Saludem ja en Jordi Giramé al matí de Tarragona Ràdio,
director de la programació del Teatre Metropol d'aquesta tardor,
que s'estrenarà, que començarà, que es posarà en escena
el proper divendres, 28 d'octubre.
Jordi Giramé, bon dia.
Bon dia.
Amb els freds ens posem sota cobert en la vessant d'espectacles.
A la ciutat de Tarragona hem abandonat el Camp de Mar,
que ha estat l'escenari natural dels espectacles a la ciutat de Tarragona.
Tornem al Metropol.
De fet, ja s'han fet altres coses,
però parlem de la programació d'espectacles Tardor 2005,
que té, com és habitual, com li diem, també, seccions?
Com els festivals de cinema, té diferents seccions, apartats?
Diferents apartats, diferents cicles.
Alguns tenen entitat de cicle i dels altres són apartats.
Molt bé.
Doncs, escolta, comencem, en tot cas,
amb la primera aposta en escena,
que, sens dubte, és destacada i important,
arribar amb el TNC, amb el professional,
sota la direcció de la Tarragonina Magda Puyó.
Sí, sempre ens ve molt de gust.
Bé, ho sabeu, no?
I, de fet, la programació, si s'hi dono un cop d'ull així ampli,
s'aposta molt per als agents artístics tarragonins,
no tan sols per les estrenes que n'hi ha,
que n'hi ha algunes i creiem que força importants,
sinó també, sempre que es pot,
els espectacles professionals que no estiguin produïts aquí a casa nostra,
que estiguin produïts a Barcelona o d'altres llocs,
però que hi intervinguin agents artístics de Tarragona importants,
doncs ens ve molt de gust portar-los.
i en aquest cas, doncs bé, ens ve molt de gust portar un espectacle dirigit
per la Magda Puyo, i més un espectacle del Teatre Nacional,
i un espectacle, doncs, que bé, que jo crec que a la gent li pot agradar...
Va tenir una crítica boníssima.
Sí, va tenir molt bones crítiques.
És un text, a més a més, de Dusenko Bassevich,
que servi,
i que l'antiga Iugoslàvia ha tingut un èxit sense precedents,
perquè els parlo d'una cosa molt propera,
que és l'enfonsament del sistema comunista
i la transició cap a la democràcia.
I què significa això per la realitat individual de cadascun?
I, per tant, aquí es veu una mica la retrobada de dos personatges,
un que havia estat seguit per un policia
i el policia mateix que el seguia.
I llavors, doncs, trobar-se anys després la mateixa realitat
i adonar-se a aquesta persona que el policia sabia més de la seva vida
o se'n recordava més d'episodis de la seva vida que no pas ell mateix,
provoca tot un seguit de situacions molt xocants,
molt contradictòries,
però a la vegada també convidant una certa reflexió
sobre què significava viure en un règim comunista,
en aquest cas, en la Iugoslàvia de Tito.
Protagonitzada aquesta obra per noms tan coneguts
com Pep Anton Muñoz, Jordi Ivana Colotxa,
Monserrat Esteve i Albert Pérez, no?
Sí, sí, sí.
Personatges centrals són prou coneguts de tothom grans actors de teatre,
tot i que moltes vegades es creuen amb la vista televisiva,
però són grans actors de teatre de tota la vida.
Sí, sí, sí.
El que passa que bé, el Pep Anton Muñoz i el Jordi Ivana Colotxa,
doncs, esclar, són molt coneguts ara per sortir al Col·laborat de la Tarda.
i bé, és una comèdia àcida, satírica,
amb alguns punts d'absurd,
volgudament potenciat per la direcció de la Magda Puyo.
I bé, creiem que és un espectacle que li dona un to
a l'inici de la programació prou interessant, no?
Continuem després amb dansa, al novembre.
La dansa de fa unes quantes temporades
és una aposta ben clara des de la programació d'espectacles de Tarragona, no?
S'intenta, no és un gènere fàcil.
Però té un públic, eh?
Té un públic, sí.
Cada cop més consolidat.
Sí, sí, sobretot la dansa contemporània,
dic que no és tan fàcil, eh?
No és tan fàcil.
Per bé que, jo crec que des de fa uns quants anys,
amb iniciatives com fem al Festival d'Estiu de la Dansa Cel Obert,
o bé dels divertiments dansats que es fan per Santa Tecla,
que és portar aquesta dansa més contemporània al carrer,
jo crec que la gent que té oportunitat d'acostar-se en aquests cicles
se n'adona que moltes vegades,
al contrari del que un pugui pensar,
la dansa contemporània no ens és tan estranya,
sinó que sí que utilitza un llenguatge
que a vegades ens és més difícil d'entendre
o de dexifrar,
però que jo crec que hi ha companyies,
i en aquest cas la companyia Patàs Arriba,
no la fan...
hi ha un esforç perquè aquest llenguatge
sigui especialment comprensible.
Hi ha unes músiques que l'acompanyen,
que són molt amables i que arriben molt,
i una gestualitat o uns moviments
que arriben més dolços,
més comprensibles.
És dansa contemporània,
però no d'aquesta més extrema
utilitzant sistemes molt ortodoxes
com el sistema Cunningham o la Bartha Graham,
o portar això als extrems,
sinó que aquí hi ha una mica de barreja.
Clar, i sempre, si no acabem de familiaritzar-nos
amb aquest llenguatge,
perquè encara no tenim prou experiència,
quedar-nos amb la visió estètica
d'un bon espectacle de dansa ja és un gaudi.
Sí.
A vegades dius,
home, de campó no cal entendre-ho tot,
no ens enganyem.
No, no, no, en absolut.
Jo diria, això potser es podria fer
el paral·lelisme amb l'art, no?
L'art abstracte,
és un joc de formes i de colors,
i una mica el que transmet això
ja és prou potent
sense acabar d'entendre exactament tota la història.
Però bé que aquí el seu nom és Isles,
i per tant aquí hi ha quatre coreografies,
amb un total de sis ballarins,
quatre coreografies que signifiquen
quatre moments diferents
i per tant les proximitats i llunyenies
que a vegades tenim amb aquestes illes.
Són quatre coreografies dirigides cadascuna d'elles
o coreografiades cadascuna d'elles
per quatre coreògrafs diferents a la companyia.
Hi ha l'Aranxa Sagardó i l'Asun Noales,
que són l'alma màter o el cos de la companyia Patàs Arriba,
i llavors hi ha un coreògraf americà
i un coreògraf suec.
Val a dir que porten un mes
o estan un mes treballant molt intensament a casa nostra,
per tant és una producció feta des de Tarragona
per una companyia que té una part de Tarragona
com és l'Aranxa Sagardói,
qui no la conegui,
ha tingut oportunitat,
per exemple a la festa de l'espectacle del maig passat,
va fer un petit número al costat d'un altre ballerí.
És una producció que va tenir un ajut a la creació el 2004
per part de l'àrea de cultura i que ara estrenarem al Teatre Metropol.
Però que aprofitant que estan treballant durant tot el mes d'octubre,
ja hem programat conjuntament amb l'Associació pel Foment de la Dansa
tot un seguit d'activitats complementàries al voltant d'això,
que permeten que les alumnes de Tarragona,
més avantatjades amb dansa,
puguin veure, treballar els dissabtes al matí
amb algun d'aquests coreògrafs,
i a la vegada, dos dies abans de l'assaig,
podran fer una classe pràctica a l'escenari del Metropol
mentre estan assajant els ballerins,
fer una classe pràctica amb ells,
i per als no tan avantatjats,
poden veure un dels assajos
i posteriorment tenir l'oportunitat
dins el Fòrum Metropol de fer preguntes a la companyia.
Ho dic per això que deies,
de la dansa,
intentem que quan hi ha una cosa d'aquest tipus,
d'una certa rellevància,
potenciar-ho al màxim.
I sincerament creiem que l'espectacle,
això ja ho diem sempre,
que són molts melons,
fins que no estan oberts,
no se sap ben bé el gust que tenen,
però que tots els ingredients
poden ser molt bons.
A més a més,
aquesta producció tarragonina ve reforçada
perquè el tema audiovisual
farà el cineasta Jesús Molló,
l'abastuari el Falenia Sempere,
i hi ha tot aquest equip
de gent artística de Tarragona
que està treballant amb moltes ganes,
els hauríeu de veure,
i quan parles estan en aquell moment creatiu dolç,
que hi ha unes sinèrgies,
i hi ha unes empaties entre tots,
doncs que bé,
i això fa molt de goig de veure.
Doncs ho podran veure,
perquè com bé deies,
hi ha un assaig obert
i després el Fòrum Metropol,
que és una altra de les apostes
que s'ha fet últimament des del teatre,
donar aquesta oportunitat
d'obrir els espectacles.
Sí, per cert,
aquest fòrum,
aprofito per dir que serà conduït
o moderat per la Iolanda.
Aprendre moltes coses
amb els ballarins allà ballant,
podem aprendre moltíssim.
Molt bé.
Torna un vell conegut
de la ciutat de Tarragona,
Oriol Broggi,
i amb el misàntrop de Molière,
agraïm molt els clàssics,
que vinguin clàssics a l'escenari també.
Sí, i l'Oriol Broggi,
doncs bé,
ja va fer Jordi Danden,
va fer el Tartuf,
és a dir,
és un director
que ha revisitat molt
els textos de Molière
i ho fa d'una manera
que la fa molt pròxima
a la sensibilitat d'avui en dia
i amb un repartiment
també molt bo
amb el qual també hi ha
una targonina
que és la Mercè Anglès,
anecdòticament,
tot i que els prets principals
els porten Ramon Vila,
la Rosa Gamis,
el Quim Lecina.
Bé,
l'any passat vam poder veure
no un Molière,
sinó un break
a la programació de Tardó,
que era Els Fusells de la Mare Carrà
i, per cert,
que la gent va sortir
molt contenta
de la posada en escena
i convidem a la gent
aquest dimecres 9 de novembre
que torni a veure
un Molière dirigit
per l'Oriol Broggi.
S'aposta,
ho hem dit a l'inici
de la conversa,
també en el seu dia
en la roda de premsa,
aquesta aposta
de les produccions
fetes des de la ciutat
de Tarragona
i, en aquest cas,
ens trobem amb un espectacle
que ve signat
per l'Sbar Sant de Tecla,
ve signat, doncs,
per una entitat
de qualitat
i de gran coneixement
del que és
la dansa catalana.
Sí,
bé,
aquí jo crec
que estaria bé
que t'expliqués
féssim una segona
reflexió
sobre el món dels esbar,
perquè a vegades
estan significats
d'una cosa
ja molt popular,
d'una cosa, doncs,
que, evidentment,
tenen aquest component,
però jo crec
que val la pena
acostar-nos
als nous espectacles
que fan els esbars,
no tant sols
de Sant de Tecla,
sinó d'altres
de Catalunya,
perquè hi ha una
aposta molt forta
per fer un pas endavant
dins el món
dels esbars
i aquest no és un exemple,
no?,
partint de les danses
i de la manera
de fer tradicional
dels esbars,
es pa una mica
més endavant
amb un altre tipus
de músiques,
de Joan Manuel Serrat,
de músiques
de nova creació
i de passos
que partint
de la tradició
van una mica
més enllà,
amb més il·luminació,
amb...
I flirteix
amb la dansa contemporània.
I flirteix
amb la dansa...
Exactament,
sí, sí,
flirteix
amb la dansa contemporània
i per tant jo crec
que és un exercici
molt saludable
veure els nous espectacles
dels esbars
i en aquest cas,
doncs bé,
dirigit pel Jaume Guas
que ja ha portat
molts anys de trajectòria
i també amb un ingredient
afegit
que hi ha la participació
del Cor Ciutat de Tarragona
dins l'espectacle.
Continuem
amb formacions
de casa nostra,
l'Orquestra Camerata 21
ens presenta
un programa
de Mosa Garriega.
Un programa
molt atractiu
perquè es tracta
de comparar
mitjançant les dues peces,
mitjançant
la Sinfonia número 35
Hafner de Mozart
i la Sinfonia en Re
de Riaga
comparar dos genis
que se separen
30-40 anys
en el temps
però són
gairebé coetanis
i que
en el cas de Mozart
tots el coneixem
i en el cas de Riaga
no tant,
aquest compositor
basc
que a més a més
va morir molt jove,
no sé si amb 20-25 anys
i per tant
té una producció
molt curta
però de molta qualitat,
molt intensa
i que val la pena
escoltar-ho
i veure-ho una mica.
Una experiència molt singular
aquesta, eh?
Sí, sí, sí,
està bé.
Jo destacaria
que això forma part
d'aquest cicle
de concerts
que anem fent
en Camerata 21
al llarg de tot l'any
aquest no sé si serà
el tercer
o el quart
que hem anat fent
i destacar molt
que qui recordi
l'Orquestra de Camerata 21
més amb la formació
de cambra
ha de canviar
una mica el xip
perquè l'Orquestra de Camerata 21
en aquests moments
ha fet un saló
a professionalitat
i per tant
aquí podem veure
una orquestra
gairebé simfònica
amb 40 músics
a l'escenari
del Metropol
dirigits
pel Tobias Gosman
i que per tant
la gent
vagi assimilant
i la gent
que ha pogut assistir
als darrers espectacles
als darrers concerts
perdó
se n'ha adonat
que tenim
una orquestra
de primeríssim nivell
o clar
és que Camerata 21
com qualsevol
l'ésser viu
va néixer
va créixer
i ara ja és adulta
és una orquestra adulta
i de veritat
que convidem
molt especialment
estem convidant
que la gent aposti
per veure diferents espectacles
però en aquest cas
que la gent
es deixi portar
i escolti
la Camerata 21
en directe
i que llavors
tregui les seves conclusions
que a vostè li sembla
molt bé
que sí
que a companyia
és de Tarragona
però m'agradaria
alguna cosa
així com
més llunyana
és òtica
si em permeten l'adjectiu
tenim una companyia
iraquiana
també en la programació
de Tardor
molt bé
sí
és el segon any
de col·laboració
amb el festival
internacional de teatre
de Tortosa
la Intercultures
que el que fa
és això
la cultura àraba
cristiana i jueva
portar espectacles
d'arreu del món
amb aquest lloc
de Cruïlla
que també
tradicionalment
o històricament
ha tingut Tortosa
és un festival dirigit
pel Ricard Salvat
l'any passat
també vam tenir
un espectacle iraquia
però de teatre
i en aquest any
tenim un espectacle
de dansa
de dalt a baix
amb idea i coreografia
de talat
Samawi
una companyia
gran, important
de deu músics
i llavors
també parteix
de la tradició
però també se'n va
cap a la dansa contemporània
i també ens explica
una història
d'animals
van vestits
d'una manera determinada
i com s'enfronten
a la realitat
això sí que és una aposta
però és una aposta
que creiem
que val molt la pena
perquè no sempre
tenim possibilitat
d'atençar-nos
o acostar-nos
a sensibilitats
d'entendre
les arts escèniques
diferents
un altre conegut
del Metropol
és l'Esteve Polls
en aquest cas
arribarà
amb el Teatre Popular
de Barcelona
amb l'obra
de Banyes
i Tracamanyes
sí
això és una adaptació
d'una obra
o la traducció
i adaptació
per Josep Maria Vidal
d'una obra
de Juan Antonio Castro
surten tots els personatges
coneguts de Molière
sí
diguéssim que és una barreja
de tots els personatges
més importants
de Molière
amb un to
molt farcès
molt de comèdia
l'Esteve Polls
ho diu a la presentació
de l'espectacle
diu
bé
amb un món així
alguna vegada
ens ha de tocar
riure
i per tant
aquesta és la voluntat
amb una companyia
també important
gran
amb noms
també molt mediàtics
amb la Mariona Ribes
que està també
sortint sempre
amb el Col·laborador
de les Tardes
amb el Fermí Cassado
la Pep Aranós
el Víctor Pí
el Miquel Sitjar
bé
m'en descuido
perquè és una companyia
bastant gran
per tant
un divertiment
passar l'estona
una farsa
amb el mestre
Esteve Polls
un clàssic
en el bon sentit
de la paraula
aquelles obres clàssiques
entretingudes
sí
abans parlàvem
amb Sant Rup
un clàssic
en aquest cas
més que mai
amb una escenografia
molt bonica
de la Montse Amanós
molt d'època
d'època
perquè a vegades
hi ha aspectes
que aquest tipus de teatre
troben a faltar
aquesta recreació
de l'època
no, no
recreant
una mica
d'època
per tant
una mica
d'allò
de cartró
per entendre'ns
que també fa gràcia
sí, sí
recreant
jo crec que
serà una cosa
molt rígida
el 27 de novembre
Gerard Quintana
Joel Joan
sí, perdona
el de Banyes i Trenca Banyes
serà l'estrena a Catalunya
això val la pena
de comentar
posteriorment
faran temporada
al Mercat de les Flors
durant el Nadal
però hi haurà l'estrena
aquí el 26 de novembre
com dèiem ara
de Gerard Quintana
i Joel Joan
secrets compartits
poca cosa
podem afegir
que no sàpiguen
els seguidors
d'aquest singular 2
en aquest cas
sí, que el Gerard Quintana
va fent això
amb diferents
personalitats
músiques jo, poemes
exactament
poemes, músiques
que els agraden
de cançons seves
o cançons de gent
i amb la col·laboració
que en aquest cas
serà de Joel Joan
per simpatia personal
que es tenen
i per tant
és una combinació
aparentment estranya
però que dalt de l'escenari
pot donar molt bons resultats
això s'estrenarà
estrenarà el Festival
de Temporada Alta de Girona
i llavors ho tindrem aquí
que servirà com a cloenda
també del Festival Incurt
i nosaltres també tenim
el nostre raconet
del Quixot
i també en participació d'aquí
estem parlant
d'En un lugar de la manxa
l'obra per a Beu Piano
que justament és
de Joan Baptista Massaguer
de la Banda Unió Musical
de Tarragona
va tot lligadet
d'aquesta gent d'aquí
però que treballa
amb altra gent de fora
sí
és una mica això
que dèiem
que ve molt singularitzada
per les estrenes
i per la presència molt important
de gens d'aquí
això és una obra
per a Beu Piano
en el lugar de la manxa
que es va estrenar
al Toboso
aquest estiu passat
dins el marc
de la comemoració
del quart centenari
del Quixot
i que hi ha un tenor
molt important
que és
Stanislav Sarraez
i un pianista
que és Ricardo Estrada
a la primera part
ens oferiran
aquesta peça
amb tons romàntics
de Joan Baptista Massaguer
i a la segona part
per completar el programa
hi haurà una cosa
molt per tot el públic
que són
una selecció
de cançons
catalanes
napolitanes
i de Sarzuela
per tant
bé
un programa molt atractiu
el 15 de desembre
torna al teatre
sí
amb mestres antics
sí
això és una producció
que fa temps
que ja circula
i que aquí no havíem tingut
oportunitat de veure
històries d'agendes
i tot plegat
i en aquest cas
ens fa molta gràcia
no acabar teatralment
la temporada
amb mestres antics
de Thomas Berhardt
amb tres actors
molt importants
com són Carles Canut
Boris Ruiz
i Mingus Raffles
una reflexió
sobre el món de l'art
i com ens afrontem
amb aquestes obres mestres
mestres antics
i bé
una obra crítica
molt per l'agenda
que li agrada
el teatre de text
jo crec que farà
les delícies
dels teatreros
de la ciutat
que en són barris
acabar el teatre
la part musical
diguem-ne
que la clau
Paco en la luna
amb un concert
que farà
el teatre
metropol
també un cantador
ben conegut
aquí a casa nostra
i fora de casa nostra
afortunadament
tot i que últimament
toca molt
amb el
Juan Ton
em sembla que es diu
sí
Paco en la luna
i Juan Ton
i llavors
aquí en de totes maneres
serà ell
amb la seva formació
amb quatre músics
i amb un concert
que ell mateix
ens ha avançat
que hi poden haver
moltes sorpreses
i que li fa molta gràcia
presentar
aquest nou CD
a Tarragona
no comentarem
amb el Jordi
tot el gruix
de la programació
del teatre metropol
perquè ja saben
vostès
que és un teatre
molt utilitzat
gairebé cada dia
hi ha alguna cosa
perquè clar
aquí hem d'afegir
les matinals més menudes
escena a Tarragona
que aglutina
totes les companyies
amateurs
de la ciutat
les escoles
van al teatre
que és un altre
dels aspectes
els dimarts musicals
amb joventuts musicals
i altres actes
que es van sumant
en funció
de diferents
esdeveniments
de caràcter cultural
a la ciutat de Tarragona
i òbviament Jordi
no falten
tampoc els pastorets
en guany
tampoc
això que deies
de la intensitat
jo diria
que les temporades
de tardor i primavera
són especialment
intenses
l'hivern també
però aquestes
són molt intenses
aquí hi haurà
més de 60 actes
d'ara fins a
fins a any nou
i són molts
en les matinals
més menudors
també destacar
la presència
del príncep Tralirum
també
amb text
del Sergi
Girinacs
interpretació
de la Teresa Valls
vull dir
també un espectacle
d'aquí
l'escena mater
la 45ena temporada
del grup
escena Catenea
també
el grup de teatre
Absents
que l'any passat
ens va mostrar
després de la pluja
de Sergi Belbel
i aquest any
s'arrisca
amb Art
de Jasmina Arressa
aquest espectacle
que es va poder veure
interpretat
pel Flotats
el Pou
i el Carlos Hipòlito
fa uns quants anys
i la temporada passada
pel Ricardo Darín
i a tota la resta
de cicles
que clar
sembla que no hi siguin
però sí
perquè cada dimarts
tenim aquí
música de qualitat
amb el cicle
de dimarts musicals
i els pastorets
clauran
ja dins aquest cicle
de Nadal
que properament
presentarem
que no tan sols
són els pastorets
en el Metropol
sinó que també
hi ha tres concerts
importants
al Palau
entre altres
aquest de cap d'any
que fem aquí també
exactament
aquests actes
i jo no voldria
tampoc
deixar passar per Alca
amb aquesta temporada
no sé si us ho volies comentar
o no
però claurem
el desaniversari
del Tato
clar
tindrà aquest ton
així com de celebració
directa o indirectament
una mica
sobretot també
ha de singularitzar
per aquestes estrenes
i la presència
d'aquests agents
tarragonins
però també
per una exposició
comemorativa
dels 10 anys
d'aquesta nau
de somnis
que segueix navegant
després d'aquests
10 anys
de reobertura
del Teatre Metropol
és una exposició
dissenyada
que la tindrem
tota la tardor
i que podrem recordar
calidoscòpicament
perquè és molt difícil
fer un seguiment
molt
molt premonoritzat
d'aquests 10 anys
podrem seguir una mica
el que ha estat
la vida
del Metropol
durant aquests 10 anys
i també recordar
la festa de l'espectacle
amb un apartat
que tindrem
que per cert
la setmana que ve
qui no va poder assistir
a la festa de l'espectacle
la pot veure
al Canal Català
a Tarragona
el dimecres
19
i el cap de setmana
en redifusió
és bo saber-ho
sí
perquè qui no va poder assistir
la veritat és que
bé
això ho va dir la gent
va sortir molt reixidament
dirigida pel Jesús
molt lleó
i llavors per tant
hi ha un petit tast
de 35 minuts
o així
que precisament aquest dematí
he pogut veure
una mica
de com ha quedat això
i jo crec que sí
que mai és
el mateix que assistir
en directe
però és un bon tast
i amb això
claurem aquests 10 anys
amb la mirada posada
en el 2008
hi ha de totes maneres
clar
amb 10 anys navegant amb tu
que ha estat una mica
el lema
d'aquest desè aniversari
que hi hagi bon vent
que la mar
sigui també tranquil·la
per poder continuar navegant
des d'aquest teatre tarragoní
i tant de bo
que vinguin altres naus
amb les quals
poder navegar teatralment
parlant aquí
a la ciutat de Tarragona
estaria molt bé
que no siguem
el navegant solitari
estaria molt bé
quan tindrem l'altre teatre
i podem anar compartint espai
que Déu-n'hi-do
navegar acompanyat
sempre té un plus afegit
això del navegant solitari
té la seva gràcia
durant un temps
després ja dius
calla
que potser que hi haguessin
altres naus
esperem que sí
que hi hagin aquestes naus
properament
Jordi Giramer
director de programació
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que sigui un èxit
i continuarem parlant
en propers dies
gràcies a vosaltres
i estem en contacte
adeu-siau
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres