logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Després del petit parèntesi de la Setmana Santa,
avui d'alguna manera simbolicament es recupera
l'activitat política habitual
amb algunes qüestions ciutadanes aquí a Tarragona
de plena actualitat.
Les volem repassar amb el portaveu del grup majoritari
a l'Ajuntament de Tarragona,
amb el portaveu del grup de Convergència i Unió
i alhora portaveu del govern de la ciutat,
el senyor Joan Aregio.
Senyor Aregio, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Comencem, si li sembla, el repàs a l'actualitat
de la ciutat de Tarragona
amb temes, com dèiem, que els arrosseguem
des de fa unes quantes setmanes.
El tema del carrer Comte, dels afectats al carrer Comte.
Es va ja assolir l'acord amb els veïns afectats
per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Ara hem tingut, com dèiem, aquest petit parèntesi
de les minivacances de Setmana Santa.
Un cop ha assolit l'acord amb els veïns,
que és evident que ha estat satisfactori per part d'ells
i també suposem per part del govern municipal,
quines són les previsions de l'Ajuntament
sobre el que s'ha de fer a partir d'ara,
sobretot, evidentment, en els edificis afectats?
Bé, doncs, realment, el que en aquests moments
estem plenament bolcats és amb el tema de les obres,
que ja fa un parell de setmanes bones que van començar,
de les que aquestes vacances,
tant divendres com dissabte, s'ha de seguir treballant.
En aquests moments hi ha pràcticament dos edificis acabats,
el que passa és que per poder, doncs, ja permetre a la gent
que vivia en aquests primers dos edificis tornar,
hem d'acabar de fer unes obres, diríem,
en un tercer edifici que fa paret amb aquests
i que, per tant, ens fa preveure
que, amb tota la prudència del món,
que segurament la setmana que ve
ja les primeres persones podrien tornar a casa seva.
La solució, com dèiem,
o l'acord amb els veïns ja es va arribar fa uns dies.
Ara, amb el pas del temps,
amb la perspectiva que dona aquests dos mesos,
com contempla vostè, com a portaveu de l'equip de govern,
la gestió que l'Ajuntament ha fet
de tot aquest tema del carrer Comte?
Home, miri, suposo que, com totes les coses d'aquesta vida,
hi ha aspectes millorables, no?
Però jo crec que no ho hem fet malament
ni nosaltres, ni els veïns, ni l'altra part, no?
No és gens fàcil intentar resoldre coses
estant contínuament en l'ull de l'huracà,
no és gens senzill,
però jo crec que hem tingut tots suficient seny
com per...
primer per mantenir les nostres postures,
perquè hi ha hagut coses que no hem estat d'acord
i les que no hem estat d'acord,
doncs no hem estat d'acord, no?
Però hem sabut tots buscar aquell punt just que ve,
que ens permetia els dos acceptar una sèrie de condicions.
L'acord és satisfactori, des del punt de vista de l'Ajuntament,
l'acord econòmic?
L'acord econòmic sí que és satisfactori,
sí, sí que és satisfactori,
només cal mirar-ne d'altres d'acords econòmics
que es produeixen en altres llocs, no?
Sí, jo crec que és satisfactori,
insisteixo sobretot pel sentit comú que també...
que hi ha posat tothom, eh?, totes les pares.
Deia que a finals de la setmana que ve
podrien tornar els primers veïns a casa.
Amb tota la prudència, ho dic,
perquè això de les obres, com sap vostè,
doncs sempre és una mica...
Però de moment tenim dos edificis ja acabats,
el que passa és que hem de treballar en un tercer,
en part en un tercer,
perquè quedi tot cosint, no?
Per dir-ho d'alguna manera...
Que no és gens tècnica, però perquè ens entenguem.
I els últims veïns, quan calculen vostès?
És a dir, quan s'acabaria tota l'operació de rehabilitació?
És difícil de calcular?
A veure, és que cada edifici és diferent
i cada edifici necessita, per la, diríem,
per la seva alçada o per les seves condicions,
necessita un determinat nivell de micropilotatge, no?
Per tant, doncs...
És una mica d'allò.
Prefereixo no pronunciar-me.
He volgut ser en tot aquest procés
molt prudent a l'hora de donar terminis
i crec que ho haig de seguir sent.
Els veïns continuaran en hotels
o tenen vostès ja constància
que alguns els han demanat
de poder anar a pujar en un pis de Dixa,
en aquest cas de promoció pública de la Generalitat?
Sí, jo sé que alguna persona
ha demanat, com a mínim, ser interessat.
A partir d'aquí, el que farà o no farà, no ho sé, no?
Ells saben que si volen seguir estant en els hotels,
doncs hi poden seguir estant.
Jo reconec que és un tema
que els origina molèsties, evidentment,
però hi ha alguna persona que s'ha interessat
i bé, si no recordo malament,
inclús abans de Setmana Santa
doncs es va informar de les possibilitats
que hi havia al voltant de pisos,
en aquest cas de l'empresa pública Dixa.
Ja que parlem de Dixa,
com valora l'Ajuntament,
com valora l'equip de govern
l'actitud de la Generalitat
i concretament de la Conselleria d'Habitatge
en aquest tema?
Bé, a veure,
de la Generalitat de Catalunya
diríem
barcelonina i tarragonina,
l'única persona
que l'endemà
o al cap de dos dies
que havien passat els fets
s'ha posat en contacte amb nosaltres
és el conseller
de Medi Ambient i Habitatge,
el senyor Milà
i, per tant,
doncs la veritat és
que hem de valorar-ho
molt positivament, no?
Ens han ajudat
a coordinar
aquest tipus d'ajudes
que, per altre costat,
no són extraordinàries,
sinó que són ordinàries
i que qualsevol ciutadà
pot demanar
per arreglar el seu habitatge,
però ens han ajudat
a coordinar-ho
de manera que
ho puguem, diríem,
moure
amb més agilitat administrativa
i, per tant,
sempre han tingut
una actitud
amb nosaltres,
insisteixo,
des d'aquesta conselleria
molt positiva.
La resta?
És que la resta,
no ens han dit res.
Hi haurà un replantejament
pel que fa a altres zones
de la part alta de la ciutat
a partir del que ha passat
al carrer Comte?
En fi,
en les últimes setmanes
i mentre vostès
negocien amb els veïns,
és evident que han sortit
propostes,
plantejaments,
peticions de fer
una mena de pla especial
per la part alta.
En fi,
què farà
o què vol fer
l'equip de govern
en el tema
del casc antic de la ciutat?
Home,
primer tinc una mica
de perspectiva
perquè
ni les presses
ni la situació
aquesta amb la que s'ha viscut
al voltant del carrer
i del compte
són bones conselleres
perquè
es té tendència
de veure'ns
a posar-ho tot
en el mateix sac
i jo crec que la part alta
té aspectes
molt i molt positius
des de tots els punts de vista,
també des dels punts de vista
urbanístics
i de reparacions,
arranjaments
que s'han fet en el temps.
Però també és evident
que la part alta
té algunes mancances
que hem de saber
les enfocar
i que les volem enfocar
però les volem enfocar
amb la pertinent
participació
de la gent
i especialment
dels veïns
i dels que hi viuen.
Però lògicament
això, insisteixo,
requereix
distanciar-se
una mica
del fet puntual
del carrer
perquè és que
si no
entraríem
en una situació
absolutament
poc racional.
Però jo crec que
i a més ho farem
ja en una sèrie de temes
a plantejar
a la part alta
que s'han de posar
damunt de la taula
amb tota tranquil·litat,
amb objectius
molt clars
i que crec
que estem
en disposició
de fer-ho
tant nosaltres
com la gent qui viu.
Podem avançar
aquests temes
a què es refereix
o quan ho voldríem
plantejar
als veïns?
Aviat, aviat, aviat,
però estem parlant
d'aspectes
que són
una miqueta
diríem
amples.
Per exemple,
el tema
dels habitatges
de la que diríem
la primera
i principal responsabilitat
és dels propietaris
de les persones
que són propietaris
d'aquests edificis,
però és evident
que l'Ajuntament
pot incidir
molt
en la informació
i en l'ajut
a l'hora
d'explicar-los
totes les possibilitats
que tenen
d'aconseguir
juts públics
per fer
determinades coses.
Jo crec que
al voltant
d'aquesta idea
en poc temps
podrem tindre
una concreció
bastant
elevada.
En fi,
canviem de tema,
deixem la part alta,
parlem del conjunt
de la ciutat.
Aquests dies,
de Setmana Santa,
senyora,
jo s'ha conegut
que Tarragona
ja ha arribat
als 130.000 habitants
pel que fa
al padró municipal,
tot i que segurament
n'hi ha més
vivint.
Això vol dir
que la ciutat
continua creixent.
tenim pendent
el tema
de Terrescavades,
pendent en el sentit
que, en fi,
era el pla urbanístic
d'expansió
de la ciutat
que ara està aturat.
Veient aquestes xifres
dels 130.000 habitants
del padró municipal
i amb el polígon
de Terrescavades
aturat,
en fi,
què farà el govern
municipal?
Tornarà a recuperar
el tema
de Terrescavades,
impulsar el tema
de la budellera
del qual s'ha dit
que és una mica,
en fi,
també l'altra zona
d'expansió
urbana
de Tarragona?
Bé,
però jo crec
que aquí el principal
que passarà
en els propers mesos
des d'aquest punt
de vista
de disseny
de ciutat
és l'aprovació
del pla general.
Això és el més important.
El pla general
és el que ens ha de definir
com ha de ser
geogràficament
aquesta ciutat
en els propers anys.
Nosaltres
hem dit
més d'una vegada
que nosaltres creiem
que la mesura
ideal
d'una ciutat
com Tarragona
té que tindre
el seu límit
aproximadament
dels 170-175.000 habitants.
I aquí
tenen un paper
molt important
a jugar
aquestes dues zones
de la ciutat
que ha dit vostè
Tarragona
i la Budellera.
Una perquè abraça
tota la zona
del gimnàstic
l'altra perquè
en Sant Palma
amb Sant Ber i Sant Pau.
Jo crec
que
aquests dos projectes
i a més
cedit
cedit
en plena
diríem
crisi
de l'ofer
de Tarragona
i que nosaltres
hi creiem
en la bondat
del projecte
Terrescavades
jo diria que
segurament
ningú
ningú
que tingui
responsabilitats
ha dit
que no hi creu
en la bondat
del projecte
Terrescavades.
Una altra cosa
és una sèrie
de circumstàncies
que han passat
en el procediment
Terrescavades
i que bé
han portat
les conseqüències
que han portat.
Però
l'equip de govern
ja va dir
que considerava
que el projecte
de Terrescavades
era un bon projecte
i era un projecte
d'escenari
per a la ciutat
i jo crec
que és un dels projectes
que a més a més
és dels que
diria que
tenen poques
alternatives
tenen poques alternatives
a l'hora de dir
bueno pues mira
si no creixem per aquí
creixerem per allà
tenen poques alternatives
Terrescavades
a part de ser
un bon projecte
és que també
té poques alternatives
però prioritzaran
la budellera
davant de Terrescavades
entre altres coses
perquè Terrescavades
no no
ara el que es prioritzarà
serà el que prioritzi
el pla general
lògicament
però jo crec que són dos
dos cares
de la mateixa moneda
i que les veurem
les dues
ja que parlàvem
ara de la budellera
la setmana passada
es va arribar
amb un acord
entre l'Ajuntament
entre l'alcalde
i el Consell d'Administració
del Nasti
pel que fa
a les reformes
del nou estadi
i a la construcció
d'un nou camp
per l'equip a Tarragoni
com valora
el govern
aquest acord?
Bé, bé, bé
perquè en definitiva
qui més sap
el que
les necessitats
que té
i com haurien de ser
les coses
en el futur
és el
el propi club
i les persones
que ho dirigeixen
i per tant
bueno
haver arribat
a un punt de consens
amb tot això
doncs
crec que és
molt important
a part de que crec
que Tarragona
es mereix
es mereix
el club
que té
i es mereix
doncs
en aquest cas
unes
millors instal·lacions
en el mateix lloc
jo sóc dels que
sempre he pensat
que
en el mateix lloc
no ha sigut mai
partidari
de canviar
el camp
de lloc
de posar-lo
a una altra zona
a la ciutat
perquè
crec que amb tot
aquest creixement urbanístic
del que estàvem
parlant ara fa un moment
doncs
una zona
com la que quedarà allí
una zona verda
i esportiva
de dimensions
considerables
és un pulmó
important
per la ciutat
el projecte serà
una mica
ja a mig termini
serà potser d'aquí
dos o tres anys
tot això
a comptes
dels pressupostos públics
és a dir
a compte dels diners
municipals
íntegrament
home
ja veurem
el nivell d'ajudes
que podem tindre
per aquestes coses
però
en principi
l'Ajuntament
es farà
gran part
de l'esforç
s'haurà de veure
insisteixo
altres experiències
el tipus d'ajuts
que puguin haver
hagut
amb altres experiències
que jo en aquest moment
no ho sé
vull dir
no em veig capaç
d'opinar
sense llèviament
perquè no ho sé
però en gran part
l'esforç serà municipal
perquè les actuals
instal·lacions
són municipals
ja que parlem de diners
d'esforços
pressupostaris
fa pocs dies
en el plenari
es tancaven
els pressupostos
del 2004
demostrava que
el nivell d'inversions
havia estat d'un 20%
segurament realment baix
i imagino que vostè
també
com a tinent
d'alcalde de gestió
pressupostària
de l'Ajuntament
espera que aquest 2005
el nivell de compliment
dels pressupostos
sigui més alt

és evident
que espero que sigui
més alt
hi ha una sèrie de circumstàncies
que van
tindre a veure
amb l'any passat
i que bueno
que no cal
no cal repetir
perquè doncs
ja s'ha comentat
més d'una vegada
que segurament
van afectar
el funcionament
i l'execució
de coses
per part del propi
Departament d'Urbanisme
jo crec que aquesta vegada
aquest 2005
doncs
hem mirat
d'enfocar-ho
d'una manera
que ens permeti
ser
més àgils
i per tant
arribar a un grau
d'execució
més elevat
tot i que

jo sempre he dit
i és veritat
que
que no
que és a dir
no és
no és gens fàcil
diríem
executar
una obra pública
en un any
vull dir
perquè és que
el procés
per entendre'ns
de contractació
d'una obra pública
doncs en seguida
crema
tres mesos
o quatre
els crema segur
redaccions de projectes
a vegades
etcètera
és fàcil
i sempre
hi ha d'haver-hi
una certa perspectiva
d'una legislatura
almenys
és el que jo
sempre he pensat
tot i així
és evident
que una
que una execució
d'un 20%
no és satisfactòria
no hi hem de mirar
no havia passat
cap altre any
també s'ha de dir
que no
és que sigui un tema
recurrent
perquè tampoc
no és la primera cosa
que passa
però s'ha d'intentar
tornar a assolir
els nivells
que hi havia
en altres anys
de les inversions
aquest 2005
coses que encara no han començat
però que els ciutadans
de Tarragona
podran començar a veure
al llarg dels propers mesos
que en destacaria
el senyor Aregio
bueno
jo destacaria
segurament
dos obres
que són
importants
i llargament esperades
una és el Teatre de Tarragona
i l'altra és
la prolongació
de la Rambla
fins baix de tot
fins a la rotonda
que hi ha
al final
d'en Cap a Joan XXIII
són dos vertebracions
importants
de la ciutat
una per la continuïtat
d'un element
molt emblemàtic
de la ciutat
com és la Rambla
a més a més
el tombant
del seu 150 aniversari
i l'altre
és el Teatre de Tarragona
que no és
que hagi sigut
diríem
per manca de diners
o per manca de ganes
o per manca de projectes
sinó
ha sigut
per unes circumstàncies legals
que han sigut
complexes
de reclar
que eren
els terrenys
que hi ha
al darrere
el que dona
el carrer de Santa Clara
perquè és l'únic
diríem
accés
tècnic
per dir-ho d'alguna manera
en aquest futur teatre
que no es pot fer
lògicament
per la Rambla
és a dir
camions
carga
descarga
etc
i que allò
en terrenys
propietat
del Ministeri
de Defensa
i tot això
ha sigut
una mica complex
però començaran
aquest any
jo estic
convençut
que sí
altres qüestions
d'actualitat
dels últims dies
un tema
d'aquells
que segurament
interessa
i molt
els ciutadans
és
el principi
d'acord
el que ha arribat
l'Ajuntament
amb les empreses
concessionàries
d'aparcaments
privats
per tal de pagar
pel que realment
s'ocupa
un estacionament
fraccions
de quarts
d'hora
ara han signat
una mena
de protocol
d'intencions
per això
en la pràctica
per la gent
que ens estigui
escoltant
quan començarà
a establir-se
vaja
doncs
si
quan el vam firmar
fa una setmana
una setmana
i pico
doncs
jo vaig calcular
uns dos mesos
per diríem
per implementar
el procés
i també
per prendre
les decisions
municipals
que s'han de prendre
doncs
ara estaríem parlant
d'un mes i tres setmanes
aproximadament
però això
quins aparcaments
afectarà?
en principi
aquest acord
que nosaltres vam prendre
el vam prendre
amb els aparcaments
de titularitat
privada
però que estan
amb sol públic
vull dir
per tant això
no afecta
l'aparcament
que està
sota d'un edifici
vull dir
això
és un altre
món
en quant
a les tarifes
i en quant
a la tributació
per quarts d'hora
que en aquests moments
hi ha dos aparcaments
els que són 100%
municipals
que s'està fent
que és el de
Saavedra
i el d'aquí
Batistini
amb quarts d'hora
ara també
ho faran
aquells
aquells
aparcaments
que són
part de l'Ajuntament
i part privats
podria ser
el del mercat
per exemple
és el més típic
que hi ha
Espinça
i una empresa
privada
per tant
arribarem
a una fotografia
per dir-ho d'alguna manera
que tots els aparcaments
que estan
en sol públic
es pagarà
per cada 15 minuts
el que no són exactament
igual
són les tarifes
perquè evidentment
els que són 100%
municipals
doncs aquí
podem fixar
nosaltres els preus
com ens sembli
i per tant
normalment
sempre són una mica
més baratos
que els altres
però vaja
el que sí és veritat
és que en tots
aquests aparcaments
s'acabarà
amb la injustícia
de pagar
diríem
per hores senceres
el que es pot
en aquests moments
tècnicament
reduir a fraccions
de quart d'hora
i això en la pràctica
vol dir que afectarà
el de la plaça de la Font

el de la Pedrera

Rambla Nova

el que està aquí
al costat
de la plaça Imperial Tàraco
seria?
els dos
els dos
els dos aparcaments
de la Rambla Nova
és a dir
bàsicament
tots els que estan
amb sol públic
tots els grans pàrquings
a més del centre
de la ciutat
tindran aquesta
o que tenen concessió
pública
etcètera
vinc de Catalunya
amb això imagino
que intentaran
paliar com a mínim
les infraccions
sobre aparcament
que es cometen
a la via pública
reduir
en fi
el comportament
incívic dels ciutadans
diríem que hi haurà
menys excusa
per dir allò
deixo el cotxe
amb doble fila
perquè són cinc minuts
perquè només entro
i surto
i evidentment
doncs la Guàrdia Urbana
a la que això
comenci a funcionar
doncs estarà
diríem
estarà més al tanto
i més a la guaita
d'aquestes coses
perquè
jo ho entenc
que a vegades
és entrar i sortir
d'un lloc
etcètera
però és veritat
que
la circulació
de la ciutat
ja és prou complicada
i que els ciutadans
han de fer
també han de posar
de la seva part
alguna cosa
i el que han de posar
ells
bàsicament
és
no fer infraccions
i complir una normativa
tot i així
el trànsit de la ciutat
seguirà sent complex
vull dir
això no serà
la solució del problema
però home
però a vegades
és molt
és molt fumut
doncs que
no sé
que la Rambla Nova
només tingui un carril
per circular
perquè està aparcada
amb doble fila
pràcticament
tota la Rambla Nova
i al davant
hi ha un pàrquing
o
que
o que el carrer més ample
segurament
que té més carrils
de la ciutat
ja
potser m'equivoco
i algú
i algú trucarà
i dirà
s'ha equivocat
però bueno
igual
m'arrisco
que diria
que és Prat de la Riba
és el que té més carrils
de la ciutat
i és el més ample
doncs normalment
vaja
no els veus per alloc
tots aquells carrils
doncs home
jo crec que aquí
tots hem de posar
una mica
de la nostra part
i és important
evidentment
que l'Ajuntament
ho faciliti
però també és important
que l'Ajuntament
tingui un cert nivell
d'exigència
amb els ciutadans
ja que portem el cotxe
parlem de carreteres
el govern municipal
continuarà donant suport
a les mobilitzacions
de la Mora
tot i que els partits
de l'oposició
sobretot els socialistes
asseguren i tornen a dir
que les obres
començaran
aquest any 2005
les obres
a la variant
de la 340

però és que
és una
és una
com li diria jo
el que diuen
els socialistes
és una
és una mentida
piadosa
o arreglada
és a dir
sí que començaran
les obres
quines obres
començaran
les del primer tram
que no es posa
en qüestió
del projecte anterior
és un tram
que portarà
tot el trànsit
a la carretera
del Callà
i de la carretera
del Callà
es tornarà
a anar
a la nacional
ja m'explicarà
una mica
quina solució
és aquesta
mentrestant
teòricament
decidiran
tot això
des d'allí
des de la carretera
del Callà
com ho seguiran
prolongant
cap a Tarragona
i això
el que suposarà
és una pèrdua
de temps
espectacular
això són
3 o 4 anys
més
de pèrdua
de temps
i per tant
l'equip
de govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
no hi està
d'acord
i seguirà
donant suport
a les persones
que no hi estan
d'acord
perquè senzillament
creiem que tenen
tota la raó
del món
és a dir
que algú
que visqui
per aquella zona
per entendre'n
s'imagini ara
que en vés de
diríem
de l'alçada
de la Mora
tornar a agafar
la carretera
nacional
normal i correnta
doncs que l'hauràs
d'agafar
a la carretera
del Callà
allí desembocaràs
tornaràs a baixar
cap a la carretera
que s'imaginen
els vells de Boscos
o que s'imaginen
la gent que viu
al Callà
i que utilitza
aquella carretera
que s'imaginin
el que causi
és per mi
l'expressió
que es pot organitzar
que les obres
començaran
si quines
les que ja estaven
els que ja diríem
el primer tram
era comú
era igual
era igual
perquè
per allí passava
però
doncs si
no sabem
quina és la continuïtat
d'allò
aquesta és una solució
que es pot eternitzar
i que pot ser dramàtica
en qualitat de president
de la Diputació
senyor Reggio
li faig una pregunta
concreta
com està el projecte
de cobertura
de la plaça Torus
del que hem anat parlant
els últims mesos
el tenen ja damunt
de la taula?

no no
la solució
la solució tècnica
ja està damunt
de la taula
ja està aprovada
per la Diputació
i ara ja s'està
diríem
redactant
la concreció
diríem
la concreció
de la solució
del projecte
a la vegada
que també
s'està redactant
un projecte
per fer-ho tot
de manera conjunta
que és
el de l'arranjament
que necessita
la plaça de Torus
des del punt de vista
d'una sèrie d'aspectes
no diríem
de la plaça
com a edifici
que està perfecte
i està molt bé
sinó
de sortides
d'emergència
d'una sèrie de coses
que per exemple
molts oïdors
recorden
quan es fa el concurs
de castells
s'han de fer
una sèrie de passarel·les
i de sortides
d'emergència
i s'han de posar
s'han de limitar
l'aforament
una sèrie de coses
que també s'ha d'arreglar
Per tant
el projecte
està en la recta final
podríem començar
aquest any
també les obres

tenen
a més a més
tenen consignació
pressupostària
vull dir que no hi ha
problemes
Una última qüestió
senyor Arelló
i tornant a parlar
de l'Ajuntament
estem a punt
d'arribar a l'equador
del mandat municipal
s'ha cobert una etapa
per tant
com a Convergència i Unió
com a Govern de la ciutat
com es planteja
la segona part
del mandat
que sempre diuen
els polítics
i els partits
que és la més important
de qualsevol
legislatura
Home, com ens la plantegem?
Doncs ens la plantegem
primer
segurament
amb la possibilitat
de donar
una espenta definitiva
a grans reptes
que té aquesta ciutat
un d'ells
és la façada marítima
aquest és un gran repte
per aquesta ciutat
i segurament
és el que
més i millor
junt amb el pla general
ens donarà idea
de quina és la ciutat
o com serà
aquesta ciutat
dintre de 10, 15
o 20 anys
quin serà aquest impuls
que ha de tindre
per aquests 10, 15, 20 anys
Això des del punt de vista
diríem
més genèric
o més
i l'altre
és que evidentment
ens plantegem
aquesta segona legislatura
mirant
de ser
el més
com li diria jo
el més
clars
possible
amb els ciutadans
des de molts punts de vista
des dels punts de vista
de relació
amb ells
des de l'Ajuntament
com també
des del punt de vista
d'intentar fer entendre
que la ciutat
som tots
la ciutat no és només
l'Ajuntament
la ciutat som tots
i que
amb coses com
les que parlàvem abans
amb la cultura
circulatòria
o amb tantes
i tantes
i tantes
coses
que hi ha
en una ciutat
de 130.000 habitants
com deia vostè
que en aquests moments
és
especialment important
que ciutadans
i Ajuntament
vagin de la mà
a l'hora
de dissenyar
i d'imaginar
aquesta ciutat
que tots volem
i això requereix
implicació de l'Ajuntament
que la requereix
i molta
però també
requereix
que els ciutadans
se'n sentin responsables
tenim un gran
avantatge
que és que
els ciutadans
i ciutadans de Tarragona
estan molt orgullosos
de viure en aquesta ciutat
per tant
això ho hem d'aprofitar
com a capital humà
com a motor
de transformació
d'aquesta ciutat
i jo crec que
estem en molts aspectes
en una bona situació
per fer-ho
i a nivell personal
des de la seva responsabilitat política
com es planteja
aquesta segona part
de la legislatura
bueno
com sempre
m'he plantejat
les meves responsabilitats
intentant fer-ho
el millor
que sé
i evidentment
suposo que equivocant-me
com s'equivoca tothom
però intentant
doncs
sobretot
fer-ho
insisteixo
fer-ho el millor que sé
donant
donant la cara
i explicant a la gent
el que crec
que
que està bé
i el que crec
que està malament
perquè crec que en daltes coses
doncs
governar
fer política
vol dir això
no vol dir
dir sempre
que sí
a tothom
sinó vol dir
doncs
intentar
ser el més
equànim
i el més
just possible
dins del que
insisteixo
amb els seus errors
i amb els seus defectes
i amb una gran il·lusió
sobretot
amb una gran il·lusió
personal
que crec que
estic participant
d'un projecte
col·lectiu
que va més enllà
d'unes sigles polítiques
d'un projecte col·lectiu
de transformació
d'una ciutat
i de crear
diríem
aquella
per què no dir-ho
la més
important
la capital
de la zona
més important
de Catalunya
que crec que
hi estem participant
des de molts punts de vista
com a ciutat
i com a territori
jo crec que
això
qualsevol persona
l'il·lusiona
des del punt de vista
personal i professional
li preguntava això
des del punt de vista
personal
per saber
quan es pot concretar
la seva possible candidatura
a l'alcaldia de Tarragona
del 2007
bueno
però això
quan arribi
ja arribarà
però
crec que
el que li deia jo
ara és més important
que la meva candidatura
no a l'alcaldia
de Tarragona
el més important
és la ciutat
això és més important
que les persones
i jo crec que
participar d'aquest projecte
que sempre és col·lectiu
mai és individual
sempre és col·lectiu
doncs
només això ja val la pena
acabem
senyor Joan Areix
jo portaveu de Convergència
i Unió
i de l'equip de Govern
a l'Ajuntament de Tarragona
gràcies per compartir
aquests minuts
aquest matí de dimarts
amb els oients
de Tarragona Ràdio
gràcies a vostè
adeu-siau
bon dia
adeu-siau