Senyor Francesc Simó, director general d'Actuacions Comunitàries, molt bon dia.
Bon dia a tothom, gràcies.
Senyor Jordi Teus, director dels Serveis Territorials de Benestar i Família de Tarragona, molt bon dia també.
Hola, molt bon dia.
Aquest dimarts al vespre ha tingut lloc la presentació de l'equipament cívic del barri de Camp Clar,
un projecte llargament reivindicat i esperat pels veïns d'aquest barri de Tarragona.
Senyor Simó, què en destacaria d'aquest projecte que s'ha presentat aquest dimarts?
Bé, en tot cas, hem de destacar que ha sigut una presentació, es va fer una presentació per part de l'arquitecte,
el senyor Fernando Nieves, del projecte, un projecte que és molt esperat pel barri, pel territori que envolta aquest espai,
el futur ubicació d'aquest casal, el centre cívic, i que s'ha desenvolupat un procés que estava aturat,
feia anys que se'n parlava d'això, i finalment vam encarregar el projecte i es va fer la presentació.
Ara es queda a l'etapa d'adjudicació de l'obra.
És un projecte complex que té uns metres quadrats considerables,
on donarem vida a totes les necessitats que ha tingut la gent del barri que ha anat manifestant,
durant tots aquests anys, o sigui, des de poder desenvolupar activitats,
llocs de reunió, sala d'actes, ludoteca, gimnàstica, etcètera, etcètera.
És un procés d'acollir en un únic espai activitats intergeneracionals,
o sigui, la intenció del Departament de Direcció General és fer espais que relacionin les diferents generacions,
des de la gent gran fins als infants.
Per això té ludoteca i espais d'activitats adequats a la gent gran.
Això seria el més destacable.
Ara si un cas podrem entrar en detall en el que és aquest centre cívic,
però ara algun dels veïns d'aquest barri a Canclà ens diuen,
ja és la tercera vegada, ja és la quarta vegada que venen aquí presentar-nos el projecte,
i ens deien, fins i tot, si volen, els direm els anys 1993, 1997 i 2002.
Amb això denota que en els últims anys hi ha hagut molts intents,
però que finalment no han acabat fructificant.
Sí. Més que res, a mi hem de salvar un escull,
que era la cessió del terreny per part del municipi de Tarragona,
que és on s'ubica l'equipament.
Per tant, totes les presentacions o primeres pedres o qüestions d'aquest tipus,
si no està lligat al més essencial, que és el solar, i la propietat del solar,
qui fa la cessió és fer volar colons.
Per tant, el primer que hem fet és desencallar aquest tema,
i convocar el concurs pel procediment reglamentari que marca l'administració.
Primer, has d'assignar un pressupost, fer un concurs públic,
on els arquitectes es presenten, guanyen una persona,
té sis mesos per desenvolupar el projecte,
i a partir de la presentació oficial del projecte als futurs usuaris,
perquè també puguin recollir algun canvi que es pugui fer encara en temps,
i després, a partir d'aquí, es traurà el concurs d'adjudicació del contundista d'obres,
i que tindrà 12 mesos per desenvolupar.
Això ho marca la llei, no ens ho inventem nosaltres,
per tant, és un procés d'això.
Anteriorment, si s'ha fet amb bona intenció o amb mala intenció,
això no ens en podem fer responsables,
en el sentit de dir, d'utilitzar els desitjos de la gent.
Nosaltres no venim a posar més primeres pedres,
ni anuncia res, anunciem un fet,
que tenim un projecte i que ara sortirà el concurs per adjudicar.
Per tant, no és ni un dibuix qualsevol,
sinó que és un projecte encarregat d'un arquitecte
que va guanyar un concurs públic.
Senyor Tous, amb el que s'ha vist en la presentació,
es tracta d'un projecte realment ambiciós,
el d'aquest centre civil de Camp Clar.
Efectivament, però si m'ho permeteu,
abans jo volia aprofitar el fet d'estar aquí avui amb vosaltres
per agrair públicament l'assistència
i la bona acollida que ha tingut aquest acte de presentació
per part de les entitats del barri,
que com vau poder comprovar ahir a la tarda
van venir massivament els representants de les entitats
i van participar activament en tot el procés de presentació,
fent aportacions, etc.
Per tant, primer que tot, aquest agraïment.
Segurament, efectivament, com dèieu,
es tracta d'un equipament prou ambiciós
pel que fa a la sèrie d'espais
que es destinaran a diferents activitats
i a diferents entitats que vulguin desenvolupar
els seus projectes en aquest equipament.
Un equipament que està pensat per a tothom,
un equipament que no serà patrimoni de ningú,
sinó que estarà al servei dels veïns, de les entitats,
i on pensem que poden desenvolupar
tots aquells projectes comunitaris,
tots aquells projectes lúdics, culturals,
que creguin oportuns,
sempre dins del fet de compartir l'espai
els uns amb els altres.
Senyor Simó, per la gent que no tingui clar
el concepte de centre cívic,
com els ho explicaria a aquests ciutadans
que potser de forma estranya
encara no en coneguin directament i el seu funcionament?
Bé, el que es tracta, com comentava fa un moment,
és un espai d'interrelació.
O sigui, primer, partint d'aquest criteri.
O sigui, l'educació de l'espai arquitectoni
va amb un objectiu molt clar,
que és un espai de trobada de la ciutadania del barri,
o sigui, de la zona on s'ubicarà el casal.
Llavors, a partir d'aquí,
es generen una sèrie d'activitats
que el que fan és potenciar aquesta interrelació.
Hi ha una diferència, encara,
entre aquest tipus d'infraestructura, d'equipament,
amb altres que ja són més conegudes,
com és un casal de joves o un casal de gent gran,
que estan dedicats únic i exclusivament
a una franja d'edat.
Llavors, aquí, la complexitat que comentàvem
ve una mica a partir d'això,
d'intentar buscar en un mateix espai
aquesta interrelació
i que es puguin potenciar activitats
que serveixin per a tothom.
Per tant, el fet d'una sala d'actes
és un lloc que no falta definir,
és on sí que es produeix una interrelació normalment,
perquè una conferència o una pel·lícula
o una obra de teatre pot servir per a tothom,
però després hi ha altres espais més característics,
com són tallers per a fer activitats,
des de pintura fins a qüestions de música, etcètera,
o de qüestions d'artesania tèxtil,
que moltes senyores, per exemple, els boixets, etcètera,
són activitats que decreixen un espai.
Doncs trobar aquest acord,
entre tot això, és el que genera el projecte.
Complexe, en el sentit que té molts metres quadrats,
s'ha intentat ubicar bàsicament tot en planta baixa
per no haver de crear accessos d'ascensors, rampes, etcètera,
o sigui, per simplificar el tema,
però amb el funcionament ha de ser clar,
vull dir que no ha de tenir cap problema,
vull dir que el que intentem és un espai de trobada,
de trobada de la gent del barri,
que puguin allà, des del pare que va amb els seus fills,
els deixa a la ludoteca,
mentre ell es dedica a una altra activitat,
fins a l'avi, que també fa el mateix,
o bé, i recull el seu d'això.
O sigui, aquest fet és el que creiem jo
que pot donar vida a un barri com Camp Clars.
Abans, el senyor Simó exposava
el procés d'adjudicació d'una obra, etcètera,
però segurament a molts dels nostres veients
el que li interessa és quan finalment
entraria en funcionament aquest centre cívic,
quan la gent podria començar a drissotar-ne i fer-ne ús.
El que comentava ja,
es va desbloquejar aquest any
el tema de la sessió de l'espai,
es va convocar el concurs d'arquitectura,
que són sis mesos,
que s'ha cobrat el termini,
per això l'arquitecte va fer la presentació
que va fer, explicant el projecte.
A partir d'aquí, s'obre un procés d'adjudicació
que és fer un concurs públic,
que es publica en els bolletins oficials
de la província,
en el bolletí oficial de la Generalitat de Catalunya,
i en un termini de dos mesos
per poder presentar les ofertes.
Llavors, es valora,
guanyarà una persona,
o un contractista,
o una unió d'empreses per fer això,
i a partir d'aquest moment
tenen dotze mesos per realitzar l'obra.
Això és el que marca la llei.
Per tant,
si ara estem a final,
entenem que aquests dos mesos que queden
fins al gener
seria el procediment d'adjudicació del concurs,
a partir d'aquí serien un any
per realitzar l'obra.
O sigui, es pot preveure la inauguració
pel desembre del 2006.
Amb el desembre del 2006,
aquesta és una de les dates més importants
d'aquest futur centre civil de Campclar.
Senyor Tous,
entrant a més dades,
hi ha una del que sobresurt especialment
i és el seu pressupost,
un pressupost important
que s'apropa al milió d'euros.
Efectivament,
així va sortir publicat
en els pressupostos d'enguany,
i aquesta és la xifra
que inicialment s'invertirà en aquesta obra.
Pensem una cosa,
estem parlant d'una obra,
i en una obra,
tant els terminis com el pressupost,
és molt difícil donar-los tancats.
Per tant,
aquest milió d'euros segurament
pot ser que s'incrementi una mica més,
i també pot ser que en comptes del desembre del 2006
sigui el gener del 2007.
El que sí és cert
és que tenim un projecte executiu d'una obra,
i que en breu s'adjudicarà,
i que Campclar,
en aquesta legislatura,
tindrà un equipament
pel qual ha lluitat una pila d'anys,
i sense el qual difícilment
podria continuar existint
tot aquest teixit associatiu
que està funcionant també actualment,
i de forma provisional,
acollit per l'Escola SEI Mediterrani,
i que en un futur esperem i desitgem
que sigui a finals d'aquest 2006
ho pugui fer en el nou equipament,
el casal cívic de Campclar.
Vostè, senyor Tous,
que palpa més directament l'ambient en el territori,
ha notat en aquests últims anys
que vostè va prendre possessió del càrrec
aquesta reivindicació dels veïns
allargament reclamada.
I tant, que la vaig notar.
Va ser allò que diuen un baptisme de foc
els primers mesos de prendre possessió,
va ser un dels problemes que va haver d'encarar.
Però també li he de dir
que mirant en clau ja de present,
i sobretot de futur,
però també de present,
que la darrera reunió que he tingut
amb els representants de les entitats
i de les associacions de veïns d'aquí de Campclar
es respira un aire molt diferent.
És a dir, hi ha il·lusió,
hi ha de nou esperança
que això no serà un projecte més,
sinó que serà una realitat d'aquí ben aviat.
I li he de dir que, en aquest sentit,
les entitats del barri han respost,
i molt bé.
De la mateixa manera que el seu moment,
i amb tota la raó,
van ser molt exigents i molt contundents,
també li he de dir que ara estan molt
en la línia que el departament està proposant.
L'última, senyor Simó.
Catalunya ha estat un país,
tradicionalment en els últims anys,
en què li ha agradat, entre cometes,
construir aquests centres cívics
com una manera d'equacionar tots els territoris,
tots els habitants,
i per poder donar cabuda a tota aquesta xarxa cívica
a la qual feia abans referència, senyor Tau.
Sí, a veure, el nostre projecte de futur
és crear una xarxa d'equipaments cívics
que abasti tot el territori català.
El que volem fer és que qualsevol petit municipi
que tingui un casal similar com a centre cívic,
casal de gent gran o centre de jove,
que no sigui de la Generalitat,
pugui entrar a treballar en xarxa
i gaudir dels mateixos serveis que els de la Generalitat.
O sigui, és un projecte que estem treballant,
que el presentarem, si tot va bé,
doncs dintre d'uns sis mesos,
pels vols de sis mesos,
amb aquest abast de considerar
que qualsevol població, qualsevol equipament,
ha de tindre uns mínims de servei i de qualitat.
I això la Generalitat farà els possibles
perquè aquests els semblants,
com el que avui o ahir en concret es va presentar,
puguin tindre uns nets i uns deures equiparables
d'un municipi petit o un municipi gran
com la ciutat de Tarragona.
O sigui, creiem que els ciutadans de Catalunya
han de tindre els mateixos serveis,
estiguin en un lloc petit o en un lloc gran.
Per concloure una mica el que comentava
de les dates que comentava el senyor Jordi Tous
de desembre o gener,
també hi ha la fase d'equipament de mobiliaris.
Abans ens hem saltat una mica
el que era la contractació de l'obra.
Després, un cop el contratista que va a l'obra,
hi ha un nou concurs públic
d'adjudicació del mobiliari.
Les coses, si es volen fer transparents,
s'han de fer concurs públics
i l'usuari, el futur usuari,
ha d'entendre que tot agraeix el seu temps.
Per tant, quan demanem paciència,
no és per allargar les coses,
sinó perquè hi ha un compliment de transparència.
Si volem fer les coses ben fetes,
adjudiquem les coses per un concurs,
la llei de concursos d'administració pública
no permet saltar els certs terminis.
Per tant, hi ha un termini afegit,
que també són dos mesos més, del mobiliari,
que intentarem que sigui fer-se en paral·lel
amb el final d'obres,
per no tenir que allargar l'obra acabada.
Queda clarit, per tant.
Senyor Tous, director territorial,
director dels serveis territorials
de Benassà i Família Tarragona,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Senyor Simó, director general d'Actuacions Comunitàries,
també moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.