el nom exacte.
Ja saben que en això som molt rigorosos.
Ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
Doncs perfecte, guanyen aquest premi.
Donem pas a la nostra unitat mòbil.
Josep Sunyer, bon dia.
Molt bon dia, Llolanda.
Ara no plou, no?
Una miqueta.
És que aquí a la finestra no hi acabo jo.
Ara he parat, ara he parat, però fa escassament un quart d'hora plovia encara.
De totes maneres, estàs sota cobert en un carrer molt cèntric de la ciutat de Tarragona.
Doncs sí, estic sota cobert,
per sort no s'incarga que ploguessin a la mulleria,
i estic molt a prop d'un carrer que...
que en fi, que anem parlant, no fa gaire, d'aquest carrer.
D'un carrer que està en obres.
Que està en obres, efectivament, que està en obres.
És un carrer perpendicular.
Aquí, com tu molt bé deies, hi ha molt de trànsit,
és un carrer que és molt transitat.
I aquests dies més, encara, no?
Sí, encara més, aquests dies encara més.
Aquests dies més.
I a més, abans podies fer un gir cap a una banda, i ara no.
Però, a veure, aquesta cosa del canvi de sentit i tot això,
es feia...
Perquè, clar, és un carrer molt llarg, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I és un carrer molt comercial.
Molt comercial, de fet...
Per tant, aquest gir, perdona, Josep,
està a prop de l'establiment que avui visitem?
Doncs diríem que sí.
Què està, cap a la meitat del carrer?
Una mica més avall.
Més avall, prop on el carrer canvia de nom.
I on els ocells esforaixiten, de tant en tant.
Ai, t'ha quedat com un vers, això.
T'ha quedat com un poema, eh?
No s'ha fet mai els estornets, aquí.
Sí, i tant.
Bé, però, de totes maneres,
hi ha moltes zones a la ciutat de Tarragona.
Aviam, som a un carrer molt cèntric,
un carrer que canvia de nom quan es bifurca.
La part de l'esquerra, com si diguéssim,
agafa un nom, la part de la dreta, un altre.
I més a la dreta encara s'inicia aquest carrer
que està en obres, tallat a la circulació, a més a més, no?
Efectivament.
Jo crec que més o menys els nostres oients
es van situant geogràficament en el mapa de la ciutat.
Geogràficament, sí.
Ara l'establiment, mira,
si haguéssim connectat 30 segons abans,
hauríem tingut una pista auditiva
que els hagués posat a sobrevís.
Clar, és que ja ho diuen, que el temps és or.
30 segons abans.
El temps és or, també pot ser plata.
I de vegades pendula una mica, també.
I pendula, ui, sí, pendula.
Sí, pendula el temps.
I el temps pot ser també un guarniment, segons com.
Sí, sí, i també nosaltres que dematinem tant
també ens va molt bé tenir certs aparells
que t'ajuden.
Sí, perquè a aquella hora l'establiment està tancat,
perquè fa horari comercial,
perquè el tipus d'objectes
que podem adquirir en aquest establiment
no calen a les set del matí.
M'entens? No és com el pa.
No, no, però hi ha persones que ja fa molts anys que venen aquí, eh?
Home, clar, i tant.
Davants de la guerra.
Davants de la guerra i tot.
No sé jo si se'ns han situat els oients.
Donem una pista geogràfica.
Se'ns recorden que dèiem que hi ha un moment
d'aquest carrer molt cèntric de la ciutat de Tarragona
que canvia el nom per anar a la part baixa de la ciutat, al port?
Vull dir, és el carrer que el nom canvia
i després se'n diu carrer Apodaca.
O no?
Sí, eh?
Dic, home, donem, hi ha una pista geogràfica més
perquè estem parlant d'un carrer molt comercial.
Hi ha moltíssims establiments.
I si venen fins aquí, fins i tot veuen la mòbil davant.
Ah, doncs si ens escolten des del cotxe i veuen la mòbil,
s'aturen, s'aturen, eh, sobretot, i truquen.
Em penso que hi ha algú que truca.
Anem a saludar aquesta persona. Bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Amb qui parlem?
La Marc Oso.
Què tal, Marc? Com va?
Molt bé.
Ets valenta, eh?
Perquè avui no és fàcil.
No és fàcil.
No perquè l'establiment no sigui conegut,
sinó perquè en aquest carrer, al carrer Unió de Tarragona,
hi ha moltes botigues.
Moltes, sí, és veritat.
Tu creus que podries aproximar-te a l'establiment que és?
A veure, el Xanfra és carrer gasòmetre.
No? Comença allà el carrer.
Josep, comença el carrer allà.
A veure, com ho ha dit això?
Xanfra, carrer gasòmetre.
Xanfra, carrer gasòmetre.
Sí, però és que l'acera aquesta no sé jo.
És per aquí baix, eh?
Sí.
Sí.
Donar-hi alguna pista més, home, no siguis així?
Vinga, va, sigues llaguerós.
Just abans del lloc on els ocells es foragiten, abans.
Ai, com els ocells es foragiten?
M'agrada, mira, no sé per què em paguen.
Fan un dia que li surt un verd,
s'escolta, ara l'exploderà fins a la societat.
Just abans, eh?
De fet, ara la bifurcació que està abans d'arribar a l'arbre
no hi és, eh?
No existeix perquè la part dret s'ha reservat a les sobres.
Però estem just abans d'arribar.
Abans d'arribar.
El dia i això que és una botiga abans de la guerra
crec que és la...
El tema del temps, el tema del temps, el tema del temps,
el temps, el temps és or, el temps és plata.
No heu sentit res, Mar.
El temps és or, el temps és plata.
El temps a vegades es penja i a vegades el portem de la mà.
Jo també estic lírica avui, eh?
Què?
Llavors ja és una llogueria.
Ai, mira.
De les veteranes de Tarragona.
És tan fàcil que quan ho sentis...
Clar, no podia ser una altra.
Té un nom que, tot i que és català,
ens pot inspirar alguna cosa britànica.
Per aquí hi ha gent, no podeu concursar.
Gent que hi ha a la ràdio que aixeca la mà, no podeu concursar, ho sento.
Què, Mar, surt? Costa, eh?
No surt, no surt, eh?
Però costa de fàcil que és. Mira què et dic, eh?
Té un nom anglès, aquesta llogueria.
Ara ja sé quin és.
Com ho ha dit, això?
Ai, Mar, Mar, què has dit?
Què has dit?
Que té un accent com a anglès, aquesta llogueria.
Ai, no és que has estat posat tot diferent.
No és l'accent, Mar.
No?
Bueno, doncs vinga,
et deixem pas a una altra trucada,
que ho endivinant ara primer.
Allà em donen moltes pistes.
Et faran un petó.
El següent oient que truqui et farà un petó,
perquè és que ho has deixat fet.
Ho has deixat fet.
De totes maneres, aquesta botiga que et dic jo,
que és la botiga París,
és abans de la guerra, eh?
També és abans de la guerra, i tant.
I ha fet molts canvis, eh, també, aquest establiment.
I ara està renovada, sí, sí.
Mar, gràcies, eh, Yolanda?
Gràcies a tu.
I em sap molt de greu,
perquè és que faltava, no res,
presentar-ho bé.
Bueno.
Presentar-ho bé, perquè, de fet, no sé,
Josep, tu creus que li podem donar
una altra oportunitat a veure si la pesca o no?
Sí, la sap de seguida, sí, però que si no...
El Xavier o la Imma, que diguin que sí o que no amb el cap.
Xavier, tu què dius que sí?
Diu que sí, sí, sí, sí.
Diu que sí el Xavier.
Oi, Mar, doncs no pengis,
que em penso que el Xavier i el Josep
et volen ajudar una mica més.
És que ho has dit,
la paraula clau, les paraules claus.
No és una jolleria, no, exactament, eh?
És a dir, aquí haurien de dir una altra cosa
relacionada amb els pèndols.
El tema del temps.
Sí, amb el despertador del temps.
En fi, què seria llavors?
Què seria, Mar?
Si no és una jolleria i parlem del temps,
rellotgeria, molt bé.
I com...
Què hi posaríem al darrere de rellotgeria?
Tu has dit la paraula dues vegades.
Jo.
Has dit el nom dues vegades.
Rellotgeria anglès.
Efectivament.
Rellotgeria anglès, el carrer Unió número 46.
Sí, sí, el 46.
Sí, sí, sí, i tant.
Ara sí, però ho estaves dient, eh?
Ho estaves dient, ho estaves dient,
i clar, d'aquelles situacions que dius,
bé, com podem dir a la Mar
adeu, gràcies per trucar-nos,
si és que ho ha dit, no?
Fora una mica d'aquelles situacions
una mica complicades.
A més, un veïns meus d'on vinc jo, i tant.
Què dius ara?
Home, doncs jo crec que la cosa...
Tens un momentet, Mar, ho dic,
perquè així et saluda el Javier,
el Josep saluda el Javier,
jo us deixo a vosaltres tres que us arregleu
amb els regals, els premis,
les salutacions i tot això, et sembla?
Molt bé, vinga, Jolanda, gràcies.
Gràcies a tu, en Josep, fes els honors.
Javier, molt fort, molt bon dia.
Molt bon dia.
Al final ha vingut, eh? Ha arribat, eh?
Li ha costat, això, eh?
Li ha costat passant per davant, diu.
Per això l'havien fet fer de jutjar el Javier,
ha dit, escolta, que decideixi el Javier,
que nosaltres ens rentem les mans.
I tant, i tant.
Vèiem un estragiment abans de la guerra,
és a dir, que aquest estragiment del 32,
m'has dit abans?
Sí, del 32 i sense interrupcions.
I que per la guerra tampoc no va parar, van continuar...
Sí, l'avi sempre va estar aquí, vull dir, treballant,
tot i que devia portar el temps del front,
però, vull dir, doncs sí, va estar aquí.
Javier, la Mar, que ha guanyat aquest obsequi que doneu,
des d'aquest espai de la viatè,
què ha de fer?
Acostar-se aquí, fins al carrer Unió 46, dir qui és...
Sí, sí, vull dir que tingui el seu nom
i ja li donem el regal.
Molt bé, Mar, doncs si vols saludar el Javier...
Tenim la Mar per aquí?
Sí, sí.
Sí? Vols saludar el Javier?
Sí, i tant.
Bueno, Mar, enhorabona, doncs, eh?
Gràcies, Javier.
Doncs, Mar, deixem que continuïs amb la teva activitat
i, ja saps, passa pel carrer Unió número 46,
la rellotgeria anglès, que tindràs un obsequi.
Gentilesa d'aquest establiment, gràcies per participar, bon dia.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau.
I ara deixa'm al Josep que amb el Javier Monfort
ens expliqui una mica o ens recordi, en tot cas,
tot el que podem trobar en aquest establiment
de la via T de Tarragona, la rellotgeria anglès.
Podem trobar moltes coses, ara ens ho explicarà el Javier,
però segur que molts oients tindran a casa alguna parella,
algun rellotge antic que no funciona
i que estan farts de veure com les agulles no es mouen.
Que el portin aquí i el Javier s'hi arreglarà.
El Javier és així, no?
Sí, sí, nosaltres som rellotgers i joiers,
l'única més, doncs, sempre hem sigut el taller,
que ens coneix tota Tarragona,
i aquí, doncs, és estrany que no et diguin,
aquest rellotge el va comprar el meu avi aquí,
o el meu pare, o el meu besavi el va comprar aquí,
perquè avui dia ja són quasi quatre generacions
que nosaltres estem veient que passen ja.
Nosaltres som la tercera, però per temps,
doncs, és la quarta que veiem ja.
Dius, escolta, aquest rellotge, i pensem,
dius, hosti, això és del 37, 38,
això ho vam comprar el 40,
perquè, doncs, més o menys, ja coneixem la història dels rellotges.
Aquests rellotges, com els que hi ha,
allà baix penjats de butxaca, no?, aquests rodonets.
Els de butxaca, els de paret, els grossos de peu,
vull dir, aquí ho reparem, doncs, intentem tornar-los a la vida.
Tornar-los a la vida, que tornin a bategar aquests rellotges.
De fet, aquí, a l'entrada, en veiem uns quants d'aquests de pèndol,
que ara surten també aquests rellotges, o no?
Sí, van sortint, el que passa és que hi ha molta...
Doncs ara, amb totes les coses antigues,
doncs, nosaltres ens dediquem...
Ens hem anat abocant, a més, a les coses antigues,
i a restaurar-les i a reparar-les.
Però sí, encara van sortint.
Hi ha gent que vol sentir la campana de corda,
no la campana de quarts o la de piles, que en diem.
Parlant de piles, també teniu un bon ventall de despertadors.
En veig alguns, així com de disseny,
amb més bons acabats, altres, doncs, més de batalla, no?, per entendre'n?
En tenim des de despertadors de corda, que ja no els vol ningú,
però que sempre hi ha la iaia que et demana la corda,
hasta la pila, vull dir el de quarts.
I de polsera, i de paret, i el que vulgueu.
Sobretot, reparacions,
és a dir, tothom que tingui, doncs,
algun element, alguna peça que convé reparar,
doncs, que pugui venir fins aquí, els hi repareu,
i amb FIFA que torni a bategar els rellotges
i aquestes despeses, i a més a més, amb una llarga trajectòria.
Ara ens ho comentaves, tercera generació,
doni-ho, eh? Tercera, tercera.
És estrany, no? Avui en dia,
tants anys en un comerç és molt difícil
que s'hi trobi.
Deixa'm-ho preguntar, estan fent oberts aquí al costat,
com estan en toblegat, ja que hi som?
Mira, se suporten.
Hi ha vegades que és molt bé.
Jo sempre dic que aquest carrer
m'ha més agradat que s'hagués sigut com abans,
pujada i baixada, però ja que ho van fer
tot de baixada, doncs, mira, ara hem d'aguantar
els tal com se'ls han deixat, però se suporten.
Parlant de com era abans,
aquestes fotografies que hi ha aquí penjades,
em veiem dues, de com era el carrer Unió
fa ja alguna bona pila d'anys,
i crec que en teniu més dintre, no?
Quina és la història d'aquestes fotografies?
Mira, doncs, s'han anat recollint amb el temps
i s'han anat penjant a la botiga,
juntament amb la col·lecció de rellotges de butxaca,
doncs, més que res, doncs,
és ja melancolia passada que hi ha, no?
Allò, temps passats.
Déu com era el carrer abans, s'ha canviat molt, no?
Molt, molt, tot i que jo sóc jove,
vull dir que tinc 45 anys, però tot i així
li he viscut canviar,
li he viscut canviar perquè tota la vida he estat aquí,
vull dir.
Javier Monfort, gràcies per acollir-nos aquí a casa vostra,
en fi, per molts anys més,
veniu del 30 i tant,
doncs, per molts anys més,
i en fi, que ja ho saben els urgents,
si qualsevol pes no funciona, doncs aquí té solució, eh?
Intentarem.
Javier, gràcies.
Molt bé, moltes gràcies a tu.
Moltes gràcies al Javier Monfort de la rellotgeria anglès
del carrer Unió, número 46,
un dels altres establiments veterà de la ciutat de Tarragona,
adherit a la Via T.
Gràcies, Josep.
Ens retrobem d'aquí una hora,
aproximadament des d'un escenari molt proper,
des de la Rambla Nova, d'acord?
Doncs fins ara mateix.
Fins després.
Adéu-siau.
I d'aquesta manera,
des de la passejada pel més gran centre comercial,
a cel obert de la ciutat de Tarragona,
que és la Via T,
el comerç de casa,
el comerç de tota la vida,
nosaltres arribem al punt de les 12 del migdia.
Repassem l'actualitat nacional i internacional
i ens retrobem en uns moments.