D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Com us dèiem fa moment en el sumari del programa,
avui, dimecres, aquest dimecres 13 de juliol,
hem convidat l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
per repassar l'actualitat de la ciutat de Tarragona.
Una actualitat aquesta setmana, fins ara, sobretot marcada
per l'acord important al que han arribat a l'Ajuntament
amb l'empresa del Tadis per tancar el conflicte
que afectava els treballadors de l'antiga tabacalera.
En fi, parlarem d'això, però de moltes altres qüestions
que són notícia aquests dies a la ciutat de Tarragona.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Comencem parlant del Tadis, d'aquest acord anunciat dilluns
pel portaveu de l'equip de govern, el tinent d'alcalde Joan Arejo,
debatut i confirmat a la Junta de Portaveus de dilluns.
Un acord important amb el Tadis perquè tanca, en fi,
un conflicte i una sensació, sobretot pels treballadors,
d'incertesa que s'havia perllongat des de feia mesos.
N'ha estat satisfet, suposo, de l'acord assolit?
Sí.
De fet, el treball que s'ha fet amb la companyia al Tadis
i que encara no està del tot tancat
i que el tancarem entre avui i demà pendents de la signatura del dijous,
és un acord que permet a la ciutat recuperar
al voltant de 35.000 metres quadrats d'edificis.
És a dir, l'edifici de la Tabacalera passa a ser propietat de la ciutat de Tarragona
amb totes les seves instal·lacions
i això suposa, insisteixo, recuperar una quantitat enorme de metres quadrats
al vell mig de Tarragona.
Se soluciona també el tema dels treballadors
tal com havia sigut prioritari i s'havia determinat com a prioritari.
Hem tingut els seus problemes amb aquesta història del tracte
no tan amb el Tadis, sinó amb el d'altres persones
però com que tot ha sortit bé, doncs ho podem deixar aquí
i estem projectant un futur ja doble
que crec que és importantíssim recordar
i crec que convé analitzar-lo.
Nosaltres ara estem parlant de dos fronts d'aquesta ciutat
que tenen que ser els que es recuperin en els pròxims 10 o 15 anys
que és la façana marítima i el front fluvial
són les dues coses que han de marcar un eix
o dos eixos a Tarragona extraordinàriament positius
i extraordinàriament importants.
L'eix del riu, el que suposa
tota l'avinguda de la independència en contacte amb el riu
tot el que suposa en els propers anys
treure el CLH, el que en deien la camsa de l'altra banda
i fer unes vivendes a l'altra banda perquè hi hagi un contingut
tot el que suposarà el nou parc que es fa al voltant de Joan XXIII
i per tant estem fent o estem dissenyant de futur
i jo crec que les coses quan les vas planificant a la llarga
acaben sent realitat.
Aquest front marítim i aquest front fluvial de la nostra ciutat
com una doble perspectiva.
i aleshores també el fet que nosaltres disposem
d'aquests 33.000 metres quadrats de superfícies construïdes
és a dir, de naus d'aquelles enormes, boniques, precioses
que tenen un gran record i unes grans circumstàncies
jo crec que és espectacularment interessant per la ciutat
crec que és un gran èxit i a més s'ha donat la bona coincidència
que s'ha pogut solucionar el tema dels treballadors
la seva prejubilació i la recuperació.
L'edifici noble de Tabacalera anirà destinat al museu
o al futur Museu Nacional Arqueològic?
Jo en principi crec que aquest és el seu destí natural
vull dir, si nosaltres estiguessim en una altra ciutat
no sé, perdonin que faci una comparació
però per exemple si comparéssim amb París
tots aquells edificis acaben sent museus
i crec que és del que es tracta.
i a més jo diria que seria el gran treball històric
el fet que la part de l'arqueologia de la necròpolis
i la seva continuació
és a dir, en Serra Vilaró
que va marcar aquell inici de la descoberta
de tot el que era la necròpolis
jo crec que estaria content pel fet que a continuació
vingués al Museu Arqueològic
i a més jo crec que aquí hi ha unes altres persones
que hi ha que reconèixer-los i la seva capacitat
de veure el futur com és la Real Societat Arqueològica
de Tarragona que sempre ha plantejat aquella illa
com una illa realment transcendental
des de la perspectiva, insisteixo, d'espai verd,
d'espai ciutadà, d'espai de lleure
i d'espai museístic.
L'acord de l'Ajuntament amb el Tadis planteja també
que una part dels terrenys de Tabacalera,
no els d'edifici noble, evidentment seran requalificats
perquè siguin urbanitzables.
Això és una operació en números rodons de 65 milions d'euros.
Són unes xifres, en fi, que formen part de la negociació.
Creu que l'acord és des d'aquest punt de vista prou satisfactori
tenint en compte que aquí hi ha una requalificació
i hi ha uns guanys importants per el Tadis?
A veure, és evident que la companyia era propietària del terreny
i és evident que la companyia era propietària de la fàbrica
i és evident que hi havia una necessitat
d'uns treballadors de Tarragona de tota la vida
de plantejar, insisteixo, una necessitat
de plantejar unes reivindicacions laborals
pel tancament de la fàbrica.
Aleshores, la meva decisió ha estat combinar tres llocs,
no solament combinar-ne el de la pròpia
perquè no hi hagi una quantitat concentrada
molt important de metres quadrats
i hem combinat tres espais.
També la meva decisió era plantejar
com un esforç important
la renta limitada, l'UVPO, la protecció,
alguna manera de protecció.
I aleshores hem jugat amb tots aquells antecedents
i amb el carrer Vidal i Barraquer,
UVPO, 9.000 metres quadrats aproximadament,
de vivendes amb protecció
i la part de darrere i jugarem també
si convé amb algun altre espai municipal,
amb aquell entorn perquè no hi hagi
una concentració excessiva d'edificabilitat.
Miri, sempre hi haurà el que dirà
que serà massa poc i sempre hi haurà
el que dirà que és massa.
Me quedo amb el terme mig.
Crec que la ciutat guanya
moltíssims metres quadrats,
al voltant de 35.000 metres quadrats,
guanya uns edificis d'un valor històric incalculable,
guanya un espai emblemàtic històric
i moltes vegades això té els seus costos adicionals.
Que l'operació hagués estat molt més econòmica
si no hagués tingut que suportar en part
la necessitat de conjugar
els drets dels treballadors,
doncs sí, és veritat.
Però jo crec que està ben feta,
jo crec que tots estem satisfets
i tots estem contents.
I jo diria, a més, que amb la conjugació
dels tres espais que proposa l'Ajuntament,
jo diria que el pacte, que és un pacte,
insisteixo, que inclou tema laboral,
que no s'oblidi mai,
permet que el dematí del dissabte i del diumenge
aquells que van a fer el riu
també puguin passejar-se per dintre de la tabacalera.
Quants pisos calculen que pot haver-hi en aquella zona?
I ho dic perquè tenint en compte
que moltes vegades parlem d'això,
de l'expansió urbanística de la ciutat,
de la necessitat d'habitatges,
això d'aquí a un llarg termini,
quants pisos han calculat que podrien...
Depèn de la decisió de la immobiliària.
Però si vostè calcula que estem parlant d'un...
Fem números rodons
i per tant que els uïdors els entenguin així.
Si nosaltres parlem de 40.000 metres quadrats
i li donem un espai de 100.000 metres quadrats...
Un espai de 100 metres quadrats per pis,
tenint en compte repercussions, escales,
és a dir, que poden sortir de 80, 90, 100...
Estem parlant de 400.
Dels que una part important és dir el 20% és VPO.
Per tant, estem parlant d'unes 400 vivendes,
40.000 metres quadrats,
si vostè la divideix per 100 surten 400.
i d'aquí surt aquesta altra quantitat d'UVPO,
que és el 20% d'aquesta candidat.
Bé, estem parlant en termes estrictament
d'avaluació conjunta,
perquè pot ser que facin pisos...
Suposo que no faran pisos de 35 metres quadrats
perquè la ministra pugui vindre a viure a Tarragona,
però jo diria que s'ha de comptar,
doncs, això, una quantitat similar.
Per tancar el tema del Tadis, senyor Nadal,
en fi, els treballadors,
durant aquests mesos de negociacions,
reclamaven moltes vegades que s'arribés a...
En fi, en una situació,
en un acord similar al que s'havia arribat a Andalucía,
pel que feia a les factories del Tadis a Sevilla.
Sí, sí.
Jo li pregunto això perquè,
ara que ja s'ha arribat a un acord,
ajuntament al Tadis,
com valora la gestió
i l'actitud que ha tingut el govern de la Generalitat,
l'administració autonòmica,
en el cas de la fàbrica de Tarragona?
Miri, escolti'm,
la valoraré quan plegui d'alcalde.
Deixi-m'ho aquí.
Ja ho faré quan plegui,
ja faré les meves valoracions en determinades coses,
perquè alguna cosa o altra escriuré,
i ja ho faré llavors.
Jo ara no tinc cap mena d'interès,
com que la cosa ha acabat bé,
no tinc cap mena d'interès en fer cap anàlisi.
Diguem que ha sigut una actitud neutra.
Ja ho faré.
Quan deixi de ser alcalde ja ho explicaré.
Què més?
No he interferit en les negociacions?
És que ara no tinc ganes d'explicar-ho.
per no dir-li a vostè que la pregunta no toca,
li dic que no tinc ganes d'explicar-ho
i s'acaba aquí el tema.
Molt bé.
Doncs deixem el tema del Tadis,
però ja que parlava i citava...
En tot cas,
també li he de dir
que quan deixi de ser alcalde
et diré el nom d'una persona
que efectivament va ajudar a fer aquest tema.
Molt bé.
Doncs deixem el tema del Tadis,
però ja que ha parlat del front fluvial
i l'ha posat d'alguna manera en la línia de futur
com pot ser el de la façana maríptima,
ha anomenat el tema de la CLH.
Aquest és un tema del que s'havia parlat fa temps
perquè s'havia dit que l'Ajuntament
havia iniciat converses
amb la companyia logística d'Hidrocarburs
per veure, per mirar,
de traslladar els dipòsits
que hi ha a l'altra banda del riu
fora de la trama urbana de Tarragona.
D'això ara fa temps que no se'n parla.
Hi ha hagut alguna avança en els últims mesos sobre aquest tema?
És una cosa tan senzill
que amb la modificació que fem del pla general
permet a la companyia logística CLH marxar d'allà.
Per tant, això és una realitat
i la companyia marxarà.
El que succeeix és que es ha d'aprovar el pla general.
Amb l'aprovació del pla general
la companyia haurà de prendre les seves decisions econòmiques
i evidentment la companyia l'expandrà
perquè està amb el seu desig sortir d'allà
i jo diria que a curt termini
el CLH marxarà d'allà.
La Comunitat Econòmica Europea
ha establert un sistema que diu
que cada 40 quilòmetres hi ha d'haver un lloc
d'un posicionament estratègic de gasolina
o gasoil, de repostatge, cada 40 quilòmetres.
Aleshores, això aquí a Tarragona està absolutament cobert
perquè nosaltres tenim Repsol Nord i Repsol Nord
que hi ha dipòsit, per tant, els 40 quilòmetres estarien
i també al Polígon Sur hi ha dipòsits d'altres companyies.
Aleshores, el CLH el que ha de fer és instrumentar
el seu reposicionament dintre d'aquests 40 quilòmetres
sigui utilitzant alguns de Repsol Nord,
per exemple, no vol dir que arribin a un acord,
o amb el Polígon Sur.
Això li permet treure aquests dipòsits d'aquí
i el cost de treure aquests dipòsits d'aquí
ve com a conseqüència, se produeix com a conseqüència
de la recalificació que fem
passant de gran indústria a llocs de baix comercial,
no se'n diu comercial, terciari,
i algunes vivendes.
Per tant, jo diria que amb un futur de dos o tres anys,
quatre anys, els ciutadans de Tarragona
veuran com CLH va disminuint la seva intensitat de treball aquí,
reubicant-se estratègicament en altres llocs
i produint-se el tancament de la companyia.
Això és evident que això és ja un fet,
una conducció absolutament clara i definitiva.
I el plantejament que fem de pla general resolt aquest tema,
i crec que és bo que el resolgui,
i a mi m'agradaria deixar el resolt,
almenys des del punt de vista de l'estratègia de futur
i deixar el resolt des del punt de vista de la decisió de la pròpia CLH.
Aquest tema de la CLH forma part, com deia vostè,
del Pla General d'Ordenació Urbana,
un pla que, per cert, la setmana passada
el va presentar al ple de la Cambra de Comerç de Tarragona.
En quin moment es troba el pla, la renovació del pla?
Ara el pla tindrem que esperar uns dies més
perquè tindrem que afegir tot allò de l'altadis.
És un pla que, quan l'acabes de tancar...
Sempre hi ha modificacions.
Sempre arriba un moixó que aixeca la plana i tornes a treballar.
Per tant, ara hem de fer el replantejament del Tadis i incorporar-lo.
Jo diria que o l'aprovem ara aquest mes
o l'aprovarem al mes de setembre.
I què contempla més?
Com el definiria el pla del que s'ha parlat tant en els últims anys?
Jo crec que se n'ha parlat massa
pels grups de l'oposició pel fet de parlar-ne,
perquè tenen la necessitat.
Jo crec que és un pla molt prudent
i molt poc modificador
perquè és que no hi ha territori.
És a dir, el planejament dintre del terme municipal de Tarragona
està pràcticament limitat pel propi territori.
És un pla molt sostenible.
És un pla molt, molt, molt, molt sostenible.
És un pla amb molt poques modificacions.
És un pla que contempla algunes correccions
que s'han produït al llarg del temps
i que ve a determinar una de les coses
que a mi també m'agradaria deixar sentades
de cara a les properes legislatures,
que és que el nombre d'habitants de Tarragona,
si volem mantindre la qualitat de vida
i la felicitat que es pot obtindre en una ciutat mitja com aquesta,
no té que passar en tot el segle de 175 habitants.
A partir del moment que hi hagi algú que modifiqui aquest pla
i el passi a més d'aquesta quantitat d'habitatge,
a més d'aquesta quantitat de ciutadans i d'habitatges,
passarem a Tarragona, passarem de Secanes o Nissa a Marsella.
I clar, això serà unes decisions de futur
que, evidentment, les prendrà qui els hi toqui prendre,
però jo reclamo l'atenció dels ciutadans de Tarragona
en el sentit que si passem dels 175.000 habitants
i estem molt propers des del punt de vista d'habitants de fet
i habitants de dret, ens equivocarem d'una manera greu, greu, greu, greu, gravíssima.
Nosaltres no hem de ser com Reus, en aquest cas,
que necessita justificar arribar als 100.000 habitants
per ser una ciutat aquí.
No cal.
Amb el nombre d'habitants,
millor que ens passi Reus i que en tinguis 300.000 Reus.
I si Valls no vol tindre 200.000, que en tingui 200.000.
però per fer una ciutat autènticament sostenible, agradable,
amb capacitat de tindre un grau de felicitat important,
tot el que sigui passar de 175.000,
i estic tirant molt llarg, és un error.
I no hem de ser ofenosos,
dir no, no, és que nosaltres som la ciutat
amb més habitants de la província de Tarragona.
Això no marca cap mena de medalla,
sinó que pot marcar errors de futur.
I el pla general d'urbanisme, què diu de Terrascavada, senyor Nadal?
No el deixa contemplar exactament igual.
No el toca.
Què farem amb Terrascavades?
Bueno, de moment,
jo faré una roda de premsa aquesta setmana,
una nova roda de premsa,
amb la que parlaré de la persona
a qui li corresponia dir
si el vot del senyor Fernández
era correcte o incorrecte.
Està parlant de la decisió
de la Conselleria de Política Territorial
del conseller Joaquim Nadal.
Jo faré una roda de premsa i explicaré...
He deixat passar un any,
no sé si se n'han donat compte tots vostès.
i jo explicaré qui era la persona
que tenia que determinar
si el vot de l'Àngel Fernández
era correcte o incorrecte.
Això ho faré el dijous al dematí,
probablement, si tinc un moment...
Això és demà, eh?
Demà o demà passat o el divendres,
no ho sé, vull dir, tampoc...
Jo explicaré, segons el meu punt de vista,
qui era la persona que tenia que determinar
si el vot del senyor Fernández
era correcte o incorrecte.
Consti que no penso deixar el tema de Terrascavades,
que ho va i advertir que no el deixava
i que el Terrascavades aixecarà moltes ampolles
a determinades persones.
Estic parlant la setmana passada del Cui Prodes,
a qui ha beneficiat tot aquest tema,
com han pujat de preu escandalosament
als voltants de Tarragona,
als llocs de Perefort,
a la Pobla de Mafomet,
al Morell, etcètera.
Què és el que ha passat aquí?
Segona, ara parlaré de la persona
que tenia la capacitat,
la capacitat per decidir
si el vot del senyor Fernández era o no era.
I serà la primera vegada
que es parla d'aquest tema
i, per tant,
bueno, sorgirà aquesta qüestió.
I, finalment, ja li he de dir,
com vaig manifestar l'altra vegada,
que el tema de la Roca del Vallès
és molt, molt,
m'ha permet,
molt, molt, molt més greu
si és que hi ha gravetat
que el tema de Terrascavades
perquè hi havia requalificació
i increment del cúbic edificable
en favor d'un familiar directe d'una persona.
Cosa que a Tarragona no succeïa.
Però, en tot cas,
n'anirem parlant durant tot l'estiu.
Una altra qüestió d'urbanisme.
El pla general diu alguna cosa
de la façana marítima?
Recolleix el projecte de la façana marítima, sí, sí.
I com el tenim?
Com tenim les negociacions, en aquest cas,
amb les altres administracions?
El conseller en cap,
vostè va assistir a la roda de premsa,
va dir que signaríem un document
i jo estic convençut que el signarem.
I amb l'estat, amb el govern central,
quina...
Si el conseller en cap no...
Si el conseller en cap no pren la decisió
de liderar aquest projecte
i signar amb l'Ajuntament de Tarragona,
clar, Madrid s'ho mirarà de lluny.
I, per tant, home,
hi ha hagut determinades persones
que han anat a Madrid a fer boicot
sobre projectes de Tarragona.
I és una evidència qui són.
Per exemple, el senyor Ballesteros, el número 1.
Aleshores, el que és evident
és que tot això ha sembrat a Madrid
una discòrdia importantíssima
que espero i desitjo que el conseller en cap,
amb el criteri que va marcar
la seva última roda de premsa aquí a Tarragona,
ajudi a resoldre.
Però,
quedi absolutament clar
que nosaltres,
com a conseqüència de determinades actituds,
de determinades persones
que no són lleals amb la seva ciutat,
hem retreçat projectes
com el tema de la 340.
I això no és que jo ho digui políticament,
això és una evidència diària a Tarragona
i, si no,
pregunti-li a les persones
que ingressen des de Torrenbarri a Altafulla
a la nostra ciutat cada dia.
Per una qüestió, senyor Nadal,
per aclarir justament els ciutadans
que ens estiguin escoltant,
perquè fa uns dies
el diputat socialista al Congrés,
Francesc Vallès,
deia que és que l'Ajuntament
hauria de presentar un altre projecte
perquè a Madrid no agrada
aquest de la façana marítima,
no compleix els requisits
que hauria de complir.
El senyor Vallès el que té que dedicar-se
és a altres coses
i deixar a l'Ajuntament de Tarragona
que es dediqui a Reus
i a tots els seus entorns
i que, per favor,
que, per favor,
es dediqui a unes altres coses
i que no interfereixi
amb el que és la situació de Tarragona
i que es dediqui a altres coses.
Ja l'hi he dit personalment,
l'hi reitero ara,
és una persona que encara és l'hora
que hagi de vindre a visitar
l'alcalde de Tarragona,
si és que vol parlar d'aquest tema,
encara és l'hora
que ha de parlar
amb els tècnics municipals
sobre aquest tema
i es dedica, com altres,
insisteixo, genèricament parlant,
a posar pals a l'error dels projectes.
On estava el senyor Vallès,
pregunto,
amb el tema de la 340?
On estava?
És a dir,
amb el tema de la 340,
on estava?
Què ha fet el senyor Vallès
amb el tema de la façana marítima a Madrid
sense parlar amb l'Ajuntament de Tarragona?
On està el respecte
a l'autonomia municipal
i als alcaldes de la ciutat
per pal del senyor Vallès?
Però vaja,
el senyor Vallès no ha de ser més
que un PO del Partit Socialista
que no té gaire més importància.
Nosaltres ens hem de centrar
amb el govern de Catalunya
i amb el conseller en camp.
Una altra qüestió.
Avui és notícia,
ho recull el diari de Tarragona.
Probablement avui
la Generalitat donarà llum verda
a que la llei de barris
inclogui camp clar
en aquesta segona convocatòria.
En té vostè alguna dada?
Alguna notícia?
Sí, sí.
A mi m'ho va dir
el senyor,
el conseller Nadal
fa un parell de mesos
i la veritat és
que jo vaig respectar
cosa que altres no fan.
Vaig respectar
la confidencialitat del tema
quan me'l va explicar
i no l'he donat a la premsa.
Suposo que ara
el deuen haver donat
perquè deu ser imminent
a la qüestió.
Em sembla que avui es reuneix.
M'ho va dir fa dos mesos
però la veritat és
que com ho va dir
confidencialment
el Parlament de Catalunya
vaig respectar
els seus criteris.
M'ho va dir justament
quan s'estava parlant del Carmel,
concretament.
I com ho valora?
Positivament.
Però a camp clar
del tema
que fa referència
als barris,
la llei de barris,
l'únic que està treballant
és l'Ajuntament de Tarragona
que està fent
les voreres
i l'enllumenat.
Això de la llei de barris
és un tema
molt important,
molt important,
molt important,
però escolti'm,
arreu s'encara
han de començar.
M'ho explico?
És a dir,
que tot això
és paper, paper,
paper, paper,
però quan s'ha de transformar
sobre la realitat,
no es nota,
però el que sí es nota
és que l'Ajuntament
ja ha adjudicat
les voreres
i l'enllumenat
de camp clar
i això no és llei de barris
sinó que és aportació municipal
en aquest tema.
Per tant,
el primer que es notarà
serà el que farà
l'Ajuntament de Tarragona,
però en tot cas,
escolti'm,
les bones notícies
sempre han de ser bones notícies
i s'ha d'agrair
a les persones,
com és en aquest cas
el Govern de Catalunya,
que amb aquesta segona oportunitat
hagi pensat a Tarragona
i estic molt agraït
i estic molt content.
Aquest acord
pel que fa al camp clar
sap vostè
en aquests moments
la quantitat de diners
que suposaria d'aportació
per part de la Generalitat?
No, no.
La veritat és que
m'ho va dir genèricament
i tampoc
com que era un tema
de parlar entre companys
de Parlament
i Consell
no li vaig preguntar res més
i no ho sé.
Què pot suposar
per camp clar?
Creu vostè,
a mig termini,
no estem parlant
d'una cosa immediata,
és evident,
però a mig termini,
5-10 anys,
què pot suposar
per aquest barri de Tarragona?
Depèn de com el treballin
els responsables polítics
i depèn de com el treballin
els responsables ciutadans d'allà.
Això pot ser
simplement
un rentat de cara
o pot ser
una modificació estratègica
del contingut urbà
i personal
de les persones
que hi ha allà.
Això no es veurà
fins dintre de 3 o 4 anys
els efectes pràctics.
Ara,
deixi'm dir-li una cosa.
Miri,
vostè ja pot fer
el que vulgui
en un barri.
que si a la nostra ciutat
no es...
Perdó,
si a Catalunya
no es limita
la immigració,
ja pot fer lleis
de barris
que no solucionarem res.
És a dir,
els països,
les nacions
com Catalunya
poden rebre
un número
d'immigrants determinats.
Si nosaltres
no assolim
amb claretat
quin és el cupo
que té que tindre
Catalunya
i quin és el cupo
que té que tindre Tarragona,
vostè ja pot fer
la llei de barris
que vulgui.
Aquí,
al Pirineu,
al Maresme
i si vol
a les comarques
de l'interior
a Lleida.
Si no determinem
exactament
el número
de persones
màximes
que podem rebre
com a immigrants,
ja pot fer
les lleis de barris
que vostè vulgui.
Una.
Dos.
Escolti'm,
si no limitem
el número
de persones
que poden
vindre a treballar aquí,
quan hi hagi
un punt
de recessió econòmica,
les pobres persones
que han vingut
a treballar aquí,
els immigrants,
els immigrants,
els àrabs
que han vingut
a treballar aquí
o els colombians,
seran els primers
que patiran.
I això tindrà
un producte
dintre d'uns anys
d'unes divergències
socials importants,
cosa que es tindria
que evitar
i que jo
anuncio
des del punt de vista
de la necessitat
de tractar-les,
valorar-les
i evitar-les.
Però vostè ja pot
posar a camp clar
a Constantí
o a Reus,
on vulgui,
una excel·lent llei
de barris,
milions de pessetes
o milions d'euros.
Si vostè
no frena
el número
d'immigrants,
nosaltres
ja podem fer
el que ens doni la gana
que no sortirem
endavant.
I els primers
perjudicats
amb aquestes operacions,
perdoni,
el primer perjudicat
serà el propi immigrant
que aconsegui
de la seva estabilitat
que tantes hores
li ha costat
i que tants dies
i que tants patiments
des d'agafar la patera
fins a arribar
fins a aquí,
aquest serà el que
després patirà
quan hi hagi
un pic de recessió
econòmica.
I això
ho estic dient
des de fa mesos
i mesos i mesos
ens estem tots
plegats
tancant els ulls
i quan un polític
ho diu
o ho estic dient jo
m'hi diuen dos coses
o que no tinc ni idea
o que no és
políticament
com se diu ara
això de
políticament correcte
dir
escoti, miri,
jo
ha arribat un moment
a la meva vida
que les coses
les vull dir pel seu nom
i aquí
pot haver aquest problema
el denuncio
demano que se solucioni
perquè és que si no
vostè pot posar
a la llei de barris
el que vulgui
els diners que vulgui
l'Ajuntament i la Generalitat
que si no es para
el tema de la immigració
això no se soluciona.
En aquestes qüestions
de la llei de barris
de la façada
amb el Maríptim
hem parlat de les relacions
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
vostès han denunciat
des de Convergència i Unió
vostè mateix com a alcalde
havia denunciat
més d'una vegada
en els últims mesos
una actitud
com a mínim
no gaire positiva
del govern
respecte a coses
i infraestructures
que s'han de fer
a Tarragona
manté això?
L'he denunciat genèricament
L'he denunciat genèricament
Que afecta en general
a tot arreu
L'he afecta en general
a tota Catalunya
No afecta només
a Tarragona
perquè vostè mani
No, no, no
mai m'atreviria a dir això
i mai ho diré
ja els agradaria
a alguns que ho digués
ho estan esperant
però no ho diré
simplement perquè no ho crec
si ho cregués ho diria
però escolta
què és el que està succeint
a Catalunya?
A Catalunya està governant
a magueixos o menys
un tripartit
que en diuen ara
que la primera gran feina
és posar-se d'acord
entre ells
Aquesta és la primera
La segona gran feina
és com pagar el carmel
La tercera gran feina
és aquest estatut
aquest estatut
que marca
unes diferències
substancials
I la quarta gran feina
és que
en comptes de donar-se en compte
que el país
és el dia a dia
estan intentant
fer un país
que
que sigui
una meravella
fictícia
i aleshores
te trobes
en cada conseller
que et ve aquí
i et diu
escolti, miri
amb el tema
de terrescavades
a fer punyetes
terrescavades
d'un dia per l'altre
perquè ho dic jo
perquè ho dic jo
aleshores dius
què produeix això?
doncs miri
això ha produït
amb el tema
de terrescavades
que un percentatge
molt important
de la gent de Tarragona
pagui més pels seus pisos
ha produït
que un percentatge
molt important
de gent jove
s'ha tingui d'anar a viure
fora de Tarragona
etcètera
jo no dic
he posat
el tema
de terrescavades
com un exemple
de
això ho dic
perquè a mi
em dóna la gana
amb el tema
de l'aigua
escolti'm
amb el tema
de l'aigua
nosaltres no portarem
aigua a la centre
de Catalunya
d'acord
escolti'm
a veure qui
resoldrà el tema
dels embassaments
perquè el problema
de les embassaments
és per l'any que ve
no és per aquest any
i aleshores així
contínuament
com resolvem
el tema
de la seguretat ciutadana?
com resolvem
el tema
de la seguretat ciutadana?
doncs aquí
tenia que estar carregat
això de Mossos d'Esquadra
i no n'hi ha ni un
però no és aquí
solament
sinó que és a tota la vida
escolti'm
i faig una altra cosa
la 340
la 340
l'han enredada
entre el govern
i els paral·lels
i ha resultat que
això vol dir
que és un govern
que en comptes de tindre
aquell tema
del que sovint parlo
i que la gent
o alguns companys
se pensen
que és una tonteria
que és l'estabilitat
política
per poder governar
una ciutat
i un país
que aquest tema
no és important
i carai si ho és important
perquè aquí
el Consell en cap
diu una cosa
l'altre diu una altra
l'altre li fa la punyeta
l'altre l'estira
l'altre la roda
i totes aquestes qüestions
fan que el govern
de Catalunya
en aquells moments
no tingui un fet concret
i ara vindrà
el conseller Nadal
el dijous a la tarda
a les 5 i mitja
a inaugurar què?
a inaugurar
una
a mi m'han dit
que és una visita d'obra
però
però ara resulta
un aparcament
un aparcament
de mercaderies
al polígon de Riuclar
si no m'equivoco
sí
a inaugurar-lo
escolti'm
això és obra
de l'anterior govern
però que
en fi
que ja tindria
que estar acabada
inaugurada
il·licitada
i adjudicada
etcètera
però res
benvingut sigui
a obrir
la porta
d'aquella
d'aquell
ara
a l'endemà
entren a camions allà
pregunto
a veure si en contesta algú
demà li preguntarem
al conseller Nadal
deixi'm fer-li una pregunta
en qualitat també
de diputat al Parlament
ja que ha nomenat
això
l'Estatut
vostè a dia d'avui
votaria
l'Estatut de Catalunya?
la resposta
no és senzilla
miri
l'Estatut de Sau
és una conseqüència històrica
d'un moment determinat
en el que Catalunya
no acabo d'entendre
per quina raó
va deixar
que els bascos
fossin primers
i no es va atrevir
a arribar
al nivell dels bascos
recordi
en fi
ho poden veure vostès
quan s'assenyala
quan se presenten
els presidents
de les comunitats autònomes
primer està el basc
després està el català
en aquell moment
a Sau
en el moment
de presentar l'Estatut
ja
la gent de Sau
ja es va ronçar
en aquell moment
hi havia moltes persones
meves
entre elles
un oncle meu
el Felip Soler Saberís
que estaven allà
es van
es van ronçar
i van deixar
que entrés primer
l'Estatut basc
per aquelles coses
en aquell moment
van considerar
que les circumstàncies
històriques
implicaven
implicaven un tractament
específic
on
les competències
la salut
econòmica
la capacitat
del govern
de Catalunya
etc.
es va aprovar
l'Estatut
que es va aprovar
i ha sigut eficaç
durant 25 anys
corresponent
amb unes
circumstàncies
històriques
si en aquest moment
les circumstàncies
històriques
que ens marquen
en aquests moments
on el govern
de Madrid
ha dit
exactament
el president
del govern espanyol
diu
que el que
s'aprovi
al Parlament
de Catalunya
serà aprovat
a Madrid
seria imperdonable
que amb aquestes
facilitats
que en aquell moment
no hi eren
i estem parlant
de 25 anys
enrere
que en aquells moments
nosaltres no féssim
un Estatut
autènticament coherent
pels pròxims 25 anys
si amb aquesta facilitat
i l'actual ho és
senyor Nadal
el tal com està ara
redactat
si nosaltres
no blindem
les competències
de Catalunya
sigui com sigui
no es blinden
les competències
de Catalunya
des del punt de vista
legislatiu
i des del punt de vista
econòmic
no farem
un bon Estatut
però
el més greu
és que
tenim l'oportunitat
de fer-ho
que en aquell moment
25 anys
enrere
no es tenien
les mateixes
oportunitats
històriques
aleshores
aquí la qüestió
és si
Catalunya
és o no
és una nació
i si el terme
nació
constitucionalment
parlant
només se pot
aplicar a Espanya
o se pot
aplicar als altres
Catalunya
és una nació
això és una evidència
sense estat
això també
és una evidència
però
dit això
i assolit això
no ens enganyem
hi ha alguna cosa
molt més important
o tan important
com això
que és
les competències
exclusives
i excloients
i la situació
econòmica
per tant
que el tripartit
no ens faci veure
amb simplesa
que dient
que Tarragona
hòstia
ara podrà tenir
un estatut
per Tarragona
i demano
perdó per la paraula
que he dit
que si Catalunya
és una nació
n'hi ha prou
el tema és
que Catalunya
és una nació
amb competències
exclusives
i excloients
deixi'm fer-li
l'última pregunta
ara que marxarem
o marxarà vostè
de vacances
i jo també
ha dit
diverses vegades
al principi
de l'entrevista
vull deixar tancat
el tema
del Pla General
d'Ordenació Urbana
ho ha vingut a dir
amb diverses expressions
ho he apuntat
deu ser
aquesta l'última cosa
que vol deixar
tancada
abans de
fer el relleu
a l'alcaldia
que no
que no
que vostè
m'ha vol fer
la pregunta
de cada estiu
que no
que tinc que fer
moltes coses més
quines per exemple
a veure
acabar la Rambla
per exemple
no
què més
inaugurar
o fer alguna cosa
tinc moltes coses
té moltes coses
per fer encara
durant uns quants mesos
per què mesos
no l'hi pregunto
no ho sé
temps
és que vostè
vol preguntar
una cosa molt senzilla
vostè vol preguntar-me
una cosa
que no l'hi diré
i segona
que òbviament
la tindríem que
sapiguem vostè
sense
solament
parant-se a pensar
cinc minuts
molt bé
senyor Nadal
que li vagi molt bé
les vacances
igualment a vosaltres
i fins a la tornada
el mes d'agost
cap a Sant Magí
gràcies i fins la propera
bon dia
bon dia