És una idea molt atractiva que ens té, almenys personalment,
des que la vaig plantejar al Corrugan,
en el sentit que és una travessia a cavall de Catalunya
en què hi ha una part d'esport, que és el ride,
amb un cert control de crona i així,
i llavors tot un allau d'activitats culturals
a l'entorn de cada lloc on passem i escampats a tot Catalunya.
És a dir, és com una travessia a cavall,
fent servir aquesta vella excusa,
per fer tots uns esquisos de cultura, de poesia, de música,
a cada lloc on hi tenim estada.
I com s'organitza?
Com es sintonitza tot plegat a l'esport, al cavall, al territori, a la història?
Més que res és sobretot aquesta idea
que ja s'havia portat una mica del cavall
com un element de transport, de trajectòries d'un lloc a l'altre.
De fet, hi tenia un professor a l'universitat que sempre deia
que hi havia com dues èpoques al món.
Una és del 1830, quan va començar el forrocarril,
en què totes les notícies anaven a la velocitat del cavall
i el món girava a la velocitat del cavall.
Les reaccions sempre eren en funció que el cavall
tardava a portar la notícia o traslladar determinades persones
d'un lloc a l'altre.
A partir del ferrocarril va canviar tot.
Una mica reivindicar aquesta nostàlgia
de la travessia, del passeig, del trasllat d'un lloc a l'altre.
I tot això, aprofitant que passem per uns estrets històrics meravellosos,
com pot ser Montblanc Medieval, la Ruta del Sisté,
esquitxar-ho, emplenar-ho amb tot aquest complement a l'esport,
que vol dir vigoren el cos i la musculatura,
amb cultura que vol dir vigoren la ment i la sensibilitat.
I per això a cada un d'aquests llocs hi ha tot un seguit d'exposicions,
de pintura, de fotografia, de contes,
sobretot a partir de la novel·la que ha llegit Tirant lo Blanc
i a l'entorn del que veia aquest,
i també com uns actors nostres que aniran llegint també diferents llocs,
paràgrafs durant aquests 10 dies de travessia de Tirant lo Blanc,
per arribar al final, havent-ho llegit tot completament,
a part després del Concert Estrella, que en tenim cinc,
amb la Marió Marbonet i Manel Camp com a pianista.
Els participants s'aniran aturant en cadascuna de les etapes,
si no m'equivoco són nou etapes exactament, no?
Sí, sí.
S'aniran aturant en aquests espais,
esmentaves el tema de Montblanc, Poblet,
però bé, passareu de Besalú, no sé, Vic,
diferents indrets de Catalunya,
fan l'etapa, s'aturar en aquests espais,
és quan es fa l'activitat, com funcionarà?
Doncs s'arriba en els llocs,
en aquest cas concret tenim la seu Montblanc,
i defensem una mica Montblanc Medival,
i ja el divendres hi ha com un control.
De fet, demà comencem, demà passat comencem,
el dijous exactament, a Barcelona,
amb una concentració al Parc de la Ciutadella,
i després amb un comitiu,
acompanyats per la Guàrdia Muntada de Barcelona,
anirem fins al barri gòtic, a la plaça del Rei,
on hi haurà la inauguració d'exposició de pintura i fotografia,
i després hi haurà el concert de la Maria del Marbonet,
a les 10 de la nit,
amb un espai que a ella li és molt familiari,
que no li troba des del 2001 i que li fa molta il·lusió.
Llavors, a partir d'aquí,
doncs ens trageixem al Montblanc,
i el divendres ja hi ha un sopar medieval,
i el dissabte comença l'etapa,
comença al matí molt d'hora,
és a dos quarts de nou del matí,
en què convidem tota la gent que vulgui...
De fet, els cavalls comencen a les 9,
però a quarts de nou,
tant la gent amb mountain bike,
com la gent amb can i cross,
que és una especialitat en què consisteix
en que el gos el portes lligat al costat
i corres amb ell, no?
És com la mascota de casa,
i és una manera de compartir esport i natura,
corres o camines,
vull dir, perquè no,
està sense crono i sense temps,
vull dir que la gent pot anar tranquil·lament
fent el que a ell li sembli, no?
Diguéssim,
si vol córrer més més,
si el gos sembla que està cansant d'esperar
i donar-li aigua,
i llavors a partir d'aquí surten els cavalls
a les 9 del matí,
que van als tres monestirs,
Montblanc, Poblet Montblanc,
Montblanc Santa Esquerra Montblanc
i Montblanc Vallbona de les Monges Montblanc.