Fet el curs parlamentari, s'acabava la setmana passada,
a més s'acabava d'una manera mediàticament molt important,
perquè se n'ha parlat i molt de l'aprovació de la llei
que permet el matrimoni d'homosexuals.
Era una de les últimes lleis que s'aprovava
en la sessió del passat dillous,
la que tancava aquest curs parlamentari
a la Cambra Baixa, al Congrés dels Diputats.
A partir d'avui, doncs,
i aprofitant les vacances parlamentàries del mes de juliol,
parlarem durant aquests dies amb els diferents diputats
per Tarragona de les formacions polítiques
que tenen representació a la Cambra Baixa.
Avui ens acompanya el diputat socialista,
el diputat del PSC per la demarcació de Tarragona,
Francesc Vallès.
Senyor Vallès, bon dia.
Molt bon dia, Ricardo.
Comencen les vacances parlamentàries,
que no vol dir jo començar les vacances de feina,
però, en fi, com dèiem, la setmana passada
s'acabava el curs parlamentari d'una manera potent,
perquè mediàticament, sens dubte,
la llei que permet el matrimoni d'homosexuals
i que entrava en vigor ahir diumenge,
doncs, en fi, és segurament una de les notes
més destacades de la legislatura
en què governa, doncs, l'executiu de Zapatero.
Ha estat pels socialistes la millor manera
d'acabar aquest curs, aquest últim període
de sessions parlamentàries?
Jo crec que sí, ha estat un període de sessions intens.
Hem tractat molts temes, hem aprovat moltes lleis.
Això demostra, també, que és un govern
que té les coses molt clares,
que transforma el que tenia en el programa electoral
en lleis concretes i, per tant, entren a poder-se aplicar
i, per tant, afecten directament a la gent,
a la qualitat de vida de la gent.
I, al final, ha sigut com una enorme estrella
que estava no amagada en el nostre programa electoral,
sinó del qual n'havíem fet molta bandera,
que era, precisament, la reforma del Codi Civil
en la mesura o en la forma que pogués permetre
el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Això del qual n'estem molt orgullosos,
perquè implica, doncs, una lluita, diguem-ne,
cap a la igualtat per un col·lectiu que havia
o que ha sofert molta discriminació al llarg dels anys.
Per tant, jo crec que és un motiu per ser feliços,
per veure, a més a més, que aquest govern està actuant
d'una forma clara, com l'idea que concreta
en normes positives, efectes vinculant, no?,
allò que estava en el programa electoral
i que són de clar contingut social,
com d'altres que han vingut aprovant al llarg d'aquesta legislatura
la Llei Integral per la Violència de Gènere.
Fa quatre dies, també, que han entrat en funcionament
els jutjats de violència domèstica.
En fi, hi ha altres normes de caràcter social,
com l'idea, a partir del mes de gener d'aquest any,
va entrar en vigor també la pujada de les pensions,
la pujada del salari mínim interprofessional.
Jo crec que és un balanç positiu de l'any polític
i especialment d'aquest període de sessions.
La llei que permet el matrimoni d'homosexuals
ha tingut un gran suport al carrer,
però també ha tingut moltes veus en contra
i s'han manifestat al carrer i, a més a més,
ara diuen fins i tot amenaçant amb un recurs
davant del Tribunal Constitucional.
Creu viable aquesta via?
Aquesta mesura, aquesta llei del govern socialista
impulsada per la resta de partits,
pot dividir i molt la societat?
Jo crec que és bo que la societat es pronunciï,
i per tant, fins i tot que sortir al carrer
i es manifesti exercint un dret fonamental
del qual té dret.
Per això tenim la sort d'estar en una democràcia,
la gent té el dret a manifestar-se lliurement,
i per tant esgrimir els seus arguments.
I el govern, a més a més, els escolta.
Jo fa uns dies, quan em preguntàvem,
ho deia tradicionalment,
el trist, diguem-ne,
és que tradicionalment,
quan les esquerres surten al carrer
són per demanar drets,
per fer societat més lliures i més igualitàries,
i quan les dretes surten al carrer
és per restringir-los.
Això sí que em dóna una mica més,
però sempre respectant aquest caràcter de manifestació.
I és cert que és una llei conflictiva,
i que, per tant, hi ha moltes persones
que no hi estan d'acord.
La via constitucional,
com deia vostè,
de recórrer al Tribunal Constitucional
em sembla estranya,
entre altres coses,
de difícil accés,
entre altres coses,
perquè hi hauria de recórrer un grup parlamentari,
per tant,
dels que hi ha votat en contra,
recórrer aquesta llei
un cop aprovada al Tribunal Constitucional,
i per tant l'única que ho podria fer
seria el Partit Popular.
És cert que Convergència i Unió,
en aquest sentit, han estat dividits.
Els diputats d'Unió
han votat en contra
i els de Convergència,
alguns s'han abstingut
i alguns han votat a favor.
I, per tant,
l'únic grup parlamentari
amb 50 diputats suficients,
com marca la llei,
per recórrer al Tribunal Constitucional,
seria el Partit Popular.
I davant de l'escissió interna
que també ha tingut el Partit Popular
respecte a aquesta llei,
el mateix dilluns o dimarts
d'aquesta setmana passada,
hi va haver discussions fortes
en el seu grup parlamentari popular,
alguns més liberals reclamaven
la llibertat de vot
en un tema d'ètica,
com podria ser aquest.
M'estranyaria que utilitzessin
aquest recurs jurídic
perquè el Tribunal Constitucional
ho impugnés.
De totes formes,
jo crec que és una llei
consolidada en els països
democràticament més avançats.
Sabem,
a Canadà se'ns va avançar
per uns quants dies,
però Espanya és el quart país
en el món
que ha aprovat aquesta llei.
i jo crec que va en la línia,
diguem-ne,
com li deia abans,
d'aturgar més drets
de fer societats més justes,
més igualitàries,
més respectuoses
i per tant recórrer
al Tribunal Constitucional,
tot i que legítim,
jo ho crec difícil
i segurament
poc eficaç
en aquest mateix moment.
Aquest curs parlamentari
que s'acabava
la setmana passada,
des d'un punt de vista territorial
de la demarcació de Tarragona,
ha tingut un dels seus punts d'interès
en Vandellós,
en la central nuclear,
en l'incident de l'any passat
i, en fi,
en totes les mesures
que s'han anat prenent,
sobretot en els últims mesos,
de crítica
a la feina feta,
a la gestió
de la crisi feta
pel Consell de Seguretat Nuclear.
Vostè ja ha participat
directament.
Més enllà de les conclusions
a les que han arribat,
a partir d'ara,
com creuen
que s'ha d'afrontar
des del Consell de Seguretat Nuclear
les gestions
de les centrals
d'aquest tipus
que hi ha al nostre país?
Aquest és un tema complicat,
el de les nucleares
en aquest país,
perquè és un àmbit sensible,
molt sensible,
i precisament
perquè ho és
en la producció
d'energia,
per això es crea
el Consell de Seguretat Nuclear,
perquè vetlli,
precisament,
perquè en aquest àmbit sensible
no hi hagi risc
per la seguretat,
ni per les persones,
ni pel medi ambient,
ni pels treballadors
de les pròpies centrals,
i, per tant,
per això creiem
aquest òrgan independent
que ja fa anys que existeix
i que vetlla,
precisament,
per això.
El que passa
és que perquè aquest òrgan
funcioni
hi ha d'haver-hi
una relació
de confiança
mútua
entre els titulars
de les diferents centrals
existents
de l'estat espanyol
i els consellers,
o, en definitiva,
com a òrgan col·legiat
del Consell de Seguretat Nuclear.
I el que hem vist,
per desgràcia,
desafortunadament,
en tots els treballs
d'aquesta ponència
parlamentària,
que ha intentat
esclarir
què és el que va passar
en l'incident
del mes d'agost passat
a Bandellós,
el que hem vist
és que aquesta relació
de confiança
s'ha trencat,
no hi era.
Com a mínim,
pel que fa a Bandellós,
i, per tant,
ha quedat provat,
i en aquest sentit
sí que em voldria felicitar
per la unanimitat
que hi ha hagut
entre tots els grups
parlamentaris
que formaven part
d'aquesta ponència,
pel que fa a les conclusions,
és a dir,
han quedat,
com a fets,
provats
la circumstància
que la central
va menys tenir
un dèficit
o una mancança
o un problema greu
de deteriorament
del seu sistema
de refrigeració
i no va comunicar-ho
com ho hagués hagut
de fer
el Consell de Seguretat Nuclear.
I, per tant,
això ha provocat
moltes coses.
Primera,
que haguem de reconduir
aquesta relació
de confiança,
és a dir,
pel que fa al tema
del que se'n diu
la cultura de seguretat,
entre els titulars
de la central nuclear
i el Consell de Seguretat Nuclear,
però, a més a més,
també hem vist
i ens ha servit
per veure
que tant a la pròpia central
com al Consell de Seguretat Nuclear
hi ha programes greus
d'organització,
de gestió
i, en definitiva,
també de confiança.
I totes les conclusions
i les mocions
i propostes de resolució
que hem aprovat
en aquesta comissió
van en la línia
d'intentar recuperar
aquest marc
i aquest àmbit de confiança.
jo crec que
ho aconseguirem.
La central,
en aquest sentit,
ha estat molt receptiva,
admet,
efectivament,
que s'ha equivocat
i ens ha presentat
un pla de millora,
jo crec que sòlid,
suficientment sòlid,
fet per un equip
d'experts internacionals,
de reputació internacional,
independent,
que els hi ha presentat
un nou pla
de modernització,
de gestió,
d'organització interna,
fins i tot,
i que nosaltres agraïm
i per tant intentarem
que es dugui a la pràctica.
I també voldria donar
un missatge
de confiança,
de tranquil·litat
i fins i tot
per treure aquests mites
de falsos alarmismes,
és a dir,
en cap moment
hi ha hagut risc
amb tot el que ha passat
per la població,
ni pels treballadors,
com li deia abans,
ni pel medi ambient
i a més a més
la central no tornarà
a arrencar,
tot i que està a punt,
fins que el Consell
de Seguretat Nuclear
no li doni
el vist i plau
que tots aquells
condicionants
que els hi ha posat
i els que també
hem aprovat a la comissió
es compleixin.
Per tant,
i seran molt escrupulosos
en aquest sentit,
perquè el propi
Consell de Seguretat Nuclear
s'hi juga molt en això,
és a dir,
ha tingut una estirada
d'orelles
en seu parlamentària
i per tant
enviaran un equip
d'experts
per comprovar
una per una
totes aquelles qüestions,
aquells condicionants
que s'han de fer,
que s'han de tenir en compte,
que s'han de comprovar
perquè això no es torni
a produir,
o la Seguretat de la Central.
Per tant,
en aquest sentit,
lliçons apreses,
moltes,
i missatge de confiança,
de tranquil·litat
i sobretot
d'intentar millorar
aquests dos organismes
de cara al futur
en una matèria,
com li deia abans,
tan sensible.
Ja que parlem,
senyor Vallès,
de Bandellós,
parlem de l'ITER,
del projecte ITER,
de la decisió dels països
que promouen
el projecte ITER
de situar
el reactor de fusió nuclear
a Caradaix
i el fet que després
l'agència administrativa
o en fi,
l'agència o el Centre
d'Informació Tecnològica
vinculada a l'ITER
s'instal·li a Barcelona
i no a Bandellós,
com en un principi
s'havia dit.
El Partit Popular,
de fet,
assegura que presentarà
o ha presentat
una proposició no de llei
al Congrés
per instar
el govern espanyol
a escollir
el municipi
de Bandellós.
Algunes veus
des del territori
s'han alçat dient
que és una mostra
aquesta de centralisme,
situar una agència
d'aquestes característiques
a Barcelona
i no a Bandellós,
com s'havia suggerit
o s'havia previst
semblant en un principi.
Què n'ha de dir?
Primer,
els que parlen
de centralisme ara
i no se'n recorden
el que feien abans,
jo crec que hauríem
de mirar en darrere
i tenir present
determinades decisions
que havien pres,
sobretot de menys preu
en el territori.
I per tant,
és cert que aquesta
és una comarca
oblidada en molts aspectes
i nosaltres estem intentant
posar remei
i efectivament,
si ara corren tant,
segurament és perquè
se n'adonen
que aquesta àrea
ha estat oblidada
i per tant
que hi fa falta alguna cosa.
Dit això,
el que s'ha decidit
i encara
no està formalitzat
però és molt probable
és que aquesta agència
de contractació
sigui efectivament a Barcelona
per molts aspectes,
sobretot des del punt
de vista empresarial,
tecnològic,
fins i tot d'eficàcia,
d'eficiència,
de millor gestió.
Per tant,
en podem parlar
però segurament
tindria algun tipus
de sentit.
Ara,
el que nosaltres
sempre hem dit
i en aquest sentit
continuem treballant per això
i ara li dono alguna dada més
és que a Bandellós
segurament el que hi ha d'anar
és un centre d'energies renovables
i això és el que estem intentant definir
i perquè vegi
diguem-ne la voluntat d'això
hi ha molts elements,
és a dir,
hi ha una moció del Parlament de Catalunya
unànim de tots els grups
apostant per aquesta idea,
ja en els pressupostos generals
de l'Estat
de l'any 2005,
per tant aprovats
el desembre d'aquest any passat,
el 2004,
ja hi ha una partida pressupostària
perquè a Bandellós
hi vagi un centre d'energies renovables
i jo mateix
ja he fet un parell de gestions
en el Ministeri Competent
d'Indústria
a Madrid
per tal d'intentar
concretar això
amb algun
centre concret,
evidentment tot és embrionari,
s'ha parlat
de si ha d'haver-hi
un centre d'interpretació,
de si hi ha d'haver-hi
un centre d'energies renovables,
jo crec que
l'aposta seriosa
és sobretot
no descartar en cap cas
la investigació a Bandellós,
Bandellós
i tota la seva àrea d'influència
és una zona
que ha patit
i continua patint
diguem-ne
el que implica
la producció d'energia
en excés
i per tant
per transportar-la
cap a altres terrenys
i espais
on la consumeixen
però no la produeixen
i per tant
jo crec que això
precisa d'algun tipus
de compensació
i jo crec que
no hi ha cap altra millor
compensació
que el fet d'apostar
per aquest territori
per algun aspecte
de caràcter
innovador
i de futur
i d'investigació.
Sé que
moltes de les empreses
energètiques
d'aquest país
hi estan molt interessades
hi ha una voluntat
del govern
tant de la Generalitat
com del govern central
en la mesura que està
en la llei de pressupostos
d'ubicar-hi
algun centre
i el mateix
conseller
d'universitats
de la Generalitat
de Catalunya
ja va anunciar
la setmana passada
que a Bandellós
hi aniria
un centre
d'aquestes característiques.
Per tant
si aconseguim això
i per tant
hi ha d'haver
la sinèrgia
també
de totes
les tres administracions
afectades
Ajuntament
Generalitat
i Estat
ho estem acabant
de concretar
però jo crec
que podem
tenir
un centre
d'aquí poc
diguéssim
com a mínim
esbossat
perquè ja sap vostè
que tot això
fins que no es concreta
i es du a la pràctica
i en podem gaudir
per un cert temps
però podem gaudir
d'un centre
diguem-ne
pioner
en matèria
d'investigació
en energies renovables
i crec que l'espai
és l'adequat
i l'idònic
o més Bandellós.
Molt bé
doncs deixem temes
energètics
deixem Bandellós
parlem d'infraestructures
les infraestructures
més pròximes
pregunta gairebé obligades
mantenen les previsions
pel que fa a l'inici
de les obres
de la polèmica
ja famosa variant
de la 340
de la Mora
a Tarragona
que serà
segons vostès
abans del final d'any?
Jo crec que sí
sempre ho hem dit
no hem enganyat mai ningú
amb aquest tema
és cert
que el traçat
de la 340
en el seu pas
per Tarragona
no ens ha agradat mai
sempre ho hem dit
també
però
que hi havia molts interessos
en joc
i per tant
un dels interessos
en joc
era precisament
la pèrdua
de competitivitat
d'aquest territori
des del punt de vista econòmic
des del punt de vista
de sector turístic
des del punt de vista cultural
i sabem que
la nostra demarcació
pateix
diguem-ne
té un defecte endèmic
històric
que és precisament
la congestió de trànsit
i per tant
això s'ha de millorar
nosaltres hem fet
tots els passos possibles
per tal
de modificar
aquest traçat
però hem vist
que en la mesura
que això estava tan avançat
com sempre hem dit
i que per tant
això implicaria
que a finals d'aquest any
el desembre del 2005
gener del 2006
perquè sap que això
amb l'administració
pot anar d'un mes o un altre
les obres
comencessin
està tot licitat
tot segueix
els terminis
que havia de seguir
per tant
no s'ha enganyat a ningú
tothom sabia en tot moment
alguns han volgut fer
demagogia
sobre aquest tema
i nosaltres
i nosaltres
sempre hem estat
transparents
i hem intentat explicar
què és el que hi havia
ara bé
modificar aquest traçat
implicava
en tots els tràmits
administratius
que s'han de seguir
informes d'impacte ambiental
etcètera
implicava que ens anàvem
a uns set anys
de retard
i per tant
davant d'aquesta situació
nosaltres
com a mal o menor
hem preferit
apostar
per aquesta variant
que no ens agrada gens
però sempre mantenint
interlocució
amb totes les persones
afectades
explicant
quines han estat
les nostres gestions
i ara també
parlant
amb aquells veïns
afectats
pel traçat
de cara a que
en el disseny final
d'aquesta variant
puguin
o puguem
entre tots
minorar
aquells impactes ambientals
de cara a que afectin
molt menys
tant al medi ambient
com a la zona de boscos
com a la població
o els particulars afectats
però els socialistes
senyor Dovallés
mantenen la idea
d'estudiar
que la variant
després segueixi
de manera paral·lela
a l'autopista
a banda que comencin
les obres
d'aquí uns mesos
Sí, això no
no ho perdem de vista
entre altres coses
perquè creiem
que l'altre traçat
diguem-ne
és molt més ràpid
és molt més adequat
va en la línia
del que nosaltres pensem
que és crear eixos viaris
per tant aniríem
per l'autopista
i per tant
ens estribuiríem
uns quants quilòmetres
aquesta variant
diguem-ne
des del punt de vista
de disseny
és jo diria
que absurda
no hi ha cap altra variant
i no hi ha cap altre punt
si volem
en podem parlar així
de la 340
que faci una entrada
tant cap al centre
amb gairebé
quatre carrils
de com fa aquesta 340
per tant
el lògic
el de sentit comú
és que sigui en paral·lela
a l'autopista
en aquest sentit
també sap
que el govern de la Generalitat
està parlant
amb la concessionària
d'autopistes
per tal de poder ampliar
en tres carrils
com sempre havíem demanat
l'autopista P7
el pas per Tarragona
des del Vendrell
fins a Tarragona
jo crec que si aconseguim això
i per tant
en aquest sentit
em mostro molt satisfet
en la mesura que
ja vam dir-ho
quan vam presentar
els pressupostos generals
de l'Estat
l'any passat
que havíem encertat
en les partides pressupostàries
de cara a aquelles infraestructures
tan essencials
i tan necessàries
per a la nostra demarcació
i així ho van manifestar
en el seu moment
aquelles entitats econòmiques
empresarials
de la nostra demarcació
que coneixien
que històricament
havien patit
un dèficit important
i que això podia anar
en perjudici
de les nostres empreses
de la nostra economia
en general
la 340
és un exemple
no només la variant
de Tarragona
sinó en tot el seu traçat
que ja ha sortit
a licitació
fins a Vandallós
per tant
el desdoblament
de la 340
serà una realitat
d'estar previst
pressupostàriament
ha sortit a licitació
per tant
estem pendents
que comencin les obres
i en aquest sentit
doncs
per felicitar-nos
tots plegats
també la connexió
de Tarragona
i per tant
del port de Tarragona
cap al nord
una possible connexió
futura
cap al nord d'Espanya
però en un primer termini
fins a Montblanc
per tant
passant per el Morell
i per Valls
l'aposta ferma
pels ferrocarrils
està a punt
de sortir a licitació
aquest mes de juliol
el corredor del Mediterrani
aquesta és una altra gran notícia
per tant
el tren d'alta velocitat
l'AVE
el tenim gaire bé
aquí
l'estació
de la Secuita
està
diguem-ne
patint
una acceleració
des del bon sentit
des del punt de vista positiu
una acceleració
important
perquè sigui una realitat
l'aeroport de Reus
acabem d'inaugurar
la terminal d'arribades
i d'altres millores
que s'estan fent
en fi
jo crec que
hem encertat
aquelles infraestructures
que creiem
que eren necessàries
i el que haurem de fer ara
és no perdre-ho de vista
i que en el pròxim
pressupost general
de l'Estat
efectivament
tingui una comunicació
que permeti
que es pugui anar
treballant en el futur
i sigui una realitat ben aviat
doncs jo que cita
el pressupost de l'any que ve
justament li volia
li volia preguntar
a la tornada de les vacances
a partir del mes de setembre
els diputats començaran ja
a posar fil a l'agull
en els pressupostos
del 2006
les previsions
dels socialistes
i de vostè
com a diputat
per Tarragona
una mica
en fi
veient el que hi ha
pel que fa
a necessitats d'infraestructures
en el 2005
quines serien
les partides
que vostè creu
que haurien d'anar
necessàriament
en el pressupost
de l'any que ve
de l'Estat
jo crec que l'idea
el diagnòstic
en infraestructures
i sempre parlem
hi ha altres qüestions
i a mi sempre m'agrada destacar-ho
sobretot des del punt de vista social
que han d'aparèixer
en els pressupostos
no tenen una venda tan fàcil
des del punt de vista
diguem-ne
comunicatiu
però que sí que tenen
un efecte molt clar
en la societat
des del punt de vista
de caràcter social
i d'estat del benestar
però efectivament
tot allò que té
més visualització
és l'impacte en infraestructures
el diagnòstic en infraestructures
és clar
l'hem encertada
i per tant
el que hem de fer
és seguir
en la línia
d'apostar
per aquestes infraestructures
per tal que puguin ser una realitat
i que no es perdin
en els plans d'execució
dels pròxims anys
que no es perdin
aquells diners
que efectivament
faran que això es concreti
per tant hem d'avallar
perquè aquestes infraestructures
que ja estan previstes
que comencen a estar licitades
tinguin la dotació
pressupostària suficient
perquè puguin ser una realitat
a partir d'aquí
hi ha altres qüestions
abans del que li he dit
és a dir
seguir apostant per l'aeroport
per l'alta velocitat
per l'AVE
per l'estació
per la 340
la part sud de Tarragona
també ho haurem de concretar
el traçat de la 340
la connexió també cap a Barcelona
la 340
també haurà de ser
una prioritat
aquesta pròxima negociació
dels pressupostos
algunes variants
que tenim pendents
importants
a l'estat de marcació
com és la de
com és la de
Riu de Cols
com és la variant de
Falset
que gairebé ja ha sortit
de la licitació
per tant haurem de seguir-ho també
la variant de
Gandesa
de Corbera
aquestes són accions
i actuacions
que hem de tenir presents
i algunes altres
de caràcter puntual
però si aconseguim això
i a més a més
hi posem altres infraestructures
i en aquest sentit
tampoc no vull oblidar
els trens de Rodalies
de Renf
i la connexió
amb Barcelona
per tant
la major freqüència
dels trens
de Rodalies
és la nostra demarcació
que gairebé estem
diguem-ne
l'anella metropolitana
de Barcelona
i molta gent d'aquí
que està treballant
a Barcelona
o el seu àmbit
d'influències
cada dia
d'agafar mitjans
de comunicació
públics
i el tren n'és un
o sigui
aconseguim també
millorar
aquesta freqüència
i altres
inversions
o infraestructures
de gran embargadura
i en aquest sentit
penso
per exemple
en la façana marítima
de Tarragona
que si tots som capaços
de posar-nos d'acord
amb una infraestructura
d'aquestes
crec que podrem estar
satisfets
la voluntat del Ministeri
és d'invertir
i sempre hem dit
que
en el pressupost
general de l'Estat
de l'any passat
vam tenir un greu problema
per poder invertir
perquè no hi havia
projectes fets
per poder invertir
ara ens hem posat
a treballar
perquè hi siguin
és cert que havíem
patit unes mancances
és cert que hi ha projectes
que no són sòlids
i que no ho eren
el de la façana marítima
per exemple
n'era un
el Ministeri
que té ganes
de treballar
conjuntament
amb l'Ajuntament
de Tarragona
i la Generalitat
està esperant
que des de Tarragona
s'enviï un projecte
rigorós
i sostenible
perquè això
es pugui transformar
en una realitat
i es pugui invertir
a Tarragona
li fa falta
i nosaltres
intentarem
treballar
perquè això
pugui aparèixer
en el futur
però ens fa falta
evidentment
un projecte
rigorós
però el fill
d'això últim
que està dient
que l'Ajuntament
que les institucions
terrenines
han d'enviar
un altre projecte
de façana marítima
perquè se'l pugui estudiar
el Ministeri
jo crec que això
és amb el que havíem quedat
el mes de setembre passat
recordo que l'alcalde Nadal
havia dit
que en el termini
de dos mesos
hi hauria un conveni
signat
que permetria
començar les obres
de la façana marítima
cosa que com sabem
després ha confirmat
que no era certa
perquè el Ministeri
va posar una sèrie
de condicionar-nos
el projecte
que s'havia enviat
i això va comportar
un pacte
a nivell municipal
per tal de repensar
què és el que havia de ser
aquesta façana marítima
però els treballs
aquests
encara no s'han concretat
en la mesura
que es concret
jo crec que estem perdent
el temps
i per tant
el que hem de fer
és entre tots
posar-nos d'acord
per tenir un projecte
sostenible
que impliqui
que les tres administracions
puguin treballar
conjuntament
el Ministeri
té ganes
de treballar
i la Generalitat
també
i tots els tarragonins
i tarragonines
ens convé
una infraestructura
d'aquestes característiques
i evidentment
els ciutadans
de Tarragona
encara més
per tant
ens hem de posar
les piles
tots plegats
perquè qualsevol projecte
que no entri
en el govern
o en els pressupostos
aquest any que ve
difícilment
es podrà concretar
en el següent
per tant
jo crec que
hem de ser hàbils
per tenir
un projecte seriós
de façana marítima
perquè pugui tenir
cabuda
en els pressupostos
generals de l'Estat
del 2006
com en el 2007
que hi constin
perquè pugui
efectivament
en els anys que venen
haver-hi una partida
suficient
perquè pugui ser
realitat
Ho deixem aquí
senyor Francesc Vallès
a la tardor
després de les vacances
tornarem a parlar
ja amb coses més concretes
de cara als pressupostos
generals de l'Estat
del 2005
del 2006
volia dir
senyor Francesc Vallès
diputat del PSC
al Congrés de Madrid
gràcies
bon estiu
i fins a la torrada
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
adeu