Recte final del matí de Tarragona Ràdio, moment emocionant, sens dubte, no marejarem més la perdiu.
Tenim aquí una magnífica urna amb tots els paperets, amb tots els números de les persones que han pres part en el sorteig.
Ai, jo anava a dir, ja m'hi veig, però jo no, perquè com que no puc participar...
Hauríem de canviar una mica les normes dels concursos de la ràdio, no?
Sense fer trampes, però que poguessin participar...
Eduard, tu tampoc no pots, eh? Tu no pots participar com a...
Jo, amb molt de gust, els hi organitzaré, les persones que els hi poden.
Per ser, Eduard, que abans ho parlàvem, com a persona que estàs dins del món de les agències de viatges,
això hi ha una tendència molt generalitzada als operadors de posar el segell...
Abans parlaves d'Àvila, parlàvem de Segovia, de posar allò.
L'element característic, i moltes vegades els que anem a visitar els puestos descobrim que hi ha moltes coses més, no?
Potser en la difusió de determinats elements, determinades ciutats, s'hauria de posar més informació.
Sí, sí, bueno, el que passa és que és una labor de dia a dia i anar fent mica en mica, no?
Però és això, vull dir, a vegades coneixem una ciutat per un monument i darrere d'aquest monument n'hi ha 50 més, saps?
Aquí en tenim uns quants.
Què destacaries de Roma com a monument?
Clar, si tinguéssim de dir un monument, seria el Coliseu.
I segur que Roma ens pot oferir unes possibilitats.
Exactament.
Maria Mercè, tu ets la responsable, potser t'hi conviden i tot.
Bueno, si li toca a algú que em vol convidar, estic tota la manera oberta.
Estàs oberta?
A la possibilitat.
A veure quin número sortirà.
L'altre dia vaig dir que la meva ciutat preferida era Roma, o sigui que...
Doncs mira, mira, encara, quin número és?
El Jordi té, recordem que cada trucada telefònica, cada número de telèfon que ens ha arribat se li ha donat un número.
Tu mateixa, el número...
Tu mateixa, vinga, emoció, intriga, el 84.
El número 84.
La persona que se li ha atorgat el número 84 té un número de telèfon que ara des de la redacció de Tarragona Ràdio
molt ràpidament intentaran posar-se en contacte amb aquesta persona
i aviam si és possible, si té el mòbil operatiu.
que es pugui posar en contacte amb la ràdio.
Nosaltres ens posem a aquesta persona i mirarem, han de parlar.
Entra ara aquí a l'antiga audiència l'alcalde, que diu que és ell.
Ho dubtem molt perquè tampoc no podia participar.
No sé si algú no li havia dit.
Ara saludarem a l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal.
Mentre arriba...
Ja li agradaria.
Ja li agradaria.
I anar a Roma.
Doncs no...
Hi ha cua, hi ha cua.
Home, em sap, creu per la Júlia, però tu no ets.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Hola.
Benvingut.
Tinc el 84.
Sí, bé, doncs...
Això és la cua per la carnisseria, ja l'hi dic ara, eh?
O per la botiga, per la fruiteria, el 84.
El que no entenc és siguent una dona tan alliberada com vostè,
com li ha vingut a la carnisseria tan aviat.
Doncs no ho sé, suposo perquè molt alliberada vaig a comprar cada dia
i he de tenir la llista de la compra al cap alcalde, què hi farem?
Els homes no van.
Els homes no van.
No ho sé, no ho sé, jo ja no m'hi posaré en la vida dels altres.
El que sí m'hi posaré, i si m'ho permeten, és que l'Eduard digui públicament els detalls del tema del viatge,
què és el que han de fer.
Ara mirarem de posar-nos en contacte amb la persona afortunada.
Què és el que ha de fer exactament aquesta persona?
Ens donaran les seves dades i vostès us posaran en contacte amb ells.
Sí, sí, a partir del moment que sapiguem la persona que li ha tocat el viatge,
doncs ens posarem en contacte amb ell o ells es posaran en contacte amb nosaltres
i de seguida organitzarem la data de sortida que els hi vagi més bé.
Molt bé, us adaptareu perfectament els dies que tinguin de festa a vacances.
Doncs al pont també ho podríem organitzar.
Recordem que aquest regal d'aniversari, cinquè aniversari de Tarraco com a patrimoni de la humanitat,
és un viatge a Roma, els passatges d'avió per a dues persones i tres nits d'hotel.
I tres nits d'hotel, exactament.
No està gens malament.
Eduard, moltes gràcies.
No, gràcies a vosaltres per deixar-me col·laborar.
I ara només faltaria.
I jo espero que el Jordi està intentant, el Jordi Sorinyà,
que a través amb la col·laboració dels companys de la redacció,
contactar amb aquesta persona afortunada.
Insisteixo, no és l'alcalde.
Imagino que vostè no té temps d'anar enviant SMSs.
Què vol que li digui?
Vostè diu, vostè que sóc així, doncs jo li he dit tant.
Jo no el veig a vostè enviant SMSs.
O vostè és dels que truquen per telèfon i envien missatges d'aquests?
No, l'únic que envia missatges d'aquesta taula que jo coneixi
és la senyora Mercè Martorell,
que permanentment envia missatges.
I no són missatges d'amor.
Li garantizo que no són d'amor.
És cert això, senyora Martorell?
Però sempre els acabo, allò, una abraçada...
Sempre els acabo bé, sí.
Quants missatges relacionats amb l'aniversari del patrimoni
ha rebut o ha enviat avui?
Allò per felicitar o que l'hagin felicitat per la part que li toca?
Ens toca a tots, ens toca a tots.
Una bona quantitat, especialment de persones que per diferents motius
no poden estar avui aquí,
que ens han dit que estarien amb nosaltres
allò amb esperit a la inauguració de la maqueta
o que felicitats per aquest dia.
La veritat és que sí.
Però bé, jo és que sóc bastant aficionada d'això dels missatges
perquè és que va molt bé, perquè estàs en una reunió...
No fa tant de gasto com el mòbil.
Clar, bé, primer això també perquè sóc agarrada.
Però part d'això, allò que si truques no te poden contestar.
En canvi, el missatge sí que el pots llegir.
I especialment per enviar-li a l'alcalde,
que normalment és Operació Sableo,
o sigui, és necessito no sé què, necessito no sé quantos.
I clar, jo m'imagino que quan veu Maria Mercè...
El missatge de la Maria Mercè Martorell és de les 11 de la nit d'ahir.
Es pot saber què deia?
I que necessitava.
Sí, i a més, me vaig quedar sense bateria el meu mòbil aquest
que m'estan trucant ara i que no...
I me va trucar amb un altre mòbil
i el missatge l'ha rebut un altre.
Per tant, allò, missatge no rebut en aquest cas.
Fa cinc anys anava a preguntar-los on eren vostès.
La senyora Maria Mercè Martorell era a Austràlia,
l'alcalde era a Tarragona.
Sí, sí.
Se'n recorda que es va avançar la tronada
amb la qual s'havia de celebrar que Tarracó va ser anomenada
Patrimoni de la Humanitat.
Se'n recorda a les 8 del matí
i no sé què va passar, però ho dir,
però nosaltres estàvem en directe
i recordo que es va avançar la tronada.
Jo recordo que me van trucar a la nit,
la Mercè me va trucar a la nit
i que aleshores al dematí
estava banyat tots plegats
i que hi havia l'emissora
i jo no sé si els hi vaig dir,
escolti, m'assembla que els hi vaig dir
després, després n'aparlarem o alguna cosa així
i tenia que haver dit després, després, no?
Sí, està gravat, eh?
Està gravat, sempre es pot comprovar.
Jo recordo, si m'ho permeten,
no per mi personalment,
però que allà a la plaça de la Font
vam fer un programa especial
ja des de les 9 del matí
i el que sí recordo
la quantitat de persones
que van arribar a passar per aquell programa.
Representants polítics,
representants d'entitats,
arqueòlegs,
persones que representaven determinats col·lectius
de la societat civil
i malgrat tot el que hi havia passat
de bo i de no tan bo
al llarg de tot el treball de la candidatura,
tothom tenia molt clar
que volíem que Tarragona fos declarada
Patrimoni de la Humanitat.
Aquell dia, tothom,
absolutament tothom,
estava content,
ningú va tenir cap paraula de retret cap a ningú
i va ser un dia molt maco,
entre altres coses, per això, no?
Perquè va ser d'aquells que dius,
escolta, tothom està satisfet, content
i va ser un dia memorable,
sens dubte, no?
Vostès tenen aquest record?
Sí, la perspectiva històrica marca moltes coses
i és evident que un no pot esborrar del seu cap
els moments bons i els moments dolents,
els moments de crítica i els moments de recolzament.
De fet, la Maria Mercè i jo,
els dos últims anys,
van passar moments molt durs
que, lògicament,
t'havies de menjar moltes coses
i que t'ajudaven a empassar-te-les, no?
Vull dir que
t'addedicaven
frases.
Però, en el fons, sempre és igual, sap?
La vida és així.
No pares de tindre amics
quan tens diners
i els amics se te'n van
quan tens menys diners.
L'avantatge és que
quan tens menys diners o menys diners,
tens els amics de veritat.
I aquestes coses sempre són d'agrair, no?
És a dir, benvingudes
totes aquelles persones
que s'afegeixen
i moltíssimes gràcies
i la festa és per tots,
però, home,
en aquell moment
no deixes de tenir un record
amb aquelles persones
que en els moments difícils,
en els moments complicats,
se deia, no et preocupis,
que això sortirà endavant,
malgrat que esteu picant
sobre pedra romana.
I la...
És cert.
El que passa és que
al final del camí
la història acostuma a ser
molt absoluta,
en el sentit que treu o posa raó
i a nosaltres ens l'ha donat.
i les coses s'han fet bé,
es van fer bé,
s'han fet bé
i aquests cinc anys
són uns cinc anys
doncs on ha crescut molt
Tarragona
en el sentit de les visites,
ha crescut la nostra categoria,
la Mercè,
que és molt...
en fi, molt parèntesis,
no ha volgut pertànyer,
si no era a les ciutats
de primer nivell
i les de segon nivell
fins que no ho ha aconseguit.
Totes aquestes coses
doncs estan marcant molt
i evidentment
és una mena de categoria
el fet de ser patrimoni
de la humanitat
i de tindre tants monuments
patrimoni de la humanitat.
Bé, clar,
que ho sigui la Petum de Berga,
doncs d'acord,
val,
és una cosa que és correcta
però és que aquí estem parlant
d'uns monuments
que tenen 2.000 anys
i que a més
n'en són molts
i de dos pobles del costat.
L'acta de declaració
del patrimoni mundial
que es va fer
a aquells a Austràlia,
en aquell moment
jo també recordo
de moltes trucades telefòniques
i sembla que
els maltesos
ens recolzen molt,
que els agrada molt
això de Tarragona.
Aquest sembla
que no és tant
per tant per la tasca.
El Marroc.
El Marroc també
doncs estaven com a molt
allò de dir
sí, sí, recolzem Tarragona.
Van ser moments
curiosos,
fins i tot.
Jo crec que va ser
per mi
de manera molt especial
va ser un,
com deia Joan Miquel,
com deia l'alcalde,
va ser uns moments
molt d'usos
els dies abans.
Jo recordo
que dos o tres dies abans
de marxar
va haver-hi
unes informacions
i allò
que no ens declararan
i a més a més
nosaltres ho passàvem
doblement malament
perquè nosaltres
teníem una informació
que la teníem
des del mes de gener
que havíem passat
la primera criba
que era la d'Icomos
i després
fins al mes de juny
no la vam poder fer pública
i l'acte només
la coneixia en tres persones
Joan Miquel,
Francesc Ricomà,
Keiko Ricomà
i jo mateixa.
I recordo
que a més a més
l'alcalde em va dir
porta-te a la casa
que no hi hagi ningú
que no es filtri
perquè si es filtrava
realment podíem perdre
fins i tot la declaració
i en aquell moment
va ser molt dur
perquè tu sabies
que anaves bé
que havies passat la criba
que tornaries a passar
la següent
que anaves ben encarat
i vinga i pim pam
bufetades
portes quatre cantons
i no ens declararan
i tot
jo recordo que un dia
que a mi m'acosta molt
dos o tres dies abans
va haver-hi
una pressió molt forta
molt forta
molt forta
fins i tots a mitjans
i això ho recordes
recordes els que et vas recolzar
recordes com deia
Joan Miquel
i és veritat
recordes els que no
i jo me'n recordo
que ja vaig arribar al despatx
i un dia d'alcaldia
i al final
és que ja no vaig poder més
que ja vaig dir
ja no puc més
ja no puc més
m'agafarà algú
i me'n vaig a Austràlia
i si la candidatura
no surt
doncs
jo ja no torno
no va dir no puc més
m'ha dit
n'estic fins a...
allà
exactament
exactament
les paraules van ser aquesta
teníem molts problemes
teníem vostès
molts problemes
per camuflar
els senyors de Vicomes
perquè els periodistes
no els descobrissin
perquè jo recordo
que hi havia
llegendes urbanes
constantment
no no
que la setmana que ve
venen els de Vicomes
a mirar no sé què
i els periodistes
no no
si no ve ningú
i es preguntava
no ve ningú
no ve ningú
clar això
hi havia un cert camuflatge
una certa clandestinitat
necessària d'altra banda
no?
amb aquestes visites
més que res
que quan venien els de Vicomes
clar venien i deien
escolti
jo no vull tenir cap contacte
amb polítics
escolti
nosaltres no volem tenir tal
perquè escolti
nosaltres
som tècnics
som independents
som espíritus puros
que no volem
que ens contamini
res ni ningú
i al final jo recordo
que quan va arribar
el senyor Henry Klier
a l'aeroport
m'apresenten
i diuen
la tinent d'alcalde
de patrimoni
i diu
no?
jo no vull tindre res a veure
amb polític
i vaig pensar
doncs com diu l'alcalde
doncs eso
perquè m'atindràs
per a los restos
i llavors li vaig dir
no escolti
perdoni
jo he vingut
per compartir
la sabidoria
i el coneixement
que vostè té
al llarg d'aquests tres dies
al seu costat
amb el senyor Henry Klier
i a partir d'aquí
un debat
sobre l'existència
de Déu
jo no havia raonat
tant
vull dir
tot un sopar
parlava en francès
aquell home
en francès
sobre l'existència
de Déu
el restaurat de les voltes
sobre l'existència
de Déu
després de tota una jornada
sí
i vinc a donar-li voltes
a l'existència
de Déu
jo
no me n'en sortia
al final
li vaig dir
escolti
mira
és que Déu és un mateix
un dia li vaig comentar
l'arcabisbe
diu que això és herergia
però
aquell home
i jo vam coincidir
al final
que Déu és un mateix
i a partir d'aquí
jo li vaig dir
a la Mercè
jo ja no arribo més
i ella
com que té més capacitat
que jo
se'ls va emportar
de juerga
després
això era molt perillós
perquè l'informe
podia ser no favorable
després d'aquesta
discussió filosòfica
entre Déu i la juerba
una combinació
que Déu n'hi do
i el llibre d'adhesions
se'n recorden vostès
del llibre d'adhesions
que tothom
que venia a Tarragona
fos qui fos
entitat representant polític
se'l portava a signar
el llibre d'adhesions
però molts després deien
hi havia alguns
que jugaven
les dues cartes
perquè deien
jo ja he firmat
i dius
bueno
si has firmat
has firmat
però això no serà
perquè resulta
que no sé
que no sé quant
però jo he firmat
ja tenim el senyor
sí
es diu Enric Dalmau
i el tenim
a l'altre costat
del fil telefònic
que parli amb el de viatges
verga
sí
el que no tenim auriculars
a veure si podem deixar-li
perquè clar
estem aquí
a l'antiga audiència
recordem-ho
que no som a la ràdio
perquè pugui escoltar
aquesta persona
Enric bon dia
hola bon dia
ui que content que estàs
no m'estranya
molt content
estic
enhorabona
enhorabona
enric
molt sorprendent
vostè conegs Roma?
sí
he estat moltes vegades
i sempre tiro una moneda
a la Fontana de Trevi
perquè penso que
anem una altra vegada
jo tinc entès
Enric
que vostè ha enviat
un mínim
de nou missatges
sí
i miss i tot
Déu n'hi do
i escolti
quin és el monument
que vostè ha triat
com a representatiu
de Tarracó
he triat la catedral
el pot del diable
la catedral
la que hi ha més
enviat més
el pot del diable
i el sí romà
penso que són els tres
que vaig enviar
amb més intensitat
molt bé Enric
amb qui anirà a Roma
si es pot saber
amb la meva esposa
que es diu
Mercè des Cortés
doncs la Maria
Mercè Martorill
em volia acompanyar
el guanyador o guanyadora
em penso que ja no té lloc
no?
anirà amb la seva senyora
com acaba d'explicar
sí
ben fet
ho entenem
ho entenem
molt bé Enric
l'està escoltant
l'Eduard Berga
s'han de posar vostès d'acord
ara ja li passarem
les redes
Ramon i Cagal
que és al costat
quasi del Ramon
ja hi ha fet un viatge
senyor Enric
pot anar allà on vulgui
a l'oficina de Ramon i Cagal
o a l'oficina de Sant Agustí
a l'oficina de Sant Agustí
em trobarà vostè a mi
el dia que vulgui
es posa en contacte amb mi
i ens posem d'acord
per organitzar el seu viatge
molt bé gràcies
ara ja per línia interna
ho acabarem d'aclarir tot
Enric
vostè recorda
que feia fa 5 anys
tal dia com avui
el dia que Tarraco
va ser declarada
per l'Unió de la Humanitat
sí
sí
i després
jo s'admet
d'un pernista
que era col·laborador
de la BC i la Vanguardia
que va fer molts esprits
defensar sempre
el patrimoni de Tarragona
fa anys
per tant aquest premi
a vostè li toca de prop també
clar
però mi àvia
m'ha fet molts esprits
hi ha una cosa
de defensar
sobretot a l'art de parar
molt bé
doncs escolti
Enric
enhorabona una vegada més
esperem que gaudeixi molt
d'aquest viatge
de viatges en Berga
i aquesta casa
enhorabona vostè
la seva dona
la Mercè
i llanci una monedeta
per nosaltres a la Fontana de Trevi
d'acord
se'n recordarà
molt bé
gràcies Enric
molt bé
adeu-siau
sí sí
ja està
ja està
ja ja des dels estudis
de l'Avinguda Roma
ja acabaran d'agafar
les seves dades
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
d'esquena s'ha de llançar
la moneda
esclar
i demanar un desig
que no es pot desvetllar
parlàvem del llibre
d'adhesió
ens en perdonaran
però com que teníem
l'Enric a l'espera
doncs l'havíem de
que dèiem que algú
feia el doble joc
que estaven explicant
nosaltres hem firmat
i després
però bé
això ja n'hem parlat
prou del tema
sí ara deixarem
les anècdotes
i els darrers 6 minuts
parlem del patrimoni
del patrimoni
això funciona molt bé
les coses estan anant molt bé
i nosaltres som
l'enveja de molts ciutadans
i la veritat
és que fixis
en el moment
que el tros de muralla
es va desfer
mitja Catalunya
va estar pendent
de la muralla
perquè
tenien un referent
i sabien el que era
i tenien un coneixement
que eren patrimoni
de la humanitat
per tant això ha anat molt bé
continuarà anant molt bé
i s'ha de continuar
suposat treballant
en aquest sentit
però des del punt de vista turístic
és a dir
l'Eduard Berga
amb la seva casa
d'agència de viatges
doncs
és un element més
a utilitzar
amb la venda del seu producte
i també amb la venda
dels nostres
i la Maria Mercè
cada any explica
com van el nombre
de visitants
i realment estem
en uns nivells
que són envejables
per altres llocs
però digui'm alguna cosa
que potser no l'hem fet tan bé
i que caldria canviar
per part de tothom
que caldria canviar l'alcalde
això ja és un altre tema
que no pertany
a aquest departament
jo em permetreu que digui
que amb el que m'ha costat
convèncer aquest alcalde
no toca com diria
un gran conegut seu
tornar a començar
a mi ja m'agafa molt gran
això de tornar a començar
amb una altra alta
jo crec que no hi ha que canviar
que tot s'ha fet molt
deixeu-ho estar
aquest tema no toca avui
avui toca patrimoni
torna a començar
torna a la convèncer
del patrimoni
no no no
jo crec que s'ha fet tot
prou bé
no crec que hi hagi
una cosa
és a dir
hi pot haver correcions
sobre l'objectiu
que la Mercè té traçat
correcions
que signifiquen
centrant-se més
en determinades coses
o probablement
la meva obsessió
i això és un dels temes
que és
no aixecar més Tarragona
és a dir
pel meu criteri
és
el 90%
del nostre esforç
en posar els nostres monuments
en condicions
de visitable
i solament aixecar
un 10%
cada vegada
que s'aixeca
un aspecte
miri
nosaltres estem ara
aixecant
la casa de l'Agapitu
això valdrà
500 o 600 milions
de pessetes
clar
s'ha d'anar
amb tranquil·litat
a aixecar
perquè ens convé més
dedicar
d'aquests
500 milions
o 600
dedicar-los
a fer maquetes
que siguin visitables
i que doni
un cert nivell
de connexió
amb la ciutadania
per tant
jo diria
que el tema
que sempre s'ha d'estar
corregint
és estar més preocupats
per tindre en forma
els monuments
que tu tens
visitables
que no pas
per aixecar
terreny i terreny
i aixecar coses
que al final
costen d'assumir
hem anat començant
diferents opinions
aquest matí
des del Museu d'Història
al Nacional Arqueològic
la Reial Societat Arqueològica
hotelers
restauradors
persones que treballen
amb el patrimoni
com la gent d'Itinerer
alguns d'ells
destacaven
que
bé que s'han fet
moltíssimes coses
però potser
el que trobaven a faltar
sobretot
des de la part dels tècnics
és aquest gran projecte global
que aglutini a tothom
finalment
i que es pugui
doncs
treballar
amb una previsió
més a llarg termini
no actuacions puntuals
és el que potser
trobaven a faltar
que calia fer
a partir d'ara
o probablement
doncs
acabar de redonir
a partir d'ara
després d'aquests cinc anys
bé jo us he de dir
la veritat
jo soc molt poc
donada
amb allò
de crear una comissió
que està es porta tant
o de fer el pla
general
no pla general
m'en refereixo
amb urbanístic
sinó
ni pla estratègic
amb tema de turisme
que això és una altra qüestió
però aquests plans
perquè llavors
clar
és que ens passem
els quatre anys
d'un mandat
encarregant el pla
pagant el pla
i després ens ensenyen el pla
i quan han passat els quatre anys
bé i ara què fem
el que ve a darrere
no li agrada el pla
i no fa un altre
jo ho sento molt
Puigseva que vinc de la privada
però tinc una altra manera
de pensar
jo crec que
el que és la planificació
es fa
això
la Iglesia y Técnicos
tiene la casa
per tant l'Ajuntament
té tècnics arqueòlegs
té tècnics arquitectes
té tècnics de difusió
i la planificació
s'està fent
perquè a més a més
tots els projectes
que s'estan fent
no són ni un any
ni dos ni tres
o sigui
es va començar a treballar
el pont del diable
recordem com estava el pont
fa cinc anys
com està ara
l'amfiteatre
com estava
no s'hi podia fer cap activitat
quants amfiteatres hi ha
que qualsevol persona
amb un amís us valia
o un pare o una mare
amb una cadireta
d'un nen
pugui anar al concert
o a veure l'espectacle
que sigui
i ho pugui veure
i estem a la primera fase
n'hi queden dos més
si és que és arribar
a la dotació pressupostària
no ens ha arribat
el pont del diable
l'Ajuntament ha invertit
pràcticament els 3 milions d'euros
en tot l'entorn
les 15 pedreres
que s'han trobat
el fordacals
foment ha invertit
amb els accessos
el pàrquing
la vertis
la caseta del guarda
repsol
el projecte de restauració
de l'aquaducte
ara no podem restaurar l'aquaducte
perquè els 3 milions d'euros
que tenim promesos
des de juliol del 2003
no han arribat
o sigui
si tothom esmercés
amb el patrimoni de Tarragona
el que estan esmerçant
els tarragonins
i l'Ajuntament
o trocària no es cantara
o sigui clar
penseu que per exemple
a primers de desembre
celebren els 20 anys
Segòvia
Santiago
i alguna altra ciutat més
declarada patrimoni mundial
que van
adelantar-se
perquè en aquell moment
ells no tenien cap més indústria
que pogués treballar
que la dels serveis
i la del turisme
i es van adelantar
i porten 15 anys
d'adavento
i per exemple
l'aquaducte de Segòvia
per part del propi Ajuntament
ha demanat
ser declarat monument
en perill de pèrdua
perquè les restauracions
que es van fer un any
fa uns anys
van ser molt agressives
amb resines
han tingut problemes
i ens estan demanant
a nosaltres
el nostre projecte
d'actuació a l'aquaducte
que nosaltres no podrem
executar
perquè no tenim
els tres millors
per tant vull dir
que a veure
això vol dir molta planificació
pensem com estava
la muralla
tota la part del passeig
de ronda
impermeabilitzat
i senyalitzat
i tot des de fa
5 anys
el cos de guàrdia
ara la senyalítica
que inaugurarem
en pic
la podem tornar a obrir
per qüestions de seguretat
tot i que la nostra
part del passeig
no ha estat afectada
vam demanar
el projecte
per la part de l'escorxador
se'ns va concedir
vam demanar
una ampliació
pel perímetre general
de la muralla
això ja era una previsió
ara ens va perfecta
clar
són tants i tants
la volta del Paiol
que forma part del operatori
són tants i tants projectes
que aquesta planificació
ja hi és
però jo el que em negaré
sempre i ho sento molt
és a perdre temps
fent projectes
o encarregant plans
de no sé què
s'ha d'actuar
en els espais
i s'ha d'actuar
en els monuments
i afortunadament
i això sempre passa
ningú és profet
a la seva terra
jo l'altre dia
estava a Madrid
donant una conferència
al Teatre Real
amb un congrés
organitzat pel Ministeri
i per Avertis
hi havia tres models
de gestió
i Tarragona
era el model
de gestió a nivell local
o sigui
a fora d'aquí
som realment
un model de gestió
a nivell local
perquè no hi ha cap ajuntament
que hagi invertit
3.100 metres quadrats
de solar urbà
pagant-lo
de les arques municipals
per alliberar
un cir
per tant
realment som model
però el que passa
és que vam dir
que era un treball
de 10 anys
estem al pas de l'Equador
com a les carreres antigues
estem als 5 anys
jo ja voldria
que tots els ajuntaments
i que totes les administracions
apostessin tant pel patrimoni
com aposta
l'Ajuntament de Tarragona
és un dia
és un dia per fer
sens dubte
inventari
per fer valoracions
però sobretot
és un dia
per fer celebracions
jo al darrer minut
li se diria a l'alcalde
no sé si ha vist ja la maqueta
la podrem veure aquest vespre
la Maita Martoriel del Museu
ens ha assegurat
que malgrat el moviment
d'operaris que hi ha
la podrem veure inaugurada
aquest vespre
la volta
i la maqueta
alcalde
el darrer minut
per vostè
moltes gràcies
a Tarragona
moltes gràcies
a totes les persones
que han confiat
que això fos veritat
i sobretot
i per damunt de tot
això és de tots
és de tots els ciutadans
i de tothom
n'hem de gaudir
ho hem d'aprofitar
i sobretot
ho hem de rentabilitzar
i per rentabilitzar
el que cal
és menys planificació
i menys històries
i veure
on pots anar col·locant
aquest producte
és a dir
aquest és un producte
dintre de l'àmbit turístic
i el senyor Berga
doncs l'ha de col·locar
en el moment
que ell troba un forat
aquest any
venen francesos
col·locar-la allà
aquest any
venen andalusos
doncs a col·locar-la allà
i sobretot
que jo crec
que estem en una situació
que és que
això és nostre
se l'hem fet nostre
i ha de continuar
sent nostre
i l'hem de dirigir
promocionar
i sobretot
responsabilitzar
nosaltres
la ciutat
això és nostre
que no ho compartim
a nivell administratiu
amb altres
això és nostre
moltíssimes gràcies
per haver vingut
alcalde
Maria Mercè Martorell
Eduard Berga
moltíssimes gràcies
gràcies a moltes gràcies