Un quart d'onze del matí, quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per parlar de política, de política local.
A partir d'una de les previsions,
una de les convocatòries importants de la jornada,
l'assemblea que aquest vespre, a partir de les vuit,
es farà a l'asseu de la Cambra de Comerç de Tarragona.
L'assemblea local del Partit Unió Democràtica de Catalunya.
Una assemblea que té previst proclamar Albert Vallbè,
el seu número 1, com a candidat a les eleccions municipals del 2007.
D'aquesta assemblea i de la polseguera política
que s'ha aixecat en les últimes setmanes
al voltant de les relacions entre Unió Democràtica i Convergència Democràtica
aquí a la ciutat de Tarragona,
avui en volem parlar amb el cap local d'únió, el senyor Xavier Franquet.
Senyor Franquet, bon dia.
Bon dia.
Confirmem que hi ha assemblea, que és a les vuit del vespre,
oberta a tots els militants del partit.
I amb quin objectiu, bàsicament?
Obert als militants, inclús obert als periodistes.
Amb quin objectiu?
L'objectiu és triar el número 1 d'únió
per oferir-la a la federació com a possible candidat a l'alcaldia.
Triar el número 1 d'únió
i que consideren que hauria de ser el número 1 de Convergència i Unió
a les eleccions del 2007.
Nosaltres defensem que hauria de ser el número 1.
El que passa és que, clar, això s'ha de parlar en un altre partit,
però entenem que tenim que, legítimament,
de la mateixa manera que els companys de Convergència,
bé, els companys de Convergència,
almenys alguns els càrrecs de Convergència,
perquè, que jo sàpiga, no s'ha fet cap assemblea en la militància
sometent a votació el tema del Joan Arejo,
però, almenys, els càrrecs importants del partit
sembla que hem fet l'opció del Joan Arejo,
nosaltres som un altre partit i tenim una altra opció.
Quines argumentacions, en fi, quins motius,
quines raons exposa Unió Democràtica
per defensar la candidatura d'Albert Ballbé,
no com a número d'Unió Democràtica,
que això podria estar més o menys clar,
perquè ja va ser el número 1 en les últimes eleccions,
sinó perquè sigui justament el número 1
de Convergència i Unió,
el candidat a l'alcaldia per Convergència i Unió
a les eleccions d'aquí un any i mig.
Bé, a veure, en principi,
tot i que els últims,
a mi m'agradaria rectificar una cosa,
perquè les últimes...
Bé, jo, d'entrada,
des que la premsa es va enterar de tot el tema,
jo no he fet cap declaració,
perquè entenc que no es pot entrar en la dinàmica
a fer declaracions i contestar-les.
Avui és la primera vegada que faig declaracions.
D'entrada, jo crec que els últims dies,
per part dels companys de Convergència,
s'ha intentat minimitzar la figura política
de l'Albert Ballbé.
Amb això ja han participat
inclús el propi president Bujol
amb unes declaracions a la Canonja,
que va parlar de l'Hernández Manxa i el Guerra,
el Joan Herégio.
Aquí, en aquesta casa,
li preguntaven sobre diversos personatges,
sobre l'Albert Ballbé,
venia a dir, bueno,
el Magí dels Timbales, no?
Clar, jo crec que això és faltar la veritat,
i jo crec que, a més,
els ciutadans de Tarragona coneixen perfectament
l'Albert Ballbé i intentar fer el passar
com un senyor simpàtic,
que és el Magí de les Timbales,
no és seriós.
No és seriós i únicament ho puc entendre
perquè a vegades es fan declaracions en calent
i el subconscient et traeix, no?
Aviam, l'Albert Ballbé,
tothom sap que és un senyor
sobradament conegut a Tarragona,
amb una capacitat de connectar amb la gent impressionant,
és un personatge d'aquells únics,
però, a més a més,
l'Albert Ballbé
té un currículum força important,
és a dir, l'Albert Ballbé va ser senador,
va anar com a número dos a la llista
del Congrés de Diputats,
és el cap intercomarcal d'Unió,
és a dir, ha tingut una sèrie de càrrecs a la Federació,
és el vicepresident de la Diputació,
és el número dos a l'Ajuntament de Tarragona,
té una sèrie de càrrecs que dius, clar,
si resulta que l'Albert Ballbé
únicament és un senyor simpàtic
i el magi de l'estimbal és que, per cert,
com a bon tarragoniquet se'n sent molt orgullós,
la Federació s'ha equivocat,
fiquen un senyor simpàtic
en aquests càrrecs de tanta responsabilitat.
Per tant, això no és cert.
A més a més, l'Albert Ballbé,
si mis el currículum, és molt extens,
carregat de medalles del Col·legi d'Advocats,
del Consejo General de l'Abogacia,
l'Albert Ballbé, des del meu punt de vista,
fa una cosa que jo la defenso,
és a dir, l'Albert Ballbé no entra en política
als 20 anys, com es dona en alguns casos,
sinó que l'Albert Ballbé
primer fa el procés
que des del meu punt de vista és lògic,
que és, és a dir, que Fer d'Advocat
munta un despatx dels més importants
de la ciutat de Tarragona,
per veure la importància del despatx,
únicament cal mirar les instal·lacions
que acabin d'inaugurar la Rambla Nova
amb uns baixos comercials
que ocupava fins fa pocs dies
una entitat bancària,
per tant, no és un despatx
comencemol, sinó que és un dels despatxos
més importants de Tarragona.
I una vegada ell ha triomfat
en la seva vida professional,
com a advocat, és quan entra a la política.
Jo crec que la filosofia
hauria de ser aquesta,
és a dir, desenvolupar la vida professional
i després participar en política.
no al revés, perquè a vegades
clar, a vegades et trobes
que estan gestionant pressupostos públics
gent que a la seva vida privada
no ha fet res.
En qualsevol cas,
vostès defensen justament
la candidatura d'Albert Vallbé,
bàsicament perquè és una persona
més coneguda,
que connecta millor amb la gent
que el candidat que proposa
a Convergència,
que és en Joan Aregio?
Sí, en principi,
tenim aquesta impressió,
el que passa és que
això són opinions personals,
nosaltres fa temps
vam sugerir fer una enquesta,
aquesta enquesta,
o no s'ha fet o jo
no en tinc constància,
per tant,
tant si és una cosa
com l'altra,
per alguna cosa serà.
L'enquesta de Tarragona
preguntant sobre l'Albert Vallbé,
l'Aregio o el Joan Miquel Nadal,
sí que l'ha fet algú,
perquè a militants nostres
els han fet aquesta pregunta,
el que passa és que
evidentment no sabem
qui l'han comandat.
L'enquesta aquesta no s'ha fet,
per alguna cosa serà.
Aquesta postura,
que ara coneixem
aquests dies d'Unió Democràtica,
de fet ja la van expressar fa temps,
en aquest mateix mandat municipal,
en fi, vostès com a partit
ja van apostar clarament
per proclamar
l'Albert Vallbé
com a candidat,
com a número 1
de cara a les eleccions del 2007.
Però per què ho tornen a fer ara?
És a dir,
per què arriba aquest moment
i dir avui 1 de desembre del 2005,
quan falta un any i mig
per les eleccions,
vostès fan aquesta assemblea,
convoquen aquesta assemblea
per proclamar l'Albert Vallbé?
Li explico,
miri,
nosaltres,
d'entrada,
a Unió,
a l'Egecutiu Local d'Unió
es produeix un canvi generacional,
entre una nova gent
amb unes inquietuds diferents.
Aquest grup de gent
li demana a l'Albert Vallbé
la candidatura.
L'Albert Vallbé accepta.
Es llança la campanya
fa un any i mig.
La campanya aquesta
té un ressò mediàtic
que ens sorprèn a tots.
Una mica, suposo,
degut a la magnitud del personatge.
Arriba un moment
que nosaltres rebem
certes pressions
per part de Convergència
a través del nostre partit
per dir,
home,
freneu la campanya
perquè, si no,
això arribarà un moment
que no hi haurà possibilitat
de retrobar-se.
Bé, nosaltres en aquells moments
defensàvem
que o el Joan Miquel Nadal
continuava
i tots feien pinya
o si no volia continuar
que havia de deixar temps
al nou candidat
per consolidar-se.
Bé, a nosaltres
se'ns comunica
que abans de l'estiu
se solucionarà el tema
i llavors, bé,
interpretem
que és un tema
inter de Convergència
dels nostres companys
i entenem
que els hi hem de deixar temps
per solucionar
els seus temes interns.
I, per tant,
fem alguna cosa
que un alt càrrec
de Convergència
recentment
m'admetia
que es va quedar sorprès
que nosaltres
frenéssim la campanya
en sec.
Nosaltres vam frenar
la campanya
per responsabilitat,
hem tingut la campanya
un any parada,
esperant que els nostres
companys de Convergència
aclarissin
els seus temes interns
de la successió,
que és una successió complicada.
Ens diuen
abans de l'estiu
quedarà arreglat el tema,
abans de l'estiu
no s'arregla,
després es parla
Santa Tecla,
no s'arregla,
després el Joan Miquel Nadal
diu que es menjarà
els torrons,
després es parla
que no es menjarà
el tortell de reix,
escolta,
això no és seriós
i arriba un moment
que és possible
que hi hagi algú
que li interessi
que les decisions
es prenguin a última hora
de pressa i corrents
i practicar la política
dels fets consumats,
nosaltres no podíem
aguantar més
amb el tema
que et parat
i, per tant,
decidim tornar
a activar el tema.
A més,
estàvem veient
des del nostre...
Jo crec que no cal ser
cap estratègia
polític
per veure
que veiem
el Joan Miquel Nadal
fa operacions
brillantíssimes.
És a dir,
l'altre dia
es va signar
una operació
on se solucionava
el tema
del corte inglés,
el tema
de la ciutat judicial
i on,
d'alguna manera,
en la lluita
aquesta local
Reus-Tarragona
se li està complicant
moltíssim
la possibilitat
que Reus
tingui un corte inglés
entenent-se
per un edifici
de diverses plantes
i tal.
Una operació brillant
on hi ha dos
conselleries
de la Generalitat
on intervé
l'Ajuntament
una permuta de terrenys.
Escolta,
jo em trec el sombre
davant d'aquesta operació
del Joan Miquel Nadal,
però qui la capitalitza?
La capitalitza
el Joan Miquel.
El Joan Miquel firma
una altra operació
important
amb el Tadís,
amb la tabacalera,
que soluciona
un problema laboral
i aconsegueix
uns edificis
per a la ciutat
a canvi
d'un aprofitament
urbanístic
per a l'empresa.
Que, per cert,
el tripartit
no havia ofert
cap solució
amb el tema
de tabacalera.
Per tant,
em trec també el sombre
davant d'aquesta operació,
però la capitalitza
el Joan Miquel.
El Joan Miquel fa poc
signe el conveni
de la façana marítima
amb el conseller Bargalló.
Ho capitalitza
el Joan Miquel.
El Joan Miquel
és un lidernat,
ha sigut un gran alcalde
i és difícil
que un número dos
pugui treure el cap
allí,
per molt que hi hagi
voluntat
de delegar amb el Joan Herèjo.
Llavors, clar,
davant d'això,
dius, escolteu,
no és aquest
el camí
que hem de seguir.
Però,
dit res i cura,
estan fars
d'aquesta situació?
A veure,
la comunicació
i les relacions
entre Convergència
i Unió internament,
bé,
la negociació
que es va produir,
la reunió
que es va produir
ahir,
és difícil,
no hi havia manera
de reunir-se,
costava,
per tant,
al final,
has d'aplicar
el que creus tu.
I, a més,
la situació aquesta,
escolta,
aquí hi ha hagut gent
que diu
el que volen
és la diputació,
el que volen
és mirar els llocs
a la llista,
això és una...
Jo crec que des de Barcelona
s'ho han agafat seriosament
i hi ha algun polític
de Tarragona
que no ha acabat
d'entendre
que hi ha hagut
un canvi a Unió,
no?
Llavors,
la situació aquesta
no només és un tema
de llocs
a la llista
i de candidats,
sinó que és un tema
de continguts.
A mi m'interessa molt
saber quin urbanisme
es farà a Tarragona
els pròxims anys.
I bé,
nosaltres jo li vam...
Com a exemple
de contingut,
com un exemple
que jo entenc
que és molt pedagògic.
És a dir,
nosaltres li vam fer saber
al Joan Miquel Nadal
que no veiem gens clar
allò que anomenen
la Mora 2,
una urbanització
que primer havia de tindre
800 desvivendes,
ara sembla que en pot tindre
mil i pico,
4 o 5 mil persones
vivint en un barri
que serà un polígon
com el dels anys 60,
perquè jo el concepte
que gràcies a allò
la Mora es farà més gran,
escolta,
entre la Mora
i aquell barri
hi ha 6 carrils
de l'autropista,
4 carrils
de la nova circunvalació,
2 carrils
de la 340
i la via del tren.
Per tant,
allò no serà mai
un barri compacte.
La filosofia urbanística
d'avui en dia
és la de la taca d'òlia.
És a dir,
el pla general
que està bé,
que bàsicament
va omplint els forats
perquè hi hagi
un urbanisme compacte
per intentar
solucionar
les destrosses
dels anys 60,
bé,
ens genera allà
una cosa isolada
que no veiem gens clar,
li vam fer arribar.
Per tant,
a mi,
més que un,
dos,
tres llocs a la llista
que això són coses
que van i venen,
si allí muntem un polígono
en 5.000 persones,
allò no és sostenible,
ajudarem a col·lapsar
les entrades a Tarragona.
És a dir,
bé,
m'interessen els continguts.
Vostè abans ha fet
en referència
una reunió ahir
aquí a Tarragona
entre responsables polítics
dels dos partits
de Convergència
i de Unió Democràtica
a nivell local
però també
a nivell intercomarcal
i nacional.
Després de la reunió d'ahir
han canviat les coses
d'alguna manera
amb aquesta picabaralla
dels últims 15 dies?
La reunió d'ahir
va ser un primer contacte
per canviar impressions
i evidentment
a la reunió d'ahir
no es va arribar
a cap conclusió
ni crec que es negocies.
Es va assentar a les bases
per negociar seriosament
però
és un primer contacte.
N'hi haurà més,
se suposa.
La setmana passada
l'alcalde Nadal
deia en aquests micrófons
després d'haver sentit
en els dies anteriors
a Joan Arejo
i Albert Ballbé
fent declaracions públiques
deia
o insinuava
que podria esgotar
el mandat
si es mantenia
aquesta mena
de confrontació
entre els dos partits
entre Unió Democràtica
i Convergència Democràtica.
Insinuava
que podria esgotar
el mandat
i fins i tot
deixava caure
que es podria replantejar
la seva continuïtat
i tornar-se a presentar
a les eleccions.
Com ha rebut
Unió Democràtica
aquestes paraules?
Bé, jo no...
És totalment legítim
que l'alcalde
esgoti el mandat.
És a dir,
jo no puc...
és una decisió
personal seva.
Altra cosa
és els interessos
del seu partit
o de la seva federació
de cara al futur
però és una decisió
personal seva
que jo no tinc...
No li puc dir res
perquè és totalment legítim.
Però Unió
seria partidària
que esgotés el mandat
o que hi hagués el relleu?
A veure,
Unió del que és partidària
és que es prepari
el futur
en condicions.
Que es treballi seriosament.
Les opcions
són diverses.
Però en principi
jo ja et dic
no tinc res a dir
amb una decisió
de l'alcalde
que és ben legítima.
Vostès avui
faran l'assemblea,
proclamaran Albert Ballver
i a partir de demà
què?
A partir de demà
intentar continuar
negociant
amb els companys
de Convergència
i si no...
Bé,
fixa't que
l'assemblea d'avui
és diferent
a les assemblees
que s'han produt
a Unió històricament.
A veure,
Unió...
Fem l'assemblea d'avui
perquè Unió
és un partit
amb un alt...
és fortament assembleari.
Per tant,
jo no puc fer
com el Joan Miquel Nadal
que em sembla
que en aquests micròfons
va dir aquí
no en parlesen més
si era el Joan Arejo.
No ho puc fer
perquè tot depèn
d'una assemblea.
normalment Unió
feia una assemblea
on es votava
tota la llista.
Ara ens trobem
que hi ha un mandat
de la Federació
que els caps de llista
de les ciutats
de més de 10.000 habitants
han d'estar nomenats
abans de final d'any.
Per tant,
nosaltres el que havíem de fer
és anar cremant etapes
i preparar el nostre cap de llista
per oferir-la a la Federació.
I és el que faran avui?
És el que farem.
Fins on estem disposats
a tirar de la corda
si em permet aquesta expressió
en les negociacions
amb Convergència?
A mi particularment
i jo crec que la resta
de l'Ejecutiu d'Unió
a mi no em tremolaran
les cames
en la negociació
en Convergència
per lluitar
pels interessos legítims
del meu partit
i pel model de ciutat
que vol el meu partit.
Estem disposats
a negociar
fins on calgui.
Però,
bé,
la gent d'Unió
normalment són gent
molt assenyada
i bé,
la prova
és que aquests 15 dies
des del meu punt de vista
l'Ejecutiu local d'Unió
no ha contestat cap declaració.
Si m'ho permets,
a mi m'agradaria
aclarar algunes declaracions
que han fet
els companys de Convergència
que no són certes
i que falten a la veritat.
Primera qüestió,
el que hem comentat abans
de minimitzar la figura
de l'Albert.
Jo crec que és
descalificar-se amb un mateix
qui fa aquestes desafirmacions
perquè ho sap tothom.
Segon tema,
el Joan Arell,
jo suposo que en Calent,
diu,
escolti,
els d'Unió
no se'ls veu a la part alta
al carrer del Comte
quan hi ha problemes
a les cases.
Escolti,
el regidor de Joventut
i Festes
que és d'Unió,
el regidor d'Esports,
el regidor de Cultura,
ja em dirà vostè
què poden fer
al carrer del Comte
amb un tema
de calavegueres
i un tema
bàsicament urbanístic.
Per tant,
home,
la gent,
jo crec que la gent
té el seu criteri
i jo crec que hem de ser
respectuosos
amb els ciutadans de Tarragona
i jo des d'aquí
demano disculpes
per la part que em toqui
els ciutadans de Tarragona
per aquestes afirmacions.
Segon tema,
diu,
quan hi ha problemes
laborals a l'altadís
no això en els d'Unió.
El mateix,
la resposta és el mateix,
un tema laboral,
un tema que la solució
era urbanística,
no tenim l'urbanisme
a les nostres mans.
Tercera qüestió
a rectificar.
L'endemà
el Felip Puig,
diferents als càrrecs
de Convergència
diuen,
escolti,
no pot ser el candidat
d'Unió,
no pot ser el candidat
alcalde de Tarragona
perquè els pactes
de la Federació
no ho diuen així.
Miri,
a veure,
que els ciutadans
no sàpiguin
els pactes de la Federació
és normal.
Ara que els alts càrrecs
de Convergència
no vulguin conèixer
els pactes de la Federació
jo crec que això
vulgui confondre.
Els pactes de la Federació
el que diuen
és el següent.
Diuen que si
amb una població
ha guanyat
Convergència i Unió
en les últimes eleccions,
té dret a repetir
com a alcaldable
un membre
del partit
que ha guanyat,
sigui de Convergència
o sigui d'Unió.
Però,
amb aquesta norma general,
per la resta de Catalunya,
hi ha quatre excepcions
que són
Tarragona,
Lleida,
Barcelona i Girona.
Clar,
perquè és que
si fos així,
si fos així
que els pactes,
tal com deien ells,
que els pactes de la Federació
ho deien claríssim,
si era la Llega o no sé què,
si fos així
no hi ha res a negociar.
Si fos així
els pactes
són per complir-los.
No és així.
Per tant,
jo em sembla greu
intentar minimitzar
la figura de l'Albert,
intentar
vendre uns pactes
de Federació
que els haurien de conèixer,
i intentar
embolicar la troca
en temes d'aquestes.
Tot això,
senyor Franquet,
ja per anar acabant,
no creu que està
il·lucionant molt
a l'equip de govern,
als dos partits
de la Federació
i fins i tot
a la figura
del Berballbé?
No,
jo crec que
erosinar la figura
de l'Albert Ballbé
es troba contínuament
gent que l'està felicitant
i li dona ànims
per continuar.
La feina
de l'equip de govern,
evidentment,
tots sabem
el que és la política
i per tant,
amb una substitució
complicada
com és la
del Joan Miquel Nadal,
és lògic
que hi hagi
les seves diferències
i que es facin públiques,
això ha passat
i passarà
a tots els ajuntaments.
No creu que està
perjudicant l'acció
del govern municipal?
No,
jo crec que no,
home,
jo crec que els polítics
professionals
són responsables
i saben que una cosa
és la batalla política,
de la mateixa manera
que jo crec que no perjudica
la relació personal.
És a dir,
una cosa és que tu defensis
unes coses políticament
i,
aviam,
jo quan algú de Convergència
em diu
alguna cosa,
dic,
escolta,
fica't al meu lloc,
jo he de defensar
els interessors
del meu partit.
És a dir,
jo no tinc cap problema
en ningú de Convergència,
és més,
jo penso que molts partits
voldrien tindre
dos candidats
de PES
com el Joan Miquel,
com,
bueno,
tres candidats de PES,
perquè si el Joan Miquel Nadal
s'ho repensen,
tindrien tres.
Tots els partits
voldrien tindre
dos candidats
com el Joan Arejo,
que és un bon gestor,
jo he intentat ser
molt respectuós
amb el Joan Arejo,
no entrant l'insult
i sempre acompanyat,
quan parlo del Joan Arejo
jo parlo de gran gestor,
el que no puc dir
és que és un senyor simpàtic
perquè,
bueno,
el nostre senyor
ens dona
les virtuts que ens dona
i aquesta no és una qualitat seva
i no passa res,
entre d'altres,
no?
Per tant,
tots els partits
voldrien tindre
un Joan Arejo
i un Albert Ballbé
per encapçar la candidatura
de l'Ajuntament de Tarragona.
Ara sí,
l'última.
Posaran un ultimàtum
des d'unió a Convergència
en el tema del calendari?
És a dir,
de dir,
hem de tancar el tema
tal dia?
En principi,
el nostre estil
el nostre estil
no es posa ultimàtums.
Per tant,
jo crec que,
escolti,
de la mateixa manera
que hem sigut responsables
i hem tingut un any
la campanya parada,
que no ho hauria fet ningú
i ho admeten ells mateixos,
evidentment,
no els hi ficarem
un ultimàtum de pocs dies.
El que passa és que
si no s'arriba a una solució,
nosaltres hem d'anar,
hem de continuar cremant etapes.
Ara es fa l'assemblea
i al seu moment
s'haurà de fer
una altra assemblea
on es nomenin
la resta de membres
de la llista.
Si les coses
s'arreglaran convergències,
es nomenaran els llocs
que ens corresponguin
i si no s'arreglen
s'haurà de fer
una llista
de 27 com a Girona.
Doncs així acabem.
Senyor Xavier Franquet,
cap local
d'Unió Democràtica
de Catalunya aquí a Tarragona.
Moltes gràcies
i que vagi bé
a l'assemblea d'aquest vespre.
Moltes gràcies a valtros.
Quan vulgués, segons.
Bon dia.
Bon dia.