This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
10 minuts a les 12 del migdia,
la Via Té t'escolta nosaltres.
Escoltem aquest espai de la Via Té setmanal al matí de Tarragona Ràdio,
aquesta àmplia passejada pel centre comercial de la ciutat
que té més oferta, el centre comercial a l'aire lliure,
abasta tota la ciutat de Tarragona
i amb una multiplicitat de serveis,
amb una oferta realment extraordinària.
La Via Té t'escolta, la unitat del matí de Tarragona Ràdio,
la unitat mòbil, visita un establiment de la Via Té setmanalment cada dijous
i a través d'una sèrie de pistes,
doncs vostès han d'endevinar de quin establiment es tracta.
Molta atenció, això ho repetim molt,
no val dir aquell lloc que es diu, no,
el nom exacte de l'establiment.
Que l'encerten un regal, però no un regalet,
un regal, com cal, que rebrà aquella persona,
doncs que sigui ràpida, que truqui al 977-2447-667,
això sí, un cop escolti les pistes és evident.
Avui desplacem la nostra atenció
perquè la unitat mòbil ja fa una estona
que està fins a un punt de la ciutat molt cèntric
i que, a més a més, els dimarts i els dijous,
Déu-n'hi-do el moviment que hi ha en aquest punt,
però també en els carrers que hi ha al voltant.
I aquí hi ha una primera pista de franc.
Saludem la unitat mòbil,
la tenim els nostres companys,
l'Àlex Garcia, en Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Estàs en un lloc on hi ha un moviment,
és dijous, per tant el moviment s'incrementa.
Si ja normalment, Déu-n'hi-do la quantitat de gent que hi ha,
avui la cosa ja és extraordinària, no?
Sí, efectivament, és un autèntic mar de gent, això, aquí al costat.
Estic al costat, eh? Això és una pista, també, eh?
Al costat mateix.
Al costat mateix, en una mena de mona miniatura.
Mira, no anem malament, no?
En una mena de mona miniatura.
I podríem parlar també, si et sembla, doncs,
de, no sé, que són pioners en la seva matèria.
És a dir, que amb el que venem aquí són absolutament pioners.
Sí, quan has de comprar algun producte d'aquí,
ets ja saps on has d'anar.
Diu, aniré allà, perquè saps que és el lloc on ho trobaràs, no?
I cal que vingui ràpid, no sé, tota màquina, per exemple.
Per exemple, tota màquina.
Sense perdre cap peça pel camí, eh?
Això mateix, eh?
Sense perdre cap peça.
Déu-n'hi-do, si hem donat pistes, eh, Josep?
Jo crec que potser ja sabríem per on parem, eh?
Jo crec que sí.
De totes maneres, jo recordo el telèfon.
977-24-47-67.
Jo diria que aquest establiment,
que ja fa, doncs, potser uns tres anys
que ha canviat d'ubicació,
tot i que l'establiment és el mateix,
però s'ha traslladat a la ciutat ja fa uns tres anys,
el que també podríem dir
és que és d'aquells establiments
que tenen un aparador
en el qual tots ens hi hem aturat alguna vegada,
perquè allò que tenen a l'aparador
crida molt l'atenció.
Crida l'atenció i, a més, és un lloc
on hi ha, diguéssim, elements relacionats
amb el mar, amb l'aire, amb la terra,
en fi, amb el moviment...
Què més podem dir? No ho sé.
Terra, mar, aire...
Oi, la nostàlgia de...
És que, esclar, si deia el que estava pensant,
ja ho deia tot.
Que tenim alguna primera trucada ja?
Oi, és que hem abocat una sèrie de pistes,
Josep, només començar.
És que, clar, aquest establiment
ve en una sèrie de productes que són molt bonics,
i que fa goig parlar-ne.
Donem pas a aquesta trucada, et sembla, Josep?
Em sembla, em sembla.
Doncs vinga, jo dono pas a la trucada.
Si l'encerta, ja et deixo a l'oient i al propietari
de l'establiment a l'encarregat amb tu.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlem?
En l'Andreu Bori.
Andreu Bori, ets un professional d'aquest concurs, eh?
Penso que hauràs de deixar una miqueta de canxa
a la resta d'oients.
Andreu, on som?
Jo ja deixo temps perquè truquin.
No, no, això, tu ets una persona molt assenyada,
ja ho veiem, ja.
Semana passada van trucar tres davant meu.
Ja ho vaig veure.
Andreu, tu saps on són, no?
Jo crec que estan a TotTren.
Tu creus que estan a TotTren?
Josep, sou a TotTren?
Doncs, efectivament, som a TotTren.
Efectivament.
Som a la botiga TotTren al carrer,
com a González,
i ens acompanya el seu responsable, en Joan Anton.
Joan Anton, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Doncs bé, anem fent.
Aneu fent?
Amb la calor.
Comenta la calor, dono miro, aquests dies, eh?
Ja comença.
Ara parlàvem de que el vostre parador,
escoltem, que és tot un reclam, eh, aquest parador.
Home, hi ha una miqueta de tot.
Es troquen una mica els dos mons, no?
El ràdio control, el tren,
una mica de tot.
Les aficions a modelisme.
Josep, fem una cosa.
Et sembla que li diem a l'Andreu
i tot això el que ha de fer,
que em penso que ja ho sap,
i li comentem al Joan Anton
que l'Andreu és qui ha guanyat el premi,
després continues aquesta conversa?
Doncs em sembla perfecta, Joan.
Molt bé.
Andreu, tu coneixes l'establiment, no?
I tant.
No sé si ets aficionat a aquest tipus de coses.
A mi em deixen bocabadada
aquelles cases de nines
i aquelles maquetes de vaixells que tenen, no?
Sí, bueno, jo m'agraden els puzles,
els cotxes de ràdio control.
Però escolta una pregunta,
ara que dius tu que t'agraden els puzles.
Un cop els has fet, què fas amb ells?
Els emmarco.
Els emmarques, també.
Jo és que conec molta gent que els emmarca
i hi ha gent que els torna a desfer.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo n'hi tinc diversos a casa,
n'hi tinc de 3.000, de 2.000
i inclús algun de 5.000 també n'hem fet.
i sí, sí, els emmarco
i, bueno, n'he regalat un parell.
Clar, home, és que ja arribarà al final
que no t'hi cabran a les parets de casa teva, no?
Comença a estar just, ja.
Ja just, justet.
Doncs, escolta, jo no sé si és un puzle o què.
En tot cas, al Josep li podria comentar,
al Joan Anton, una miqueta com has de fer per a l'obsequi
i si ens pot donar alguna pista de quin obsequi es tracta.
En demanen, Joan Anton, si podem donar alguna pista a l'oient
que ha guanyat a l'obsequi d'aquest tracte.
Li podem dir d'aquest tracte o no?
Home, si volem, li podem dir, clar.
Li diem, doncs?
Nosaltres no teniu inconvenient.
En absolut.
Doncs és un model de cotxe, reproducció d'un cotxe a escala 1.18,
d'un cotxe, doncs, mític de carreres.
Un cotxe mític de carreres.
Andreu.
Sí, sí, un cotxe carreres de resistència,
de lo que es diu DTM Alemanya.
Són cotxes decorats amb moltes espectaculars.
Doncs, escolta'm, Andreu, està d'enhorabona, eh?
Andreu, t'agraden els cotxes?
No dic els que es poden conduir, aquests,
aquests que són de col·leccionista.
No, no, sí, m'agraden, m'agraden.
M'agraden els calextris, m'agraden els cotxes, m'agraden els motos.
Dona gust amb tu, eh, que t'agradi tot.
Sí, senyor, així és fantàstic.
Tot una mica.
I, escolta, deixes descansar les parets de casa teva de Pouzles per una vegada, eh?
Et sembla?
Molt bé, Andreu.
Doncs el que has de fer és passar per l'establiment, d'acord?
Sí, molt bé.
Gràcies per trucar-nos.
Bon dia, adeu-siau.
I ara sí que deixem el Josep, que acabi de comentar,
doncs, algunes coses amb Joan Anton,
l'encarregat de tot tren, un dels establiments de la ciutat de Tarragona,
també adherits a la via T.
Josep, com vulguis.
Joan Anton, explica'ns, què teniu aquí a la botiga?
Teniu de tot, eh, pel que hem pogut veure abans?
Home, de tot, de tot.
Sempre falta alguna cosa, però, en principi,
per la persona que vol fer un hobby,
que vol passar el seu temps ocupat amb una cosa molt adient
per passar l'estona, per prendre-se un calma,
per desconnectar de la feina,
doncs això sí, això jo diria que ho tenim pràcticament.
Batxells de fusta, maquetes de plàstic,
soldats d'època per pintar-se'ls un mateix,
jocs de taula, de tot.
Radiocontrol també, avions, helicòpters, barcos,
vull dir, hi ha una gama molt extensa.
I, sobretot, el mecatisme de trens,
que és un dels pilars fonamentals dels que es va muntar a la botiga.
El mecatisme de trens, aquí segurament la varietat de màquines
que es puguin trobar, de vagons, de peces,
per poder fer un servit com Déu mana,
deu ser també força gran, no?
Bé, la col·lecció és impossible,
vull dir, es dona per mils, no?
I sobretot quan hi ha qualitats importants,
hi ha preus que també són importants.
Però ja no és la col·lecció en sí,
sinó que és la col·lecció del que a tu t'agrada,
si tu limites la col·lecció,
els models que et diuen alguna cosa
i, a més a més, també es tracta de muntar
una maqueta amb els seus paisatges,
les seves cases,
les matèries que funcionen,
amb llums, etcètera, etcètera.
Teniu cases de nines d'aquelles
on hi ha pràcticament tots els detalls en miniatura?
També les tenim, les tenim buides,
i llavors cada persona, doncs,
tria el que vol,
llumetes que s'encenen per les habitacions,
pels lavabos, mobles, quartos de bany, etcètera,
tot.
No ho tenim perquè s'ho facin,
com per comprar-ho fet
i instal·lar-ho a la caseta, no?
A mi em queda molta atenció
aquests cotxes que van a Mancina,
teledirigits,
que arriben a agafar velocitats
francament increïbles.
Home, velocitats de 90-100 per hora
no són res de l'altre món.
Vull dir, les agafen i, bé,
són motors molt ben preparats,
com tot hi ha nivells de qualitat,
nosaltres procurem treballar marques
que responguin molt amb el tema recanvis,
perquè és un dels conflictes habituals,
ho tenim bastant evolucionat,
i són marques punteres dintre del mercat.
Seleccionem...
I el punt de necessitat que teniu, Joan Anton,
quant fa?
En aquest moment, no sé si és de 16.000.
16.000, crec que és el més camp del món.
16.000 peces.
De 16.000 peces,
s'ho poden imaginar, doncs,
a l'hora de fer-lo,
la paciència que s'ha de tenir.
Molta paciència, no?
És una botiga per gent que tingui paciència, o no?
Sí, evidentment,
jo no recomanaria a ningú
que faci coses amb pressa.
Vull dir, aquí no et paguen per hores.
Quan tu fas un...
Aquí pots destinar les hores que vulguis
o has de destinar les hores
que el hobby que ell necessita.
Si vols treure...
Evidentment, com que no et paguen a tant l'hora,
vull dir, no té importàncies.
Com més temps triga, millor que passes.
Doncs ja ho saben,
al carrer, governador González,
aquí tocant,
tocant part de cadena
a la plaça del mercat,
a aquesta botiga,
a tot tren,
que com hem pogut sentir,
doncs, si volen vingui a tot tren,
que vinguin a una marxa més aviat lenta.
Joan Anton, gràcies.
De res, a vosaltres.
Moltes gràcies.
Doncs moltes gràcies també a tu,
Josep,
a l'Àlix Garcia,
recolzant tècnicament aquesta connexió.
amb tot tren,
un dels establiments,
en de la Via Té,
la Via Té t'escolta,
l'espai setmanal del matí
de Tarragona Ràdio.
Enhorabona a l'Andreu,
que ha guanyat el premi aquesta setmana.
Per cert,
no sé si està batent a la sintonia,
però ell que parlava
que era un gran aficionat
a fer puzlets,
després de sentir aquest,
no sé si s'atreviria
amb aquest puzler
de 16.000 peces,
que ja són peces.