Aprofitem que ha sortit el sol aquest dijous,
que tenim el mercadet al centre de la ciutat de Tarragona
i fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Quim Pons.
Anem a fer-la petar amb els marxants del mercat.
Quim, bon dia de nou.
Bon dia, Iolanda, des del mercat. M'agrada la música, eh?
T'ha agradat. Home, anima.
Estàvem ballant el Joan Maria i jo aquí.
Veus que bonic?
A lo millor us tenen unes quantes monedes i tot.
Veus que bé? Encara fareu el jornal.
Aviam, aviam, aviam si passa.
Estem aquí, si et sembla, aviam, estem al mercat,
a les afores del mercat central d'aquí de Tarragona,
amb els paradistes, amb els marxants,
i la veritat és que avui no hi ha gaire moviment,
ho estan parlant amb ells.
És com estrany, no?
Sí, sí, avui no, la veritat és que no hi ha molt, molt moviment.
Tinc al costat una de les paradistes, que es diu Leo,
que ara em deia, bé, sí, estem de rebaixes,
però avui no ho estem notant molt.
La veritat és que els preus estan força rebaixats, eh?
Bon dia, Leo.
Hola, bon dia. Més barato ja no podem donar fill.
A veure, com de barato?
Ja no guanyes un euro, és que no guanyes res.
Em pregunten, em diuen, com de barato?
Poseu-nos exemples.
Fiquem un exemple.
Doncs mira, tinc uns pitxis que jo els venia a 12 euros,
ho estic donant a 6 euros.
Pantalons a 5 euros, ho estic donant a 4.
Vull dir que ni això.
La gent vol barato, volen talles, volen coses...
I, clar, no n'hi ha.
I, a més, n'hi ha massa de tot.
La roba de crio no compren tant,
perquè és el que passa, que d'un per l'altre no li va bé
i has de trobar una cosa maca.
Ara, xarcells i coses d'home van fent,
però no és el que era.
Hem de dir, Jolanda, que la Leo té una parada
amb força roba de nen, pel que veiem posada aquí,
i és això que comentava, que la roba de nen
potser et queda allò d'un any per l'altre
en creix, lògicament, i queda més petita,
però tot i així és el que deia,
que potser no hi ha prou moviment pels preus que hi ha.
Jo et vaig a ficar més exemples, just aquí davant
hi ha una altra parada, on s'hi poden trobar
jerseis des de 12 euros,
anem vist ni tot per 5 euros de jerseis,
samarretes per 8 euros,
preus molt assequibles a totes les butxaques.
Leo, això que no vingui tanta gent avui,
en sobte, a veure això, potser tan buit.
Mira, és que sap el que passa,
des que s'ha obert l'Eroski,
aquí al mercat se nota, perquè, clar,
l'Eroski està en una botiga molt gran,
que no ve d'ara, que no diré nom, no?,
i, clar, la gent va allí a Parca,
baixen a baix, proven, i hi ha de tot,
doncs agafen allà, i més barat inclús que al mercat.
Jo no sé com és, com s'ho fa, no sé,
però és això, és que n'hi ha de tot ja.
Les botigues inclús estan més barats que al mercat,
segons quines coses.
Doncs la gent va a la botiga, te lo prove, lo mires,
si t'agrada bé, si no, també.
I aquí, si l'agafen ara, que no porten el crio,
o no porten el marit,
tenen que tornar dimarts o dijous.
La gent ja cada vegada, és la comoditat que tenen ja.
El mercat cada vegada pitjor.
Perquè, clar, jo ara si em volgués comprar un jersei d'aquests,
vaja, aviam, la meva talla no hi és, eh, jo ho diré,
perquè en aquesta pagada...
Home, si és de nens, també tu...
La meva talla no la trobaríem aquí.
Però si jo volgués comprar-me alguna peça roba
i portés el nen, on es prova la roba el nen aquí?
Clar, això és el problema, no tenim provador.
Tens que ser més o menys avui i diuen, bueno, això no es va bé.
I jo t'ho dic, jo vinc dimarts i dijous, jo trobo a canvi,
però hi ha gent que a millor,
fins el dijous vingut no ve,
o a millor ve i ja no porta allò,
ja com que això no canvia.
No té per canviar.
La gent cada vegada, doncs està desenganyant.
I si ve la dona i un xarsei,
ah, mira, això em va bé, lo agafes,
però ja agafar pel marit o això,
cada vegada menys, la gent menys.
La gent agrada anar a les botigues i provar.
Em comentaves ara això de l'Eroski,
que des que s'ha fet allò, hi ha una botiga,
el mercat també es reformarà d'aquí a poc.
Diuen, bueno, hi ha un...
Aviam, ara em fa un senyal, com vulguem dir,
que quan hi hagi calés, em diu ella.
Però bé, estem...
Posem-nos en el millor dels casos que es reforma.
Posem-nos, sí, en el millor dels casos
que es fa una reforma del mercat.
Això comportarà unes obres.
En teoria, la gent que tindria les parades dins
podrien passar fora.
Això és una teoria i encara no està aprovat res.
Vosaltres us situaríeu en un altre lloc.
Teniu preferències?
On voldríeu anar, més o menys?
Home, nosaltres voldríem anar a la Rambla.
La gent a la Rambla és millor
que no allà al pac de la ciutat que no volíem posar.
Perquè allà...
Sí que serà bo allí també, si vas a mirar una mica,
perquè està a la prada de l'autobusos
i la millor la gent que ve de Torrefort,
que ve de tota la comarca,
para a l'autobús.
Però la gent de Tarragona cap allà no aniran.
Les coses com són, perquè si està al mercat,
vindran aquí a comprar la Rambla, volem anar-nos.
Us agradaria més la Rambla.
Però no ho sé.
Si ficaran a la Rambla o què, no ho sé.
Molt bé, gràcies, Leo.
i aviam si anem venent aquesta roba de nen.
Que el que veig és pocs nens,
perquè això també t'ho he de dir.
Sí, ja, bueno, però la dona que jo coneix,
el que fan, que agafa la millor...
Diu, bueno, pues si no le va bé a una, a l'altra.
Però té que ser una ganga i barato, barato.
És que els xinos també no s'han fet molt de mal, eh?
Demà dir, eh?
La roba xina és massa aquí al mercat, eh?
Perquè xarcells de dona a 6 euros,
xarcells molt macos,
però la gent també ho busca jo.
I lo que jo, 4 o 5 euros,
lo troben car.
I què farem?
Així és.
Paciència, nen, paciència.
Doncs gràcies, Leo, per això.
Veus, Quim, això és cosa de la globalització, eh?
Clar, clar, clar.
Que afecta també al mercat, clar.
Els està fent mal la globalització del mercat.
Arriba la roba xinesa més barata,
el tèxtil allat també és més barat.
Bé, vaja, una mica com les grans botigues d'aquí, també.
No només el mercat, les botigues també.
En les qüestions que hem pogut parlar amb botigues,
també es queixaven, doncs, una mica de tot això,
de la globalització.
La Leo ha dit una cosa,
que realment el mercat, el mercadillo,
com diem així més col·loquialment,
forma part de la nostra memòria històrica gairebé.
I el que deia la Leo, no?,
que està canviant molt,
que a vegades es troben els productes fins i tot
més econòmics a les botigues,
que no pas al mercat,
que abans doncs era el paradigma de les oportunitats.
I sembla que això també està canviant molt ràpidament, no?
Sí, clar, les botigues també treballen amb costos més baixos,
molta roba ja ve feta de fora,
podríem dir també del mercat asiàtic,
que és on s'està fent molta roba
i també ve a uns preus més abaratits.
Si et sembla...
Iolanda anem a parlar amb gent
que està comprant també roba aquí.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com se diu vostè?
Rosa.
Anem a parlar amb la Rosa.
Veig que està buscant un xandall.
Un xandall, sí.
Perquè vinc del Decalón.
Avui ens tanquen l'emissora dient tantes marques.
Sí, avui...
Perquè tota aquesta gent no pagarà, no?, després.
Jo crec que no.
Els enviarem una factureta, per si de cas.
Sí, els hi podem proposar,
ja que hem dit la marca, doncs aviam si cola.
Ah, bon dia.
No passa res, dona Iara.
No passa res, tranquil·la.
Jo vinc de moltes cases de xandalls que venen d'esports.
Una porqueria, però porqueria.
Això, això, bueno, dos vegades millor la qualitat que el que estan donant.
I el preu?
Caríssim.
Els pantalons rebaixats a 29 euros.
Però la veritat és que és una porqueria i què els he dit en aquest atent d'aquí anat?
Dic, nena, és una vergonya que jo vingui aquí a buscar un xandall per mi
i no trobi ni talles ni colors i tot barrejat.
Però tot, si vull una jaqueta i un pantaló igual, impossible.
Clar, perquè vostè s'ha trobat que allà hi havia les típiques marques que trobem a les botigues.
No, no, no, no, marques res, eh? Marques ni una, ni una, ni Adidas, ni Nike, ni tot.
Que jo anava per comprar mal, perquè és el meu aniversari i dic, doncs, me vaig a comprar un xandall.
Felicitats, eh?
Gràcies.
Doncs no ho he trobat. Aquí ho trobo.
A més per on.
I de preu, pel que veig, aquí hi fiques rebaixes.
Sí, 10 euros un xandall.
Molt bé, eh?
Hombre, puc anar a gimnàcia i puc variar totes les vegades que vulgui.
Quin color tria la rosa, Quim?
Tria un color, un blau cel, de moment té a la mà.
També buscava un color, que és el que he anat a buscar a les altres tendes, també.
Un color. I no. Una jaqueta grisa, pantaló vermell.
Perquè, clar, ha de combinar xandall amb les bambes, o no? Això no, no cal.
No, les bambes són blanques, més indiferents.
Llavors el color pot ser qualsevol, ja?
Qualsevol, qualsevol.
Vull dir, aquest tampoc no és que m'agradi gaire per el preu.
L'ideal, nen, l'ideal.
Quim, comenta-li a la Rosa si ella és compradora habitual del mercadet.
Li preguntarem, em diuen des dels estudis que si vostè ve habitualment a comprar aquí al mercadet.
Home, vinc a donar una volta.
Comprar, comprar, no.
Però he anat amb el meu marit, avoltant amb el cotxe,
per llocs així de qualificats amb esport,
i llavors ens dic, escolta'm, deixa'm al mercat, que vaig a donar una volta
i vaig a veure si trobo alguna cosa jo,
perquè hi ha gent que troba molta cosa i jo no miro mai.
Bueno, no miro generalment.
I ara he vingut aquí, escolta'm, la meva talla, tot el conjunt, bueno, escolta'm...
Perquè la seva talla sap que és aquesta, perquè clar, aquí no se'l pot provar, aquest xandall.
Sí, com el puc provar, perquè m'atrec que això...
Ah, i a sobre, i els pantalons també.
Sí, no, no, el pantaló ja veu que sí.
Ah, ja veu que sí.
Així l'obro una mica i diu...
Ah, sí, li va bé, li va bé, eh?
Se l'ha ficat així per sobre i crec que li anirà bé.
Clar, jo ja sé més o menys la talla que necessito.
Molt bé.
És a Ràdio Tarragona, no?
Vostè, sí, vostè ve a comprar al mercat,
diu que com a mínim ha anat a passejar.
Si el canviessin de lloc, aquest mercadet,
si el fiquessin, per exemple, a la Rambla o allà a prop del Parc Central,
on li aniria millor, vostè?
Bueno, me veia bé igual, perquè jo visco a l'Igina Anglès.
Ah, llavors és igual, no?
A mi, per mi, més igual,
però reconec que hi ha gent que segons en quin lloc el posarien
no els hi aniria tan bé.
Molt bé, moltes gràcies, Rosa.
Que tingui sort amb el xandall, eh?
Sí, és aquesta la talla, sí, sí.
Doncs bé, després de la Rosa hi parlem amb una altra marxana,
que és justament la que li està...
Bé, la parada on està la Rosa comprant el xandall.
No sé com hi podré passar,
perquè, clar, aquí al mercat hi ha un problema,
que les taules són molt amples.
Llavors, per intentar passar el micròfon a l'altre costat,
o li llenço directament el micròfon,
o ara intento donar una volta i passo per totes les taules
i vaig a buscar aquesta senyora.
El que m'he fixat és que hi ha...
Aviam, aquí al mercat es pot comprar moltíssima cosa,
no només és roba, eh?
Les rebaixes estan en la roba,
però hi ha de tot, eh?
Bosses, estres de cuina, no?
De tot, de tot, de tot.
És en plan, absolutament de tot.
Fins i tot coses per menjar, etcètera.
Hi ha una cosa curiosa, aquí em perdona,
que ha comentat la Rosa també,
que és un altre clàssic quan es parla del mercat allò de
hi ha gent que ho troba tot i barat o jo mai trobo res.
Aquest és un altre dels comentaris tradicionals
quan parlem del mercadet de dimarts i digeus aquí a Tarragona.
Però em deies que tenies una altra persona amb qui parlar, no?
Sí, aviam si hi podem parlar.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com es diu vostè?
Jo, Àngels.
Els parlarem amb l'Àngels.
Vostè és la que li està intentant,
o intentant, vaja,
la que li vendrà el xandall segur a la Rosa
perquè ja li llença i li diu
va, fica-me'l en una bossa que te'l compro.
Com van les rebaixes?
Bé, bé, van molt bé les rebaixes, van molt bé.
Jo no soc la mestressa, eh?
Abans comentàvem que potser hi havia menys gent de l'habitual
perquè hem vingut dies aquí al mercat
que està això ple, que gairebé costa passar
i avui, de moment, es pot passar molt bé.
Bé, bé, molt bé.
Hi ha poca conversa, eh?
Vull dir, el diàleg és dificultós, ja t'ho dic ara, eh?
Que sí.
Perquè, clar, la senyora riu, però de xerrar xerra poc, aviam.
No xerro gaire, jo.
No, clar, ja ho veig, que no xerra gaire.
L'ho deixarem perquè la Rosa l'ha entretinguda.
Sí, amb el xandall i està fent la compra.
Però l'operació s'ha fet, ha arribat a Bonport, no?
L'operació ha arribat a Bonport, xandall venut, blau cel,
amb unes dalletes laterals, taronges i blanques,
venut per 10 euros.
Vaig a veure si aquest senyor vol parlar.
Hola, bon dia.
Podem parlar amb vostè un moment, eh?
Sí, va.
És que és una botiga, ja saps que a mi, bueno,
estic una mica malalt d'esports, també.
Sí.
I és una botiga on hi ha samarretes d'equips de futbol,
que m'agradaria preguntar-li si totes les samarretes són oficials,
si totes les samarretes...
Vaja, perquè d'aquí algunes es veuen bones
i d'altres que potser no són les oficials, però bé...
Però que bones també.
Aviam, li anem a preguntar.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Quin és el seu nom?
Enric Vives.
Enric, ens ha ajudat a aquesta botiga o parada aquí al mercat
perquè té totes samarretes d'equips de futbol que a simple vista semblen bones.
Sí, sí, són bones.
Com comprendràs, aquí al mercat o portes bo o te la jugues, no?,
que t'ha vingut la guarda civil, els Mossos d'Esquadra, i t'ho prenguin.
Perquè normalment les parades de samarretes que estem acostumats a veure per aquests llocs
són samarretes que són imitacions de les autèntiques.
Molt bé, ara ho has dit.
El mercadet té fama de trobar imitacions, que molta gent diuen
és que aquí hi ha les falsificacions.
No, no és veritat.
Tu vés a qualsevol mercat que trobaràs imitacions, no?
Això vol dir que són similars a les bones, però que entren dintre d'una temàtica de legalitat.
Tens factura, presentes i punt.
El que passa és que jo m'he especialitzat en les originals,
que són Nike, Adidas, i el preu ho diu.
Quan estaríem parlant, per exemple, de la samarreta,
vaig a ser així diferent, no et diré la de Madrid o la Barça,
la de Marroc, la de Nigèria o la del PSB Indoven, que vaig aquí penjades,
quant costen aquestes samarretes?
Aquestes les tinc ara ofertades perquè són de l'any passat,
aleshores les venc a 45, però marquen 60-66, que és el seu preu oficial.
I ara fem rebaixes també?
Jo les faig tot l'any, per tant, ara m'hi diuen,
escolti, no he canviat preus, no, perquè m'ajusto tot el possible,
que és el que té el mercadet, s'ajustem,
i això que avui pagues 20 i demà tot on em perdeu,
penso que no és una bona política, però si la gent ho vol i sí,
que vagin a les botigues, que ho trobaran.
Aquí al mercat ho tenim tan barat,
que poden venir al gener o a l'agost, ho veurem igual.
Quin és el producte més demanat de la botiga?
En aquest cas, el meu?
Bé, normalment el Barça, és el número 1,
a continuació, doncs, bueno, podem parlar de la selecció espanyola,
la selecció catalana, el Madrid,
però, bueno, amb molta diferència el Barça.
Abans hem parlat amb alguna marxant
que li hem comentat el tema de la reforma del mercat,
que els paradistes dintre del mercat,
els que tenen parada fixa al mercat,
potser passarien a fora, potser, no hi ha res segur,
i aquest mercadet d'aquí, del voltant del mercat,
doncs es trafledaria de lloc.
Hi ha dues opcions, quina triaríem?
Sens dubte, la Rambla.
És perquè, bueno, el primer i prioritari
és que no podem marxar del centre comercial
que representa la plaça Cursini,
perquè si avui la gent la fem anar, per dir-te alguna cosa,
al Campo de Marte,
quan s'acostumina al Campo de Marte,
que nosaltres realment tenim un poder d'atracció suficient
per anar a la vora del cementiri, m'entens?
La gent ve.
El que passa és que si, després que l'acostumes d'anar allí on sigui,
la volem fer tornar aquí, serà un problema.
Nosaltres volem restar el més a prop d'on estem,
perquè la gent no la mereixem.
Molt bé, moltes gràcies.
Vam que estàs aquí amb unes samarretes del Ronaldinho,
que les van a comprar per anar en petit, eh?
Sí, sí, sí.
Aquí tenim un client que és culer 100%
i cada dia em ve a darrere del Ronaldinho,
i dic, doncs vinga, que avui la porto.
Perquè l'Alnàstic no la veig, no l'he sabut veure.
Saps què passa?
L'Alnàstic l'he tingut quan era Reebok, penso.
Però ara, com que és nàstic,
doncs l'haveren només a la botiga del Barça,
a la botiga del Nàstic o allí al Camp.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a vostès.
Doncs escolta, Quim, sembla que ja,
no té valor estadístic,
però pel que has comentat amb alguns marxants,
la Rambla és el lloc ideal en el moment que s'hagin de traslladar,
si es du a terme, finalment, la reforma del mercat.
Probablement perquè l'experiència que van tenir
quan es va construir el pàrquing va ser positiva
i deuen tenir aquesta referència.
Estem arribant al final del programa.
Alguna cosa més, et sembla?
Doncs poqueta cosa més.
Que hi ha moltíssimes parades,
voldríem anar parada per parada,
però tampoc seria això, perquè, clar,
potser hauríem d'acabar, no?
Doncs potser que sí, que torneu cap a casa,
que s'acosta a l'hora de dinar
i que ja tornarem al mercat,
perquè els dimarts i els dijous és aquí,
al centre de la ciutat.
Gràcies, Quim.
A tu, Iolanda.
Fins ara.
El Quim Pons i el Joan Maria Bertran avui en directe,
també des del Mercat Central de Tarragona.
Tres minuts i seran dos quarts de dues.