Tres minuts, un cuard d'una, tenim ja a l'altre costat del fil telefònic la Pallassa,
Pepa Plana, que torna al Teatre Metropolan de Tarragona.
Pepa, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
I tornes amb un espectacle nou, el tercer, no?
Sí, l'Atsàrdia.
L'Atsàrdia.
L'Atsàrdia, aquest títol tan estrany i tan...
Sí, però no és un títol gratuït i perquè sí, no?
Té una raó aquesta parauleta.
Quan comences a jugar, a improvisar per fer un espectacle nou,
jo la veritat és que començo sense gaires idees,
una mica oberta amb això que dic, amb el joc, no?
Com els nens.
Comencem a jugar a una nova aventura.
I en aquest sentit vam començar com a delirar
i començar a pensar què era la casualitat, l'Atsàrdia.
I ens vam trobar que hi havia una paraula que existia en anglès
que es deia serendipity,
que és la facultat de realitzar troballes afortunades de forma accidental.
Això tan estrany no és una altra cosa que la llei de Murphy...
Ai, de Murphy, no, perdona.
L'altra.
L'altra, com si diguéssim.
Bé, un altre serendipity.
No, el Newton, això.
Això mateix.
Quan estava sota la pomera i que li va caure, diuen, la puma al cap.
Allò, per un altre, hauria sigut un nyenyo,
doncs per ell va ser...
Aureca ja ho tinc, la llei de la gravetat, no?
Això tan xulo, després com ho passàvem amb Pallasso i amb teatre,
que en el fons era la xiripa, no?
El que et trobes de bona sort, o el que et fa jugar amb bona sort.
I en aquest punt de partida vam començar a realitzar, a jugar,
fins que ens va sortir l'Atsàrdia,
que en el fons té a veure amb les casualitats,
però no és res més que això.
Poca broma, eh?
Perquè això de l'Atsàrdia i de la casualitat
és una d'aquelles coses que ens fa mantenir moltes vegades l'esperança, no?
Que no està tot escrit, que qui sap si pot passar,
vés a saber les coses que té la vida.
Sí.
No, i a més, a més, en teatre és un engany,
dintre l'engany, perquè en teatre tot...
Tot és possible.
No, però tot està escrit, o sigui,
tu saps que l'altre, el tercer, aquest i l'altre s'enamoren.
I vull dir que l'actor ho sap, no?,
que l'espectador s'ha sorprès,
perquè està tot fet i tot escrit.
Però en Pallassos sí que hi ha aquesta porta oberta
a el que pugui passar avui aquí,
i és xulo deixar-la oberta.
T'agrada una vegada més agafar aquells tòpics,
aquells personatges, aquells estereotips,
i donar-los la forma més pallasso possible, no?
Sí, bé, estava més clar, potser amb la Julieta,
l'anterior espectacle meu,
o fins i tot el de Peapà,
que era, també jugava amb la Fedra, del Racine i tal.
Ara el que estic buscant amb aquest nou espectacle
una mica també són els meus contrapersonatges, no?
I no tant històrics o reconeixibles,
sinó més quotidians,
com pot ser una senyora de fer feines,
o un indigent,
o una gitana ètnica que adivina el futur,
i fa coses.
Una mica personatges com més quotidians,
i jugar amb ells anem cap allà on m'aporten.
Parles en aquest espectacle, Pepa?
No, és un altre dels meus reptes.
Ja m'acosta, eh?
Ja m'acosta.
Aquesta és la voluntat d'aquest nou muntatge,
d'utilitzar un llenguatge universal,
que és el del gest.
Això no vol dir que faci mim,
perquè és una altra tècnica,
i jo tampoc no vull jugar per aquí,
sinó que no tinc tant la necessitat de parlar
com havia tingut amb altres espectacles,
i amb el que suposa tot un altre còdic,
deixar respirar més,
veure els gags,
que l'espectador entengui
què és el que està passant amb la situació,
i no calgui explicar-ho verbalment.
I és xulo, és xulo.
L'espectacle ja es va presentar l'any passat
a la Fira de Tàrrega,
també ha passat pel trapeci d'Andarreus,
que per cert ara està en l'edició d'en Guant.
Sí, just fa un any vaig treure el nas
amb una primera versió de l'Atsàrdia,
que en un any,
és que un espectacle de pallassos
evoluciona amb cada funció.
Realment, jo crec que un espectacle de pallassos,
de pallasses,
que en el meu cas és un espectacle per adults,
però és igual,
el vas nancent en contacte amb el públic
perquè és qui et dona la meitat de les pistes.
Això és interessant que ho diguis,
perquè si algú va veure aquest espectacle
l'any passat al trapezi,
el pot veure perfectament demà al Teatre Metropol,
perquè no serà el mateix espectacle.
El fil conductor sí,
però tot allò que passa...
Bueno, hi ha coses que han canviat tant
que diguéssim que no,
és aquesta facilitat o oportunitat
que tenim els pallassos,
de les coses que no t'acaben d'encaixar a les treus
i va portant-te amb d'altres camins.
Si fa un any potser ens estàvem més pendents,
d'un objecte màgic que anés passant de mà en mà,
doncs ara això era complicar una mica
la comprensió de l'espectacle
i he optat per simplificar,
per buscar el més simple,
perquè jo crec que el més simple és allà
on hi ha el més gran.
Explicar el més petit per trobar el més gran.
Jo recordo, Pepa,
alguna vegada que havíem parlat amb altres espectacles,
que havíem de parlar amb el que...
una pallassa i pallassa i sola i en un teatre era una cosa com estranya.
Potser com que ja tens el tercer espectacle,
no és que n'hi hagi moltes pallasses i pallassos que vagin pels teatres,
però vaja,
al públic aquí a Catalunya estem acostumats
que una pallassa ocupi un escenari
i que hagi sortit del que era tradicionalment
el seu escenari natural de CIR, no?
Sí, home, fa 10 anys...
Per això.
Quan vaig començar sí que em deien...
Bé, jo havia estat actriu i així,
però sí que em recordo, em deien,
home, això que fas,
és que això que fas no tindrà circuit.
I era, sí, és veritat, no existia aquest circuit,
però, mira, també te'l vas anar fent,
el que he tingut...
He tingut molta sort, també,
com en soc conscient, no?,
perquè aquest projecte podria haver-ho encaixat,
però de seguida els mitjans i el públic
em va fer com una cortesia, no?,
com dient, vinga, va,
això que fa aquesta xiqueta interessa
o, si més no, és diferent.
A Europa sí que hi havia més referents
com a pallasses dones solitàries per adults,
però tampoc no et pensis que ho sabia gaire,
jo no és que digués,
ara faré com fa la cardiúter o la Nola Rai,
no, no, jo gairebé no sabia ni que existien.
I amb aquesta sort, doncs,
i treball, i constància amb el treball,
doncs, sí que disfruto d'aquest avantatge.
Però jo també crec que aquí a Catalunya
en aquests moments, per sort,
disfrutem d'una efervescència pallassil
i no és tan estrany trobar més pallassos
i potser costa més trobar més pallasses,
però pallassos sí que estem treballant
amb una normalitat als circuits de teatre català.
Clar, és que això està molt bé
perquè molta gent anava al circ
i el que realment li agradava eren els pallassos,
només i tot l'altre no li agradava.
I és, però, els pallassos sempre feien una intervenció...
Vaja, jo ho recordo, així, una intervenció molt curteta.
El pallasso actuava en menys temps
que la resta d'artistes magnífics, fabulosos, respectables,
però, clar, si a tu el que t'agradaven eren els pallassos
i només et feien cinc minutets d'espectacle,
clar, ara tenir un pallasso, una pallassa per tu sola
en un escenari és magnífic.
Sí, home, de fet, el pallasso és un supervivent,
ja de la història.
El pallasso, diguéssim que, històricament,
no neix al circ,
encara que tothom es pensi
que era un personatge de circ,
totalment nascut al circ,
doncs no neix de la comèdia de l'art,
és un criat rebotat que no queda...
vol parlar, es queda com...
una mica el fan fora de la comèdia de l'art i tu fora,
i llavors veu que hi ha una cosa que és rodona,
que hi ha cavalls a dintre i que fan salts,
i diu, mira, això, aquest circ deu ser interessant,
i ocupa aquest espai,
en principi és el que recull les caques
i explica alguna història per fer riure,
i es menja el temps per poder preparar un altre número,
o sigui, diguéssim que fa com els anuncis de la tele,
és el pallasso és el que entreté...
Per anar al lavabo, com aquell qui diu,
sí, en aquest canvi d'artista, artista,
i en principi ningú aposta gaire per aquesta figura,
perquè és com una mica...
fins que acaba convertint-se en l'eix central
de qualsevol espectacle de circ.
Però són reprisos,
és el que tu deies, no?
Vuit, deu minuts ràpids de repris,
perquè és que se preparen els trapecistes,
o es preparen les gàbies dels lleons,
però en aquest temps curt,
ha de fer riure, ha de connectar,
i ha de...
En el moment que el circ entra en una clara decadència,
no?, ens som tots conscients,
a no ser que siguis du soleil,
tot l'altre costa una mica més,
i aquí disfrutem molt poquet del circ,
en altres països,
és com un cop l'any tothom va,
o com a mínim tothom va al circ,
aquí costa una mica més, això del circ,
llavors els pallassos de seguida diuen,
bé, doncs la gent on va ara als teatres,
doncs una mica ocupem els teatres,
o televisions, també.
Amb l'atzàrdia estàs més de cinc minuts a l'escenari,
i a més a més després proposes quedar-te a fer tertúlia
amb els espectadors.
Sí, això, quan m'ho van proposar,
veig, ostres, que xulo, realment,
amb molts teatres, molts teatres i festivals d'Europa,
això és el que fa fer-nos el xulo,
no, però en sèrio, o sigui,
és una normalitat,
és una normalitat que si fas més d'un dia
o fins i tot en un festival
que hi ha molts artistes i moltes companyies convidades,
el primer, després de la funció,
els artistes es queden a xerrar
com han fet el seu espectacle,
per què ha d'estar en aquest moment artístic,
o qualsevol cosa que vulgui preguntar al públic.
I això em sembla com a molt interessant,
perquè a vegades t'ajuda a entendre coses,
o a vegades, senzillament,
els espectadors també et donen pistes
del que els ha agradat o no els ha agradat,
per també seguir treballant.
Per tant, és una iniciativa que em sembla fantàstica,
i que aquí, la veritat és que
jo és la primera vegada que ho farem
i aquí no m'han convidat mai a fer-ho.
Doncs mira, sempre hi ha una primera vegada.
Sí, sí, no, que quan vaig a dir-ho,
i tant que sí, perquè no...
Així com a Europa se sol fer normalment,
aquí no hi ha aquesta tradició.
Doncs no serà ni per atxar,
ni per casualitat que ens trobem demà al teatre.
A les 10 de la nit,
al Teatre Metropol de Tarragona,
Pepa Plan,
estarem encantats de veure't a l'escenari
amb aquesta atxàrdia.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Moltes gràcies a Valtrud,
i bueno, jo hi seré.
Vull dir que si veniu, m'hi trobeu.
Allà estarem. Bon dia, Pepa.
Vinga, adeu.
Adéu-siau, adeu.