Hola, molt bon dia.
Què suposa que Tarragona sigui la tercera ciutat,
després de Barcelona i Manresa,
que aculli la mostra dels 25 anys de Parlament?
De fet, el criteri que vam fixar,
és a dir, una mica, la idea era que aquesta exposició,
que és una exposició important,
que ha estat durant uns quants mesos a Barcelona,
pogués tenir una itinerància.
Aquesta itinerància la fiem a partir de dos criteris, essencialment.
Per una part, ciutats de Catalunya que haguessin estat seu de les Corts Catalanes,
amb la qual cosa lligava amb una mica història
i al mateix temps el Parlament actual, els 25 anys.
I, per altra banda, evidentment, les ciutats més importants del país,
en tant que volíem arribar al màxim de gent possible.
Tot això ens porta a unes 20 ciutats, comptant, a més a més, Barcelona,
amb un total de 20 ciutats de tota la geografia catalana.
I, és clar, evidentment, en aquest sentit,
Tarragona crec que era cita doblament obligada.
A més a més, hi ha una qüestió que em fa l'efecte que és important també remarcar,
i és aquesta voluntat i aquest desig d'intentar aprovar el Parlament de la ciutadania.
Que això es pot fer de moltes maneres, de moltes.
Una és aquesta, amb aquesta exposició i explicant una mica
quina és la història de les Corts Catalanes, del Parlament de Catalunya, etcètera.
I, en fi, que estigui a Tarragona, doncs, evidentment, és important
des del punt de vista del que representa Tarragona en el conjunt de Catalunya.
Posteriorment, continuem parlant d'aquesta exposició,
perquè pels vols de dos quarts de dotze de migdia tenim previst
conversar amb Ramon Camp, vicepresident segon del Parlament
i un dels responsables d'aquesta mostra.
Senyor Benacara, vostè ho apuntava,
una de les seves prioritats és que va accedir a la presidència de la cambra catalana,
era precisament acostar al Parlament, acostar la cambra a la ciutadania.
Creu que ho està aconseguint?
Jo crec que el Parlament s'està convertint,
vaja, més que s'està convertint, jo crec que ja és
una mica on s'està desenvolupant,
és a dir, la centralitat política en aquests moments a Catalunya és el Parlament, no?
I jo crec que això és una bona notícia,
que el Parlament sigui el protagonista de la vida política catalana.
I, bé, d'alguna manera, de protagonistes en té diversos i plural, no?
Però el que està clar és que l'espai on això passa
i el fet que d'alguna manera, doncs, ho lligues és el Parlament, no?
I en aquest sentit, aquest és un factor molt important,
perquè la gent identifica Parlament amb moltes coses que passen, no?
Ara, recentment, doncs, sobretot amb l'Estatut.
I això és positiu.
I això jo crec que apropa la gent.
Però, d'altra banda, també hem de fer l'esforç permanent i constant, no?
L'han de fer els diputats amb la seva feina,
jo crec que és una manera d'apropar el Parlament a la gent,
el fa el president intentant, doncs, estar en molts llocs i, en fi,
els llocs on em demanen i tenir una presència sovintejada en el territori,
el fa, doncs, aquest exemple que dèiem abans de l'exposició que voltarà pel país,
el fa el canal del Parlament, el fa, doncs, la política d'internet
que estem intentant que acabi a ser més oberta, el fa tot això, no?
Per tant, jo crec que no...
Els balanços s'han de fer al final de la legislatura,
però n'estic bastant convençut que, efectivament,
el Parlament ha guanyat d'una manera molt important
des del punt de vista de la popularitat,
des del punt de vista de la identificació amb la institució, no?
Això crec que està bé.
És en aquest sentit, per exemple, on s'emmarca la iniciativa
del Parlament a les escoles, que es va estrenar precisament a Tarragona,
l'Institut de Camp Clar, fa un parell de setmanes?
Exacte, aquest és un altre exemple.
I consti que amb les escoles en tenim molts exemples, no?
Em fa l'efecte que és una de les apostes més clars de futur que hem de fer,
en el sentit que són els ciutadans del futur, no?
Els ciutadans que han de tenir clar quin és el seu Parlament,
quin és el seu Parlament nacional,
quina és la seva connexió immediata des del punt de vista de la política
i com això es lliga amb la societat, no?
I amb les escoles ens hem fet, efectivament, diversos programes.
Hi ha un crèdit fins i tot des del punt de vista d'estudi
que s'està fent i que està penjat a la web del Parlament,
que moltes instituts i escoles de Catalunya el segueixen,
les moltes visites que es fan al Parlament,
d'escolars que també fan un treball previ, etcètera.
És a dir, hi ha moltes activitats cada vegada més en l'àmbit educatiu,
a més a més amb molt bona col·laboració i xintonia amb la Conselleria d'Educació,
que jo crec que insisteixo que és fonamental per això,
perquè en definitiva estem parlant i estem explicant
les institucions catalanes i quin és el seu Parlament nacional,
els ciutadans del futur, que són els estudiants d'ara.
Vostè comentava ara que els balanços s'han de fer a finals de legislatura,
però sí que li demanaria, en la mesura possible, que fes una excepció,
perquè vostè està a punt d'arribar als dos anys des que va accedir al càrrec,
el 5 de desembre, si no ho has darrer.
Falta menys d'un mes, sí.
A mitja de legislatura. Quin balanç personal em fa?
Bé, és evident que aquesta ha estat una legislatura molt intensa,
complexa, al mateix temps, que ha tingut una mica de tot,
i sobretot ha tingut un gran protagonista que ha estat l'Estatut.
Llavors el fet d'haver pogut fer tot el tràmit de l'Estatut
al Parlament de Catalunya durant aquest període,
no deixa de ser, evidentment, que la valoració ha de ser molt positiva,
perquè a més, com deia abans, això ha servit per intentar situar
el Parlament a la centralitat política, i així ho hem aconseguit, tots plegats,
i per tant, a més a més, és un honor, des del punt de vista
de la presidència del Parlament, haver viscut aquesta etapa
tan en directe i tan, en fi, en aquest escenari, d'alguna manera,
o amb aquesta atalaia privilegiada, no?
Per tant, jo crec que el balanç és positiu.
A més a més, hem tingut, per exemple, durant tot aquest any passat,
la presidència de tots els parlaments regionals europeus,
i que hi ha hagut molta activitat i molta feina a fer,
i molta feina feta, no?
I, d'alguna manera, els objectius marcats a la legislatura,
doncs, es van complint, no?
Si esdejo el balanç, ja el farem ben fet al final,
però jo, sincerament, d'aquests dos anys estic molt content,
i realment és una gran responsabilitat aquesta que he assumit,
però al mateix temps també és un gran honor,
i, en fi, una mica el sentit de servei al país de servei a Catalunya,
el notes en el dia a dia, cada dia, no?
Finalment es va aconseguir un acord important al Parlament de Catalunya
per aprovar l'Estatut, però va ser un acord aconseguit a última hora,
a ultimíssima hora, gairebé.
Vostè, en algun moment, va tema que no es pogués assolir aquest acord?
Va ser un acord històric, i, home, jo vaig ser dels més optimistes,
en fi, en tot el procés, i d'una manera clara, no?,
que jo no estava convençut que s'aconseguiria aquest acord.
És cert que en determinats moments tot va perillà,
i això em sembla que no se li escapa a ningú,
és a dir, ningú pot dir, no, no, és que estava tot xupat, no?,
escolta, què cony, hi havia moments molt difícils,
hi havia moments que s'anava tot a, en fi, a Norris, no?,
i, per tant, no, sí, sí, evidentment que vaig patir molt en determinats moments,
però, finalment, al final va ser feliç,
i el Parlament de Catalunya va aprovar un molt bon estatut,
i, a més a més, el va aprovar d'acord amb els paràmetres que s'havien fixat, no?,
que era el consens, un 90%, per una banda,
i, per altra banda, doncs, la, diguem-ne,
la constitucionalitat del text,
que és una de les grans reclamacions que s'havien fet,
aquest és un text constitucional,
encara que, doncs, les veus que arriben de fora,
moltes vegades, en fi, ens alarmen que això no és així,
cosa que és falsa,
entre les coses tenim l'aval del Consell Consultiu,
i, per tant, jo, des d'aquest punt de vista,
crec que els deures els han fet i molt ben fets, no?
Parlem de les veus que venen de fora.
Avui fa just una setmana del debat d'admissió a tràmit
de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats.
Com veu la negociació a partir d'ara?
Complex i difícil,
però, d'altra banda, jo penso que no hi ha masses alternatives,
tampoc no, és a dir,
el PSOE, en aquests moments, té dues opcions,
perquè el PSOE no pot aprovar sol res en el Congrés dels Diputats,
tant que no té majoria absoluta.
Per tant, el PSOE té dues alternatives, dues vies.
Una via que és la de pactar amb el Partit Popular.
El Partit Popular ja ha dit pel dret i pel revés,
que amb aquest Estatut no en vol saber res i, bueno, no només això,
sinó que hi ha hagut una certa animadversió al respecte
i, a més a més, han manifestat claríssimament els seus líders polítics.
Per tant, la via del PP sembla descartada.
Per tant, li queda una altra via, que és la resta,
i la resta som els que, en definitiva, van fer l'Estatut de Catalunya,
i que, d'alguna manera, estem a favor de l'Estatut.
Per tant, jo crec que és inevitable que el PSOE pacti,
i, doncs, això, amb tota la gent que hem tingut un protagonisme molt gran
a la fe de l'Estatut, i parlo de Convergència i Unió,
parlo d'Esquerra Republicana,
i d'altres forces que també des de la perifèria donen suport a aquest projecte.
Per tant, no hi ha masses alternatives.
O sigui, el que està molt clar és que aquesta és la situació,
i, per tant, jo crec que això ajuda que hi hagi estatut.
D'altra banda, si no hi hagués estatut,
no seria un fracàs només per Catalunya,
o un fracàs ni tan sols del Parlament,
perquè el Parlament ja va fer els seus deures, no?
Jo crec que seria un fracàs molt important del president del govern,
el senyor Zapatero,
i un fracàs d'aquesta Espanya plural que ell vol, no?
Llavors, clar, aquí caldria replantejar moltíssimes coses.
Per tant, jo crec que li convé a tothom
que aquest estatut tiri endavant i s'aprovi, no?
I, per tant, conscients d'això,
que hem de fer els deures i ben fets a la feina,
i, evidentment, intentar que l'estatut que es va aprovar
al Parlament de Catalunya sigui l'estatut que s'aprovi
al Congrés dels Diputats.
Suposo que no li va sorprendre el vot negatiu
del Partit Popular en el debat de l'admissió
de tràmit del Congrés dels Diputats,
però no sé com qualificaria l'actitud
que ha mantingut el Partit Popular
al llarg de les últimes setmanes,
amb la seva posició i els seus discursos
durant el debat,
i després amb tota la campanya mediàtica
que s'ha orquestrat en contra de l'estatut
des d'alguns mitjans.
Cada partit té el légitim que faci la seva estratègia,
i té la seva estratègia,
i, per tant, a partir d'aquí poca cosa hi pots dir i pots fer.
No em va sorprendre, efectivament,
que el Partit Popular votés en contra,
però sí que em va adoltar una mica,
i sobretot el per què,
el per què d'aquesta oposició tan radical i ferotge,
i d'alguna manera també aquesta confusió,
que al final,
no dic que sigui el Partit Popular que ho estigui fent,
no és això,
però sí que és cert que,
en fi, s'ha creat un cert clima d'anima adversió
cap a Catalunya,
que no és bo de cap de les maneres,
i que moltes vegades jo no tinc la certesa absoluta
que no s'estigui provocant,
encara que sigui involuntàriament o indirectament,
jo crec que s'hauria de ser molt més caute
i molt més sensat i molt més raonat,
i les coses fer-les molt millor,
perquè, si no,
aquí podem patir, d'alguna manera.
Dit això,
home, jo confio que el Partit Popular,
que d'alguna manera ha utilitzat l'Estatut
com a element de pugna política
contra el president del govern de l'Estat,
senyor Zapatero,
doncs sigui conscient dels riscos
que comporta una actitud d'aquestes característiques,
i que, en fi,
que també pensi una mica
què és el que li convé a Catalunya,
i que de Catalunya estan els representants
del Partit Popular,
sàpiguen i pensin
què és el que convé a Catalunya en aquests moments.
El que no pot ser,
i amb això,
en fi,
jo no ho acuso,
ni molt menys,
del Partit Popular,
insisteixo que cada partit pot fer el que vulgui,
i ara ja no parlo del Partit Popular,
parlo més en general,
el que no pot ser és que
s'estigui mentint
sobre què representa aquest estatut,
s'estigui menys tenint
el Parlament de Catalunya,
en el sentit que,
com si no tingués
la legitimitat democràtica suficient,
quan el Parlament de Catalunya
és la màxima institució
a Catalunya que representa
els partits polítics
i, per tant,
representa la ciutadania de Catalunya,
i, per tant,
que es menys tingui Catalunya,
jo crec que això
és el que no és tolerable
ni acceptable.
I en això,
doncs,
crec que alguns
haurien de fer una reflexió
molt serena,
molt profunda,
però al mateix temps
molt realista
del que han estat fent
i el que han estat provocant.
I quina opinió li mareix
el boicot
als productes catalans
que s'està promovent
des d'alguns entorns mediàtics?
Jo crec que
és allò que dèiem
fa un moment,
no té cap sentit
ni cap lògica
ni cap...
En fi,
estem al segle XXI,
el lliure mercat
és una evidència,
i jo crec que
és una mica de bo,
just o plà,
no és una situació
bastant...
bastant...
en fi,
diem-ne...
És que no voldria
trobar...
Es qualifica,
dius,
com surten
no acaben de ser
prou políticament correctes,
per entendre's,
no?
Per tant,
voldria ser...
No, no, no,
sí, sí, sí,
s'ha de ser molt caut
amb les paraules
en aquests moments,
precisament, no?
I per tant,
és que fa tanta ràbia
tot plegat,
és a dir,
és que és d'una injustícia
tan gran
que jo crec que la gent
que ho està fent
ho fan amb una mala fe
evident i que aquí
doncs hauria...
Jo crec que en alguns casos
fins i tot la justícia
hauria dit alguna cosa,
no?
La justícia hauria dit alguna cosa
perquè per molt menys
en determinats moments
o en determinats àmbits
algú ha hagut d'anar
amb un judici,
no?
I aquí s'estan dient coses,
s'estan produint coses
que realment,
en fi,
no tenen ni cap ni peus,
no?
Però, en fi,
davant d'això,
nosaltres el que hem de fer
és respondre,
doncs,
amb intel·ligència,
amb seranò,
amb tranquil·litat,
no caure en la provocació
i avançar,
en definitiva,
que ens convé
i el que ens interessa
és que aquest estatut s'aprovi
i ens convé,
ens interessa perquè el país
vagi millor
però també perquè la gent
del país ho vol
i això ho han manifestat
claríssimament en aquestes setmanes,
no?
I per tant,
escolti,
cap fred
i tirar endavant.
Aquesta setmana
vostè ha fet unes declaracions
en què demana
als catalans,
a la societat civil catalana
que s'impliqui
directament en l'estatut
i fins i tot
que es manifesti
a favor de l'estatut.
Per què?
Aquest estatut,
si no el defensem nosaltres,
qui el defensarà?
No el defensarà ningú.
Jo crec que hi ha dos elements
fonamentals
perquè l'estatut triomfi
a Madrid.
Primer,
la unitat,
la unitat de les forces
polítiques catalanes.
La unitat que es va aconseguir
el 30 de setembre
provant l'estatut
amb un 90%
i que va provocar
un efecte de catarsi
a nivell de la població,
jo crec que molt important,
la gent estava contenta,
tornava a viure amb el país,
és a dir,
hi havia constatació
que hi havia país al darrere
i després també
el 2 de novembre
en què els tres representants
que van fer els seus discursos
en el Congrés dels Diputats,
els tres representants
del Parlament
van actuar amb un criteri
d'unitat també,
és a dir,
allí no hi havia
tres partits polítics,
els líders de tres partits polítics
aquí,
allí hi havia
tres diputats,
dos diputats
i una diputada
del Parlament de Catalunya
que estaven defensant
un text del Parlament de Catalunya
que per tant
estaven fent de veu
del poble de Catalunya.
Jo crec que això
la gent ho entén,
ho agraeix
i a més a més
vibra amb això,
la gent sent el país
amb això,
és aquest el país que se sent,
el país real,
jo crec que això
és un valor que tenim
que no podem despreciar
ni rebutjar
de cap de les maneres,
al contrari,
ens hi hem d'aferrar.
La unitat
és la nostra gran força,
si continuem
en aquesta línia d'unitat
és quan realment
podem aconseguir
moltes coses a Madrid.
Segon,
complementari amb això
perquè aquesta unitat
continuï
i tiri endavant
i vagi bé,
també cal
escalfi el suport
de la població
de la societat catalana,
no?
I en aquest sentit
jo crec que
la mobilització
no l'hem de fer
des de l'insult
ni des de la mentida
ni des del despreu,
i no va per aquí.
La mobilització
l'hem de fer
contràriament en positiu,
absolutament en positiu,
és a dir,
la societat catalana
constata que
en aquests moments
la situació que viu el país
és una situació
d'una injustícia total
en molts aspectes,
el finançament,
les competències, etcètera,
el finançament
és especialment greu,
no?
I per tant
el que vol
és una solució millor
i una solució
en la qual
nosaltres ni deixem
de ser solidaris
ni trenquem res,
ni res de tot això.
Ara,
no podem renunciar
ni una coma
ni un punt
al que nosaltres
creiem que necessitem,
i en definitiva
si considerem
que Catalunya
és una nació
que ho considerem
la gran majoria
doncs
també ho hem de poder
expressar lliurement
i tranquil·lament.
Per tant,
tota la mobilització,
tota la implicació
de la societat catalana
en la defensa
de l'Estatut
jo penso que serà bona
i serà,
sobretot si es fa ben fet,
es fa de manera intel·ligent
i es fa,
diem-ne,
no com l'estan fent
a l'altra banda,
és quan tenim
tota la força moral
per intentar
tirar endavant
amb l'Estatut.
Unitat
i suport
de la societat catalana
són fonamentals
perquè això
quan parla d'aquest suport
de la societat catalana
està demanant
la implicació
de diferents entitats
com llavors
s'han fet
en les últimes setmanes
o fins i tot
el Parlament de Catalunya
no descarta
convocar
una manifestació
o una concentració?
Parlamint com a tal
jo crec que no és lògic
que convoqui manifestacions
això ho han de fer
els partits polítics
en tot cas
els que
alguna manera
han aprovat l'Estatut
sabran
quina és la seva estratègia
ara jo crec
que no s'ha d'escartar res
en aquest sentit
ni mobilitzacions al carrer
ni mobilitzacions
d'altra mena
però el que és més important
de la societat catalana
ahir estava
en una conferència
que vaig fer a Barcelona
em venia
la representant
del Col·legi d'Advocats
de Barcelona
escolti
el Col·legi d'Advocats
de Barcelona
estem amb l'Estatut
és molt important això
perquè és clar
una de les grans
acompanyacions que es fa
des de
des de
en fi
de l'altra banda
de Madrid
per no focalitzar-ho en Madrid
no?
però va
aquest és un text
que jurídicament
és d'una qualitat
molt baixa
escolti
perdoni
primer que no és
d'una qualitat baixa
i a més a més
això es pot demostrar
en fi
l'aval de l'Institut d'Estatus Autonòmics
l'aval del Consell Consultiu
però és que a més a més
el Col·legi d'Advocats
es molla per aquest estatut
i el Col·legi d'Advocats
si això no estigués ben fet
no es mollaria per l'Estatut
m'explico
i per tant
qualsevol aportació
que es faci
en aquest sentit
qualsevol decisió que es faci
jo crec que és molt important
i està molt bé
que la societat catalana
ho visqui
i ho expressi
doncs amb la naturalitat
i amb l'alegria
que d'alguna manera
sentim
o bueno
a veure com
com s'està desenvolupant
tot això
Aquests dos anys
de legislatura
del Parlament de Catalunya
han estat especialment
moguts
ja no només
per la negociació
de l'Estatut de Catalunya
sinó perquè
el govern tripartit
ha patit
de diferents crisis
la crisi del 3%
la crisi del Carmel
és la mateixa
és la mateixa
una derivada de l'altra
la remodelació
frustrada
de l'executiu
el cas Carota
etcètera
com li ha influït
tot això
des del seu càrrec
bé
en tot cas
intentar portar-ho
el millor possible
les crisis són de govern
no de Parlament
en tot cas
les crisis de govern
té una repercussió
en el Parlament
evidentment
i en tot cas
el que s'ha de fer
al Parlament
és debatre
i fer-ho
amb la màxima
correcció
serenitat
i amb l'estil
més propi de Catalunya
que és un estil
dialogant
que a vegades
és duríssim
però que no es perden
mai les formes
cosa que en altres llocs
no passa per cert
i per tant
des d'aquest punt de vista
efectivament
han estat dos anys
molt durs
des de la dinàmica
de funcionament
del Parlament
però al mateix temps
han estat dos anys
molt intensos
i apassionants
des del punt de vista
polític
jo crec que parlamentàriament
i des del punt de vista
del funcionament
del Parlament
les coses han sortit bé
jo no em poso
a veure amb les crisis
les crisis són una altra història
en tot cas
és el govern
qui n'ha de respondre
si respon molt més
a una dialèctica
govern-oposició
no a la dinàmica institucional
que és el que em toca
a mi en el Parlament
un cop ha aprovat
l'estatut
la majoria
de formacions polítiques
van coincidir
en què s'havia fet
una passa important
però que a partir
d'aleshores
s'havia de reactivar
la tasca de govern
de fer govern
creu que ara s'ha d'activar
més encara
la vida parlamentària
amb l'aprovació
de més lleis
avui aquest migdia
el conseller d'Economia
entra els pressupostos
al Parlament
per tant
aquesta és la principal
llei que es fa
en un país
al cap de l'any
i és d'alguna manera
el que ha de dictar
les polítiques de futur
és evident que sí
jo crec que
tenim en aquests moments
acumulades al Parlament
una colla de lleis
que els diputats
haurien
em consta
que s'està intentant
en fi
hi ha negociacions
molt intenses
però tenim moltes lleis
en aquests moments
que jo crec que
al desembre
en fi
haurem de fer
hores extres
per entendre'ns
perquè hi ha
molta molta
activitat legislativa
en procés
de fabricació
que passa
que això
ens ha enganxat
després de tot
el ple de l'Estatut
que hi ha hagut
algun ple
que ha estat
més tranquil
encara en quedaran
un parell de tranquils
el que fem demà
i la setmana que ve
encara són plens
d'això
però després
comencen a saltar
lleis
i no exigero
si d'aquí fins a desembre
podem parlar
d'entre 10 i 15 lleis
que es puguin aprovar
a part del reglament
del Parlament
o sigui que
en fi
tindrem un final d'any
amb una activitat
legislativa
absolutament intensa
i això
ja és una mica
la dinàmica
que penso
que haurem agafat
és a dir
aquesta és una legislatura
que ha anat diferent
de les altres
per què?
perquè hi havia l'Estatut
i l'Estatut
ha centrat
molta part
d'això
ara bé
també li he dit
una altra cosa
el darrer període
de sessions
per exemple
de tota la història
del Parlament
comparat amb els mateixos
períodes de sessions
d'altres legislatures
és el segon
més productiu
vull dir que també
moltes vegades
es fa una mica
l'acusació
que ja no es fan lleix
escolti no es fan lleix
els números són els que són
no i al final
també és evident
que aquest govern
no és el mateix
que hi havia abans
i aquest govern
té una altra manera
de fer les coses
que potser el d'abans
feia més lleix
perquè li semblava
que les determinades coses
s'havien de fer per llei
i aquest potser ho fa diferent
perquè les coses
són relatives
i s'han d'analitzar
molt més a fons
ara jo el que sí
que puc constatar
en aquests moments
és que avui
entren els pressupostos
que això implica
una feina molt important
sobretot de quin és el futur
des del punt de vista
pressupostari
que és el que marcarà
les polítiques
que s'han de fer en el país
i per altra banda
que en aquests moments
hi ha moltes lleis
que s'estan en ponència
que s'estan acabant de discutir
que s'estan intentant
acabar de pactar
i que d'aquí
fins a final d'any
tindrem un allau
considerable
d'activitat legislativa
L'oposició
però i ja per acabar
senyor Banach
m'ha mostrat
en reiterades ocasions
la seva disconformitat
com d'altra banda
és lògic
amb l'acció de govern
fins i tot
hi ha hagut
una moció de censura
en aquesta legislatura
Moció de censura
interruptos
Amb aquest panorama
confia en acabar
la legislatura
d'aquí dos anys
o creu que hi haurà
eleccions avançades?
Ai, no crec que es pugui
fer cap hipòtesi
al respecte
jo crec que d'entrada
la legislatura
són de quatre anys
i hem de pensar
que si
en fi
que les coses
doncs
han de durar
el que han de durar
ara bé
també és evident
que aquesta és una legislatura
com hem constatat
que és una legislatura
diferent
que és complexa
que és difícil
i jo no crec
que vingui tant
l'avançament d'eleccions
per les qüestions
que hi pugui haver
entre govern i oposició
sinó
jo crec que
un avançament electoral
pot ser degut
bàsicament
al resultat de l'estatut
és a dir
si l'estatut acaba bé
si l'estatut no acaba bé
les situacions
políticament
poden ser molt diverses
i molt complexes
i llavors potser sí
que això
implicaria un avançament electoral
ara
la dialèctica
govern-oposició
sempre és la mateixa
és a dir
en la mateixa
amb tots els matisos
que calgui
però sempre és el govern
i l'oposició
i cadascú juga el seu paper
i per tant
jo crec que això
no fa avançar eleccions
altra cosa
seria que hi haguessin
masses crisis de govern
també
aquest és un govern
ja n'hi ha hagut moltes
abans de que han anomenat
unes quantes
exacte
i n'hi haurà
però entre altres coses
també
fixem-nos
aquest és un govern de coalició
i en aquest país
no hi ha cultura de govern de coalició
hi ha cultura de govern de coalició
en alguns ajuntaments
hi ha cultura de govern de coalició
doncs
en determinats àmbits
però
el govern de la Generalitat
no hi és
per què?
perquè sempre ha governat
un mateix partit
i per tant
és difícil
que ara puguem assumir això
i també
clar
són tres partits
que estan al govern
que han de polir
segurament
doncs
la seva
la seva relació
i que això
a vegades provoca
que hi hagi aquestes
aquestes crisis
que no acaben de
en fi
de donar bona imatge
al govern
per descomptat
ara jo espero que
que tampoc
això sigui un procés
d'aprenentatge
i per tant
que les coses
a poc a poc
es vagin situant
avançament electoral
per tant
jo condiciono molt més
en aquests moments
l'Estatut
que no pas
la dinàmica
política interna
del país
senyor Bonac
president del parlament
moltes gràcies
per acceptar
la invitació
de Tarraona Ràdio
i que li vagi molt bé
en aquests dos anys
de legislatura
que li queden
com a mínim
com a president
del parlament
moltíssimes gràcies