La Immaculada viu al número 10 bis de la plaça Pallol,
que correspon al número 4 del carrer Comte,
perquè és una casa que dona, com se sol dir, davant darrere,
i és una de les 11 veïnes que viuen en aquesta casa
i que avui, després de dos mesos i mig, ben bé,
quasi dos mesos i mig, avui fa dos mesos i mig, justament.
El dia 3 de febrer, avui som a 18, dos mesos i mig exactes.
Doncs després de dos mesos i mig estar desallotjats
i vivint en un hotel han pogut tornar a casa seva.
Com ha estat aquest temps de desallotjats? Com ho heu portat?
Hem tingut moments de tot, moments de pressió, moments d'alegria.
Com que hem estat quasi tots en el mateix hotel,
uns als altres s'adonàvem ànims, uns als altres ens donàvem acolzament
i hem tingut moments de tot.
Finalment tots estem contents de la solució que ens han donat
i pràcticament avui és un dia molt content, especialment per a mi.
Ja heu pogut fer tot el trasllat o ara a poc a poc anar portant...
No, no, ahir a la tarda ja ens vam dedicar a fer tot el trasllat,
perquè com que avui treballo, doncs era més pesat.
I ahir a la tarda ja vam dedicar-nos a portar-ho tot cap a casa.
La setmana passada vam fer el retorn alguns dels veïns
de l'edifici número 10 d'aquí de la plaça del Pallol.
Alguns no van poder tornar perquè encara hi havia algunes deficiències a l'edifici.
Avui ja tornaran també.
Vosaltres també us heu trobat amb algun problema específic a l'edifici?
No, nosaltres a casa no.
O sigui, tenim les mateixes escletxes que teníem al començament
i res més, no hem trobat res més.
Suposo que des de l'Ajuntament també us han donat garantia
que tot i les esquerdes, l'edifici no presenta cap mena de risc.
No, no, ens han donat totes les garanties, firmades i tot,
doncs que està tot completament assegurat.
Com dèiem, també ens acompanya el Pep Escuda,
amb ell ahir hem anat parlant més al llarg d'aquests dies,
perquè precisament és el portaveu de l'associació d'afectats.
Bon dia, Pep.
Bon dia.
Deies abans, així amb to, una mica irònic,
que comencen a dir el Capit Cua,
perquè vas ser el primer que vas començar a denunciar aquests problemes
que les esquerdes, tot plegat, que apareixin al carrer Comte
i potser seràs un dels darrers a en tornar.
Sí, bé, això del Capit Cua és una conya que foten,
però bé, perquè vaig ser potser el primer en inicial el que ens va passar
i seré l'últim en tornar, sí.
És així.
Prenem a ser un pla irònic.
El Pep Escuda és fotògraf,
té el taller precisament al carrer Comte, el número 8.
Ara comentàvem que ja s'han acabat les obres de micropilotatge,
és a dir, la feina grossa de fer els forats per posar els pilons a formigó,
però el treball encara no està acabant, no?
Per això encara retarda el retorn de la resta de veïns.
Efectivament, bé, el primer es va fer la primera fase,
que és el que posa el conveni, que va ser l'arreglar clavegaram.
Ara estem en la segona fase, que incloui el micropilotatge,
que està ja acabat, però van acabar la setmana passada,
i ara estan fent les faixes.
És a dir, de les cases que han entrat, encara estan fent faixes avui.
Una setmana així d'aquest edifici acabaran.
Com t'ha dit l'Ima abans,
s'han firmat un certificat, conforme tenen totes les garanties per poder entrar.
I així van continuant.
Quan es van iniciar les obres,
hi havia una certa arrecança per part de l'associació d'afectats.
Primer, perquè hi va haver diversos problemes amb les màquines.
Semblava que el procés de perforacions podia ser llarg.
Sembla ser, però que s'està fent d'una manera bastant ràpida, finalment.
Dintre de tot, sí, però no hem d'oblidar que són dos mesos i mig,
que hem estat en un hotel.
Vull dir, que és el que et deia l'Ima abans,
que hi ha hagut moments, que hi ha hagut de psicològiques,
de tensió per part dels psicòlegs,
però, com t'he deia,
aquí la realitat és que hi ha gent que no es coneixia que érem veïns
i hem creat una gran família.
Més endavant hi haurà una tercera fase,
que serà la d'arreglar totes les esquerdes
que han anat apareixent a les cases.
Aquesta tercera fase ja ho ha arribat en un acord,
de com la finançareu?
Això ja està amb el conveni que ho financia l'Ajuntament,
juntament amb l'ajuda que nosaltres hem demanat a la Generalitat
i que fem entrega a l'Ajuntament.
I la història està que es van certificar totes les vivendes
i pel que diuen les tècniques,
tindrem que esperar uns dos mesos,
si hi ha nous assentaments,
i començaran a reparar les cases.
És a dir, que la gent que entra ara,
o jo que entraré més tard,
tindrem que esperar un parell de mesos
a que s'assenti i reparar totes les desperfectes que hi ha per dintre.
Hi ha gent que en té més,
en el meu cas tinc bastant molt més a la casa,
no puc obrir les finestres,
i això és part de la segona fase.
És a dir, tindré que viure un temps amb les finestres tancades.
Però, bueno, paciència,
i ara hi ha bons ànims,
i particularment estic molt content
perquè entrin veïns meus, amics,
perquè realment hem fet,
com t'he dit abans, una gran família,
que entrin avui a viure.
Noi, noi, noi, noi, noi, noi.