D'aquí un minut serà un quart en 11 del matí.
Temps al matí de Tarragona Ràdio
per comentar un projecte ambiciós realment
que promou, que és una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona
i que compta ja amb el suport d'entitats com de Pana
i la Societat d'Exploracions Submarines.
Es tracta de crear un centre d'estudis del mar
que s'instal·laria al Fortí Sant Jordi,
que tindria com a finalitat bàsicament l'educació
i la recerca, temes de recerca en qüestions relacionats
amb el medi ambient.
Avui volem conèixer més en detalls de la iniciativa del projecte
amb el tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Agustí Mallol.
Senyor Mallol, bon dia.
Hola, bon dia.
I també amb l'arquitecte municipal, el senyor Rogelio Jiménez.
Senyor Jiménez, també bon dia.
Bon dia.
Senyor Mallol, primer, com comença aquesta idea
i com ha anat sorgint, com ha anat quallant
fins a la presentació del projecte,
de creació d'aquest centre d'estudis del mar al Fortí Sant Jordi?
Bé, això ve de l'any 97,
quan l'alcalde Joan Miquel Nadal i jo havíem parlat,
ja apuntàvem que es tenia que ubicar,
abans parlàvem al 97, d'un centre cineogràfic.
I bé, i es va deixar una mica, diríem, en l'oblid, el tema aquest.
I bé, i el CES fa un any i escaig,
van contactar amb el departament de Medi Ambient
i vam presentar el projecte,
la possibilitat d'ubicar a la ciutat de Tarragona
un centre d'investigació, de recerca sobre el mar.
I bé, i això ha anat, diríem, desenvolupant,
el qual jo haig d'agrair profundament
al company i a Amic Rogelio,
perquè el projecte és un projecte, diríem, de cine,
allò de Champions, no?
Un projecte que, la veritat, tinc una il·lusió tremenda
que el 2008 ho hem de inaugurar.
Tarragona es mereix aquest projecte.
I bé, i encara l'hem ampliat molt més, no?
No només l'aspecte físic,
sinó que a Europa, al Mediterrà,
no arriba ni l'1% la preservació, diríem,
del que és la franja marina.
Vull dir, en tot el Mediterrà
no hi ha ni l'1% de reserva marina.
Nosaltres hem sigut pioners a nivell d'Europa,
hem anat molt més enllà
i estem treballant perquè el 90%
del front marí del nostre litoral
sigui reserva marina.
Això ho lligarem tot,
reserva marina al bosc de la Marquesa,
tot el que és la franja marina,
com un gran museu terrestre marítim
i més a més el centre aquest.
I aleshores jo, sincerament,
estic molt esperançat, estic molt il·lusionat.
Des d'aquí la comissió de govern,
amb l'alcalde, es va demanar una reunió
amb el president de Repsol,
s'ha demanat una reunió
amb el president de la Caixa,
amb la Caixa Tarragona,
amb la ministra de Medi Ambient,
amb el president Maragall,
perquè com que això depèn en diverses conselleries,
que no se'n fa d'una altra,
si anem primer a Medi Ambient
i després anem a Ramadria i Pesca,
sinó que jo crec que el president del nostre país
té que conèixer un dels projectes
més emblemàtics del pròxim cicle,
perquè vindran milers i milers
de submarinistes i persones de tot el món.
I crec que Tarragona necessitava,
a part de la façana marítima,
necessitava un espai,
un vaixell insígnia,
perquè milers de turistes de tot el món
vinguin aquí.
Estem parlant, doncs,
primer d'una iniciativa de l'Ajuntament,
que compta amb el suport,
m'imagino, tècnic,
de gent vinculada a aquest món,
com és la Societat d'Exploracions Submarines,
i de Pana,
que són els que de moment també estan ajudant,
des del punt de vista tècnic o d'assessorament,
a la idea del projecte.
Sí, són els que formen la comissió de treball,
una comissió de treball,
on hi ha de Pana,
amb la seva presidenta,
que és una persona a nivell internacional,
a nivell mundial,
que coneix tots aquests temes,
està col·laborant molt,
el CES,
encapçalat pel seu president,
l'amic Predillo,
que dona en consistència,
diríem,
a la part, diríem,
logística terrestre-marítima,
però tot ho està coordinant
el nostre arquitecte,
el company i amic,
en Rogelio,
coordina la comissió,
conjuntament amb el Departament de Medi Ambient,
amb el CESM de Pana,
i avui podem dir que tenim una felicitat enorme,
perquè l'any que ve,
en inversions,
posarem una partida,
no li puc dir la quantia,
però l'Ajuntament de Tarragona
té que començar a bandar,
a liderar,
un dels projectes més importants
dels pròxims cent anys.
Però ja que parla d'inversions,
aquí és evident que caldrà la participació
del govern de Catalunya,
del govern espanyol,
potser també a nivell d'Unió Europea,
s'hauran de buscar recursos.
De tot.
Jo aquí,
com després ja ho explicarà,
aquí necessitem 1.500 milions de pessetes.
En pessetes parlo.
l'Ajuntament farà un esforç als 3 anys,
per això és un projecte trianual.
2006, 2007, 2008, inauguració.
Però llavors sí que necessitem,
la ciutat de Tarragona demana,
el president del país de la Generalitat,
la ministra de Medi Ambient,
a Brussel·les,
el president de Repsol,
a la Caixa,
Caixa Tarragona,
que són les entitats i administracions potents,
perquè ens repartim,
i també la Diputació,
que l'altre dia també he d'agrair,
el company i amic Joan Aregio,
que està molt il·lusionat en aquest projecte.
L'altre dia,
la Puri Canals li va explicar una miqueta el projecte,
i sincerament estem molt il·lusionats,
perquè és un projecte, diríem,
com he dit de Champions,
allò de Nova York,
de Hollywood.
Coneguem, doncs,
alguns aspectes tècnics concrets del projecte,
amb l'arquitecte,
amb el senyor Rogelio Jiménez.
Segurament, pel ciutadà,
a primera vista,
el que li pot semblar més atractiu
és el tema del fortí Sant Jordi,
és a dir, recuperar, en fi,
un edifici,
que ara està sense cap ús concret,
això segurament és el més atractiu.
Per què es pensa en el fortí Sant Jordi?
I a partir d'aquesta idea,
en fi, com es defineix el projecte
del Centre d'Estudis del Mar?
Bé, com bé ha dit l'Agustí,
aquesta idea ja ve de lluny.
Ells...
sempre estava aquesta possibilitat
d'un museu oceanogràfic,
alguna entitat cultural,
algun equipament cultural
que tingués aquesta temàtica.
llavors, amb oportunitat
de desenvolupament
del projecte de la nova façana marítima,
es va marcar, com si diguéssim,
si els sorgonins recorden
la formalització d'aquest projecte,
es van marcar com tres punts singulars.
Eren el pont d'Armes,
que era l'inici,
quan ja el tren quedava soterrat,
el... diguéssim,
el final del serrallo,
on ja el tren arriba fins a...
queda soterrat per arribar al riu,
i el punt que fa de xernera
entre els dos grans fronts
que es formen llavors,
que era la plaça dels carros.
Llavors, sempre havíem pensat
que, bé, que aquests punts
necessiten una atenció especial,
i el punt de llevant,
el pont d'Armes,
allà tenim l'oportunitat
de desenvolupar
un espai urbà
a jardinar de parc,
que agafi part de les plataformes
que antigament estaven utilitzades
com a classificació de locomotores,
i que d'alguna manera
era evident que el seu punt alt,
la seva referència,
seria el Futri Sant Jordi.
Quan vam parlar d'aquest equipament
i de trobar-li un lloc,
aquest equipament,
a mi em va semblar
que aquell indret era ideal,
tant per al desenvolupament del centre,
com per la nova façana marítima,
que d'alguna manera
agafaria aquest punt de referència.
Això ho hem d'agrair
a la Mireia Mercè Martorell,
que va posar aquest edifici
a la nostra disposició
per realment desenvolupar
un projecte que sent respectuós
amb el que és el Fortí
i la seva preservació,
que permeti tindre aquest punt de referència
dins del que serà
el nou front de Tarragona.
Es preserva, doncs, el Fortí,
però aleshores, a dintre,
què hi posem?
És a dir, quina és el projecte?
La complexitat del projecte
a nivell tècnic
és desenvolupar un projecte
que sigui atractiu
i que sigui funcional,
però que es desenvolupi cap a l'interior.
És a dir, que gairebé
el projecte a fora
no té cap presència,
a part de l'ajardinament,
els elements d'escultura,
de símbol que es col·loquen,
però les tres plantes
funcionals del projecte
estan cap a en sota.
És a dir, arribem
a una fundària estimada
estimada que tenim al voltant
dels 12 metres,
15 metres,
per sota del que és el nivell actual
que tenim del Fortí.
Això, amb un equipament,
amb aquestes característiques,
que té que donar a entendre
o fer entendre
d'una manera molt fàcil
i d'una manera molt atractiva
el que és el fons marí,
el que és l'ecologia del mar,
el que és la vida
sobre la part més fonda
del nostre mar
que tenim aquí a Tarragona,
la problemàtica
amb les praderes de Poseidònia,
la problemàtica
amb els residus
que queden depositats
a fons de mar,
aquesta situació de baixar
cap a l'interior
ens era molt favorable.
Llavors, això ha donat
l'entusiasme
que veiem aquí
amb l'Agustí
perquè realment
projecte i contingut
tenen un molt bon mariatge.
Aleshores,
es preveu fer tres plantes,
no?,
com tres nivells.
Són tres nivells,
el recorregut
és molt clar,
s'accedeix
al nivell actual
de la Porta del Fortí
i des d'allà
es va descendent
a la planta
menys un,
menys dos
i menys tres,
no?
Menys tres,
allà servem
un gran àtrium
que porta llum
cap a l'interior
de l'edifici
i a més permet
que tots els sistemes
que s'estan ara
començant a desenvolupar,
de, diguéssim,
energètics,
d'un bon rendiment
de l'energia necessària
per climatitzar
aquest edifici,
aquest gran àtrium
es fa com
una gran entrada de llum
i es permet
que quan el visitant
hagi acabat
el recorregut,
agafant uns ascensors
torni a pujar
a la planta alta
per trobar
la seva sortida.
D'alguna manera
aquests ascensors
s'han col·locat
estratègicament
de manera que
al fer aquest recorregut
es té una visió
diguéssim
sintètica
de tot el que
s'ha anat vist,
s'ha anat veient
de manera més detallada,
no?
Llavors,
el fet
de la sortida
d'aquest centre,
doncs d'alguna manera
la gent
o el visitant
sortirà
una mica
amb tot el que ha vist
al cap
com si se li fes
un resum,
una concrexió d'això.
Des del punt de vista
arquitectònic,
per dintre l'edifici
es fa alguna obra
o cal que es faci
alguna obra
realment destacable?
Bé,
l'edifici té
un element atractiu
particular,
a part de ser
d'alguna manera
espectacular
amb el sens
que generar
aquest pati,
aquest àtrium
romà interior,
amb ajardinat,
amb la fundària
que té,
serà un element
excavat a la roca,
no?
on es veu perfectament
el que és la part
de roca,
el que és la part
de mur,
de pedra
antic del fortí,
això ja té
la seva espectacularitat.
Tenim,
a més,
un aquàrium
que,
evidentment,
en un centre
d'aquest tipus
ha de ser-hi,
però que el que s'ha fet
és fugir
de la tradicional
peixera
en horitzontal
amb finestreta
on veiem
el peix tropical
per fer
un nou concepte
que és un gran tub
de vidre
amb el qual
conforme
va
atraversant
l'edifici
ens trobem
la fauna
marina
que és característica
de la fundària
que aquell nivell
explica,
no?
I això
ens permet
una segona,
es dona una segona
oportunitat
que és la de fer
arribar la llum
a l'interior
d'aquests espais
filtrada
per l'aigua de mar
amb la qual
l'experiència
que volíem
que el visitant
tingui
de que es troba
realment fent una
immersió
i veient
en directe
el que passa
al fons de mar
aquest efecte
d'aquest tub vertical
peixera vertical
o com li diem
anomenar
ens ajuda molt.
Això per a la gent
que ens està escoltant
que no té ni idea
d'aquestes coses
això realment
és un projecte
molt complicat
perquè estem parlant
d'un edifici
especialment protegit.
És complicat
en el sense
que
afortunadament
quan es va
col·locar
el fortí
allà
en aquella època
i la situació
estratègica
que té
estem sobre
el morrot
del miracle
amb la qual
la roca
la trobem
de seguida
és complicada
a nivell
de l'excavació
però afortunadament
la tecnologia
avui
ha avançat
moltíssim
ja no és allò
d'anar dinamitant
no fa falta
anar dinamitant
res
és una excavació
que té un cos
però que
tècnicament
ens dona
uns paraments
verticals
d'una consistència
extraordinària
el qual
vol dir que
la construcció
després
una vegada
fet el forat
és molt simple
és més complex
el temps
d'aquest
aquari vertical
perquè la pressió
a la part
més fonda
és important
llavors estem mirant
a veure si
es pot fer
per estratos
o sigui
separant
que sembli
que estan connectats
però que no ho sembli
que no estiguin
per mirar
de sortir endavant
aquest problema
de la pressió
de l'aigua
que és important
és un projecte
complex
però alhora
és un projecte ambiciós
lligat d'alguna manera
amb el que dèiem
de la façana marítima
si poguéssim completar
tot això
de manera paral·lela
remodelació
de façana marítima
i a més a més
donar aquest contingut
al fortí
Sant Jordi
en fi
aconseguiríem
arrodonir
aquesta mena
de jugada
per la ciutat
Bé
jo
llavors de l'explicació
magnífica
de l'amig Rogelio
també abans
m'ho havia deixat
però sí
sincerament
que la Maria Mercè
en els seus tècnics
ens està col·laborant
i ens està ajudant molt
el que sí que és important
és que els ciutadans
de Tarragona
es facin seu
aquest projecte
nosaltres tenim
la nostra bandera
i la bandera
també està
al costat
d'aquest gran projecte
la façana marítima
són somnis
que han de ser
una realitat
però dues qüestions
per què?
perquè s'ho mereix
la nostra ciutat
nosaltres volem
viure de cara al mar
o sigui
el que és la via del tren
hem d'agrair
que tants anys ha estat
perquè això
ens ha evitat
una especulació urbanística
a la platja
vull dir
dintre que ara
la volem soterrar
també hem d'agrair
que la via del tren
hi estigui
perquè n'hi ha hagut
una especulació
això vol dir
que també li hem d'estar
contents
que la via del tren
però hem de
posar la façana marítima
el més aviat possible
hem de començar
es pot començar
una part de les obres
sense cal
que es vagi
diríem
ensorrant
o amagant
la via del tren
perquè els ciutadans
de Tarragona
vegin que és una realitat
perquè quan tu presentes un projecte
i cada temps
no li dons una mica de vida
llavors hi ha una mica
de refredor
després hi ha una mica
d'opinions diferenciades
i per això
que nosaltres
el tema aquest
perquè clar
vull dir
molta gent
escolta Agustí
jo crec que un polític
digui que ser valent
per la seva ciutat
molts me diuen
escolta Agustí
saps què et ajudes aquí
si no treus els 1.500 milions
bueno
escolti
a la vida
des de ser valent
has de tenir un repte
aquí hi ha un repte
de 1.500 milions de pessetes
que els han de treure
vagi a les pedres
no pot ser
que hi hagi tants milions
de pessetes a Brussel·les
a Madrid
i que naltros aquí
1.500 més els que doni
la Diputació i l'Ajuntament
que probablement
poden arribar
amb un 30 o 40%
naltros no som capaços
de treure 700 o 800 milions
per un projecte emblemàtic
clar
si ets conservador
bueno mira
anem a la vela
allò de dir
bueno
l'Agustí
i ja veurem
el que farem
no
jo crec que aquí
hem d'anar tots junts
sincerament
he dit
que jo he parlat
amb el senyor
Pep Félix Ballesteros
s'ha parlat
posament aquí un ànim
perquè és un projecte de ciutat
la setmana que ve
ara hem de veure el dia
que el senyor Rogelio
després que ha estat
tres dies
dia i nit
al peu del canó
del tema de la Rambla
quan li vingui bé
farem una convocatòria
amb el president
de la Diputació
amb el president
de la Càmera de Comerç
amb la CEPTA
amb tots els sindicats
el president del Port
tots els agents
socials, econòmics
i empresedials
de la nostra ciutat
i els presidents
de la ciutat
i els presidents de veïns
volem que el senyor Rogelio
els hi expliqui
volem que comencin
a fer seus
el projecte aquest
i a partir
de la setmana que ve
contactarem
amb el que li he dit
amb totes les administracions
però sí que ens agradaria
que tots els partits polítics
totes les persones
que tenen
una mica de poder polític
ajudin
perquè creguin
sincerament
que els nostres fills
els fills
dels nostres fills
agrairem
perquè serà
un vaixell insígnia
on milers i milers
de turistes
i de persones
vindran a veure
alguna cosa tan emblemàtica
com serà
el projecte aquest
Vostè ha parlat
del suport
de les administracions
però també
la primera resposta
m'he apuntat
que parlava
de contactes
amb la iniciativa privada
aquí
empreses
grans empreses
del polígon petroquímic
o entitats
financeres
entitats
podrien participar
en aquest projecte
tan ambiciós
jo crec
i a vegades
m'he dit
home
tu ets un home
que col·labores
amb l'industria química
i que continuï col·laborant
jo crec que
les tres multinacionals
més importants
tenen el deure
de col·laborar
en aquest projecte
jo no dic
l'obligació
però el deure
moral
d'ajudar
en aquest gran projecte
per això nosaltres
des de la comissió de govern
volem parlar
amb el senyor
Broufau
president de Repsol
volem anar a Madrid
que el senyor Rogelio
expliqui
del projector
què és el que anem a fer
i sincerament
necessitem
l'ajuda
de d'ou txèmica
a l'Unió en Carball
necessitem l'ajuda
de Bayer
necessitem les multinacionals
perquè
i el turisme també
perquè posar
aquest gran projecte
al costat
a menys d'una mila i mitja
d'una monoboia
entre la Pineda
i entre Tarragona
que hi hagi un complex petroquímic
el més important
de l'estat espanyol
el cinquè d'Europa
i que hi hagi
una reserva marina
que hi hagi aquest centre
això ens dona
diríem
un empaque
a nivell
a nivell del món
que hem sigut una ciutat
i som una ciutat
que sabem fer les coses bé
i ho necessitem
que tothom
ens col·labori
perquè no hi podem anar
a mitges
jo sincerament
si hem de posar
una boina
i hem de posar el nyap
val més que no ho fem
aquí necessitem
1.500 milions de pessetes
segur que els aconseguirem
tri anualment
i això és un projecte
que sincerament
lluitaré
com a mínim
al costat de l'alcalde
al costat dels participants
polítics
i el 2008
una cosa
si em permet
el 2008
se farà
el quart
congrés mundial
sobre reserves
naturals
que van
entre 8.000
a 9.000 delegats
vindran a Barcelona
d'aquí 15 dies
sabrem
que Barcelona
té el 90%
que li concedeixin
ja hi estem treballant
també l'amic
Rogelio
de Pana
perquè a Tarragona
tinc una de les conferències
entre 1.000 i 1.200 persones
sobre la reserva marina
sap lo que significaria
que més de 150 països del món
el 2008
que aprofitant el congrés
poguéssim inaugurar això
sap
la imatge
que podríem donar
i col·laboraríem
també
col·laborem
amb la Maria Mercè
perquè ensenyar
el llegat romà
i ensenyar
les nostres
i també
l'industria química
el turisme i tot
sembla que ho significaria
el 2008
que en aquest congrés mundial
es pogués inaugurar
el projecte aquest
seria algú
que necessita
la ciutat de Tarragona
i que es mereix
la ciutat de Tarragona
Aquest és el projecte
en la seva fase inicial
ja compta amb el suport
d'entitats com de Pana
i la Societat d'Exploracions Submarines
ara que el recolzament
d'altres entitats
de la ciutat
de la resta d'administracions
i també de la iniciativa privada
un projecte
molt ambiciós
del qual
evidentment
estarem pendents
en els propers mesos
en aquesta casa
a la cintoria
de Tarragona Ràdio
senyor Agustí Mallol
tinent d'alcalde de Medi Ambient
senyor Rogelio Jiménez
arquitecte municipal
gràcies per venir aquest matí
a la ràdio
a explicar-nos
d'una manera planera
i senzilla
en què consisteix
aquest projecte
tan important per a la ciutat
i a veure si
els propers passos
es van donant
amb bon peu
gràcies a tots dos
adeu-siau
bon dia