Camí de la una del migdia, anem cap al port de la ciutat de Tarragona,
Dia Internacional dels Museus,
Museus Pont entre Cultures, és el lema,
enguany, i s'aprofita aquesta data,
entre altres coses, per fer jornades de portes obertes
i també per fer presentacions i inauguracions.
És el cas del Museu del Port de Tarragona.
Joan Maria Bertran Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Esteu allà, tot just, endavant del museu.
Estem a l'interior.
A l'interior del museu, concretament a l'espai número 8,
ho dic bé, sí, el número 8, que és l'espai de l'esport.
És a dir, l'espai on hi ha embarcacions relacionades amb l'esport.
I, de fet, hi ha una d'aquestes embarcacions,
que és la que serà protagonista avui,
com deies en aquesta presentació, una inauguració,
que es farà a la tarda.
És una embarcació que es diu Snipe.
I, concretament, ha estat cedida per,
aquí podem veure-hi una maqueta i unes fotografies
per al doctor Lluís del Clost,
un ensuciasta del món del mar.
Ens acompanya la Mercè Toldrà i la coordinadora del museu.
Mercè, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem veient justament la vitrina
on es pot veure aquesta embarcació
cedida pel doctor del Clost.
Com ha anat això?
Bé, és un model d'aquesta embarcació de l'esnaip.
El doctor del Clost és un gran aficionat al món del mar.
I cada any, com molta gent de Tarragona sap,
la seva vida passa entre Houston i Tarragona.
Llavors, quan ve aquí a Tarragona,
de les primeres visites que fa és vindre al museu.
I fa temps que ens va fer construir una maqueta,
un model d'aquest tipus d'embarcació a l'esnaip,
que ell a la seva juventut era aficionat,
i ens la va cedir perquè la poguéssim exposar al museu.
Llavors, hem anat buscant altra informació,
com són imatges, com són records de gent
que han participat en la construcció d'aquestes embarcacions,
i finalment hem pogut fer un petit homenatge,
per dir-ho d'alguna manera,
al tipus d'embarcació i també a l'amabilitat del senyor del Clost.
I avui presentarem aquesta vitrina
on hi ha informació vinculada als esnaips.
Tinc entès, i es pot veure aquí a la vitrina,
que fins i tot es va fer,
en el seu moment s'havien fet competicions
d'aquest esport nàutic aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, hem de recordar que per Santa Técla
era habitual cada any que hi hagués regates al Club Nàutic.
I un any, precisament, es va fer una regata nacional d'esnaips,
que va ser concretament l'any 57.
Llavors, hem intentat unificar els records
i les imatges que el doctor del Clost tenia
d'aquestes embarcacions i d'altres patrons
que també navegaven amb aquestes embarcacions,
juntament amb les que hem pogut trobar
amb arxius de la ciutat o també amb fotògrafs.
I llavors presentem una mica informació
d'aquest any de l'any 57
amb programes de la regata
i amb imatges de la regata
que es va fer dintre de la darsena del Port.
Aquí hi ha unes imatges, hi ha unes fotografies
seguides pel doctor del Clost
on es veuen aquests esnaips dels anys 50,
es veuen els esnaips que competien en aquestes competicions.
Hi ha un altre nom propi, que és el del senyor Lluís Donoso.
Qui és aquest senyor i què té a veure
amb aquest apartat que avui s'inaugura?
El senyor Lluís Donoso també és un personatge
conegut a Tarragona
i també va ser...
A veure, aquest va ser impulsor.
El doctor del Clost va ser ficcionat.
El Lluís Donoso va ser,
juntament amb Jordi Rimbau
i altres personatges de la ciutat,
van ser els impulsors
de construir aquests esnaips.
Llavors nosaltres,
agafant la història real,
agafant la memòria d'aquest senyor,
hem intentat explicar una mica
la història de la construcció d'aquestes embarcacions,
però no ho expliquem nosaltres.
Ho explica el propi Lluís Donoso.
Ell va fer un text,
nosaltres l'hem ajudat a poder-ho redactar
i a poder-ho explicar juntament amb altra informació,
i el propi Lluís Donoso ens relata,
a la mateixa vitrina tenim un sistema d'àudio,
on ell explica tot el procés de construcció,
les persones que hi van col·laborar
i també els diferents esnaips que es van fer
i la vinculació amb altres embarcacions esportives
de la ciutat que en aquell moment també es van construir.
Llavors hem fet això.
Lluís Donoso ens ho explica en català i castellà
i el doctor del Clos ens ho explica en anglès.
Quina gravació volen sentir?
En català, castellà, anglès...
No posarem una de fons, la dinam escoltant,
a veure si és en català, no?
Sí, Lluís Donoso en català,
que ens explica la història dels senyons.
Posa, posa.
Ara s'està activant el sistema d'àudio d'aquesta vitrina.
...un d'aquests types de Comèutic de Tarragona
es va crear l'any 1955
en temps de la presidència del senyor Manuel Padró Ligüell
i del senyor Josep Maria Montreball López com a comodor.
Això és el que podran escoltar les persones
que s'acostin a aquesta vitrina.
amb la Montse, perdó, amb la Marcet,
el que farem ara és fer un toma per aquest museu del Port.
Recordem que estem al Tinglado número 2 del Moll de Costa,
que avui és el Dia Internacional dels Museus.
Digue-me, Marcet.
El Refugi número 2.
El Refugi número 2, correcte, ara si ho diem bé.
El Tinglado número 2 és el d'art contemporani.
Correcte. Cap on es portes?
Doncs mira, podem mirar de les últimes incorporacions
que hem fet al museu.
Fa poc temps, fa encara no un mes,
vam inaugurar una exposició al Tinglado 4 del Moll de Costa,
que era imatges de vora mar.
Era una exposició bàsicament fotogràfica,
però que nosaltres hi vam posar objectes del propi museu
que estàvem restaurant.
I l'excusa de l'exposició ens ha servit
perquè el puguem posar al museu.
I ens estem apropant amb un equip mòbil de contraincendis
que es va construir aquí al port de Tarragona als anys 50.
Llavors, això ara ens ha servit per poder-lo mostrar, no?
Aquí mateix el tenim, va tot...
És un equip mòbil per poder anar pel port
quan hi havia algun problema o algun incendi,
algun petit incendi, evidentment.
Està ple de les mànegues per poder apagar el foc.
Va també amb escales, amb cordes,
i porta una bota,
que aquesta bota feia una barreja per treure escuma.
També porta els...
El que ara tenim els extintors nosaltres, mòbils,
que podem tindre en qualsevol lloc,
doncs aquest equip mòbil també em porta.
I com a curiositat,
porta una petita farmaciola
on hem pogut conservar
algun dels medicaments
que a l'original tenia, no?
Podem veure com són un tal oftalmol
que era per si hi havia cremades
o algunes petites incidències
que podies tindre als ulls.
Llavors hem pogut aconseguir
que posar-lo, evidentment, no és per ús,
el tenim exposat i el tenim protegit
perquè ningú ens el pugui tocar.
Llavors també s'ha pogut conservar
tot el llistat de tots els materials
que aquesta farmaciola contenia.
Alguns els han pogut posar
amb elements més actuals,
però alguns altres, com aquest que us he comentat,
doncs els hem pogut deixar.
Tenim la típica aigua del Carmen
o tenim l'esperadrap
o tenim l'aigua oxigenada
o així que podien deixar.
La gasa del doctor Andreu també és antiga, eh?
Sí, sí, i la caixa també es veu, no?
En quin apartat estem ara del museu, Mercè?
Ara estem a l'àmbit d'expansió del segle XIX-XX.
És una mica des que el port de Tarragona
té un...
podríem dir que té una institució
que és la que administra la gestió portuària, no?
A finals del segle IX.
N'hi va haver una al segle XVIII,
que va ser la primera a 1690,
però aquí tindríem la que seria l'arrel
del que ara és la gestió de l'autoritat portuària, no?
Que abans eren les juntes del port.
Llavors aquí se comença explicant així
i també mostrem,
gràcies a la fotografia aèria dels anys 40,
l'evolució del port, no?
L'evolució de les darsenes del port,
de l'engrandiment del recinte portuari.
Juntament amb això també tenim
les tipologies de vaixells
que evidentment són molt diferents
als que podem veure a la resta del museu, no?
Perquè, clar, són embarcacions molt més petites
perquè són totes models,
però que a la realitat són molt més grans
de totes les que tenim d'èpoques passades
que aquelles es veuen molt més grans
perquè estan fetes a escala reial o gairebé.
Llavors, doncs, podem veure tot això
i també podem veure el racó
on es veu l'apartat comercial important
que hi havia a principis del segle XX
aquí al port de Tarracó
que era, bàsicament, l'oli i el vi, no?
Els productes del camp
o com podem veure les vellanes
o les amelles, els fruits secs, no?
És un espai on hi ha una fotografia molt curiosa
que és una imatge del moll de costa
on podem veure els tinglados
que actualment estan dedicats a exposicions
o activitats culturals
i que els podem veure que estan totalment desalineats.
Si sortim al carrer, nosaltres, ara els veurem
totalment alineats.
Per què? Perquè aquests tinglados
es van construir,
primer es van construir els dos centrals
i després es van construir els dos laterals
i llavors l'evolució tècnica
que es van incorporar les grues
no deixaven espai entre l'aresta del moll
i l'espai del tinglado.
Llavors, d'una manera, podríem dir,
quasi bé faraònica,
es van, evidentment no es pot comparar
amb les piràmides, però per fer un símil,
es van desmuntar peça per peça
els dos tinglados centrals,
el dos i el tres,
i els van construir cinc metres més cap a l'interior.
Per això ara els veiem tots a la mateixa línia,
però aquesta foto ens serveix per recordar
la història del propi moll de costa.
I just entrant aquí al museu del port,
a un lateral,
hi ha un motor de grans dimensions d'un vaixell
que a mi em fa molta gràcia,
especialment perquè es pot accionar,
i el que farem ara és accionar-lo,
i acabarem aquesta connexió,
escoltant el soroll del motor d'un vaixell del 111.
És el soroll d'un motor d'un vaixell de grans dimensions,
Mercè.
Sí, sí, se sent.
Sí, és un vaixell comercial dels anys 60,
és un motor de la marca Suisse Smith Vols,
però que està fet aquí a València,
i que, doncs bé, sí, és interessant de veure'l.
De veure'l, i a més a més, de practicar,
de veure com funciona aquest motor,
en marxa un motor que potser fa uns cinc metres de llargada,
a Iolanda, vull dir que és espectacular, això.
És d'aquells estris que criden l'atenció,
sobretot als nens, perquè això de tocar ens agrada a tots els museus,
i aquesta és una de les oportunitats de tocar que tenim al Museu del Port, no?
Sí, sí, una de les moltes que hi ha,
perquè ara també es pot fer pràctica de pesca,
amb uns vaixells, amb una mena de piscina de petites dimensions,
en fi, es poden fer moltes coses i descobrir en coses que potser desconeixíem
de la nostra ciutat i d'aquest passat mariner de la ciutat.
Doncs moltes gràcies, la Mercè Toldrà, el Josep Sunyà, el Joan Maria Bertran,
en directe des del Museu del Port de Tarragona.
Avui dia internacional dels museus,
jornada de portes obertes a tots aquests recintes de la ciutat.
És la una, repassem l'actualitat nacional i internacional,
i tornem en uns moments.