Fins demà!
Un minut i serà un quart d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Cada dimarts dediquem aquesta part del programa a parlar del fet,
a aprofundir en tota l'activitat que ens ofereix el Festival d'Estiu de Tarragona
en companyia del seu director Jordi Giramé. Bon dia.
Bon dia a tots.
Hi ha altres convidats. Alguns els tindrem a l'altre costat del fil telefònic.
Hi ha un dels convidats protagonistes d'aquesta setmana,
o representant el que és l'entitat protagonista d'aquesta setmana,
és el Joan Boada, el president de la banda Unió Musical de Tarragona.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Dic representant perquè a la banda cada cop sou més persones i us no pareu.
Sí, sempre n'hi ha un que representa, els altres.
I sempre esteu amunt i avall, estem fent moltes coses.
activitats i amb un i ball, organitzant i col·laborant i fent moltes coses per Tarragona.
I heu assolit allò el grau de clàssic del Festival d'Estiu de Tarragona,
la vostra actuació al Teatre Auditòric.
Sí, sí, sí, ja està. Gràcies.
Doncs Joan, gràcies per ser amb nosaltres.
D'aquí uns moments trucarem per telèfon a la Montse Icar,
que és impulsora, podríem dir-ho així, del que serà el concert temàtic de la banda Unió d'en Guany
que està dedicat a mossèn Ritor, una figura probablement oblidada per la gran majoria,
però molt present en la història musical més recent del segle XX al nostre país.
Però primer, anem a organitzar una mica la cosa, si et sembla, Jordi,
perquè ja fem el propòsit de no omplir la taula de papers,
però quan comencem a sumar activitat, clar, aquí se'ns organitza una,
que diem, mira, anem a pams, comencem dient que ahir van iniciar-se les sessions del Compte a Comptes
i en vam parlar amb l'ERRAT la passada setmana,
però també és important fer una mínima referència a tota aquesta activitat magnífica
que s'ha dut a terme musical, sobretot, els últims dies a la ciutat de Tarragona, no?
Sí, em sembla que és interessant fer aquest breu repàs
d'almenys les coses més significatives que vam anunciar dimarts,
que succeiria en aquest cap de setmana,
i que bé, ja han passat, i feliçment han passat, no?,
com va ser el concert del següent agost pel Choir.
Perdó.
El Camp de Mart, el dijous passat,
un concert, com es prometia, doncs, molt dinàmic, molt alegre, molta coreografia,
amb una qualitat musical, jo diria que boníssima i excepcional,
i que bé, que la gent jo crec que va passar una estona molt agradable, no?,
a la vegada que és un grup molt compromès amb la pròpia dinàmica,
amb la pròpia vida de l'Apereit fa deu anys,
abans d'aconseguir els drets a Sud-Àfrica,
però que han continuat una mica molt vinculats a Nelson Mandela i vinculats a tot aquest moviment.
Això va succeir el dijous,
però el dissabte vam tenir el concert final de la setmana cantant,
amb aquest cor impressionant de 300 cantaires d'arreu del món.
No va decebre, eh?, les expectatives que hi havia, no?
Jo em sembla que no, a més, aquest any hi va haver un petit canvi tècnic,
que és que vam col·locar l'orquestra, la Barcelona Sinfonieta, a la zona del Fosso,
i allà mateix ja arrencava l'empostissat, la tarima,
i allà hi havia els 300 cantaires.
Això vol dir que tot plegat, tota aquesta unitat musical, estava molt pròxima al públic.
I, per tant, no la primera part, que va ser instrumental,
sinó la segona part, amb el Bodhavari Tedeum de Kodali,
una obra amb una qualitat musical molt important,
amb les veus, aquestes 300 veus, i la direcció magistral de l'Aso Helte,
i que, per cert, l'Ajuntament, al final, li va reconèixer la seva tasca
dirigint els quatre concerts, els grans concerts de les quatre edicions de la setmana cantant.
Jo crec que va ser una d'aquestes coses que et queda...
És una mica corprenedor,
i que, segurament, només tenim oportunitat cada quatre anys
de veure un espectacle d'aquesta magnitud.
Bé, va estar molt bé,
i jo crec que s'ha de felicitar enormement la gent del Corcet de Tarragona
per haver organitzat una altra vegada una setmana cantant fantàstica,
i que, bé, allà els vam deixar el dissabte a la nit, a la salle,
fent una festa de cloenda amb tota la gent, amb diables inclosos, música...
En fi, un esdeveniment que crec que deixa Tarragona en molt bon lloc.
I diumenge va haver-hi música, també, amb el tancament del cicle Musicals Patis.
Sí, sí, sí, era un concert de Camerata XXI, del conjunt orquestral sinfònic jove de Camerata XXI,
que és aquest conjunt que surt de l'estatge de les colònies musicals que han fet durant una setmana,
no sé quin poble de Lleida, i que aquest any, doncs, oferien un programa a la segona part molt interessant,
que era el Fantasma de l'Òpera de Lloyd Webber.
Llavors, aquest concert ens va servir també per, en certa manera, dir adeu,
o acomiadar el cicle amb 14 edicions a les espatlles, que és Musicals Patis,
promogut pel Santiago Gir, que també va assistir aquest dia,
i, per tant, tothom que va voler va tenir l'oportunitat de felicitar-lo,
o de recordar anècdotes de música als patis.
Un cicle que, com diem en el programa, creiem que ha complert les seves expectatives,
els seus objectius en aquests 14 anys,
descoberta d'alguns patis de la ciutat,
d'apropament de la música clàssica a tothom,
però que segurament, doncs, bé, ha arribat a un punt d'estabilització,
o que ara s'han de plantejar nous reptes,
i el Santiago Gir, doncs, com a persona inquieta,
ja està donant-hi toms.
Va ser un acte molt emotiu, i, a més, us haig de dir,
i a la gent que hi va assistir, doncs, em pot donar fe,
que el conjunt d'orquestal sinfònic eren gent molt jove,
amb dos solistes,
un baríton i una soprano,
amb un nivell altíssim.
És a dir, la gent va quedar molt sorpresa
que gent de 15, 16, 17 anys
pugui oferir un concert
sense fissures,
bé, ens traslladava automàticament
al musical de la fantasma de l'òpera.
A la banda de gent jove, ja enteneu, no, Joan?
Una mica.
Sí, bastant.
Perquè en teniu, eh?
Sí, al principi destacàvem els grans,
i ara torneu a destacar els grans
com a més grans i com a més sols,
vull dir, qui dominés la gent jove.
Quants sou ara, a la banda?
A veure, som 65 músics,
però la majoria són joves.
Els grans, potser,
devem ser uns 10, 10, 12,
així, d'una edat de 45, 55 anys.
Els altres, tots són gent molt jove.
La majoria jove,
amb compromisos d'estudis,
de feina,
vosaltres amb moltes actuacions,
i això dificulta molt
que pugueu actuar tots alhora,
però en el cas d'aquest dissabte
és un cas especial,
perquè és estiu,
perquè és el Festival de Tarragona,
i podeu ser-hi gairebé tots, no?
Sí, bé, això que passa,
que la gent jove està implicada
en moltes activitats musicals,
vull dir, des del conservatori,
com deia el Jordi,
des de la Camerata 21,
des de la banda de música,
d'altres formacions musicals.
Llavors, què passa?
Doncs que un dia en un lloc,
un dia per l'altre,
i moltes vegades no tenen temps,
vull dir, no hi ha més temps
de complir pràcticament
en totes les formacions
que estan posats.
Però, és clar,
el dia del Camp de Mar,
tothom fa el seu esforç,
aquell dia s'aguarda tothom,
aquell dissabte o aquell llumetge,
per complir amb l'actuació
del Camp de Mar,
del Festival d'Estiu.
Una actuació que mai feu en solitari,
que sempre us agrada molt,
doncs, treballar,
i actuar amb altres entitats
de la ciutat,
amb una, dues,
o les que convinguin,
segons l'ocasió.
Sí, sí, cada any
se'm complica la vida,
vull dir, fins ara,
en guany és el quart any
que ho fem al Camp de Mar,
primer ho fèiem
als concerts de primavera,
que dèiem,
ho fèiem al Metropol,
però per problemes d'espai,
vam passar,
més de fer-ho al maig,
vam passar a fer-ho a l'estiu,
i ho fem a l'auditori
del Camp de Mar,
allà ens va molt bé,
perquè primerament
és més espaiós,
l'acústica no ens podem queixar,
és força bona,
no fa la calor
que fa amb un espai tancat,
i llavors també donem cabuda
molt més públic.
Estem escoltant la banda,
no sé si és el concert al Palau,
Joan Maria,
podria ser del concert al Palau
de la banda?
Sí, em penso que sí, no?
No, no és del disc,
el concert al del Palau,
el Metropol,
això és abans que anéssiu al Palau,
hem posat el del Metropol.
És el concert al Metropol.
Efectivament.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
la Montse Icar,
és una persona absolutament
vinculada amb el món de la música,
la ciutat de Tarragona,
però avui intervé el fet
amb qualitat de tarragonina,
que ha volgut impulsar
i reconèixer
la figura
de mossèn Salvador Ritor
i Faus,
un organista
i compositor
que va viure a Tarragona
durant un llarg període,
i probablement
una mica oblidat,
a vegades,
pels interprets musicals.
Montse Icar,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre
la nostra trucada.
Moltes gràcies a vosaltres.
I explica'ns una mica,
perquè sabem
que vas ser tu
la que va dir,
i hem de tornar
a posar
d'actualitat
i donar-li
el valor
que té
la figura
de mossèn Ritor
i Faus.
A veure,
mossèn Ritor
va ser organista
de la Catedral
durant molts anys,
és un molt bon
compositor,
és un gran artista
i era capellà,
o sigui,
era mossèn,
no?
Era molt estimat
per la gent
de l'època,
però després,
sap què passa?
Que es va morir
i si de repente
li van fer una operació,
em sembla que va ser
una peritonitis i es va morir,
vull dir,
d'avui a demà,
no?
Llavors,
què va passar?
Que la seva obra
va quedar molt dispersa.
En aquells moments,
doncs,
tampoc no sabien
que era un home molt...
Sabien que era prolífic,
però tampoc potser
no li van donar
la importància que tenia
i la seva obra
va quedar molt dispersa.
Finalment,
se'n va...
es va trobar
que n'hi havia de guardar
la Diputació,
després hi havia
un altre...
un exalumne seu,
el senyor Josep Malapeira,
que també tenia
un fons important
i llavors vam pensar,
bueno,
doncs,
ho hem de recuperar això,
no?
I s'ha pogut recuperar
una part de la seva obra,
donar-li,
doncs,
una certa unitat?
Bastanta,
bastanta.
O sigui,
de moment hi ha
bastanta obra,
el que passa
que ara hi ha molt de treball
anar...
ja està separat,
diguéssim,
el que és la religiosa
de la profana,
però,
home,
s'hauria d'estudiar
una miqueta més a fons
i hi ha molta fenya a fer.
que hi ha més religiosa
que no pas profana,
perquè la seva producció
va ser fonamentalment
religiosa,
no?
No,
no,
no,
del tot no.
Primer pot ser
que era més religiosa,
però fins i tot
després de la guerra,
l'obra que té
després de la guerra,
n'hi ha molta de profana
i molta,
molta de tradicional
catalana,
molt implicada
en el tema
del català,
no?
De la pàtria.
Com es crea
aquesta voluntat
de recuperar
aquesta obra,
de que aquesta obra
se soni
al Festival d'Estiu,
que sigui
la banda Unió Musical,
amb altres entitats
com les corals
a la Luia
i Augusta,
les bars Santa Tecla,
la Colla Sardanista,
com s'organitza
tot aquest sereu
en el bon sentit
de la paraula?
Què passa?
Que en guany
es compleix
el 50 aniversari
de la mort d'ells
i van pensar
que potser seria bo
de fer-li
un homenatge
i d'aquesta manera
tots els ciutadans
de Tarragona
també el coneixeran
una mica més.
Aleshores,
la banda,
que ja sabeu
que cada any
fa un concert
ell al Camp de Mart
i ells ja
com a entitat
ja fan un concert,
es van brindar
a col·laborar
i fer
el concert
homenatge
de mossèn Ritor,
cosa que nosaltres,
l'Ajuntament,
ho va agrair moltíssim
i a partir d'aquí,
esclar,
vam haver de mirar
quines partitures
se tocaven,
què es feia
i aleshores,
doncs com que hi ha
una suite
que està fet
a base
de música tradicional
catalana,
se li va dir
amb els bars
de tecla,
el Jaume Guasch,
aviam,
si ell va dir
que de seguida
que col·laboraria,
que dansarien
les danses aquestes,
no hi va haver cap problema,
va ser una entrega total
de totes les entitats.
després fem una sardana
i la sardana
és a veus,
quatre o cinc veus
i després música de banda
i cobla,
no?
Llavors també ho vam demanar
amb unes corals,
vam dir-li el cor
a l'Eluia,
perquè la directora
fins ara,
fins fa molt poc,
era la Pepa Rosselló
i la Pepa Rosselló
havia estat
exalumne
del mossèn Ritord,
com també ha sigut
la Núria del Clos
i la Pilar Sanuí,
el Josep Maria Malato
també havia estat
alumne
de mossèn Ritord,
però bé,
el cor a l'Eluia
ho va fer
amb moltíssima il·lusió,
però doncs
el cor a l'Eluia
tampoc és
molt numerós
i llavors ho vam dir
a la Coral Augusta
que també estaven vinculats
i també els hi feia
molta il·lusió.
Total,
que el cor a l'Eluia
i la Coral Augusta
són els que posen
les veus
i el Tarragona Dansa,
aquest grup de sardanes,
aquesta agrupació
sardanística,
també es van oferir
per poder ballar
la sardana
dues tirades
i la dansaran també.
O sigui que
va ser una cosa
molt popular,
diguéssim,
i a mi m'agrada això
perquè la música
de Ritord
també estava dirigida
molt al poble,
molt a la gent
del carrer,
doncs, no?
Montse,
soc en Jordi.
Sí?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Escolta'm,
no, que ara estàvem comentant,
potser estaria bé
que repasséssim
doncs
les peces
que constituiran
aquest concert,
no?
Una primera part
i una segona part
potser estaria bé
repassar-ho una mica.
Una primera part
que serà
música de la banda,
m'assembla
que és del director
de la banda,
del Joan Baptista,
i després,
doncs,
la segona part
estarà dedicada
a tota la música
de mossèn Ritord.
Hi haurà la suite,
aquesta suite
que hi ha
els tres tambors,
l'Areu Riera
i el Pardal
i després
la sardana
que és la plec
de Sant Magí,
una sardana
que ja l'havien tocat
aquí per Sant Magí
també, eh?
els anys 42
o 43
la van tocar
i va tenir
molt d'èxit
o la veritat
és que també
va tenir
molt d'èxit
en aquests moments.
Però no s'havia tocat més,
almenys ningú
recorda
que s'hagi tocat més.
Molt bé.
I potser també
comentar,
aprofitant ja
que et tenim
aquí a l'antena,
aprofitar que això
de fet
és un primer concert
de tot un seguit
d'actes
que tu n'has fet referència,
de tot un seguit
d'actes
que s'han organitzat
al voltant
d'aquest 50è aniversari
de la seva mort,
no?
que aquest serà un primer acte,
un primer acte important
però que n'hi haurà d'altres,
no?
Potser...
A veure,
està previst
que per allà
al novembre,
entre finals de novembre
i primers de desembre
se faci un concert
a la catedral
perquè evidentment
el mossèn Ritor
era organista
de la catedral
i aleshores
es intervindran,
es tocarà
una missa
que va fer,
la missa Estela Maris
que és preciosa
i la preparen
al conservatori de música,
vull dir que és important
perquè l'orquestra
del conservatori
i més una coral
que estan muntant
interpretaran
la missa Estela Maris.
Després també
hi haurà
música d'orga,
el Jordi Vergés
segurament
que ens
deleitarà amb alguna miqueta,
encara que l'orga
de la catedral
és una miqueta complicada
perquè no està
prou bé,
no està prou afinada
i necessita
molta...
arreglar-la,
no?
Però bé,
se farà un esforç
i mirarem
que també es pugui tocar
obra
música d'orga.
i després també
el Cor Ciutat de Tarragona
també interpretarà
el Cantat i Busorganis
que també és una partitura
a veus molt bonica
de mossèn ritorn.
Una realitzosa,
una altra profana,
o sigui,
així toquem
tots els àmbits
de la música
de mossèn ritorn.
Joan,
per una formació musical
com era la vostra
incorporar noves obres
per als músics,
perquè a més
és el que dèiem,
la banda és molt heterogènia
en quant a edats,
procedència musical,
nivells de formació,
fins i tot
incorporar peces noves,
algunes fins i tot
inèdites,
deu tenir la seva dificultat,
no?
Sí,
bé,
la novetat
sempre
agrada
però també es paga
i a vegades
la gent
en base
del temps
que estàs
amb alguna formació
vas agafant la rutina,
doncs si estàs
amb un orquestre
o estàs amb una banda
fas la música
que normalment
presta aquella formació.
Esclar,
en aquest cas
de la música
de mossèn ritorn
ha sigut marxar
una mica dels esquemes
que fem sempre
de la música
que es toca
cada any
o cada concert
i fer un tipus
de música nova,
música catalana
que no deixi
de ser música de casa
que,
com deia la Montse
abans,
poques vegades
es pot donar sentit,
sempre toquem música
de grans compositors
o de grans autors
però música
de casa nostra
per desgràcia
s'interpreta poca.
Aquest és un motiu
també que la gent
doncs mira,
a veure,
els hi ha costat
una mica agafar el fil
però ara ja
estem esperant
pràcticament
per deixar-ho solucionat.
És com tot
i això se soluciona
tocant-la i escoltant-la.
És l'única manera
de familiaritzar-nos
amb les noves peces.
I en aquest sentit
jo crec que
la banda
està bé
no reconeixer
que sempre es presta
en aquest servei
a col·laborar
amb tot aquest seguit
d'iniciatives
i com a banda
de la ciutat
trobo que està molt bé
que així sigui, no?
No, no,
i a veure,
és així com és
i és així com ha de ser
i esperem que
amb el temps
puguem anar complint.
Nosaltres aquí volem
sempre,
a part de portar
la nostra música
al poble,
nosaltres treballem
tot l'any
per dos o tres
o quatre o cinc concerts
que es fan durant l'any
que la gent puguin veure,
puguin escoltar
els resultats
que nosaltres
de l'any hem treballat
i ho treballem
per la gent de Tarragona.
També estem contents
que la gent venen,
la gent ens escolten,
aplaudeixen
i sorten satisfets.
Això és el que volem.
És que jo crec
que la gent s'ha adonat
que la banda actual
té un nivell
molt, molt, molt, molt bo
i disfruta
i jo crec que això
és el que està assegurant
uns resultats
que la gent les segueix, no?
De fet, aquest concert,
aprofitem per dir
que és gratuït,
prèvia recollida
d'invitació
a les taquilles
del Teatre Metropol
pel seu caràcter.
Ja no deuen quedar,
quasi, no?
Això és el que passa sempre.
A veure,
les males llengües
que diuen pel darrere
que no queden invitacions.
Jo no he anat,
cap vegada
al Metropol
o a les guixetes
a buscar-ho,
però les veus
d'altrere
diuen que no queden invitacions.
Les experiències d'altres anys
ens fan pensar
que probablement
no en quedin, eh?
No, pot ser, pot ser.
És a dir,
jo quan he dit això
és que tinc xifres
de la setmana passada,
no les tinc actualitzades
i sé que en quedaven
molt poquetes,
molt poquetes,
però potser sí que ara
ja s'han acabat.
Tant el cas que provin
de trucar
i els informaran
en les taquilles
de Teatre Metropol.
Us passo una mica
com les estrelles
de rock, eh?
Que incorporeu
noves peces,
però hi ha algunes
que les heu de tocar
sempre perquè
el vostre públic
les espera.
Sí, sí.
Si hi hagués un hit
parell de la banda
Unió Musical,
quines són les peces
que us sol·liciten
més sovint?
O que sabeu
que la gent
les espera?
Home, a veure,
el que la gent coneix
és la típica música
de banda,
com pot ser un pas doble
o pot ser obres
amb transcripcions
per banda,
escrites per orquestra,
passades per banda,
són coses que a vegades
no ho sentiran
en algun altre lloc
perquè les orquestres,
per exemple,
una sinfònica
fa un repertori
que una banda no fa
o a l'inrevés,
vull dir,
a la banda donem una música
que la sinfònica no dona.
Llavors,
què passa?
Que a la gent
del poble,
a la gent del poble
els agrada
aquell pas doble,
aquella transcripció,
aquella música
que sentir,
i l'escena a casa.
Però sempre una banda,
la banda té
un altre color
d'una orquestra,
té una vida,
hi ha més metall,
no hi ha la corda,
llavors té una brillantor,
doncs,
esclar,
això,
hi ha gent
que els agrada molt
i la gent ho esperen.
Però, esclar,
no sempre pots
matxacar
de la mateixa música
que el poble,
s'ha d'anar variant
i cada any
han de fer coses noves,
sinó llavors
podem caure
amb el parany
que diu,
no,
és clar,
la banda sempre toca el mateix.
No, no,
però ja equilibreu bé
el repertori,
peces que la gent espera
i afegir
incorporacions noves
que a més,
en aquest cas serveixen
per donar a conèixer
a molta gent
una figura.
Montse,
finalment serà una nit
emocionant per a tu
personalment també,
no?
Jo crec que sí,
perquè ja fa molt de temps,
molts anys que estem al darrere
de buscar la seva obra
i ara doncs sembla
que hem arribat
en un punt
que podem dir,
home,
totes les hores
que hem dedicat
doncs ara donen el fruit
i agrair la banda
perquè realment
ha fet un esforç enorme
perquè són partitures
completament noves.
Són transcrates
per l'àrea de recerca
de musicologia
de l'ORB
aquestes partitures
perquè l'obra
de mossèn Ritord
està feta a tota mà,
o sigui que és molt dificultosa
de llegir-la també,
no?
I llavors,
doncs,
en fi,
hem tingut aquesta sort
que s'han pogut tenir
les partitures
doncs ben escrites.
De totes maneres
han fet un gran esforç
la banda
i les corals
per posar,
en fi,
per posar fil a l'agulla
en aquestes partitures
que poca coneguda són,
no?
Doncs moltíssimes gràcies
Montse Icar
per atendre la nostra trucada
tenint en compte
tot aquest seguit d'actes
que es faran d'homenatge
a mossèn Ritord.
Segur que tindrem
ocasió de tornar a parlar.
Gràcies, bon dia.
Molt, gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu-siau.
Bé, Joan,
doncs ja tot a punt, no?
Una mica de nervis
necessaris,
imprescindibles,
una miqueta d'atenció
que sempre és bona
abans de sortir a l'escenari,
la mínima,
la justa,
la necessària, eh?
Sí,
i a vegades l'ajusta
i a vegades és massa
perquè...
I a vegades és molt difícil
regular els ànims,
l'atenció
i tot
perquè, esclar,
no és com una aixeta
que pots tancar,
obrir una mica més,
això va com va,
de com va tot.
Després no és tan sols
la cosa, doncs,
d'interpretar la música,
sinó que és l'organització,
que tothom estigui a punt,
que vingui a l'hora,
que no falli res.
Hi ha aquell que no emporta
la corbata en condicions,
que això també passa,
no ens hem d'enganyar.
Sí, sempre hi ha algú,
dels més joves,
que fan una mica,
però, bueno,
no estan acostumats a anar-hi,
qui són més grans,
doncs,
cada dia per treballar
vas amb la corbata.
És bonic veure
els moments abans
de sortir a l'escenari,
perquè jo els he vist,
no parlo allò per mirar,
no, no,
els he vist els moments abans,
quan estan a l'escenari
posats,
com s'ha de posar una banda
amb aquell posat formal,
seriós,
cinc minuts abans,
darrere d'aquell escenari,
és el que dèiem,
que si la corbata,
que si no portes les sabates
que havies de portar,
és un enrenou.
Sí,
però això passa,
doncs,
sempre amb totes
les formacions amateurs,
vull dir,
jo he militat
en diversos llocs.
I professionals,
també hi surt
alguna vegada
que també van com poden
alguna vegada.
Passa que de l'escenari
tots sabeu bé,
tot l'aparença...
Però això es tracta, no?
Sí,
és bona,
i tothom fa la rielleta,
però la prussa s'ho corre per dins.
Però comenceu a ser una mica
veterans, ja, eh?
Home, sí, sí.
Jo crec que aquest concert
ja el teniu molt apamat,
el Camp de Mart,
l'any passat vam fer també
el mateix que explicàvem
amb el gran concert
de la Setmana Cantant,
que us col·locareu en el fosso.
Sí, sí, sí, sí.
I jo crec que això
ho vam experimentar l'any passat
i va ser molt reiixit,
perquè realment la sonoritat
del Camp de Mart
canvia en aquest sentit
quan és possible, eh?
Si no,
tampoc és que sigui dolenta,
però evidentment tens una distància,
tens una llunyania del públic,
però en aquest cas no és,
vaja,
ho podeu comentar,
que us vau sentir millor,
em sembla.
Sí, Jordi, mira,
jo era,
quan me van invitar
per tocar baix,
vaig ser una mica reiixit,
vaig dir que no,
i amb l'àrea de cultura
tots els textos me deien
no, a baix no costa res,
clar, jo tenia por
que la banda
perdés brillantor estètic,
no musical,
perquè doncs a dalt sabeu més
i hi ha més focus,
pensava jo,
i lluïa més,
i bueno,
i vaig reconèixer-los
i vaig dir als tècnics
que no canvia tibucat,
que la banda llueix més a baix.
La sonoritat,
la qualitat
d'acústica
no té punt de comparació
a ser dalt.
A baix,
la banda sona molt bé.
Pràcticament
és com si toquessin,
jo he vist molts assajos,
i estàs de públic
com si la banda
toqués per tu.
Realment,
sona molt més a prop
de l'espectador,
molt més clar,
t'arriba la sonoritat,
queda més empastat,
no es veu diferències,
molt bé.
No hi ha aquell interval
d'espai al mig.
I llavors,
per un altre costat,
també anirà bé
perquè l'escenari
quedarà obert
pels d'enseires,
pels que canten,
i pels que hi ballen.
Llavors,
quedarà molt bé,
nosaltres farem la nostra part
i tot l'acompanyament
des de baix
i dalt quedarà per ells.
I ells podran,
diguem-ho així,
lluir que també és
el que es mereixen.
Doncs ja ho saben,
aquells afortunats
que hagin aconseguit
o encara estiguin a temps
d'aconseguir
invitacions a la cita,
és aquest dissabte
a les 10 de la nit
a la Banda Unió Musical
de Tarragona
amb aquest homenatge
a mossèn Enritor,
amb les corals
a la Luya
i Augusta de Tarragona,
les bars Santa Tecla
i la colla sardanista
Tarragona dansa.
Joan Boada,
president de la Banda
Unió Musical de Tarragona,
gràcies,
com sempre,
per venir a la ràdio,
per la feina que feu
i fins a la propera
perquè com que sempre
esteu fent alguna cosa,
jo suposo que d'aquí
un quant temps
ens tornarem a retrobar.
Gràcies a vosaltres
per convidar-nos
a poder explicar
a la gent de Tarragona
totes les nostres activitats.
Gràcies.
Escoltem una miqueta
de la música de la Banda,
ni que sigui enllaunada, eh?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La Banda Unió Musical de Tarragona,
el Joan,
ens ha deixat...
Hi ha preparatius per fer?
Sempre passa potser allò
a controlar les corbates
i tot aquest tipus de coses.
No, que és broma,
que hi ha feina molt important a fer.
Sempre hi ha coses
de darrera hora,
dies previs al concert.
No hi ha dies previs,
és avui que comença
un altre dels cicles
del fet,
del Festival d'Estiu de Tarragona,
un cicle que també comença
a ser veterà
perquè estem ja
en la vuitena edició.
Ens estem referint
al cicle
Dansa a cel obert.
a la ciutat de Tarragona,
el cicle dansa a cel obert
comença avui a la ciutat de Tarragona,
a la plaça de la Font, no, Jordi?
La primera de les actuacions.
Hem traslladat aquesta anya
de la Rambla Nova,
com ho feim
a les últimes edicions,
a la plaça de la Font.
Fonamentalment també he cridat
perquè aquest primer espectacle
necessita d'una condicionant tècnic
que no podíem donar
a la plaça d'Ai a la Rambla.
Suposo que ho explicarà la Mercè,
que d'aquest grup brasilè,
utilitza molt pel seu ball,
necessita una paret rígida
d'uns 5 per 3 metres
i davant de la façada de l'Ajuntament,
però no just davant,
sinó a la banda esquerra,
hi ha un espai
amb aquestes característiques.
Llavors ens va semblar
que ja que començàvem
el primer espai aquest,
continuar la resta de dies,
perquè de tant en tant ho fem,
d'experimentar en nous llocs
i veure com funciona.
De fet, tradicionalment,
l'actuació de Coloenda
de Dança Sol Obert
ja era a la plaça de la Font.
Aquest any no fem l'espectacle
de Coloenda a la nit,
sinó que també ho fem a la tarda,
però seran els 3 dies seguits
per donar-li més intensitat
a la proposta a la plaça de la Font.
3 actuacions,
la d'avui un sol passi,
la de dimecres i dijous doble passi,
però el que deies,
millor que ens expliqui la Mercè Boronat,
que és la persona
que està al capdavant d'aquest cicle.
Mercè, bon dia.
Comencem amb una formació brasileña,
com apuntava ara el Jordi Giramel,
director del festival.
Una formació brasileña
que darrere seu
no només té aptituds
en el món de la dansa,
sinó que darrere, com deia,
hi ha tot un programa social, no?
Sí.
És una companyia que es diu Membros,
companyia de dansa,
coreografiat per Taís Vieira
i el dirigeix un actor fantàstic
que es diu Paulo Acevedo.
i bé, són set bailarins
que surten de les faveles del Brasil
i tenen com a repte,
aquest coral va fer saber
tret a set ballarins
d'aquest gueto
i convertir-los amb uns artistes.
I amb aquesta intenció
fan reivindicacions socials,
protestes
i a través de la seva dansa,
que és dansa-teatre,
reivindiquen el seu dret d'existir, no?
Dansa-teatre,
quants integrants estaran
en aquest escenari
de la plaça de la Font?
Sí, seran set ballarins.
Déu-n'hi-do,
es faran notar en aquest espai.
Sí, sí, sí.
Tot just és una companyia
que jo estic molt il·lusionada
que vinguin a Tarragona
perquè ells acaben avui,
marxant cap al Brasil demà,
tot just una gira per tot Espanya,
els millors festivals de dansa
de carrer.
Han estat a València, a Mallorca,
a Dies de Dansa a Barcelona,
a Sevilla,
i que estic molt contenta
que hagin sigut generosos
i de poder a l'últim moment
venir a actuar a Tarragona.
Sorprendrà, no?
Sí, molt, molt, molt.
Seran 20 minuts
que no s'ho perdi ningú.
Jo tinc la sensació
que l'espectacle
que arribarà demà,
el que queda de mi i Solo,
són dos espectacles, no?
Sí.
Seran completament diferents,
a l'ODAV,
és a dir,
que seran un tas
de diferents maneres
d'entendre la dansa
de carrer avui dia.
Sí, que és una mica
el que proposo, no?
Que es vegi diferents creadors,
sempre gent molt jove
i que tenen que trobar espais
per poder expressar-se.
I demà tot just,
estarà la Montse Roig,
que és una catalana,
i el Pere Gai també d'aquí,
però que estan estudiant
per ser corògrafs
a l'escola d'Amsterdam,
en Sidó,
que és una de les escoles
més prestigioses
quant a corografia
en dansa contemporània.
I porten cadascun
un solo,
una proposta arriscada,
molt contemporània
i curiosa.
La proposta de dijous,
quina és?
I dijous ve la companyia
Tejemaneje,
una companyia jove
d'aquí a Barcelona,
dirigida per Montse Vidal,
una veterana
que ja ha estat
en diverses companyies
com Búbulos
i Metros,
i ell ara ha volgut fer
una companyia
pel seu costat,
dirigir,
portar a Barcelona,
també un espectacle
de dansa-teatre,
també amb sons reivindicatius.
És una proposta
on enfronta
la societat materialista
i proposa
ser un mateix
en cada moment,
traient-se les màscares,
els judicis
i el superego.
Pel que expliques
i per algun altre espectacle
que també hem vist
aquí a la ciutat de Tarragona,
sembla que la dansa
és de les disciplines
diferents al teatre
o a la música
que està apostant molt
per fer un tipus
d'espectacle
amb contingut,
amb contingut social,
compromès,
cosa que abans
la dansa
no s'hi decantava tant
per aquest àmbit.
És que s'han de diferenciar
en diferents direccions
o diferents corrents artístiques.
El que estem proposant
a dansa a cel obert
últimament és dansa-teatre
perquè és una cosa
que és més nou
i la dansa-teatre
precisament
va començar
molt bé
amb la senyora Pina Bausch
amb aquesta intenció
als anys 70,
que el ballerí
o l'intèrpret
sigui de teatre
o de dansa,
doncs darrere
del personatge
que fan
o darrere
de la punta
que es tiren
hi ha una persona
amb una entitat
i amb unes necessitats.
I això és el que,
clar,
actualment,
imagina't,
dels anys 70
fins aquí
s'està desarrollant
i crec que era una necessitat
per a part dels creadors.
Cada any et preguntem
el mateix, Mercè,
però és que ens serveixes
una miqueta de termòmetre
per veure com està
la temperatura
de la dansa.
Estan sortint
moltíssimes companyies
de dansa,
petitetes,
molt autònomes,
amb apostes
realment extraordinàries
que estan atraient
un públic
que tradicionalment
no és un espectador
d'espectacle de dansa.
Què està passant?
Clar,
és que precisament
és això,
és aquesta també
la intenció,
crec que des de l'àrea
de cultura,
crear públic
i aquest públic
a vegades,
és clar,
és complicat
però com que les companyies
estan apretant
i proposant
i crec que ara
és que portem
uns quants anys,
els últims 10 anys,
que Déu-n'hi-do,
vull dir que és
una disciplina nova
la qual
jo crec que també
neix de molta necessitat
dintre de la dansa
o dintre del teatre
i s'està desarrollant,
des de l'altre
i per mi,
clar,
és una alegria
que cada any
hagi més públic
al teatre
i que cada any
hagi més ganes
de fer coses,
no?
De totes maneres,
Mercè,
hola.
Hola, hola.
Fa una estona
hem parlat
abans d'entrar aquí.
Escolta'm,
no,
que això que dius
és cert.
De totes maneres
en els darrers anys
ha succeït
que no ha sigut
proporcional
la capacitat creativa
dels coreògrafs
i la gent
del món
de la dansa
del país,
segurament
la repercussió
o les possibilitats
d'exhibició
del seu treball
i sembla que ara
hi ha una nova
intencionalitat
des de les directrius
polítiques
que això
vagi avançant.
No sé com ho veus,
de fet,
nosaltres,
aquesta és una petita
contribució
perquè som conscients
que és una petita
i segurament
insuficient
amb això
d'acostar
a aquest nou llenguatge
un llenguatge
no tan clàssic
com tu deies
la dansa-teatre
doncs bé,
té un precedent
molt important
amb la Pina Baus
però evidentment
això ha anat evolucionant
però que em sembla
molt interessant
com a forma
o llenguatge
per apropar
nous públics.
Jo crec que sí
que és una petita proposta
però l'interessant
per mi
és la constant,
el fet que sigui
vuit anys
ja és tot un gran repte
i aquesta és
la intenció
de futur
de continuar
i que la cultura
o l'art
és així
és de largo recorrido
i el poder-ho consolidar
és importantíssim
i jo crec que
que el públic
no ho creguis
jo crec que cada vegada
més
els espectacles
de dansa
són pocs dies
però s'estan omplint
i hi ha interès
perquè jo crec
que hi ha una crisi
en el teatre
per tant
en el teatre de text
te'n refereixes
jo crec que sí
i bueno
perquè ja
ja
sí que ho diuen
això
jo ho dic també
tot i que el respecte
i m'entusiasme
a mi també
però sí
jo crec que
hi ha una corrent
renovadora
amb ganes
ara per mateix
els mateixos
directors de teatre
busquen corolles
busquen sempre
que hi hagi
dansa dintre
dels seus espectacles
sí
de fet ara la Mercè
està col·laborant
amb el proper espectacle
del teatre grec
el Yerma
dirigit pel Rafael Durán
amb la Mercè Arànega
la Mercè
està fent
l'apartat coreogràfic
precisament
sí
però és que
no parem
no parem
ja s'estan fent
i aquesta necessitat
perquè
és una cosa que a Europa
també
amb companyies
importantíssimes
s'està tenint molt
en compte
el tema corporal
el cos
tant pel moviment
de l'actor
i del ballerí
això és fonamental
i sembla que ara
hi ha aquesta necessitat
perquè hi ha uns quants
com Peter Brook
com l'Ester Mayer
com tots aquests
grans directors
que aposten
per una preparació física
i per la dansa
com a alguna cosa
interessant i important
dintre d'una obra de teatre
doncs ja era hora
ja us tocava
la gent de la dansa
jo crec que sí
si entre tots
ens anem apujant
crec que
que és interessant
pel públic
molt bé
doncs
Mercè Boronat
gràcies per atendre
la nostra trucada
gràcies a vosaltres
espero que vagi
molta gent a veure
dansa cel obert
ja t'ho explicarem
moltes gràcies
fins la propera
vinga Mercè
adeu
adeu
doncs
en Déu-n'hi-do
ja hem repassat
el que és la banda
unió musical
dansa cel obert
però
hi ha més coses
aquesta setmana
encara tenim
una altra sessió
del que és ser musicàs
del món
amb Eliseo Parra
sí
sí sí sí
aquest home ja fa molts anys
que va pel món
sí sí
de dos mes
només deixa'm fer un apunt
amb el conversa
amb la Mercè Boronat
perquè llàstima
no hi ha temps
perquè hem d'acabar
de repassar
se'ns està tirant el temps
però sí que seria interessant
parlar de la crisi
que ella deia del teatre
i d'una mica
com
la dansa
de s'està incorporant
a molts espectacles
o una altra manera
de veure el teatre
crec que això donaria
per un altre dia
més calma
no crisi d'espectadors
de teatre
perquè hi ha moltíssima gent
que adora el teatre
però probablement
moltes vegades
no està molt en sintonia
les produccions
que s'ofereixen
amb allò que vol el públic
no ho sé
és que és un discurs
una mica llarg
donaria per molt
escolta'm
amb això que deies
de l'Eliseo Parra
doncs sí
l'Eliseo Parra
el tindrem aquí
el divendres 29
a la plaça del Rei
en aquest cas
no a l'escenari habitual
de la Pla de la Seu
sinó a la plaça del Rei
i bé
com deies
és una persona
de llarg recorregut
que ha col·laborat
amb artistes i formacions
com el Bota
Maria del Mar Bonet
el Tall
la Plateria
la Sonora Catalana
Mariano Rossell
evident Montlló
Sis
Agato Pérez
i Manuel Serrat
per tant
molta gent del país
i que en tot cas
doncs sempre
és una música
que veu una mica
del passat hispà
en tot cas
per això té aquesta relació
amb aquestes músiques
d'arrels
que conformen
les músiques
del món
en fi
una bona oportunitat
de sentir
world music
o músiques del món
d'Espanya
però tenim també
teatre
de text
d'aquest que deia la Mercè
que estava una mica
en crisi en general
tenim una obra
d'en Darío Fó
un autor imprescindible
en qualsevol armari
de qualsevol teatre
aquí no paga nadie
en parlarem
en dijous
regalarem entrades
als oients
com fem habitualment
però ara podríem
fer una breu referència
sí
podem fer un petit tast
aquesta és una obra
igual que
Morte Occidental
d'un anarquista
dels anys 70
de l'etapa
d'en Darío Fó
molt ben
allò que es diu
en teatre
la carpinteria
la fusteria teatral
molt ben trebat
de Darío Fó
però que una mica
s'inscriu
en aquell moment
amb la crisi econòmica
forta que hi ha a Itàlia
furit de la crisi
del petroli
i tot plegat
i ell
el que fa Darío Fó
és reflexionar
amb tot aquest to
humorístic
satíric
àcid
però sobre una problemàtica
social
que és l'encariment
dels preus
i com les persones
de carrer
normals
arriba un moment
que es veuen
impossibilitats
per poder comprar
i per poder
gaudir una mica
d'aquest estat
del benestar
que tothom
s'enomple la boca
però que no arriba
totes les capes
de la societat
de la mateixa manera
per tant
una mica
el que fa allà
és reflectir
una mestressa
de casa
que va
un bon dia
al supermercat
veu els preus
no arriba
i decideix
que aquí no paga ningú
i a partir d'aquí
què succeeix
això
vista avui en dia
és un repte
de dir
aquesta obra
s'aguantarà
dels anys 70
transposada
cap aquí
bé
en la ciutat de premsa
podem escoltar
les paraules
de la traductora
i ella
creu que sí
i les paraules
del director
l'Esteve Ferrer
que jo les aconsello
suposo estaran
en el programa demà
que ell
quan li van plantejar
el repte
també es va plantejar
el Darío Fó
que és una mica
el dramaturg
el premi Nobel
de tots els còmics
diu ell
i és veritat
és el premi Nobel
de tots els còmics
de tots els clowns
si això
doncs
segonteria
avui en dia
ell fa una reflexió
diu mira
cada vegada
que vaig al supermercat
jo també
vaig a comprar
pollastre
o fruita
m'entren ganes
de dir
aquí no paga nadie
m'entren ganes
de dir això mateix
aquí no paga ningú
perquè amb tot el tema
de l'arrotiment
de l'euro
i amb tot el tema
aquest
té tota la vigència
del món
aquesta obra
avui en dia
i més
perquè la proposta
ve de gent
que té moltes ganes
de fer-ho
amb la companyia
de Sílvia Marçó
que tenia moltes ganes
de fer-ho
i ell també
que li anava molt bé
per aquesta afinitat
amb Darío Fó
i també perquè el gènere
de la comèdia
és un gènere
que li és molt pròxim
ha dirigit
Dakota
a Madrid
ha dirigit
T'estimo
Ets perfecta
ja et canviaré
l'Esteve Ferrer
doncs bé
és un conegut
aquí
tot i que treballa
molt a Madrid
primer com a actor
es va donar molt a conèixer
en molts espectacles
del Mario Gas
és que jo fa molts anys
que el coneixo
l'Esteve Ferrer
abans que es dediqués
en el món aquest
ens vam conèixer
per una altra història
i l'hem anat seguint molt
i realment ha tingut
una progressió
molt ascendent
i en aquest cas
fuit d'una substitució
del Jordi Rebellón
l'Esteve Ferrer
no tant se'ls dirigeix
aquest espectacle
també interpreta
sinó que també interpreta
i ell és un gran actor
jo crec que disfrutarem
molt
ha tingut molt èxit
aquesta companyia
a Madrid
aquesta temporada
darrere
i la seva versió
si es caracteritza
per alguna cosa
són per uns tocs
més de clown
o més felinians
per tant
Esteve Ferrer
ha aprofitat
aquests
aquests tics
o aquestes característiques
de l'Eofo
però aplicar-les
en aquest espectacle
doncs serà
aquest dijous
i divendres
en dins del cicle
Orgas a Catalunya
tenim l'actuació
de Miquel Benassar
també a la capella
de la catedral
és l'última proposta
del fet aquesta setmana
unes quantes
ja és l'última
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
jo crec que també
es pot dir ben bé
a l'equador
del festival
amb una setmana
molt carregada
marcada molt
per la dansa
l'obert
però que tenim
aquest concert
del Miquel Benassar
d'Orga
a la capella
Mare Déu
del Claustre
el divendres
a dos quarts
de deu
en aquest cas
està inclòs
dins el cicle
Orgas a Catalunya
i bé diríem
que sempre
dins del festival
d'estiu
anunciàvem
tot el festival
d'Orga
però que aquest festival
s'ha reconsiderat
o s'ha remodelat
una mica
juntament amb el seu
director artístic
el Jordi Vergés
i ara només
tindrem un tast
en el festival
d'estiu
però en lloc de festival
es convertirà en un certamen
allargat durant tot l'any
i per tant hi haurà propostes
per Sant Magí
i Santa Tecla
que ja hi eren
però també hi haurà
una altra proposta
als vols de Santa Cecília
i als vols de Nadal
només ho anunciem
perquè es vegi
aquesta continuïtat
doncs ja ens encarregarem
de fer memòria
als oients
que no calia
que pengessin apunts
tenen els programes
demà pertinents
i tot plegat
ja anirem parlant
al llarg de la setmana
en les diferents
agendes
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
avui
doncs hem ofert
esperem que hagi estat així
una àmplia panoràmica
del tot el que ens espera
en el millor sentit
de la paraula
aquesta setmana
en el Festival d'Estiu
de Tarragona
amb els diferents convidats
i sempre amb la companyia
del seu director
Jordi Giramé
gràcies
gràcies a vosaltres
i si no hi ha novetat
el primer dimarts
més
doncs molt bé
adeu-siau
adeu-siau
gràcies