D'aquí a 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Seguim en directe endavant el matí a Tarragona Ràdio.
Volem parlar d'un fet, d'una realitat que té molt a veure amb aquesta música
que estan escoltant de fons.
És una música que ens arriba directament del Sàhara Occidental,
dels campaments de refugiats de Tinduf.
És música del poble Sarauí.
En volem parlar i per fer-ho ens acompanya d'una banda.
Tenim 3 persones aquí a l'estudi, però saludem d'entrada a la Rabab,
que té 10 anys i que és del poble Sarauí.
Rabab, molt bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé.
Bé?
Sí.
Però m'han dit que avui que no fas sol no està gaire contenta, eh?
Perquè a tu t'ha agradat molt la platja, no?
Sí.
Sí?
Quants dies portes aquí, Rabab?
Quants dies portes?
Dos mesos.
Dos mesos.
I què és el que més t'agrada quan arribes aquí a Catalunya de Ràdio?
Què és el que més t'agrada?
Què és el que trobes més diferent d'allà on vens tu?
Que per a aquelles persones que no hi han estat,
els explicarem que és un desert, que és un lloc on fa molta calor, no?
Hi ha molta sorra, expliquem-nos com és.
Com és el teu país?
Que fa molta calor i allà n'hi ha molta sorra i què més?
En què jugueu?
Amb sorra, amb sorra...
Amb sorra mullada, fem...
Com aquí, com fan a la platja, aquelles cases o allò, doncs nosaltres també.
Feu costaig de sorra?
S'ho passeu bé? S'ho passeu bé o no?
Sí.
I quan tu vens aquí i veus tot el que hi ha per aquí, què penses?
Bé.
Estàs contenta?
Sí.
Ara ens explicaran més coses.
Claustra Magraula, Rosa Maria Cartanyà, molt bon dia, benvingudes.
Bon dia.
Sou acornyadores d'aquestes colònies de la CAP, de l'Associació Catalana d'Amics del Poble de Saragüia, Tarragona.
La... bé, està molt contenta, eh? La Rabab està molt contenta, no?
Molt, molt. És molt alegre.
És molt alegre?
Sí, sí. I parla molt bé el català, com ho veieu. És molt espavilada.
No és el primer estiu que ve aquí, no? La Rabab?
Aquí a Tarragona, sí. Va estar dos anys a Girona. Bé, dos estius.
I què és el que fan aquests nens i nenes del poble sarauí d'entre 7 i 12 anys, més o menys, que venen aquí a passar l'estiu en aquestes colònies?
Què és el que s'emporten cap allà?
Moltes experiències. En part, són experiències que ja se'ls esperen perquè, doncs, ja fa anys que venen i, doncs, a les famílies sempre hi ha hagut algun germanet que ja ha vingut aquí.
No sé si és el cap del cas de la Rabab o potser ella té uns altres germanets que vindran.
Bé, ells saben que aquí s'ho passen molt bé i, clar, vull dir, és una cosa molt maca i una experiència molt maca per ells i per les famílies d'aquí, també.
Rabab, és el cas teu? Tens algun germà o germana que hagi vingut abans aquí?
Tinc un germà que va venir, però a Andalusia, a Càdiz, i ja està.
I què t'explicava, de Càdiz? Quan va tornar, què t'explicava?
Que està molt bé allà i li agrada i tot. Coses així.
Com és el dia a dia allà, al Sàhara Occidental?
Els campaments, com és el dia a dia? Què feu?
Aneu a l'escola? Explica'ns una mica com és el dia a dia.
A l'escola i uns que anem al metge, que treballen allà,
i uns que anem també a la ràdio, com aquí,
i uns que anem al mercat, i no sé què.
Però els nens què feu?
Naltros anem a l'escola.
I n'hi ha algú que no estudien, estan a casa.
Mira la tele.
Hi ha tele també, eh?
Carrièvia, suposo que hi ha la tele, no?
Tenen una obsessió per la televisió.
Per què, per què?
Què veus a la tele, és a dir, què veus que t'agrada?
D'aquí?
O la d'allà, no sé.
Les pel·lícules que fan, i les novel·les, i dibuixos, i ja està.
I allà totes les novel·les aquestes que fan aquí sud-americanes,
doncs elles les tenen traduïes en àrab, i ja se les saben.
És que enganxen aquestes novel·les, eh?
on veu un capítol, enganxen, eh?
Que passa el fil i ja estàs llest, ja has begut oli.
Una cosa curiosa és que els campaments,
quan arriba l'hora després de dinar,
que normalment també és l'hora que aquí es fan les telenovel·les,
allí no es pot dir res, ni es pot molestar ni res.
Totes les dones allí dintre de la Jaima es miren la novel·la,
i els altres a callar i seguir mirant la novel·la.
És una cosa que amb això s'assemblen molt.
Tu miren les novel·les, repap?
Sí.
I què et semblen, les novel·les?
Sí.
Sí? Em sabies si hi ha algun personatge d'aquests que surten?
A ella li agrada la Margarita, no?
És el que veus?
Sí.
Parlem d'aquí, d'aquestes colònies.
Són, crec que a prop de 90 infants que han vingut aquí, no?
Aquests d'aquest estiu.
On són?
Què fan durant aquest estiu?
Què els ensenyeu?
A veure, 90 a la província de Tarragona.
La província.
D'aquí n'hi ha a Altafulla,
Ai no, a Torra d'Embarra, a Torra d'Embarra n'hi ha dos.
Després n'hi ha a Reus, n'hi ha a Montroig, a Hospitalet, a Tarragona, a Vilaseca,
i després n'hi ha a les Terres de l'Ebre.
I el Vendrell, i Vilafranca, i tot això, el Vendrell també n'hi ha bastant.
És que, a veure, ara estem organitzats per grups.
Llavors, Vendrell s'ha fet de la província més aviat de Barcelona,
i llavors nosaltres, els que som d'aquí, som del Camp de Tarragona, doncs.
I les Terres de l'Ebre tenen un an de coordinadora.
Jo sé que els hi vareu fer una festa de benvinguda, crec que va ser Can Brils, si vaig bé.
Sí, sí, a Can Brils, l'Ajuntament, es va organitzar una festa de benvinguda
per tots els nens de l'altaragonès, i també van venir molts de les Terres de l'Ebre.
I després es va fer també una festa a nivell de tot Catalunya,
a Barcelona, al Parc de la Ciutadella,
i també van fer el mateix dia, doncs, es va fer una manifestació molt important
a tot el centre de Barcelona, a favor del poble saharau
i de la seva independència, de reclamar els seus drets i tot això.
Quants es porten fora del seu país?
35.
35 anys.
Sí.
I no hi ha una solució que es vegi...
Una solució que ara no es veu, no.
I ara també, a Mauritània també ha vingut un cop d'estat,
que això els fa molt mal a ells,
perquè era l'únic estat quasi que no són islàmics,
i ara volen que siguin islàmics,
i aquests no ho són, o sigui que no sé què passarà.
Estan molt a prop i ells hi van molt.
Sí, hi ha molts saharauis a Mauritània.
Que van anar a veure a Mauritània.
De fet, el saharau, a vegades ho oblidem,
però va ser colònia espanyola, crec que fins l'any 75, no?
Sí.
I després va traspassar el Marroquia a Mauritània.
Sí.
Però va ser colònia espanyola,
que per aquí, en qualsevol cas, hi hauria, doncs,
alguna cosa a dir-hi, no?
És un deute que té el poble espanyol amb, doncs, el poble saharau,
i ells ja ho demanen, ja, però, clar, això no depèn de la solidaritat,
que el poble espanyol és molt solidari amb el poble saharaui,
sinó dels governs.
Hi ha els governs pel mig, hi ha el Marroc,
i al Marroc hi ha uns interessos entre els governs espanyols i el marroquí,
i llavors, tot i que tots els presidents de govern espanyol, vull dir,
s'han manifestat favorables a la causa saharaui,
però pesa molt el Marroc.
Llavors, doncs, clar, les relacions diplomàtiques, molt complicat,
i tot plegat, els que en surten perjudicats són el poble saharaui,
i sobretot ara, que hi ha hagut totes aquestes manifestacions
als territoris ocupats, al Sàhara Occidental,
doncs, que hi ha hagut aquestes revoltes,
i que s'ha intentat, doncs, dissimular-les per part del govern marroquí,
doncs, com que ha sigut una cosa que no tenia més importància,
però la cosa no ha estat així.
De fet, la nostra presidenta, la presidenta de l'associació d'aquí,
la Neus Canelles, va ser un dels primers vols que van intentar baixar a la IUN
amb diputats del Parlament de Catalunya,
i se'ls hi va negar l'entrada,
i va, doncs, bueno, amb una repressió brutal,
i les notícies que es tenen, doncs, dels saharauis que viuen al Sàhara Occidental,
és que estan molt reprimits, que ja està pres per la policia marroquina,
i molts a la presó, desapareguts, tortures,
i això no volen que se sàpiga, no volen, el govern marroquí no vol que se sàpiga,
i, clar, això és una cosa que hem de denunciar perquè això existeix,
i a veure si d'una vegada per totes el govern espanyol fa alguna cosa.
Durant molts anys hi ha hagut intents de fer referèndums,
perquè tal cop el poble de Saharaui pogués dir la seva,
si volien o no a l'autodeterminació,
s'han fet molts intents,
però el Marroquí també ha fet intents de posar-hi persones al sens,
perquè sortís al seu favor, en fi.
Sí, bueno, totes les trampes que vulguis.
Totes les trampes que vulguis.
Raba, que fa estona que no parles,
que estàs aquí molt callada i no dius res,
mira, aquí tens la previsió del temps,
per si vols fer el temps, què et sembla?
T'atreveixes a fer el temps en directe a la ràdio o no?
Sí.
Vinga, va, comença, va, mira, com vulguis, aquí,
veus on estàs d'enyalet?
Aquí?
Va, digues el temps, va, quin temps farà avui?
El dia...
El dia, dia 8, dilluns, dia 8 d'agost,
la previsió del temps fem la farà Raba, va, vinga, va.
Quin temps farà avui, Raba?
Farà sol?
Doncs mira, què diu, què diu per aquí, què diu?
Aquí?
Què diu, què diu?
Aquí una mica més amunt, a veure, una mica més amunt.
Aquí, aquí.
Què diu?
Estat del cel...
Sí.
I...
I aura...
I aura...
I...
I aura ser els tapats, ja està, ja està fet el temps.
I aura ser els tapats i avui no sortirà el sol.
Per tant, avui no anirem a la platja, Raba,
per què faràs avui, què faràs, saps què faràs?
On aniràs després de sortir de la ràdio?
Explica'ns-ho què faràs.
Després, potser anirà al Casal.
Al Casal?
Sí, potser.
És l'hora.
Molts d'aquests nens aprofiten l'estat d'aquí per fer revisions mèdiques,
no?, per poder, doncs, tenir cura de l'aspecte sanitari.
També és un dels objectius, no?, que persegueix la CAPS en aquestes estades.
Sí, nosaltres, per exemple, a Joan XXIII ens concerten, doncs, un dia,
ens fan les revisions mèdiques a tots els nens
i si els que els convé, doncs, el que sigui,
doncs, les proves que se'ls hi fan, doncs, les que es necessitin
i si algun nen, doncs, que no ha sigut el cas d'aquest any
necessita alguna intervenció, doncs, quirúrgica,
doncs, tot això se'ls hi fa.
És mira de que marxin als campaments, doncs,
amb totes les garanties que se'ls ha fet una bona revisió.
Aquest any els nens que tenim nosaltres, en principi,
estan bastant sants tots,
no sembla que hi hagi res que no sigui cosa d'engines o constipats.
La Rebat és molt riallera, eh,
les suelles perquè ara no la veuen,
però ella no para de riure, Rebat,
que ja m'ho han dit que ets alegre, ja m'ho han dit, eh,
però m'ho han dit que ets una mica bitxo, eh, no para quieta.
I, en canvi, doncs, no dius res, que et fa vergonya la ràdio.
No.
A que no?
No.
No? I, a més a més, m'explicaves que allà als campaments
també hi ha una ràdio, no?, com aquesta?
Sí.
I què expliquen per la ràdio?
Què expliquen? Posen música?
Que expliquen el que hi ha.
Expliquen el que hi ha?
Com aquí, expliquen coses, doncs allà també,
les coses així.
Fan notícies, no?
I canten així el cançó que teniu aquí també.
Sí? I com són les cançons?
Quins instruments toquen allà?
Guitarres?
Com es diu?
Com es diu?
Com es diu? Allò que pica amb les mans, no?
Sí.
Tambors?
Tambors?
Tambors.
Rabat, tu, quan vens aquí, què és el que crida més l'atenció?
Què és el que et xoca més quan vens aquí?
Que dius, ui, això és molt diferent de com és el meu territori, casa meva.
Què és el que dius?
Ui, això sí que és curiós, no l'ho he vist mai abans?
Doncs, la platja, la piscina, com que no tenim,
i l'aire que ve aquí.
L'aire?
L'aire?
L'aire condicionat, algú vol dir, no?
Com que fa molta calor, no?
Ara aquí tenim aire, eh?
Vol dir l'aire condicionat o no?
Sí.
Què més?
Allà no en tenen, l'ascensor també, no l'acaba d'agradar gaire.
L'ascensor no t'agrada?
I ara van anar a València, se'm van anar a veure els dofins,
i també quan me va trucar, me va dir,
diu, tu no hi has estat mai?
Dic, no, doncs, hi ha molts peixos,
però que semblen que siguin de mentida,
perquè ell no comprenia que tots estiguessin allà i tants colors.
I es pensava, doncs, que eren de mentida, de joguina.
Dic, no, no, són de veritat.
Et van agradar els peixos?
Sí.
O més els porteu aquests dies?
Els porteu, m'imagino que a altres llocs, no sé, per exemple...
Sí, hem fet excursions, hem anat a Porta Aventura,
a Porta Aventura on anava diners.
Hem anat al parc de bombers i els hi van fer tota una demostració
amb sirenes i cotxes i l'escala de bombers i espuma i, bueno,
doncs, coses d'aquest tipus així, doncs, i s'ho passen molt bé.
A més a més, així es veuen entre ells,
perquè, clar, cadascú està amb la seva família, aquell dia es veuen.
El que disfruten és parlar entre ells, també.
Explicar cada un les seves vivències.
I per això, quan fa temps que no es veuen amb els altres nens,
diuen, quan sabrem tots els nens saharauis?
Perquè no els agrada tampoc estar sempre la família sola,
sinó que volen unir.
Ells se necessiten per parlar.
I què us expliqueu?
Ara que no ens escolten, digues, què us expliqueu?
També m'agradaria el que fan les famílies d'aquí,
que agafa nens per ajudar-les i per ajudar el poble saharaui.
També m'agrada molt.
T'agradaria agrair, per tant, això, no, dius?
Sí.
I tu, quan us trobeu vosaltres al rabat, què us expliqueu?
I després, per exemple, de quan va anar a Bona Aventura?
Bé.
Què us expliqueu després?
Us ha agradat?
Expliquem què fem i està d'aquí.
I allà...
Llavors, si no porta bé amb la seva família,
doncs diu a l'altre,
i llavors l'altre diu amb la seva família
que ell no porta bé amb la seva família
i canvien o no sé el que volen.
Fan el que volen.
Saps més que nosaltres, eh?
Sí, és que, clar, entre ells s'ho expliquen millor.
I nosaltres, a vegades, que no sabem,
li preguntes, no, doncs...
A mi no m'agradaria tenir el pare d'aquesta nena
perquè l'ha renyat o perquè...
O sigui, que ells també parlen, també.
I també fan comparacions.
I la meva família m'ha portat aquí,
l'altre m'ha portat allà,
i jo visc en una casa que té piscina,
i l'altre, doncs, viu en una casa, doncs...
O jo vaig en un esplai.
Ara, quasi tots els nens van a aquests casals d'estiu,
que això ha sigut, doncs,
des de fa uns anys cap aquí,
sobretot ja els últims anys.
Com que hi ha molta gent que treballa,
doncs, els dematins van als casals d'estius
i van estar anant els nens d'aquí, també,
de la ciutat, i s'ho passen molt bé.
I amb nens marroquins, també.
No?
Són amics, també.
Una nena marroquina,
però és de petits, va amb els petits.
I ho vaig amb els grans.
Però n'hi ha cap problema, no?
No.
No, cap niu.
Són els seus pares,
o els seus avis.
El que és més sorprenent...
I el rei.
I el rei.
El que és més sorprenent de la Ravap
és com parla el català.
Parla molt bé, eh?
Per ser el segon any que està aquí, no?
El tercer any.
El tercer, perdó, el tercer.
Són dos mesos que venen.
Però és que hi va arribar i ja va parlar.
Quan va arribar a l'aeroport,
ja va parlar així el català
i tothom s'acadava.
I on havies après el català de Ravap?
Doncs no sé.
A Girona.
A Girona, escoltant-lo, no?
Escoltant i ells fan així.
I no sé què.
I llavors jo recordo
i llavors ja està.
Ja en sé.
No?
Molt fàcil.
I quan siguis més gran,
encara, què vols fer?
Vols dedicar-te a la ràdio o no?
No.
No, no?
Què vols fer?
Maestra, metge, així, alguna cosa així.
Ja està.
Reina d'això no, eh?
Reina no?
No.
Per què no?
No m'agrada.
No t'agrada ser reina.
No?
Ni reina per un dia tampoc.
No.
Llavors, quan siguis gran,
vols ser metge, no?
Mestre?
Sí.
Quan siguis més gran?
Sí, sí.
Però espera't que tinc uns anys.
Llavors, perquè això,
encara tinc 10, eh?
Has de continuar estudiant, no?
Ara tens 10 anys,
has de continuar estudiant.
Sí.
Després tindràs que anar fora del teu país, no?
Estudiar.
Sí, a Algèria.
Sí, normalment els nens,
quan tenen 12 o 13 anys,
se'n poden anar,
si serveixem per estudiar,
se'n van a Cuba,
Llívia o Argèlia.
Tenen aquests tres llocs per anar.
Però, clar, els pares també,
quan se'n van a Cuba,
no venen fins que et treu la carrera,
o sigui que estan 10 o 12 anys sense veure'ls.
o 15 anys sense veure'ls.
I molts no hi volen anar per això,
per no deixar els pares.
I tornen tots al país o se'n van a treballar a altres llocs?
Quins.
Els que se'n van a estudiar a fora,
tornen al...
Tornen, però,
fins que acabi l'any,
a Algèria un any,
i després tornen,
i després tornen a Algèria a estudiar.
Normalment...
I a Cuba, 15 anys.
Normalment, quan tornen de Cuba.
Jo tinc un cosí que està a Cuba
i encara van fer 4 anys que està allà,
no ho sé,
encara falta molt.
Quan venen de Cuba,
normalment,
amb la carrera ja feta,
van i ajuden el poble saharaui,
que és com si fos un deute per ells.
O sigui, si venen de metges,
fan uns anys de metge.
Després, clar,
procuren vindre cap aquí
o cap a un altre lloc
perquè allà no es guanya la vida.
O sigui, fan un servei per la comunitat
i després ja es deslliuren.
Deu-hi-do.
Claustra, Magaroles,
Rosa Maria, Cartanyà.
Per cert, fins quin dia estan aquí, aquests nens?
A veure, el primer vol que marxa és el 24,
llavors no sé quin se tocarà,
24, 25 o 26,
no sé quin dia marxaran.
Primer els hi farem una festa de despedida
i els hi donarem uns regals
que ja els hi tenim preparats,
l'associació,
estan molt contents perquè ja ho esperen
i després, doncs, bueno,
les famílies els hi donaran tot el que podran,
pobres,
perquè només poden prendre 20 quilos
i 20 quilos, doncs,
s'omplen de seguida.
Però, bé, vull dir...
És igual.
Rosa Maria, Clàudia, gràcies.
Nosaltres tot anem i ja està.
Digues, Rabat, ara mira,
acomiada-te el programa,
queda un minut,
veus un minut per les 11,
digues, falta un minut per les 11,
anem a escoltar les notícies del món
i ara tornem al matí a Tarragona Ràdio
amb la seva companya,
Jolanda García.
Va, digue-ho.
Digues adeu, Suyens, digues adeu.
Adeu.
No, per dir que s'acaba el programa,
digues, ara s'acaba el programa,
però continua després, eh?
Ara s'acaba el programa...
El programa...
No, el programa no,
el programa, el programa.
Pro...
Pro...
Programa.
Programa.
Programa.
I ara anem a escoltar les notícies del món.
I ara anem a escoltar les...
Notícies?
Notícies del món.
A veure què passa amb el Challenger, digues, digues.
A veure què passa amb el Challenger.
A veure què passa amb el Challenger.
Adéu.
Gràcies, una forta abraçada.
Adéu.
Adéu.