D'aquí dos minuts serà un quart de dotze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
El president del Partit Popular de Catalunya, Josep Piqué,
fa avui divendres una visita a Reus,
on mantindrà aquest migdia diversos contactes
amb sectors socials i sobretot de botiguers
de la capital del Baix Camp.
Aprofitant aquesta visita al Camp de Tarragona,
avui al matí de Tarragona Ràdio
ha convidat el líder dels populars catalans.
I ho fa just, ho fa la coincidència,
just en un dia tan important com l'endemà
de la cadena d'atemptats terroristes a Londres
i el dia en què també la ponència que elabora l'Estatut
acaba la seva feina.
Parlem doncs d'aquestes qüestions de plena actualitat
i d'altres temes de l'actualitat política
amb el senyor Josep Piqué.
Senyor Piqué, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i benvingut als estudis de Tarragona Ràdio.
Avui, aprofitant, com dèiem, aquesta visita,
és un dia farcit d'actualitat nacional i internacional.
En fi, tenim encara les imatges dels atemptats terroristes
d'ahir de Londres.
Tenint en compte la similitud del que va passar ahir a Londres
i els atemptats terroristes de l'11M a Madrid,
quina reflexió?
Ara que ja han passat unes quantes hores,
quina reflexió li mereix aquest atac d'ahir?
La principal reflexió és que tenim una amenaça col·lectiva
molt i molt important,
és el terrorisme internacional,
que pot culpejar en qualsevol lloc i en qualsevol moment
i que obliga que les democràcies
tinguem una actitud absolutament ferma
respecte a aquest fenomen.
Ells el que volen és acovardir-nos,
el que volen és destruir el nostre sistema de valors
i aquí és absolutament imprescindible
no buscar ni excuses, ni pretextos,
ni expressar arguments que l'únic que fan és
enfortir la creença per part dels terroristes
que al final ens poden doblegar.
Crec que ahir el senyor Blair va fer una intervenció extraordinària
i el suport que va rebre de la resta de líders
que estaven reunits, que estan reunits a Escòcia del G8,
va ser una claríssima mostra
que l'actitud davant d'aquestes coses
no pot ser d'altra que d'extrema fermesa.
I com valora la gestió comunicativa que estan fent
les autoritats britèniques en aquest cas?
Sobretot això comparant-ho amb el que va passar aquí a Espanya
fa un any, 15 mesos concretament,
què li sembla tenint en compte la informació
que s'està donant sobre el nombre de víctimes,
les imatges televisives tan escèptiques que estan sortint,
tot això tan diferent del que va passar a l'11M a Madrid?
Com ho valora?
És que són cultures molt diferents,
la cultura anglosaxona, recordi l'11 de setembre als Estats Units,
que tampoc es van veure imatges
i fins i tot en un moment determinat
que es veien les imatges de la gent saltant de les torres bessones
les van eliminar,
no es va veure en cap moment una víctima
i estem parlant de més de 2.000 persones.
I a partir d'aquí un control de la informació
per part dels poders públics,
però també un respecte escrupolós
per part dels mitjans de comunicació
respecte al que en aquests casos tan terribles
i tan dramàtics s'expresa des dels propis poders públics.
A partir d'aquí hi ha, per tant,
una tradició política i cultural diferent,
una tradició mediàtica també diferent,
però una reacció social també completament diferent.
Els ciutadans britànics i els ciutadans de Londres
han arribat a una conclusió que em sembla molt raonable
i és, en circumstàncies com aquestes,
deixem que el govern faci la seva feina
i no comencem a exigir coses que no són possibles
i que, a més, només van durar 48 hores.
Aquella mena d'exigència pràcticament total
de saber-ho absolutament tot des del primer moment
que la informació no es donava.
Bé, si ho comparem amb el que està succeint a Londres,
doncs ara ens adonem que va ser una cosa
completament fora de qualsevol lògica.
Déu-n'hi-do com van anar avançant les investigacions.
El govern espanyol anava informant probablement
més del necessari,
perquè amb aquestes investigacions el que s'ha de fer molt sovint
és potser no dir res
i no transmetre informació que pugui afavorir els terroristes.
I tota aquella mena d'exigència tan brutal
que es va produir entre l'11 i el 14,
després resulta que a partir del 14 al vespre,
quan ja se sap, els resultats electorals, desapareix.
I que tot plegat és motiu de reflexió col·lectiva.
Una última qüestió sobre el tema de Londres,
perquè la capital britànica ha passat en 24 hores de l'eufòria
de ser designada la ciutat olímpica del 2012
a viure el terror de les bombes i dels atemptats terroristes.
Vostè que ha estat ministre d'Afers Estrangers,
li pregunto per alguna qüestió.
Avui han sortit algunes veus dins també del Partit Popular
dient que la política exterior del govern espanyol
no ha ajudat d'alguna manera,
no ha afavorit la candidatura madrilenya
per el sistema de votacions del Comitè Olímpic Internacional.
Vostè estaria una mica d'acord
en que justament tal com s'està actuant ara
la política exterior espanyola
no ha afavorit precisament a Madrid
i sí que ha afavorit els interessos de Londres?
Jo no sé si es pot establir una vinculació tan directa,
perquè els mecanismes de votació del Comitè Internacional Olímpic
són uns mecanismes de votació d'una certa opacitat,
per dir-ho de manera eufemística.
Però sí que és cert que el canvi en la política exterior espanyola,
des que ha arribat el senyor Rodríguez Zapatero al govern,
no està contribuint al nostre prestigi
ni a la nostra imatge internacional,
i ens sap molt de greu de dir-ho,
perquè estic fent una cosa que no m'agrada gens,
que és d'alguna manera obviar una certa tradició,
que és que els ministres,
els que hem estat ministres d'exteriors,
no hem de parlar gaire dels nostres successors
ni dels nostres antecessors.
És una mica també una tradició
que segueixen els ministres de l'interior en general,
però que no sempre també es compleix.
Però és que el canvi ha estat tan radical
i des del meu punt de vista tan negatiu
que, evidentment, el nostre prestigi
no passa pels seus millors moments,
ni allà on es deia que es volia posar l'èmfasi.
La justificació del canvi de política exterior
era, d'una banda, un excés,
ells deien, els socialistes,
un excés d'amistat amb els Estats Units.
Jo soc absolut partidari de la conveniència
de tenir unes relacions molt estretes amb els Estats Units
i, a més a més, un absolut convençut
que això és no només compatible,
sinó complementari a l'hora d'avançar
amb la construcció europea
i tenir protagonisme europeu.
I, simultàniament, l'altra crítica
és que no apostàvem prou fort per Europa.
Fins i tot la campanya electoral del Parlament Europeu,
l'eslògan del Partit Socialista era
i tornem a Europa.
Bé, què ens ha passat a Europa?
Doncs em remeto al darrer Consell Europeu
en el que es va haver de constatar
el gran fracàs que suposa
que, de moment, s'hagi de paralitzar
el procés de ratificació de la Constitució Europea
i, després, també el gran fracàs
de ser absolutament incapaços
de posar-se d'acord amb això que en diem
les perspectives financeres, els diners
i el repartiment dels diners.
Però el problema no és tan...
El problema, sent un problema molt greu
del doble fracàs,
és que ningú va tenir en compte
el govern d'Espanya
per prendre cap decisió
en un sentit o en un altre.
Jo he estat en molts Consells Europeus
i són, allò, recordant la cançó,
són un frenesí.
És a dir, hi ha una activitat febril
de contactes bilaterals,
en la terminologia comunitària
això se'n diuen els confessionaris.
Uns parlem bilateralment
amb altres governs,
després, potser, tres a l'hora,
vas, entre cometes i en el bon sentit,
canviant cromos,
dius, escolta'm, jo estic disposat
a cedir per aquí,
però tu, en canvi, veiem
si em pots ajudar per això altre.
I estàs constantment negociant
les posicions per intentar conciliar
el que és la defensa
dels interessos nacionals de cada país
i, al final, l'interès global
del conjunt d'Europa.
I veure com l'altre dia
el senyor Rodríguez Zapatero
no va parlar amb ningú
i ningú no va tenir interès
en parlar amb ell
genera una certa tristesa.
I, efectivament,
això lliga
amb aquesta situació
derivada d'una política exterior
en la que hem canviat
una amistat
forta
amb els Estats Units
i el Reino Unit
o unes relacions,
no diré de tu a tu,
però establertes
des de la defensa respectiva
dels interessos
en França o Alemanya
en tenir
una posició irrellevant
a Europa
i que els nostres amics
siguin demòcrates
tan reconeguts
com Fidel Castro,
Mohamed Cizé
o Hugo Chávez
i no em sembla
que siguin els millors companys
que ha de tenir
un país com el nostre.
Creu que ha estat un factor
amb el tema
de la designació olímpica
o no?
Jo crec que alguna cosa
hi pot haver tingut a veure,
efectivament,
però no puc fer una vinculació
tan directa
perquè jo crec que seria excessiu
per la meva part.
L'altra gran notícia del dia,
ja ho deia amb el príncipe
de l'entrevista,
és el tema de l'Estatut.
En fi,
l'Estatut és notícia
des de fa dies,
segurament massa dies,
però avui és notícia
sobretot perquè la ponència
de l'Estatut
acaba la seva feina.
Vostès ja han indicat,
ja han anunciat
que votaran en contra
a la totalitat del text.
Per quines raons,
senyor Piquet?
Perquè és un text
que se situa en molts punts
des del nostre punt de vista
fora de la Constitució.
No ho diem només nosaltres,
ho ha dit també
a l'Institut d'Estudis Autonòmics,
de Constitucionalitat,
i a més a més creiem
que és un Estatut
que en funció del procediment
que s'ha seguit,
doncs té coses
que segurament
no haurien d'incloure.
És un Estatut que,
malgrat les retallades
d'aquestes darreres setmanes,
propiciades pel PSC
i amb el nostre suport,
ha aconseguit passar
de pràcticament 300 articles
a més de 200.
L'Estatut actual en té,
i és que és un bon Estatut,
en té 60.
La Constitució espanyola
en té 169.
Només, per tant,
des d'un punt de vista quantitatiu,
crec que també
hem de fer un esforç
per fer-li fer
a un Estatut
allò que un Estatut
ha de fer
i no altres coses.
Un Estatut ha de regular
les institucions d'autogovern,
i ha de definir
les competències,
i ha de definir
en termes generals
com es financia
l'exercici d'aquestes competències.
I, en canvi,
aquí hem volgut fer
una altra cosa,
i per això
portem un any i mig,
per això al final
les posicions
dels diferents partits
són absolutament diferents.
En aquests moments
hi ha 5 forces polítiques
al Parlament,
i resulta que hi ha
5 posicions diferents
respecte al que
avui es votarà
o no es votarà,
i em sembla que
no estem precisament
donant un bon espectacle
als ciutadans.
Si l'Estatut
havia de ser,
com tots estàvem d'acord,
el resultat d'un consens,
el resultat
després d'un any i mig
és que aquí
cadascú
diu la seva,
cadascú està pensant
només en el seu electorat,
i no s'ha volgut fer
una cosa
que sigui raonable
i que sigui encaixable.
I aquesta inquietud
que jo li transmeto
em consta
que també la té
l'actual govern espanyol.
No és només un problema
amb el Partit Popular,
sinó que també
el govern espanyol
i el propi Partit Socialista
obrer espanyol
estan veient
amb una gran inquietud
tot el que s'està produint aquí.
Aquesta postura avui
del Partit Popular
serà la definitiva
ja en tota la tramitació
que ha de fer l'Estatut
o pot haver-hi variacions?
En la mesura
en què es vagi canviant
l'Estatut
en termes de constitucionalitat
i en termes de racionalitat,
aquesta postura
no tenim per què
mantenir-la fins al final.
Avui per avui
a mi em sembla
molt difícil
que la puguem modificar,
però jo també
he de reconèixer
que en les darreres setmanes,
particularment el Partit Socialista,
ha fet un esforç d'aproximació
que jo li vull agrair.
Fins ara
nosaltres considerem
que és insuficient
i aquí és on
probablement tots plegats
hem de ser pessimistes.
En el sentit següent,
si el Partit Socialista
d'acord amb el PSOE
i d'acord amb el govern
va adaptant
el text estatutari
a la Constitució
en termes que puguin ser
també assumibles per nosaltres,
que és el marc
amb el qual sempre
hem estat disposats a jugar,
tinc realment seriosos dubtes.
que els altres socis
del tripartit
i particularment
Esquerra Republicana
segueixin el camí,
però sobretot
tinc encara més dubtes
respecte a la posició final
de Convergència i Unió.
Convergència i Unió
avui ja diu
que l'esborrany
és insuficient
i que el que vol
és anar més lluny,
és a dir,
que Convergència i Unió
el que està dient
és que vol que encara
sigui més anticonstitucional
l'Estatut.
Per tant,
em sembla difícil
de quadrar totes les posicions
i vull recordar
que Convergència i Unió
en qualsevol cas
té minoria de bloqueig
i això voldria dir
que al final
ens podem trobar
amb un cert espectacle
que és
que no siguem capaços
els partits catalans
de treure un text
al Parlament de Catalunya
i per tant
abans que pugui arribar
al Congrés dels Diputats
i això em sembla
que és un tema
molt i molt important
i que convés recordar
que de vegades
això subvia
l'Estatut no és una llei catalana
no és una llei autonòmica
l'Estatut és una llei orgànica
de l'Estat
i per tant
l'únic que pot fer
el Parlament de Catalunya
és
si es posen d'acord
almenys dos terceres parts
del mateix
és fer una proposició
de llei
que s'envia
al Congrés dels Diputats
el Congrés dels Diputats
decideix
si la prenen consideració
i si la prenen consideració
a partir d'aquí
s'inicia una negociació
en el si de la Comissió
Constitucional
del Congrés
bé
abans podem trobar
que ni tan sols
es pugui donar aquest pas
perquè la proposició de llei
ja no surt
del Parlament de Catalunya
és a dir
la conseqüència seria per vostè
deduint el que diu ara
que no hi hauria estatut
ho tenim francament difícil
jo ho veig molt difícil
ho veig molt difícil
perquè veig interessos
molt contradictoris
i al final
pogués sortir
un projecte estatutari
que nosaltres
poguéssim donar-hi suport
evidentment
amb el concurs
del Partit Socialista
que en aquest tema
té la responsabilitat màxima
que per això
presideix la Generalitat
i és el grup més nombrós
del tripartit
veig molt difícil
que un text
que pogués tenir
el nostre suport
tingués el suport
de Convergència i Unió
són incompatibles
Convergència i Unió
i el Partit Popular
a hores d'ara
home
fins ara
evidentment
estem defensant
coses molt diferents
l'exemplar
paradigmàtic
és el del famós
blindatge
de les competències
però també
podríem parlar
del finançament
és cert
que en temes
de model
de societat
hi ha coincidències
entre nosaltres
i Convergència i Unió
i no pots
com no podria ser
d'altra manera
per exemple
respecte a tot el capítol
de drets
i deures
i principis
rectors
tenim posicions
molt més properes
Convergència i Unió
i nosaltres
que no pas
amb les altres forces
polítiques
i en canvi
això contrasta
que quan parlem
de model d'estat
d'adequació a la
de constitucionalitat
de competències
etcètera
doncs les coincidències
entre el Partit Socialista
i nosaltres
doncs siguin majors
té sentit això
el que passa
que al final
configura una mena
de geometria variable
respecte a les possibles
aliances
que es puguin fer
en cada moment
que crec que fa
molt difícilment
compatible
que al final
tot plegat quadri
jo no és que
vulgui semblar
ni derrotista
ni pessimista
si no fos optimista
no em dedicaria
a la feina que faig
però
val a dir
que hem de ser
tots plegats
molt conscients
de les dificultats
i dir-los als ciutadans
la veritat
perquè portem
un any i mig
vagi a nosaltres
jo personalment
fa dies
que ho intento
i mesos
però en general
se li ha transmès
a la ciutadania
a Catalunya
que les coses
anaven molt bé
que l'estatut
seria la solució
de tots els mals
que ara
tindríem un sistema
de finançament
que seria extraordinari
sense recordar
des del realisme polític
els límits
de les coses
i que
les coses
no les podem decidir
nosaltres sols
que les hem de decidir
entre tots
i per tant
hem transmès
als ciutadans
unes expectatives
que jo fa temps
que vinc
advertint
compte
que si
generem expectatives
que no responen
a la realitat
després ve la frustració
i jo crec que
comença a haver
un cansament
per part dels ciutadans
respecte
a aquests debats
estrictament polítics
que mai ens porten
a coses concretes
i que no
comporten
solucionar
els problemes
dels ciutadans
els ciutadans
no estan preocupats
per l'Estatut
i això
n'hem de ser molt conscients
els ciutadans
estan preocupats
per l'atur
estan preocupats
per la immigració
per la sanitat
per l'ensenyament
per les infraestructures
per l'habitatge
i el que volen
és que els polítics
vagin trobant solucions
a aquests problemes
concrets
a partir d'aquí
l'Estatut
és un instrument
aquesta és una altra reflexió
que podem fer
i que crec que és vàlida
hem convertit
una cosa
que és un instrument jurídic
en un objectiu
amb si mateix
i els objectius
no han de ser els instruments
els objectius
han de ser
resoldre
i abordar
els problemes
reals
dels ciutadans
i crec que
com que hem desenfocat
aquestes coses
per això ara tenim
aquest problema
per acabar
amb el tema
de l'Estatut
senyor Piqué
quin panorama
prefereix
el partit
des d'un punt de vista
estrictament partidista
una Catalunya
sense Estatut
és a dir
que no surti l'Estatut
o un Estatut
amb tots els partits
però sense el PP
què li convé més a vostè?
no és un problema
de convenir o no
sinó de convenir el partit
ni a mi personalment
sinó de
que és el que més
convé a Catalunya
i als seus ciutadans
i els seus ciutadans
i de moment
se'ls ha de dir
als ciutadans
que si al final
no és possible
reformar l'Estatut
que tampoc
s'amuinin gaire
tenim un bon Estatut
que està vigent
i a partir d'aquí
uns marcs de negociació
per millorar
el mètode de finançament
que és un tema
molt i molt important
i que nosaltres
també hem fet
les nostres propostes
i que estem absolutament convençuts
que s'ha de millorar
i que hi ha marge
de maniobra
per tant
que no surti ara
la reforma
a l'Estatut
només és un fracàs
dels polítics
però no és un fracàs
del país
deixem doncs
el tema de l'Estatut
aquesta setmana
en fi
vostè ha estat notícia
per altres motius
unes famoses declaracions
que va fer a Catalunya
ràdio dilluns passat
diem públicament
que el Partit Popular
havia d'obrir una nova etapa
havia de fer oposició
d'una altra manera
recordem aquelles referències
que feia
a la imatge
d'Acebes i d'Estaplana
en relació al passat
en fi
deixem de banda
aquestes declaracions
estrictament
però vostè considera
que realment
el partit
ha de fer
ha de tornar
al centre
aquell gir al centre
que havia fet
a mitjans
dels anys 90
i que potser
ara en els últims anys
s'havia escurat
massa a la dreta
jo evidentment
i ara jo
sobre aquests temes
interns de partit
doncs ja
tots plegats
hem donat per tancar
d'aquesta polèmica
i no insistiré
però sí que avui
puc fer una reflexió
de caràcter general
i és
nosaltres som un partit
amb vocació de govern
i som un partit
que hem governat
i per governar
necessites configurar
majories
molt significatives
i en aquests moments
per governar Espanya
necessites
doncs
entre 10 i 11 milions
de vots
entre 10 i 11 milions
de vots
i entre aquests
10 i 11 milions
de vots
doncs com és natural
hi ha de tot
en termes convencionals
diguem-ne
de terminologia política
convencional
doncs
els 10 milions
i pico de vots
que vàrem rebre
el 2000
els gairebé 10 milions
que vàrem rebre
el 2004
doncs hi ha
persones
que es mouen
des de la dreta
fins al centre
des de la dreta
fins al centre
què vull dir amb això
vull dir que un partit
com el nostre
que té vocació de govern
i evidentment
des de les conviccions
que té
que són molt clares
i molt conegudes
s'ha de dirigir
de manera complexa
a segments socials
diferents
per tant
ha de tenir un missatge
dirigit
a tots aquells
que tenen
unes conviccions
molt fortes
i que les posen
per sobre
de qualsevol
diguem-ne
disquisició
política
i d'altres
persones
que el que creuen
és que
en funció
de cada moment
i de cada circunstància
i de la confiança
que li mereixi
un partit polític
uns determinats
lideratges
o equips
i uns determinats
programes
i uns determinats
projectes
doncs poden votar
els uns
o amb els altres
en funció
del que creuen
que en aquells moments
pot ser més convenient
pel país
i pels seus propis
interessos
i això vol dir
un discurs
que no pot ser
unívoc
sinó que ha de ser
un discurs
complex
dirigit a diferents
segments de la societat
i per tant
expressat
de manera plural
ja que hem entrat
a parlar del partit
popular en si
de qüestions internes
vostè que és president
del partit popular
de Catalunya
i president del grup
parlamentari
com veu ara
el partit aquí
a les comarques
de Tarragona
doncs miri
el veig bé
se'ns està incrementant
d'una manera
molt significativa
l'afiliació
a més
estem en un moment
d'única direcció
o sigui
ens està venint
molta gent
i no se'ns en va
ningú
i això vol dir
que s'ha recuperat
la il·lusió
i les ganes
de treballar
pel nostre projecte
polític
nosaltres vam passar
per un moment
molt difícil
i molt traumàtic
que va ser
la derrota inesperada
de les eleccions
generals
del 2004
que ens va venir
a trencar
també una tendència
del partit de Catalunya
que ja havíem contemplat
a les autonòmiques
i a les municipals
que era
de creixement
no espectacular
però sí
de creixement sostingut
que es va veure
doncs això
frustrat
en els mals resultats
del mes de març
del 2004
jo crec que aquesta etapa
ja s'ha superat
estic veient
molt entusiasme
a tots els actes
que fem
de tot tipus
sectorials
mítings convencionals
en reunions
més o menys
privades
la resposta
de la gent
és molt
i molt positiva
jo estic
més particularment
satisfet
per la revifalla
del partit
a les Terres de l'Ebre
que va passar
també per moments
molt i molt
complicats
arran del
pla hidrològic nacional
i de la polèmica
sobre el trasbassament
però
també estem observant
que hi ha una
hi ha una forta
recuperació
en aquelles comarques
i bueno
tindrem ocasió
de comprovar-ho
d'aquí 15 dies
que fem un acte
a l'aldea
que espero que pugui ser molt multitudinari
des del punt de vista estrictament local
senyor Piqué
des del punt de vista
de Terraona Ciutat
aquesta recordem
és una de les principals ciutats
de Catalunya
on governa el Partit Popular
l'Ajuntament
en coalició en aquest cas
amb Convergència i Unió
aquest per tant
a dos anys vista
de les eleccions municipals
és un ajuntament estratègic
pel Partit Popular?
No, sens dubte
perquè jo crec
que el nostre grup municipal
està fent una
una gran tasca
ens va molt bé
des del punt de vista
que els ciutadans vegin
que el Partit Popular
no és només
un partit de govern
per governar Espanya
sinó que també
és un partit de govern
a Catalunya
que pot governar
i pot governar bé
els ajuntaments
i que per tant
en el seu moment
podria governar
i podria governar bé
la pròpia Generalitat
perquè no
jo de vegades
em revelo
contra
determinades opinions
que el que venen a dir
és
bé
el Partit Popular
a Catalunya
sempre ha de ser
un partit
de resistència
per entendre'n
sense vocació de govern
sense possibilitat
de governar
les institucions catalanes
i jo em pregunto
i per què
si el Partit Popular
ha governat Espanya
i des del meu punt de vista
bé
amb un bon balanç
governa moltes comunitats autònomes
governa molts ajuntaments importants
governa
l'Ajuntament de Tarragona
perquè
no ha de voler ser
i tenir l'ambició
de ser un partit de govern
també en el conjunt
de Catalunya
per tant
per nosaltres
efectivament
Tarragona
és absolutament estratègica
i per tant
encara que faltin dos anys
potenciaran al màxim
la candidatura
que pugui presentar
el Partit Popular
en el 2007
així és
ara no és moment
encara de parlar
ni de llistes
ni de candidatures
però sí
de valorar
d'una manera molt positiva
la tasca
del grup municipal
i particularment
d'aquí l'encapçala
d'Anquico Ricomà
que és un dels polítics
més valuosos
que té la nostra força política
Francesc Ricomà
recordem és el primer tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
per cert si hi ha un canvi
a l'alcaldia
de Tarragona
de Joan Miquel Nadal
recordem diputat
del Parlament de Catalunya
que seu relativament a prop
de vostè
en els escons
de la cambra legislativa catalana
si hi hagués un canvi
a l'alcaldia
a mitja legislatura
com s'especula
en alguns àmbits
quina postura
creu vostè
que hauria d'adoptar
el grup municipal
del Partit Popular
jo no voldria entrar
en aquestes especulacions
em consta que existeixen
i particularment
en el sí
de la pròpia
Federació de Convergència i Unió
però
per tant
inmiscuir-me
ni ficar-me allà
on no em demanen
però sí que
recordar una cosa
que em sembla elemental
nosaltres tenim
un pacte
en Convergència i Unió
que és un pacte
de continguts
és un pacte programàtic
i és un pacte
de persones
per tant
qualsevol canvi
en aquestes circumstàncies
doncs
s'hauria de
comptar
amb el Partit Popular
necessàriament
i no vull que s'esprengui
el que acabo de dir
com un
entre cometes
com un avís
sinó simplement
com una constatació
d'una cosa
que em sembla òbvia
les eleccions municipals
seran segur
el 2007
i les eleccions
al Parlament de Catalunya
doncs
això ja no ho sabem
dependerà molt
del que passin
les properes setmanes
amb l'Estatut
pot ser
perquè és una legislatura
que de moment
està presentant
un balanç
molt poc
molt poc
galdós
perquè
d'una banda
jo crec que això
ja és una percepció general
no ho dic jo només
que estic a l'oposició
tot i que ho venim repetint
des de fa molt de temps
sinó que crec
que és una percepció general
de la ciutadania
que l'acció de govern
no està alçada
de les circumstàncies
és un govern
que no pren decisions
és un govern
paralitzat
per les seves
pròpies contradiccions
molt centrat
en els seus
propis problemes
i en els problemes
estrictament polítics
identitaris
i pensant molt poc
en les necessitats
sectorials
o en el territori
jo crec que aquí
a Tarragona
s'està patint
això també
en la paràlisi
i l'ajornament
de decisions
que són molt importants
per Tarragona
i per totes les seves
comarques
i per tant
des del punt de vista
de l'elecció de govern
el balanç de legislatura
és molt poc
té molt poc contingut
si a més a més
afegim
que els grans projectes
polítics
que havien de sortir
d'aquest nou govern
tripartit
catalanista
i d'esquerres
doncs
tampoc
tiren endavant
al final
potser sí
que haurem de donar
aquesta legislatura
per finiquitada
i preguntar-los als ciutadans
a veure què
a veure què en pensen
perquè
dels grans projectes polítics
més enllà de l'elecció
inexistent de govern
tenim l'Estatut
que ja veiem que està com està
el finançament
que està com està
i després també es deia
i la nova divisió territorial
bé
està en el llim dels justos
i la nova llei electoral
ara acabem de veure
un nou espectacle
al mig de tot aquest debat
tan poc gratificant
sobre l'Estatut
resulta que
el Partit Socialista
pel seu compte
presenta
una
una proposta
de llei electoral
que immediatament
ha estat rebutjada
pels seus
principals socis de govern
per Esquerra Republicana
Convergència Unió
ha dit que percebo
el seu cadàver
i jo li dic
que malgrat
la proposta
que presenta
el Partit Socialista
és una proposta
que ens podria
afavorir
des del punt de vista
partidista
jo no soc
en absolut partidari
i no ho faré mai
de canviar
les regles del joc
si no és
amb consens
i la llei electoral
és una de les regles
del joc
més sagrades
que hi pot haver
en un sistema democràtic
que hagi fet aquest pas
al PSC
ara
significa alguna cosa
creu vostè
eleccions a mig termini
en un any
potser
jo no sabria com interpretar
per què el PSC
fa aquest pas ara
tinc l'impressió
que ha estat una manera
de dir
a Convergència i Unió
escolta'm
si no hi ha consens
en una cosa
com l'Estatut
doncs no té per què
haver-hi consens
en una cosa
com la llei electoral
i com que ara
manem
doncs fem el que
tenim per convenient
no és precisament
una situació
que incrementi
la mínima confiança
mútua
que hi ha d'haver
entre diverses forces
polítiques
que volen arribar
a grans acords polítics
i tampoc crec
que contribueixi
a la confiança
dels ciutadans
respecte
als seus propis polítics
aquest és un tema
molt de fons
però que em preocupa molt
i és
que
el prestigi
de les nostres institucions
d'autogovern
i el prestigi
dels nostres polítics
en aquests moments
està sota mínims
i n'hem de ser
molt conscients
d'això
i probablement
l'origen d'això
és aquest divorci
tan brutal
entre el debat polític
el debat que tenim
entre els polítics
i el debat social
el debat que hi ha
allò que preocupa
els ciutadans
a part d'un altre problema
que també
cada vegada
és més greu
i és que
hi ha molts polítics
a Catalunya
que diuen
en públic
coses que
són políticament correctes
i que tothom sap
que si
trenques
el políticament correcte
a Catalunya
doncs
immediatament
t'envien a les tenebres
exteriors
però que en canvi
en privat
diuen coses
completament contràries
i això
no és bo
no sempre
has de dir
tota la veritat
perquè de vegades
la prudència
t'obliga
a guardar-te
determinades coses
i determinades informacions
i a matitzar
determinades posicions
però
crec que hem arribat
a una situació
en la que molt sovint
ens enganyem
nosaltres mateixos
amb aquestes reflexions
acabem
senyor Piqué
el president del partit
de Poblars de Catalunya
a més anirà d'aquí uns minuts
a les 12
a la plaça de la Font
davant de l'Ajuntament
de Tarragona
per participar
en aquesta concentració
de silenci
per expressar el condol
de la societat
terragonina
i espanyola
en general
pels atentats
terroristes
deia Londres
el tema
amb el que obriam
justament
aquesta conversa
amb el líder
dels populars catalans
que avui visita
el camp de Tarragona
i que ha estat aquí
els estudis de Tarragona
senyor Piqué
moltes gràcies
per acceptar aquesta invitació
i que vagi molt bé
també les vacances
que començaran d'aquí
unes setmanes
sí
encara tenim molta feina
d'aquí
que comencin les vacances
però en qualsevol cas
ha estat un ple
moltes gràcies
gràcies senyor Piqué
i bon dia