Dijous passat coneixíem les dades d'un estudi del RAC sobre els hàbits i costums dels tarragonins
a l'hora de valorar els riscos i de prendre'n una assegurança.
Avui en volem ampliar aquestes dades perquè en una notícia breu de minut, minut i mig
no hi ha espai per encabir tota la informació d'aquest estudi.
Per això avui comptem al director de la corredoria d'assegurances del RAC, senyor Albert Valero.
Senyor Valero, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos a Tarragona Ràdio.
La primera dada d'aquest estudi és que els tarragonins contracten assegurances
per valors d'uns 1.040 euros a l'any per persona, aproximadament?
Sí, efectivament. Segons els estudis que hem pogut consultar, el nivell de despesa
amb assegurances per part dels tarragonins es situa a 1.040 euros per persona i any.
I això és molt o és poc en comparació amb Catalunya i Espanya?
I em sembla que és poc en comparació amb la resta de països europeus.
Efectivament. El que es veu és que aquesta xifra situa pràcticament el que seria la mitja de l'estat espanyol
però per sota clarament de les altres províncies catalanes.
La despesa mitja per habitant a la vida de Catalunya és de 1.635 euros
i en canvi a Tarragona només ens quedem a 1.040 euros.
A nivell de l'estat espanyol, aquesta dada es situa en 1.090 euros,
pràcticament podríem dir molt semblant a la despesa dels tarragonins
i aquesta xifra, tal com deies, està clarament per sota dels països europeus
tan propers com Itàlia, França o Regne Unit
que gasten molt més en assegurances que els habitants de l'estat espanyol.
En aquests països contracten més assegurances de diferents tipus?
Les assegurances simplement són més cares?
Per què es produeix aquest diferencial?
Nosaltres considerem que aquest fet es deu bàsicament a un nivell de maduresa.
no oblidem que l'assegurança el que fa és justament protegir-nos
al davant de riscos que ens poden succeir dins de la nostra vida habitual,
la vida quotidiana, i l'assegurança és una de les solucions que podem optar.
Amb aquests països el que veiem és que el nivell de contractació és més alt
perquè el nivell de consciència dels riscos i de les seves conseqüències és més alt.
Per tant, això és un tema de conscienciació, de maduresa de societat
que ens va portant cada vegada més a consumir més assegurances.
Per tant, en el futur no és descartable que cada vegada aquesta xifra
de despesa dels Tarragonins vagi augmentant?
Efectivament, això s'està produint des de fa molts anys.
L'assegurança actualment ja a les comarques de Tarragona
és la primera opció escollida pels Tarragonins
pel que fa a la protecció i la prevenció dels riscos
i, per tant, en el futur el que cal esperar és que aquest nivell de despesa
vagi incrementant-se.
Quan parlem d'assegurances hem de puntualitzar, estem parlant
de diferents tipus d'assegurances, tant les dels vehicles,
tant la de la llar, de la vida, de salut, és això?
Sí, efectivament, amb l'estudi que nosaltres hem fet,
la corredoria del RAC, el que hem fet és valorar
quina és la protecció al davant del risc en diferents àmbits,
àmbits de la mobilitat, pel que l'assegurança d'automòbils és necessària,
dins de l'àmbit de la llar, pel que fa a l'assegurances de la llar,
de la salut, pel que fa a l'assegurances d'assistència sanitària, etc.
L'enquesta que hem fet ha estat justament al voltant de les assegurances
que habitualment contracten les famílies.
Una de les dades que destaca abans d'aquest estudi
és la principal preocupació dels Tarragonins,
crec que superior a la mitjana catalana,
sobretot en el tema de patir riscos, és així?
Sí, efectivament.
Les principals preocupacions dels Tarragonins
pel que pot succeir en el futur,
amb el d'ells i el de la seva família,
és, diguem-ne, circumstàncies relacionades amb la seva salut
i la de patir un accident.
I en el cas de la possibilitat de patir un accident,
veiem que existeix un elevat nivell de consciència
pel que fa a aquest risc.
Els Tarragonins estan més preocupats pel que fa a patir un accident
respecte a el que seria la resta de províncies catalanes.
És un nivell de preocupació superior,
segurament perquè són més conscients dels riscos
que acompanyen els accidents de trànsit.
I això va en consonància a l'elevat índex de sinistralitat,
sobretot a les carreteres, a la demarcació,
que malauradament és el més elevat a Catalunya.
Efectivament. Aquesta és una xacra que fa temps que ens acompanya,
que des del RAC nosaltres hem intentat contribuir
pel que fa a la conscienciació del compliment de normes
per intentar evitar accidents de trànsit,
i el que hem vist és que a les comarques de Tarragona
aquest fet, aquesta comunicació, aquesta voluntat
de millorar la qualitat amb el que és la conducció,
doncs ha tingut el seu efecte,
i això fa que els Tarragonins siguin molt conscients
d'aquest risc tan important que poden
pel que fa a patir accidents de trànsit.
Aquest estudi del Rallà d'Automòbil Club de Catalunya
sobre l'estudi de les assegurances entre ciutadans
de les comarques de Tarragona ens dona a conèixer les despeses
que ha de dir que cada tarragoní en aquest àmbit,
però també hi ha un fet que és força sorprenent,
com a mínim a mi em va sorprendre molt a l'hora de conèixer-ho,
i és que hi ha un percentatge elevat de població
que no sap que té una assegurança contractada.
És cert. Alguns dels enquestats,
a l'hora de fer aquest estudi,
ens deien que no eren plenament conscients
que tenien alguna assegurança contractada
o una assegurança de la que poguessin ser beneficiaris.
Això és un fet sorprenent, però és així.
Realment, no totes les persones
tenen tota la seva documentació ben endreçada,
inclús de vegades contracten altres productes,
com puguin ser préstecs hipotecaris,
que de vegades venen acompanyats de productes asseguradors,
i el fet que el motiu principal
no sigui la contractació de l'assegurança
fa que aquestes persones no estiguin del tot segures
de si tenen una assegurança contractada,
ni tan sols de l'abast de les prestacions
que li pot donar aquesta assegurança.
Per entendre'ns, moltes vegades,
quan algú contracta i firma una hipoteca,
els bancs, les entitats bancàries,
ofereixen la publicitat,
en cas de qualsevol accident,
de qualsevol fet desgraciat,
que el banc importaria o condonaria
el percentatge de la hipoteca.
I això moltes vegades la gent no ho sap.
Efectivament, és pràctica habitual
amb el sector bancari
que acompanyat d'un prèstic hipotecari
o un prèstic personal
hi hagi una assegurança de la llar
o una assegurança de vida,
i el fet que aquest no sigui el principal motiu
pel qual un usuari s'adreça a l'entitat bancària
fa que justament aquesta assegurança
que generalment es suggereix
d'una forma important per part de l'entitat bancària,
doncs aquesta assegurança es contracta,
però l'usuari no és conscient de la contractada,
i per tant el no ser conscient després tampoc no l'utilitza.
I hi ha moltes vegades que a l'assegurança
tenim contractats i tenim garantit un seguit de serveis
i que moltes vegades per no llegir-nos-ho amb deteniment,
per no tenir-ho exactament controlat,
doncs després moltes vegades no reclamem uns serveis
pels quals estem pagant.
Efectivament, el contracte d'assegurança
és un contracte que té una certa complexitat
i té una certa extensió.
I hem vist que, tot i que els tarragonins
ens diuen que llegeixen les seves pòlisses,
vèiem que aquest nivell de lectura queda en el que serien
les trets fonamentals, sense entrar en molt de detall.
Què passa?
Allò, una ullada ràpida per tenir-ho controlat.
Efectivament.
Aquesta ullada ràpida moltes vegades fa que
moltes de les prestacions que té l'assegurança
quedin sense aflorar.
La persona que ha contractat l'assegurança no n'és conscient
i, per tant, al moment que es produeix un risc,
un incident que està cobert per la pòlissa,
aquesta persona no n'és conscient
i, per tant, no fa servir l'assegurança
quan, en moltes circumstàncies, sí que ho podria fer.
Això també està, suposo, en part relacionat
amb un fet que també surt reflectit en aquest estudi
i és la redacció.
Com s'han redactat d'aquestes pòlisses?
Perquè, possiblement, i sí que ho notem a nivell d'usuari,
això és normal, tenim la percepció que és força enrevesat
i després els clients això ho diuen,
que no ho entenen en part perquè la redacció també té la seva cosa.
Efectivament. En el moment que els hem demanat als tarragonins
fins a quin punt entenien l'assegurança
i fins a quin punt la llegien amb tota la seva profunditat,
hem vist que moltes vegades al final ens diuen
que és molt difícil d'entendre el text d'una assegurança.
És cert, el text d'un contracte és un text extens,
que té clàusules, que té una sèrie de limitacions
i que, evidentment, s'ha de llegir amb molt de detall.
La percepció generalitzada és que el llenguatge
amb el que està redactat i la complexitat i l'extensió
fa que moltes vegades consideri que l'assegurança
és de difícil comprensió amb tota la seva extensió.
Hi ha una dada que realment és força curiosa
i que reflexa una mica la sensació que tot s'anima a la realitat
i és que els clients, els consumidors aquí de les comarques de Tarragona
li donen una nota de 5,1, un aprovat d'aquests respat,
a l'hora de valorar la confiança que tenen en les companyies asseguradores.
Sí, és cert. Realment, els tarragonins i, en general, els usuaris
a qui otorguen una confiança més important
és el mediador d'assegurances, que és una persona que consideren
pot defensar els seus interessos.
Pel que fa a les companyies assegurances,
aquest nivell de confiança davalla d'una forma molt important
i és cert, aquest nivell de confiança és un aprovat molt justet.
Aquí hi ha un camí per recórrer important.
No fan bé la seva feina, les companyies asseguradores?
Es considera, en general, per part dels usuaris
que els interessos de la companyia asseguradora
poden estar enfrontats als seus interessos.
És a dir, la temptació que la companyia asseguradora
intenti reduir la prestació d'alguna forma
en contra, evidentment, del que seria l'interès de l'usuari.
Per aquest motiu, justament, el factor que pot jugar el mediador
com a defensor dels interessos de l'usuari és molt important
i, evidentment, sobretot, si no s'és coneixedor del mercat assegurador,
nosaltres sempre recomanem la seva utilització.
Vostè ha supervisat, segurament, molts contractes d'assegurances
i, en aquest cas, quan es produeix aquest conflicte,
aquest litigi entre assegurat i companyia asseguradora,
qui fa més ús de la picaresca?
Entre cometes, qui en té més part de culpa?
Les asseguradors... Qui no fa bé la seva feina, vaja?
En general, diguem-ne, si entrem en el terreny de la picaresca,
ens podem trobar, diguem-ne, de tots dos costats.
En general, jo diria que els usuaris, déu-n'hi-do,
diguem-ne, la picaresca que es fa servir de vegades
per intentar inquivir un sinistre que poder no té cobertura
a través de la pòlissa.
S'intenta allò de fer passar gat per llebre?
Efectivament, això passa...
L'Albert Valero està rient per sota el bíbet
i de manera ostensible, diguem-ne.
És cert. A veure, nosaltres, des del RAC, el que creiem
és que el contracte d'assegurança és un contracte
que obliga les dues parts a un text molt concret,
de vegades difícil d'entendre, però és un texte que és el que val,
i totes dues parts estan obligades,
tant la companya asseguradora com el preneu de la pòlissa,
l'usuari, que estan tots dos obligats
a el que diu aquell contracte i a el que diu la llei.
Per tant, des d'aquest punt de vista, jo crec que agafa
una posició d'imparcialitat i d'interpretació del contracte,
només això ja seria una cosa molt beneficiós pels usuaris.
El millor remei, per tant, és llegir-se des de l'A fins a la Z
tot el contracte, allò que comentàvem abans.
Efectivament, llegir-lo, entendre'l, i si es té dubtes, consultar.
Sempre consultar.
Doncs, senyor Albert Valero, director de l'agència Corredories del RAC,
moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres a Terraona Ràdio.
Felicitats per l'estudi, perquè ens il·lustra sobre un món
que moltes vegades ens és desconegut.
I, vaja, suposo que vostès aconsellaran que, vaja,
els usuaris hem de contractar assegurances.
Sí, nosaltres considerem que l'assegurança és una eina molt vàlida
per protegir-nos dels riscos que estem sotmesos cada dia,
i des d'aquest punt de vista considerem que, diguem-ne,
el sector assegurador actualment té una oferta molt interessant,
a uns preus molt adequats, i amb unes prestacions que creiem
que poden cobrir perfectament les necessitats dels usuaris.
Si em permet, deixi-me escapar-me per acabar un segon de l'estudi.
Ara que deia un preus adequats, per què és tan i tan car
per un jove contractar una assegurança d'un vehicle?
Ja parlant una mica, si em permeten, des de l'experiència personal,
però, clar, parlem d'aquests preus adequats,
vaja, si ho poguéssim per sobre la taula podríem discutir-ho.
Aquest fet és un fet, diguem-ne, que no és molt fàcil d'explicar,
però intentaré resumir-ho.
Les companyies d'assegurances fan els seus estudis estadístics
per detectar qui té més probabilitat de tenir un accident de trànsit
i, conseqüentment, amb això, diguem-ne, a través d'aquesta segmentació,
li donen a cada segment el preu que consideren necessari
per poder fer front als sinistres que s'han de produir.
Malauradament, la realitat és que els joves conductors, en general,
tenen més accidents de trànsit que els conductors més experimentats.
Això, aquest fet, fa que, evidentment, aquest nombre de sinistres més important,
inclús que, de vegades, el cos d'aquests sinistres,
pel fet que hi han lesionats, hi han ferits,
de vegades, inclús, malauradament, morts,
fa que les companyies d'assegurances, a l'hora d'establir el preu,
tinguin en compte aquest fet i diferencien clarament el preu
d'un jove conductor respecte d'un conductor més experimentat
que, segons les estadístiques, nosaltres ho hem pogut comprovar,
té menys accidents de trànsit.
Per què? Perquè sap conduir, ha entès millor el trànsit
i té menys accidents.
Però aquest fet no pot fomentar que joves amb una capacitat econòmica
més aviat baixa descartin la possibilitat de contractar l'assegurança?
Fet de joves de 14 anys que es compren un ciclomotor
i que han d'abonar anualment quantitats que deuen estar properes
als 1.200 euros, és molt elevat.
Sí, el preu aquest que comenta és elevat.
A veure, jo crec que també dins l'assegurança,
dins el món de l'assegurança, hi ha hagut èpoques amb més dificultat
per trobar aquest tipus d'assegurances, amb menys oferta
i, per tant, preus més elevats.
Jo diria que en aquest moment la situació està força estabilitzada.
Avui en dia els joves conductors, és cert, han de pagar més per l'assegurança
perquè hi ha un factor objectiu que diu que tenen més accidents,
però tot i així, jo diria que en general el jove conductor,
havent acceptat que ha de pagar més, té uns preus raonables
que li han de permetre accedir a l'assegurança
i donar, per tant, compliment a l'obligatòria de tenir-lo
sense mai més problemes.
Un altre factor, també, no oblidem,
és que dins dels contractes d'assegurances
es premia amb un preu més barat any rere any
a aquell que no té sinistres.
Per tant, recomanació pels joves conductors.
Si volen pagar menys per l'assegurança,
el millor és no tenir sinistres.
Els que no tenen sinistres acaben pagant un preu molt ajustat.
Ara sí, senyor Valero, moltíssimes gràcies.
Gràcies també per jugar al nostre joc un cop desviat del tema principal
i gràcies per visitar els estudis de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.