Encara que pugui semblar difícil d'aconseguir,
la tranquil·litat i la rutina de la residència d'Avis de la Mercè
s'ha vist trencada aquesta setmana per la música i la disfressa del carnaval.
Només entrar a la residència ja ens queda clar que aquests dies no són una setmana més de l'any.
Les guernaldes, les banderetes i pòsters assenyalen que hi passa alguna cosa diferent.
I potser el detall més orientatiu el donen els cartells.
Els cartells de carnaval penjats de forma ordenada des de l'any 87 fins aquest 2005.
Un llarg programa d'activitats espera a tots aquells que s'animin a participar-hi.
Comencem el dimarts dia 1 amb un ball de disfresses que es fa al casal.
Després celebrem el dijous gràs.
Aquest any ho hem fet temàtic i fem l'àpat canari.
Llavors hi haurà primer una projecció del vídeo dels carnavals de Tenerife,
que farem aquí a planta 7.
i tot seguit es farà el menjar aquest especial amb els típics menjars,
els canaris com són el mojopicó, les papas arrugueses, els xurros de peix.
Després a la tarda també ja tindrem una actuació, una actuació còmica a la sala d'actes.
I després tenim el dia 4, que és el dia 4, que és quan fem el que és la gran rua.
Els avis ja fa pràcticament un mes que estan preparant les seves disfresses.
I a la tarda farem aquí a la planta 7 tota una rua,
en la qual hi ha passant totes les disfresses que han confeccionat els avis,
i després farem un baranar.
Menjarem la coca de llardons, també característica del carnaval,
i música, i ball, i festa.
La feina, però, no és tan fàcil.
Ja fa uns dies que els treballadors de la residència
treballen per a tenir preparats els avis per quan arribi el carnaval.
I amb una prèvia motivació els avis s'animen i participen.
El que passa és que s'ha de fer aquesta tasca,
va ser de tallers de disfresses,
va ser de tallers de màscares,
de tota una feina prèvia.
El fet d'estar en una residència no implica cap diferència
en el que és l'activitat d'una ciutat.
Per tant, el carnaval és tant carnaval aquí com fora d'aquí.
Llavors, el fet del resident, l'únic que necessita és continuar fent
el que realment hagués fet si hagués estat
a la ciutat de Tarragona.
Per tant, el fet de participar, de confeccionar els vestits,
de començar a veure els companys, els treballadors
com participen de la festa,
doncs això els hi dona el viure.
La Rua de Divendres, on tots es disfressen, director inclòs,
aquest any simbolitzarà la tan utilitzada lluita
entre les forces del bé i del mal.
Aquest any els temes centrals que fem són àngels i dimonis.
Jo encara no sé de què em disfressaré, estic dubtant, no?
Sempre hi ha una permissivitat especial, no?
Com a director puc ser l'Àngel, però també puc ser el dimoni.
I realment, si s'han de trencar quatre normes,
és carnaval i també es trenquen, aquí com a la ciutat, com a tot arreu.
Per tant, doncs, suposo que fins a l'últim moment no ho decidiré.
Deixem enrere el silenci momentani de la residència
i marxem cap al casal, on ja hi tenim un ball organitzat.
Durant el ball que dona inici a la festa hi ha de tot,
hábits disfressats, hábits que tan sols guaiten
i les que esperen pacientment.
Home, no em ve a buscar què he de fer, només que mirar, no?
Home, clar que sí.
Si ve un o altre ballaré,
i si no ve ningú, doncs mira, així me queda res sense ballar, no?
A la Isabel això de guarnir-se no li acaba d'agradar.
Millor que es disfressin els altres mentre ella mira.
Mira, però és que ho sé, diràs que ho trobo una mica tonto, jo.
No, és que no m'agrada.
De veure un altre, sí, però posar-me'ho jo ja no m'agrada tant.
Ella ja es va disfressar quan tan sols tenia 15 anys.
Ho va fer de mora.
Des de llavors no ho ha tornat a fer.
La que sí que ho ha fet, però, és la presentación,
o sorpresentación, amb un vestit regalat.
Perquè és molt bonit i alegra molt.
I la Jane Grant, necessitem distracció,
perquè m'agrada molt la monja.
Me la ha regalat mi neta.
El que sí que li agrada a la Isabel és cantar.
Antes muerta que sencilla, hay que sencilla, hay que sencilla.
Antes muerta que sencilla, hay que sencilla, hay que sencilla.
No, no, per favor, Maria Isabel no.
Isabel he dit.
Lisboa Antigua y reposa, llena de encanto y belleza,
que fuiste hermosa al sonreír, al vestir tan airosa.
El velo velo velo a nostalgia, cubre de rostro la linda princesa.
No volverá, Lisboa Antigua y señorial.
Olé, després d'aquest Lisboa Antigua
i amb els pèls encara de punta de l'emoció i el sentiment
amb què la Isabel l'ha cantat, recordant antics moments,
trobem a la parella més coordinada del ball.
Són la Maria Dolors i el Josep, o Jerónimo i Pocahontas,
que aquest any han canviat les Canàries per Tarragona.
Bé, a nosaltres ens agrada molt el Carnaval,
fa cinc anys que ens disfarcem.
Ara, un guany, és el primer any que estem aquí a Tarragona,
l'any passat hem estat a Tenerife,
hem estat d'un any de Tenerife ja,
o sigui que ser d'indis, no ho sé,
l'any passat vam ser d'indis i...
i com que són bons els trajes,
doncs fem servir per un guany.
Hem estat a Tenerife.
I mira aquest any, doncs...
M'ho aprofita.
Bé, després de tot això, els que s'animin ja ho saben.
Fins la sardinada de dimarts a la tarda
poden pujar a la residència a la Mercè
per veure un Carnaval especial que no surt al carrer.
Anys enrere, quan la residència, diríem que era per persones autònomes,
que potser podríem tindre un perfil de persones que podien sortir més,
els avis ja no s'atrevien a pujar en un vehicle
i sortir a la ciutat per l'aldarull que això suposa,
o per el soroll i per...
I en canvi, doncs aquí, de fet, la rua és entranyable, no?
Perquè, tot i ser dintre del centre,
que hi ha qui li agrada participar com a activament,
disfressant-se, hi ha qui li agrada estar de públic.
I llavors hi ha aquella dualitat, no?
Nosaltres comprem molta serpentina,
el públic de serpentina, la gent que desfila també,
estiren serpentines l'un dels altres,
després hi ha el berenar, després hi ha el ball,
i ja és una festa força engrescadora.
De fet, hi ha molta gent de Tarragona, gent gran,
sobretot de Tarragona, que hi tenim costum,
i hi ha tradició cada any de pujar a veure aquesta rua,
i també formen part del públic que veu aquesta rua.
Ja ho heu vist, per passar-ho bé,
només cal ganes, participació i música,
perquè el carnaval passa d'edats, d'indrets i fins i tot de disfresses.
El rojo del amanecer
El sol de nuevo brillará
Se llevará la soledad
Quiero ver
El rojo del amanecer
Un nuevo día brillará
Se llevará la soledad
Se llevará la soledad
Quiero ser
Quiero ser
El rojo del amanecer
El rojo del amanecer
El sol de nuevo brillará
Se llevará la soledad
Quiero ver
El rojo del amanecer
Un nuevo día brillará
Se llevará la soledad
El reto del amanecer