Música
Benvinguts a l'Embalat, l'espai que cada dia des del matí de Tarragona Ràdio
dediquem a explicar les festes majors de les nostres comarques
i altres propostes interessants per a aquest estiu.
Avui volem centrar-nos en un dels gremis que fan possible les festes majors.
De fet, en són un element gairebé indispensable.
Avui parlem de les orquestres.
Hem triat una orquestra com a exemple d'aquestes formacions.
Hem triat l'orquestra Girasol, una formació creada l'any 1982.
Primer va ser només un duet, l'any següent va passar a ser un quintet
i ara ja són vuit les persones que formen aquesta orquestra
en base d'establerta a Canet de Mar.
Al llarg d'aquests 23 anys, la Girasol s'ha consolidat
com una de les formacions habituals de les festes majors catalanes,
també a les comarques tarragonines.
Bona part d'aquesta activitat es concentra durant l'estiu.
En Martí Coll és el saxo i portaveu de la Girasol.
A nosaltres a l'estiu es suposa anar, com es diu, vulgarment a tope.
Vol dir que t'aixeques a les 4 de la tarda
perquè has anat a dormir a les 8 o les 9 del matí
i diguem-ne que vivim al revés del que viu la gent normal.
De altres maneres ja és una cosa que ens anem acostumant.
Ja fa molts anys que estem acostumant.
Sabem que a la que arriba a Sant Joan,
doncs la vida es canvia radicalment d'horaris.
De fet, el calendari d'actuacions és frenètic,
amb bolus per mitjana cada dos dies.
Demanar al juliol, més o menys, ja fa anys que fem uns 15 dies.
A l'agost ens fem uns 20 i al setembre també uns 15.
O sigui, es troculem aproximadament que de Sant Joan a final de setembre,
que és la temporada forta, fem uns 50 dies.
Si estem puntant, que pràcticament són 100 dies,
vol dir que treballem un dia si un dia no, que no.
Si així és ben bé, perquè a vegades et venen 7 o 8 dies seguits,
o 4 o 5, i llavors també et fas 2 o 3 de descans i així.
Però bàsicament sempre puntualment anem mantenint aquesta regularitat
d'unes 50 actuacions, és el que és durant la temporada aquesta d'estiu.
Quina és la rutina d'un dia de concert?
Doncs entrada força esgotadora.
A més, cal tenir en compte que també hi intervé tot el muntatge tècnic.
Si l'actuació comença a les 12 de la nit, que és l'habitual,
doncs el camión amb els tècnics té d'arribar al lloc de l'actuació sobre les 5 de la tarda,
amb el qual vol dir que, doncs, si a Mataró els desplaçaments de prop,
si fos a Tarragona, doncs el camión té que sortir a les 3 de la tarda de Canet, més o menys,
i el camión van 4 tècnics que comencen a muntar,
doncs això, a partir de les 6 fins cap a les 10, aproximadament.
I llavors, això, pel que fa els tècnics i pel que fa als músics,
doncs sortiríem, per això, per ser les 10 a Tarragona,
a les 8 a Canet, i amb la furgoneta hi arribem al poble,
o al que toquem, i llavors hi ha proves de so,
fins que arriba l'hora de l'actuació,
que en el cas de la Girasol, doncs, molts dies no s'acaba a les 4,
que és l'horari normal d'acabar moltes orquestres,
sinó que nosaltres, per exemple, fa poc vam estar a Bràfim,
i vam acabar a quarts de set del matí.
Un dels aspectes fonamentals d'aquests espectacles és el repertori.
La Girasol prepara per a cada estiu un paquet d'unes 100 cançons.
La majoria d'aquestes peces es programen per a cada actuació,
però, com explica el Martí Coll, sempre hi ha un espai reservat per a la improvisació.
De fet, gairebé mai dues actuacions són iguals.
La primera part, doncs, sempre, normalment, s'intenta dedicar, doncs, al ball de saló,
perquè ens entenquem-ne, doncs, a sotobles, boleros, estetxars, salsa,
tot aquest repertori, no?, diguem-ne dins la primera part.
Llavors, la segona part, doncs, està en funció de com veiem que està la gent, no?
Llavors, què passa?
Moltes vegades, doncs, dius, no faries una cançó perquè, dius,
home, avui, no ho sé, no la fem perquè ja l'hem fet massa,
però moltes vegades et ve gent i te la demana i no la vau fer,
perquè aquest dia a Bràfim em comentaven que aquest dia no vau tocar aquesta cançó a ball
i, bueno, és això una mica que també moltes vegades et demanen cançons
que potser tenies pensat no fer-les, però que te les demanen i que les tens que fer.
Dins d'aquest repertori sempre hi ha un espai reservat per a les peces clàssiques
a cada formació, però a la Girasol és gairebé inamovible
la seva versió escà del clàssic infantil Paf, era un drac màgic.
Per què aquesta cançó per a nens funciona també per als que ja no són tan nens?
En Martí Coll m'explica la història.
Era una època que fèiem un espectacle infantil,
si arribàvem als pobles, i estic parlant de fa 15 o 20 anys,
que en vez de fer un ball de tarda, doncs fèiem un espectacle pels nens.
Era una hora i pico de cançons per a nens i de participació i tot això.
Llavors dins d'aquest espectacle hi havia aquesta cançó de Paf en un drac màgic.
Aquesta cançó, un bon dia, doncs clar, que l'havíem tocat a la tarda pels nens,
la gent gran, gent gran, vull dir gent que no és nen,
doncs ens la va demanar a la nit, per què no la toqueu?
Aquella que ha tocat a la tarda pels nens i això.
I ja et dic, com que sempre el públic és...
Qui té tota la raó, com diu sempre, el client sempre té la raó,
doncs a partir d'aquell dia vam veure que aquesta cançó funcionava molt bé
pel públic més adult i la vam incorporar al repertori.
Més enllà de les peces habituals, en estrenar temporada toca revisar el repertori
i incorporar noves cançons.
És una tasca laboriosa i, de fet, la Girasola acostuma a preparar
unes 40 peces noves per a cada estiu.
Tot i això, no són partidaris d'explotar massa el fenomen de la cançó de l'estiu.
Per un costat sí que dius que s'han de fer cançons que la gent et demana,
però sempre hem volgut limitar una mica això de les cançons de l'estiu.
I bé, se'n fan i també és cert que cada any aquestes cançons,
diguem-ne, famoses de l'estiu surten més tard
i, bueno, doncs toca a sejar-les més tard.
Ja et dic, sí que en fem, però diguem-ne que no fem tot el gran repertori
de música de cançons de l'estiu cada any.
i els crits de joia d'aquell drac es van a...
23 anys de ruta per tota Catalunya donen per moltíssimes anècdotes.
En Martí Coll en destaca una divertidíssima
que va tenir lloc ara fa molts anys en un poble del Pirineu.
Mira, jo me'n recordo una vegada,
diguem-ne, l'estiu de girassol va començar siguent un trio,
bueno, un duo, després un trio i després van anar posant fins a arribar als vuit components actuals.
Però sí que una vegada estàvem tocant en un poble,
quan érem un trio, estàvem tocant en un poble del Pirineu,
un poble molt petit d'aquests que han de tenir 100 habitants
i que la plaça és una cosa molt petita,
i estàvem allà tocant l'orquestra a la tarda,
i de cop,
com estava tota la plaça plena de parelles ballant,
de cop ens veiem que tota la plaça va ser ocupada per un ramat de xais,
i l'imatge era impressionant
perquè estàvem nosaltres tres tocant a dalt de l'escenari
i el nostre públic era un ramat de xais
perquè havien apartat literalment les parelles que estaven ballant.
La mítica Cada nit pot sortir al sol de Jaume Sisa
i aquesta versió que estem escoltant del Que tinguem sort del Lluís Llach
posen el punt i final als espectacles de l'orquestra Girasol.
Ells, com tantes i tantes orquestres,
estan encantats d'animar les nostres festes majors.
De fet, s'han imaginat una festa major sense un bon ball dissabte a la nit?
Si em dius avui
que el sol faci el dia molt més llarg
i així robar
temps al temps d'un rellotge aturat
que tinguem sort
i que trobem tot el que ens va mancar
ahir
i així pren
i així pren
tot el fet que et pugui donar
el camí que a poc a poc escrius
per demà
de demà
de demà
que no
encara han fet
de cada pas
per això
per això
molt gran
la boira
cal
caminar
si vens
si vens a mi
no demanis un camí planer
ni estels d'argent
ni un demà ple de promeses sols
un poc
un poc de sort
i que la vida ens doni
un camí
més llarg
i així pren
i així pren
i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que a poc a poc escrius
per demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
i així pren
i així pren
i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que a poc a poc escrius
per demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
de demà
encara ho fet a cada pas
per això malgrat la boira
cal
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar
caminar