jove estudiant i una persona gran convisquin mentre dura el curs l'actiu.
En aquest cas només tenim la persona gran perquè l'estudiant,
com poden imaginar aquesta hora del migdia,
tenint en compte que estem a començaments de juny, està fent exàmens.
Per tant, saludem la Maria del Carme Arcussa.
Maria del Carme, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
És la senyora d'una certa edat, podríem dir-ho així, li sembla?
Doncs molt bé, perfecta.
Que aquest any ha conviscut amb un estudiant que com es diu?
Maria Chorro.
Maria Chorro, que la Maria està ara d'exàmens.
Esperem que ja ens explicarà com ha anat el tema dels exàmens i els estudis.
Parlem d'altra banda amb la Mercè Dalmau,
és la treballadora social, l'assistenta social de Caixa Catalunya,
que coordina tot aquest tema.
Molt bon dia, Mercè.
Bon dia.
Benvinguda.
Rosa Llurba és tècnica de l'Institut Municipal de Serveis Socials,
en la vessant que es dedica a tot el tema de la gent gran.
Rosa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Ja dèiem, normalment quan parlem del viure i conviure
tenim la parella completa, però en aquest cas, òbviament,
amb el tema dels exàmens, això era sagrat i no es podia canviar d'una altra manera.
Us sembla que abans de parlar de l'experiència concreta de la Maria del Carme,
recordem breument en què consisteix el programa,
si és que hi ha algú que no ho coneix a aquestes alçades,
que són ja vuit anys, Mercè?
Sí, enguany fa és el vuitè any que aquesta taranada del programa ha començat
i enguany podem dir que va costar molt arrencar,
però enguany estem molt satisfets perquè vam tindre 19 sol·licituds,
tant d'estudiants com d'àvies, i finalment se van fer 14.
Què obliga cadascuna de les parts?
Drets i deures de cadascuna de les parts?
Principalment és un programa internacional d'acompanyament
que les àvies no es trobin soles
i al mateix temps donar-los a les estudiants
que puguin tindre una casa sense ànim de lucre
i que puguin estudiar a contrapartida que facin companyia a les àvies.
A les àvies se'ls dona una petita ajuda de 90 euros a un 15,
que és perquè ells no hagin de desenvolupar res
del que hagin de pagar més de les despeses de llum, d'aigua i de gas
que l'estudianta pugui gastar de més.
L'estudiant també té una compensació?
L'acostudianta té una beca que se'ls dona amb dues partides,
una al mes de gener i l'altra al mes de juny,
perquè puguin sofrer una mica, per almenys,
el cost dels llibres i de la matriculació.
El que és la convivència, les normes de convivència quotidiana,
les determina el propi programa o és un pacte entre les dues parts?
Hi ha unes bases generals que ho determina el programa,
com és que no poden arribar més tard a dos quarts d'onze de la nit
i que només poden estar una nit fora,
o sigui, la nit del dissabte al diumenge,
perquè aquest programa es basa en la convivència
i en la companyia, amb les persones que estan soles.
El que més és una mica de pacte entre l'àvia i l'estudiant,
de la convivència.
L'estudiant ha de disposar d'un espai d'unes hores per a l'estudi, no?
Sí, sí.
El primordial és que l'estudiant està allí per estudiar
i ha de tindre un espai.
El que passa és que diem que, com a mínim,
un àpat el tenen que fer conjuntament,
perquè, esclar, tinguin convivència
i puguin estar juntes i explicar-se les seves coses.
i no res, tenen una habitació per a elles
i que allí tenen que estudiar
i l'únic que també, com a norma molt estricta,
és que no poden portar amics a casa.
Si tenen que fer algun treball o alguna cosa,
doncs se'n van a casa dels altres amics
o a la biblioteca.
Però en principi no.
En principi no,
perquè l'àvia està a casa seva
sempre respectant les normes de l'àvia,
que és on és casa seva.
Clar, després el tema dels àpats,
de mirar la tele, no mirar la tele,
tot aquest tipus de coses,
ja les fa la pròpia convivència.
Això és convivència.
I ells mateixos?
Generalment la veuen conjuntament
i estan parlant el temps que sigui necessari amb ells.
Estem parlant gairebé tota l'estona en femení
i és que sembla que les dones, per les dues bandes,
són les que demanen més participar en aquest programa.
Als senyors i als nois els hi costa més, no?
Evidentment, la majoria d'aparellaments
que al llarg dels vuitjans s'han tingut,
podríem dir un percentatge molt elevat,
són noies, noies i àvies.
Evidentment que d'homes n'hi ha més pocs
que fan la demanda implícita.
No vol dir que moltes vegades
si fan una demanda d'un home per una noia jove,
per una noia estudiant jove,
també potser significa un fre d'anar a viure
amb un home gran.
En canvi, amb una àvia, amb una dona,
no tenen cap inconvenient.
Però, mira, malgrat això,
tenim algun aparellament d'un noi amb una àvia
i també d'un noi amb un noi.
Aquest any hi ha hagut, va haver entès,
que hi havia un senyor que ho havia demanat
i un noi que, a darrere hora,
també va vindre a estudiar a Tarragona,
a la Rovira Virgili,
i llavors ens va presentar la benentesa
de l'aparellament d'un home i un noi.
Maria del Carme, com va anar en el seu cas?
Com es va assabentar d'aquesta possibilitat
d'oferir casa seva a la companyia d'un estudiant?
Vaig rebre una carta de l'Ajuntament
firmada pel senyor alcalde
i vaig dir, bueno, mira,
miro a veure en què consisteix.
Però vostè havia sentit parlar d'aquest programa?
No, no, no em havia sentit parlar.
Però, doncs, al rebre aquesta carta,
vaig dir, doncs, a veure què.
I, mira, em va interessar.
No és pels diners que et donen,
però, doncs, la companyia...
És la companyia, sobretot.
Però, clar, vostè tenia clar que, en principi,
havia d'anar a viure amb vostè una persona desconeguda,
que no sabia com era, no?
Jo, quan la vaig conèixer, aquesta nena,
van venir amb la senyora Mercè i la Pilar,
i vam simpatitzar de seguida.
Ara, llavors, amb la convivència pot venir els Rossis, no?
Però, doncs, hem estat bé.
Ella em penso que està bé amb mi
i jo estic molt contenta d'ella.
Bona nena i no tinc cap queixa.
i ella, si un dia ha hagut de venir una miqueta més tard,
em truca i em diu,
ja me'n vaig cap a Anglès
perquè, doncs, fins a quarts de deu no arribaré.
Molt bé, m'ho diu.
La seva relació, doncs,
ha anat una miqueta més enllà, doncs,
de bon dia, bona tarda, trucant a tot això,
fan alguna pa juntes i...
Sí, dinar, normalment, dinem juntes.
Ara, si ella ha de venir tard,
em truca i, o ja em diu al marxar,
avui vindré quarts de tres, no m'esperis.
Bé, doncs, jo no l'espero.
Sopar, sí.
Sopar, normalment, sopem juntes.
I a les tardes, doncs, també,
si estem totes dues...
Ella, de fet, ha d'estudiar a la seva habitació,
però s'està anant allà en el quarto d'estar amb mi,
té la televisió posada,
no et fa nosa?
No, no, no.
I ella va fent.
Ah, però si la fes nosa,
ja s'aniria a la seva habitació, cap problema, no?
Sí, però, doncs, vull dir que és ella.
I a vegades, si jo tinc un canal posat,
em diu, Carme,
que podem posar...
Tal, si, dona, posem l'omallón a mi,
doncs, aquell programa no em diu res.
Però tampoc és allò de dir,
ah, no, has de fer el que jo dic.
I a les nits,
si a ella li agrada un programa
i a mi m'agrada un altre,
dic, bueno, doncs,
estem separades, eh?
Ella se'n queda en el quarto d'estar
i jo em vaig a l'habitació.
I cadascú veu allò que hi ha.
I cadascú veu el programa que li agrada.
Però han trobat punts en comú,
per exemple,
algun programa de televisió en comú,
algun menjar en comú,
eh que sí?
Sí, bueno, el menjar, diguéssim,
ella fa un tipus de menjar
i jo en faig un altre.
Un altre, això és molt personal.
Però punts de trobada
segur que n'han trobat.
Sí, sí, sí, sí.
Ja dic, estem molt bé
i la família, molt macos.
Vostè s'ha conegut a la seva família?
He conegut la seva mare,
els seus avis,
el seu pare també,
les persones molt...
Que és de fora de Tarragona?
És de Manresa.
És de Manresa.
Sí.
Què li va dir al seu entorn més immediat
quan vostè, doncs jo imagino,
que ho va explicar?
Sí.
La família, els amics,
escolteu, què faré això?
Ah, doncs mira, ben fet.
Sí.
Ben fet.
No li van dir,
on vas a posar una persona desconeguda a casa teva?
No.
Aquestes coses que a vegades diem.
Home, sí,
és que a vegades et pots trobar
que et surti rana.
Però doncs ja amb els dies
que vam estar
convivint,
vam veure
que simpatitzava
amb l'una i l'altra.
I les seves amigues?
Li han comentat
o vostè, doncs,
una mica les ha animat
o en algun moment de terminar
l'ha dit alguna amiga?
No,
és que les amigues que jo tinc
totes són casades,
ja tenen la seva família.
I a la circumstància són diferents.
L'única amiga que tinc
que és viuda
però té un fill,
aquella
no sé si li interessaria.
Jo a vegades ho he pensat
de dir
perquè té un nen
amb la síndrome de Down.
Llavors,
ja no sé
si
amb ella
li podria interessar.
Són circumstàncies
que això vosaltres
segur que ho veieu,
no?,
quan venen tant els joves
com les persones grans
a participar del programa.
Heu de fer una miqueta
i perdoneu-me el símil
amb tot el respecte
d'agència matrimonial
de posar en una banda
d'uns
a quina banda d'altres
i aviam què tenen en comú
i què tenen de diferent, no?
Per això, mirar,
jo faig l'entrevista
a les persones grans
i tenim una psicòloga
que fa les entrevistes
als estudiants.
Llavors,
quan hem fet
totes les entrevistes
la posem d'acord
i veiem el taranà
d'una i l'altra
i veiem quina
pot casar amb l'altra.
Llavors,
anem a les cases
de l'àvia
i presentem l'estudiant.
L'àvia
s'ho pot passar
durant 24 a 48 hores
i després fem
un mes de prova.
I aquest mes
és per introduir
una mica la convivència.
Si durant aquest mes
estan contentes
per amb els pas,
llavors ja fem
l'acord definitiu
fins al juny.
I si no,
el traiem l'estudiant
i la posem
en una altra...
Per això us ha passat
algunes vegades.
Això ha passat,
això ha passat.
Això també dona una tranquil·litat
a les dues parts de prendre.
Escolta,
que no hi ha res
per tota la vida, no?
No, no,
que va.
I com si has fet
l'acord,
si ha passat el mes
i funciona
i ha fet l'acord
i al cap de dos o tres mesos
s'ha trucat a l'àvia
o es truca l'estudiant
dient que hi ha roses
i alguna cosa,
anem a les cases,
fem un altre,
veiem el que passa
i si veiem
que no pot continuar
la convivència
la traiem.
és un acord
privatiu
perquè és entre les dos
pas,
però aquesta cosa,
però aquesta cosa
es pot trencar
en qualsevol mes
de l'any.
Pocs trencaments
es donen,
no?
Perquè m'explicàveu
que en guany
heu fet
19 parelles,
no?
No,
19 sol·licituds
i 14 parelles.
Vull dir que
teniu aquest marge
de pensar
en un moment determinat
pot haver-hi
aquest problema,
no?
Que no s'entenguin
amb aquella persona
o que el programa
doncs
no els acabi d'agradar
i ho abandonin,
no?
És que realment
a veure,
el seguiment
és molt acurat
sobretot
per part de la Mercè
i de la Pilar
perquè realment
la convivència
és una cosa
molt important
entre dues persones
i a més a més
sempre es té en compte
que l'estudiant
ve a estudiar
i per estudiar
té que tindre
un ambient relaxat,
un ambient distès
i també
per la persona gran
també no havia de suposar
una angoixa,
no?
I aleshores
és per això
que hi ha
aquesta prèvia,
aquest previ
visita domiciliària
per veure com està
el domicili
per veure com estarà
l'estudiant
en quin ambient
es convocarà
i també
totes aquestes
entrevistes prèvies
i si hi ha alguna cosa
fent el seguiment
aleshores
a veure
que
s'està
molt molt damunt
en aquest aspecte,
no?
Clar.
Que tots tinguin
que estiguin
amb més
el bus possible
tant per part de l'avi
com per part de l'estudiant
perquè realment
el perfil
ja ho havíem dit
abans
de les persones
que accepten
entrar
en el programa
viure i conviure
aleshores
venen a estudiar
i tenen que tindre
ja un perfil
determinat
que hi pot accedir
tothom
que ens estigui
escoltant
tant per part d'avis
com per part d'estudiants
però sí que
acceptar
hi ha unes normes
i unes normes
que s'han de seguir
a cada moment
Per què n'aparteniu
més demanda
al programa?
De joves o d'avis?
De joves
Estudiants
faltarien
avis o àvies
per entendre'ns
sempre faltant
Sí, perquè
les que han recol·locat
ha sigut
o perquè una àvia
s'ha mort
o perquè
una àvia
ha tingut demència
el que sigui
però sempre
hi ha moltes més
estudiant
sol·licitant-ho
I per què creieu
que no hi ha més avis
o àvies
persones que viuen
soles
que el problema
de la solitat
és que n'hi ha moltes
que viuen soles
sobretot dones
més comes
Sí, moltes
sobretot al centre
de Tarragona
la part del centre
de Tarragona
al centre
hi ha moltíssima
gent sola
jo crec que
potser és una
falta de confiança
molt acostumades
a viure soles
a estar soles
o a fer les coses
a la seva manera
o tenen por
de posar-se
alguna persona
estranya
a casa
esclar
el que no saben
és que darrere
d'això
hi ha un equip
pendent
de tot això
però
és que no és un anunci
que poses al diari
deslloga habitació
i no saps qui t'entra
és que aquí estem parlant
de persones
que entren a casa teva
amb totes garanties
hi ha unes entitats
darrere
i unes persones
però
no sé
jo crec que
quan són
tenen por
tenen por
de donar-los la clau
perquè esclar
se'ls ha de donar la clau
perquè si venen
entren i surten
i l'àvia
no es troba al pis
però mai hi ha hagut cap problema
no
per això és que és
bé
el que passa que crec
que mai més ben dit
és que les coses
s'aprenen fent-les
i moltes vegades
a veure
aquest programa
encara que faci
molts anys que es fa
per la idocincràsia del programa
és pioner
és jove
no és com anar a la platja
que és una cosa habitual
i també
malgrat això
ja
ens creiem que tothom
està informat
i potser tothom
sap el que és
el viure i conviure
però
el funcionament
el seguiment
la professionalitat
de la gent
que s'hi dedica
i que ho fa
potser tampoc es fa
perquè molta gent
ho passa així
de passada
no mira
el viure i conviure
i s'esforcem
la gent que hi està
implicada
amb el programa
però jo penso
que moltes vegades
si es coneixia més
a fons
hi hauria molt
més gent
que
com a mínim
s'hi interessaria
perquè els hi expliquéssim
detalladament el programa
perquè avui
tenim evidentesa
de vindre aquí a la ràdio
i que tothom que ens la senti
però moltes vegades
és que tan poques coses
amb un follet
o amb una carta
tantes coses
tampoc s'hi poden
especificar
si no tens la intenció
com va fer la manera del Carme
de preguntar-ho
clar
en principi
no saps ben bé
el contingut real
llavors no reps la visita
d'aquestes persones
que són d'alguna manera
que fan la previa visita
de l'aparellament
i que t'expliquen
a veure com funciona
realment
qui hi ha darrere
a veure
perquè et trobes de tot
moltes vegades
és veritat
però també
la gent pot pensar
bueno
m'aparcaran allà
una persona
que no sé qui és
i quan la tinc a casa
molta gent et diuen
i quan la tingui
què
si no em va bé
no?
aleshores
doncs penso que
és una qüestió
de
de conèixer
i veure que tot són
facilitats
i que
no és res tancat
i que sempre
pots rectificar
si no estàs bé
perquè aquí
el que es tracta
és el benestar
de la persona gran
i que la persona jove
doncs també trobi
un espai
i un lloc
on desenvolupar
els seus estudis
si cap de les dues
està bé
doncs el que vosaltres dieu
sempre es pot
rectificar
i deixar-ho córrer
és més a dir
moltes vegades
la Mercè
ho pot corroborar
i coneixen
el seu programa
els fills
de les persones grans
que creuen
que la seva mare
podria
d'alguna manera
estar bé
amb un estudiant
d'intercasa
i guaita
que et dic
que són gent
que té fills
perquè és el fill
el que s'ha interessat
a veure el programa
perquè també estan tranquils
pensant que la seva mare
o el seu pare
no estan sols
que té una independència
perquè la té totalment
encara que tingui
un estudiant dintre casa
però que saben
com a mínim
tu m'ho podràs corroborar
doncs que a la nit
tenen aquella tranquil·litat
d'aquell alguna cosa
que li passessin
a veure
ens pot passar a tothom
sí, sí, naturalment
però sembla que
les persones grans
són més vulnerables
des d'aquest punt de vista
vostè repetirà
Maria del Carme
si Déu vol
sí, té la intenció
de l'any que ve
i he quedat contenta
si la Maria vol tornar
i podria ser amb la mateixa persona
perquè jo
conec experiències vostres
que han estat més d'un any
repetint la mateixa avi
i la mateixa estudiant
si ella vol tornar
jo amb molt de gust
si ella té algun inconvenient
llavors
crec que no en té cap
jo pel que he sentit
em penso que la Maria
té claríssim
què està estudiant la Maria?
publicitat
publicitat
molt bé
doncs
tenia que haver vingut
perquè ella hagués fet
el millor anunci
del viure i conviure
l'examen impera
clar que sí
l'examen és l'examen
doncs escolteu
el que és molt important
el que deia la Rosa
tothom ho sap
tothom ho sap
d'acord
però ni que ho sàpiguen
on s'han d'adreçar
joves estudiants
pares, mares de joves estudiants
que per casualitat
jo què sé
que visquin en algun poble
i diguin
no, no
millor que visquin
al centre de la ciutat
àvies que ens estiguin escoltant
els joves
han de trucar
a la universitat
allí hi ha
a la universitat
hi ha la borsa d'habitatge
hi ha un departament
ja que es cuida d'això
que allí els donaran
la informació
ompliran la
la sol·licitud
i la gent gran
han de trucar
a l'Ajuntament
directament a l'Ajuntament
directament a l'Ajuntament
a serveis socials
a l'Ajuntament
llavors
la Rosa
els fa ja
la fitxa
me les passa
a mi
i llavors
ja es posem en marxa
l'Ajuntament
la passa
a la psicòloga
llavors
ja es posem d'acord
la psicòloga i jo
i comencem
el funcionament
les entrevistes
hi ha uns terminis
perquè clar
que ara al curs vinent
els joves sobretot
han de tenir clar
on han d'anar a parar
terminis
és a dir
a partir d'ara
ja
ara
els estudiants
a partir de la selectivitat
que treuen la nota
i saben on poden anar
ja comencen a arribar
tota la sol·licitud
i les àvies
ja saben
nosaltres
des del mes d'abril o maig
ja poden enviar
sol·licituds
pel curs vinent
hi ha un altre tema
i són estudiants
o joves
que s'examinen
de selectivitat
a Tarragona
i han d'anar a estudiar
a altres universitats catalanes
també troben aquest programa
a altres ciutats
exacte
perquè per estudiants
tarragonins
pot ser molt interessant
exacte
aquest programa
està estès
a molts llocs
del territori espanyol
a Catalunya
està
a Manresa
a Vic
a Barcelona
a Castelldefels
allí on hi ha
universitat
i aquest programa
és que sempre parlem
des de la perspectiva
de joves estudiants
que venen de fora
però també els estudiants
que surtin de Tarragona
poden trobar
aquesta manera
hi ha València
hi ha Saragossa
hi ha la Universitat
d'Alcalá de Henares
hi ha
a Tortosa
a Girona
a Vic
és una alternativa
que més enllà
de sortir
les dues parts
beneficiades
donen aquesta oportunitat
de convivència
diga Rosa
no és que
ens queden 45 segons
ens ha agafat el temps
no tan sols
aquest programa
és per
aquells estudiants
que són del nostre país
o d'un altre país
sinó també
d'aquells estudiants
que fan
màsters
postgraus
i n'hi ha
de russos
sudamericans
a veure
d'altres llocs
també hi ha hagut demandes
doncs ja farem memòria
no tenim menys
més temps
en Rosa Llorba
Mercè Dalmau
Maria del Carme
Arcusa
gràcies per venir
i molta sort
adeu-siau
és la una
les notícies