Aquesta nit, la Catedral de Tarragona acollirà un concert d'homenatge
amb un cent ritort i faus,
amb la participació de l'Orquestra Sinfònica del Conservatori
al Cor d'Homes Antics Escolans de Montserrat,
al Cor Ciutat de Tarragona i l'organista Jordi Vergés.
En volem parlar d'aquest concert,
saludant primer que tot telefònicament en Jordi Vergés.
Jordi, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
En Jordi, aquí li hem d'agrair especialment aquesta deferència
perquè està treballant,
en preparant, acabant d'últims detalls del concert d'aquesta nit
i també d'altres projectes.
O sigui, moltes gràcies, Jordi.
Gràcies a vosaltres.
I també saludem a l'estudi 1 de Tarragona Ràdio,
la Montserrat Icard.
Montserrat, també molt bon dia.
Molt bon dia.
La Montserrat, una de les impulsores d'aquest concert.
Un concert, Montserrat, que hem d'emmarcar en l'any Ritort i Faus.
Això mateix.
Un any s'acompleixen 50 anys de la mort de Montserrat.
I vam pensar que era una data per recordar
i per recuperar una mica la seva música,
que estava molt perduda.
Es tracta del segon concert,
perquè a l'estiu ja n'hi va haver-hi un.
A l'estiu, al Camp de Mart,
la Banda Unió Musical va voler també
homenatjar en Montserrat
i es va oferir el concert que ells ja tenien assignat
com a festival d'estiu
i es va fer el concert.
La segona part va ser tota dedicada a Montserrat
i van col·laborar la banda, evidentment,
i va col·laborar les bars Santa Tecla,
la colla de Sardanista Tarragona Dansa,
la Coral Augusta i la Coral Adaluia.
I van fer dues partitores molt maques de Ritort, també.
En el concert d'aquesta nit, Jordi,
també són moltes les persones
i les entitats que ja estan implicades.
Sí, és una manera de col·laborar tots junts
per fer memòria i commemoració
d'una gran persona que vam tenir aquí a la ciutat,
molt estimada,
i mostres d'això són que quan es va morir,
fa 50 anys,
els funerals van ser multitudinaris
perquè era una persona molt estimada i molt preuada,
també per la seva música, evidentment.
Com és, com serà el concert d'aquesta nit, Jordi?
Bé, jo pel programa,
doncs són unes breus pinjellades.
Potser l'obra més sòbria,
més important serà la Missa Estela Maris,
que ha sigut un primer premi
en el concurs de composició de la ciutat de Mallorca
l'any 1926,
i aquí hi intervindran
el cor dels antics escolars de Montserrat
amb l'Orquestra de Sinfònica de Conservatori,
que està integrada per estudiants del Conservatori,
amb la batuta del director d'orquestra,
el Matí Ferrer.
I després,
després d'aquesta obra
potser més important,
hi ha unes obres menors,
però que també tenen el seu interès.
Començant el concert amb una marxa,
per orga de Montserrat,
i després ja farem un cor,
una coral,
la Beberum,
que ho cantarà el cor Ciutat de Tarragona,
sota la direcció d'en Pep Prats.
I al final el concert es acabarà també
amb dues peces
per cor i orquestra.
l'Osana Filio David,
que és un cor,
diguem,
pel dia de Diumenge de Rams,
i després una peça
totalment diferent,
de caràcter popular,
o sigui que
ja no serà de caràcter religiós,
perquè també té aquest vessant
així més popular,
que també representarà
una mica aquesta faceta diferent
de Montserrat.
Montserrat, ara comentava en Jordi
el caràcter popular,
perquè Montserrat Hortifaus
era una persona especialment estimada
a la ciutat de Tarragona,
però segurament,
encara que sembli mentida,
hi ha molta gent
que només es relaciona
Montserrat Hortifaus
amb un carrer del centre
de la ciutat de Tarragona.
Com explicaria
pels nostres oients
la figura de Montserrat Hortifaus,
que a banda de ser compositor
va ser durant molts anys
l'organista de la catedral?
A veure,
jo això ho explico
que ell se va morir
com de repent,
el van haver d'operar d'urgències
i ja no va tornar a casa
llavors la seva obra
va quedar totalment
sense controlar-la
i va desaparèixer molta obra.
Llavors,
l'obra d'ell
és tota feta a mà,
és hologràfica, diguéssim,
i això ha dificultat molt
a tots els músics
que han vingut després
poder-la interpretar
perquè estava mal estat.
I això, esclar,
dificultat.
Primera,
que no sabia ben bé on era,
després es va recollir,
se va quedar a la Diputació,
després un altre
un ex-alumne seu
que va recollir
tota una sèrie d'obres
estava a Vilaseca
però, esclar,
no estava a l'abast del públic.
Tot això ha dificultat
els que estimaven
o que tenien ganes
de tocar coses
de mossèn ritorn.
Llavors, això,
mira,
doncs vam anar,
vam ser uns quants
que vam començar
a dir, doncs, bueno,
mirarem de recopilar
tota la seva obra
i, però això, esclar,
ha passat 50 anys
des que es va morir.
I això, bueno,
de fet, nosaltres
ja fa uns anys
que hi treballem,
però, esclar,
fins que l'URB no,
el grup de recerca
de musicologia
de l'URB
es va comprometre
a fer transcripcions
d'aquestes obres,
no?,
de posar-les, doncs,
perquè estiguin
a l'abast, doncs,
dels músics.
i això ha provocat
que ha estat tants anys
sense...
A veure,
i l'arcabisbat
d'aquell moment
tampoc hi va tenir
gaire interès,
vull dir,
tampoc no...
Era un home
que era molt de la terra,
estimava...
Era patriota
en tots els sentits
de la paraula
i això,
en aquells moments,
tampoc no estava
massa ben vist.
Sí, sí,
s'ha de tenir en compte
a les circumstàncies temporals.
S'ha de tenir en compte
a la situació,
la situació, sí.
Jordi,
com definiries
la música
de mossèn ritorn
i faus?
Bé,
com ha comentat
la Mossedat,
està per descobrir
i per estudiar,
encara.
No...
Ja he interpretat
alguna obra per orga,
el que puc comentar,
per exemple,
d'una obra
que ell mateix
es va transcriure,
que era
per l'orquestra
sinfònica,
que era
la Balenguera,
que era com unes variacions.
Ell, de vegades,
treballava molt així
en variacions
i els donava
doncs un caire
molt rítmic
i bastant popular,
sobretot
quan es tractava
de melodies
tradicionals
catalanes,
per exemple,
no?
Té una suite
per banda
amb melodies
populars
catalanes
o tradicionals.
I la Balenguera
aquesta,
ell mateix,
com que era
un gran virtuós
i improvisador
de l'orga,
se la va transcriure
per orga,
de memòria,
perquè havia perdut
les partitures
escrites
per l'orquestra.
i realment
és una obra
que demana
doncs un domini
doncs gran
de l'instrument.
és molt brillant,
té seccions
també amb un
cercall humorístic
també,
si es vol.
I esclar,
l'obra religiosa
em penso que
té un tren
evidentment
diferent.
Per exemple,
aquest Averbeerum
que s'interpretarà avui
doncs
recorda molt
l'Averbeerum
de Mozart
també,
que està
ben influenciat
pel clàssic,
com per exemple
l'Ossana
Filio David
que cantarà
el cor i orquestra
dels Amics de la Catedral
acompanyats
pel Museu Miquel Castellar
i l'Orga
i dirigit
pel Museu Miquel
Valverà.
I després
sentirem,
per exemple,
aquesta peça popular
del Chano Chano Chim
que és
un cor
de caràcter
popular
que no té
cap sentit
religiós
per tant
podrem comparar
aquestes dues facetes
tan extremes
i tan diferents
del mateix
música.
Una mica
em penso que té
aquestes dues vessants.
La música religiosa
té un tarannà
i amb la missa
evidentment
que sentirem
i la música popular
que l'última peça
que sentirem
que té un tarannà
molt com de festa major
molt humorístic
en fi
molt divertit
també.
Molta gent
es pot sorprendre
la que no estigui
abasada
en aquest tipus
de concerts
que vaja
música feta
amb aquest tipus
d'instruments
on pugui tenir
aquest caràcter
realment popular.
Hi ha molta gent
que segons com
si és la primera
que vingui avui
quedarà
gratament descol·locada.
Sí, espero que sí.
Espero que això
creï
aquest interès
per continuar
ressuscitant
o recreant
moltes partitures
d'ell mateix
que resten
per treballar.
I com ha comentat
la Montserrat
hi ha una labor
de transcripció
costosa
perquè són tot
partitures
autògrafes
i és clar
aquí
hi entren
molts esforços
i evidentment
després
els musis
que s'ho
hagin de preparar
vull dir
hi ha bastant
per fer
hi ha bastant
per fer
encara.
Montserrat Enguany
aquest any
en Ritort
i fos
ha estat
una excusa
perfecta
per poder mostrar
aquest treball
que s'ha fet
des de molts anys
enrere.
Hi ha previsió
nous projectes
a la recàmera
per poder continuar
ensenyant
al gran públic
tota aquesta obra
fins ara
malauradament
desconeguda?
En principi
ara no hi ha
programat res
el que sí que queda
és que la unitat
de recerca
de l'ARB
continuarà transcrivint
obra de Ritort
això sí
i llavors
el treball nostre
serà
oferir-lo
o dir
les entitats musicals
de Tarragona
o de fora
si convé
si el volen interpretar
com que ho tindran
molt fàcil
perquè
a veure
ho tindran fàcil
en el sentit
que ho tindran
ja transcrit
i doncs
de més fàcil
lectura
jo crec que sí
que es farà
perquè agrada
la música de Ritort
i agradava
aquells moments
que ja la tocava ell
ell quan tocava l'orga
a vegades senties
senties a dir
o ho havia sentit a dir
anem a la catedral
avui que toca
mossèn Ritort
o sigui
ja era un espectacle
d'escoltar mossèn Ritort
a la catedral
quan tocava l'orga
Jordi
ja per anar acabant
no sé si tens la sensació
que aquesta recuperació
i aquesta estrena
d'aquestes obres
recuperació
més ben dit
d'aquestes obres
de mossèn Ritort
i fa us
després de tants i tants anys
possiblement és una
ha estat una de les notícies
més estimulants
d'aquest any
2005
pel que fa la música
a la ciutat de Tarragona
sí
perquè
diguem que
va quedar
molt
no en l'oblit
de la gent
però sí
en l'oblit
diguem
no oficial
diguem-ho així
llavors
evidentment que
quan tinc la sort
de poder parlar
amb alguna persona
que el va conèixer
directament
només té
que
diguem
lluances
i que
se li veu
que
era una persona
que es va festimar
que es va donar
a la gent
que va ajudar
molta gent
ajudant problemes
o sigui que va exercir
el seu postulat
i
que al mateix temps
doncs també
conqueria
diguem
la pressió de la gent
també amb la seva música
no
i clar
evidentment
van ser uns anys
molt difícils
no cal dir-ho
i doncs
potser
oficialment
es va oblidar
massa
i doncs
ja és hora
doncs
que
ja han passat 50 anys
que
la ciutat
li retorni
doncs
el reconeixement
el reconeixement
li reconegui
el seu valor
i el fi
una puntualització
Jordi
a quina hora és el concert
d'aquesta nit?
a les 9 del vespre
doncs
Jordi Vergés
moltíssima sort
et deixem continuar treballant
acabant de preparar
aquest concert
hi ha altres projectes
que tens
per un futur
a mig termini
Jordi
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
el concert d'aquesta nit
moltes gràcies
i també moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a la Montserrat i Cart
moltes gràcies
i desitjo que hi vagi molta gent
perquè jo crec que disfrutarà
i felicitats també
per què no dir-ho
per la feina feta
al llarg d'aquests últims anys
la veritat
moltes gràcies
a les 9 del vespre
recordin
començarà aquest concert
a la Catedral de Tarragona
una bona proposta
sense cap mena de dubte
per passar aquesta nit
del divendres
a la Catedral de Tarragona