Ja la tenim entre nosaltres, Lourdes Malgrat, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Hi ha qui diu que tenim una certa debilitat cap a la Falac en aquest programa,
que parlem amb molt d'entusiasme de tot, però aviam, no és una debilitat, és una realitat,
perquè si parlem de l'Escola de Lletres de Tarragona, no ho hem de dir amb la boca petita,
ha criat aquesta escola, eh?
I tant, i tant.
Ha criat i ha tingut moltes criatures, qui ho havia de dir,
perquè va començar d'una manera molt tímida, la llibreria a la Rambla,
si no recordo, un grupet molt reduït, tu que treies hores d'allà on podies
per impartir aquestes classes d'introducció al món de la creació literària.
I ara, doncs, escolta, de quants tallers estem parlant?
I per del compte, jo també.
Per de cinc o sis?
Sí, d'escriptura pròpiament són sis, o sigui, cinc tallers i unes tutories,
i llavors tenim els d'expressió oral, que és un en aquest mòdul
i un segon nivell en el segon mòdul de l'any, no?
A l'hora anterior, amb el Jordi Tinyena, que fem l'espai del punt de lectura,
parlàvem justament del sorprenent, perquè no deixa de sorprendre, en principi,
perquè diuen que, clar, que això de la lectura i la cultura,
deia que a ell l'entusiasmava la gent jove que tenia coneixement
d'alguna persona jove que participava d'aquests tallers
i que realment era gent amb un talent increïble.
Sí, sí, és que la primera sorpresa, sempre ho he dit, sóc jo mateixa,
de veure com s'ha pogut fer una escola de lletres, no?
Perquè, com tu deies, vam començar amb cinc persones a la llibreria,
a la Rambla, fent unes sessions d'introducció,
i a poc a poc, bé, amb els anys, parlem del 2002,
ara som al 2005, curs 2005-2006,
doncs estem parlant de tots aquests tallers, no?
I, de fet, això ha anat creixent en la mesura que han crescut els alumnes
i ells han manifestat, doncs, les seves demandes de continuïtat
i de fer diferents nivells, no?
Nivells que es plantegen per persones que puguin acostar-se per primera vegada,
d'altres, doncs, que cada cop, òbviament,
a mesura que van consolidant coneixements,
tenen una demanda encara més important,
volen saber més coses, volen anar més enllà,
també heu pensat en això.
Exacte, que és la novetat d'enguany,
el que proposem enguany, no?
Que és, doncs, dos dels tallers que existien,
el de joves i el taller més antic,
que és aquest tall estable, que és el que s'imparteix a la llibreria de la Rambla,
doncs, duplicar-los per fer un primer i un segon nivell.
Perquè, clar, hi ha una gent que fa ja, doncs,
tres i quatre anys que assisteixen a aquestes classes
i ja corresponia, doncs, fer un pas endavant
i plantejar un segon nivell.
Ja veig l'eslògan, eh?
Tarragona, ciutat d'escriptors.
Un cartell a l'entrada, perquè, escolta,
Déu-n'hi-do a la quantitat de persones,
doncs, que se senten atrets per aquesta manera d'expressar-se.
L'any passat vau iniciar una experiència que s'afegia
i que es vinculava amb el fet de la creació que era
i és, de fet, el taller d'expressió oral i corporal.
Parlar en públic.
Hi ha algú que sap parlar molt en públic,
de moltes maneres, amb llenguatge verbal i no verbal,
que és l'Oriol Grau,
i el tenim a l'altre costat del filtelefónic.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, no l'hem convidat perquè ens parli
de què significa parlar en públic,
sinó perquè ell, precisament,
també és el professor d'aquest taller, no?
Sí, efectivament, des de l'any passat, vaja.
Com va anar l'any passat?
Bé, perquè m'imagino que si repeteixes...
Bé, bé, pel que els alumnes expressaven,
doncs sembla que molt bé,
perquè tots volen repetir i en guany, no?
I va ser molt profitós,
jo crec que ells van aprendre a autoconeixer, no?,
que és del que es tracta, no?,
que sàpiguen dominar una mica el cos i la veu
a l'hora d'estar davant d'un públic,
i sembla que sí,
que va anar tan bé que en guany farem dos nivells, també.
Una mica, perquè quan els donin un premi literari,
doncs sàpiguen donar les gràcies i totes aquestes coses.
Per exemple, i també perquè l'escola es caracteritza
perquè els alumnes llegeixen sovint el que escriuen, no?,
i es fan petites trobades en bars o al carrer, fins i tot,
o a la sala Trono, també passat,
i aleshores amb la Lourdes havíem comentat el primer any
de dir quina llàstima que el bé que escriuen
i que no facin un favor a la seva obra, no?,
llegint-ho no gaire bé, o el que sigui.
I aleshores per això vam pensar de crear aquest curs, no?,
perquè fessin un favor a la seva obra.
Quin és, home, cada persona és diferent, però, en general,
quin és el primer problema que plantegen les persones
a l'hora d'expressar-se en públic?
i que són capaços de materialitzar en un paper
realment allò que pensen la seva obra,
però després com que es queden bloquejats, no?,
quan es troben davant d'un auditori.
Sí, treballem molt la veu,
perquè la veu és importantíssima,
no és tant el fet que algú que estigui dreta
amb un paper a la mà no té gaire complicació, no?,
però sobretot el saber expressar i saber matisar,
saber donar un tempo correcte a les frases,
el que diuen,
donar èmfasi en segons quina paraula,
en segons quin fragment, no?,
treballem molt això.
Jo sempre dic que jo no em poso amb els continguts,
sinó que em poso amb el continent,
amb com diuen, amb com fan les coses,
amb com llegeixen, no?
Però no actues pròpiament, dit,
com un director teatral, en aquest cas,
en aquests tallers?
No, no, no és ben bé un director teatral,
perquè marco molt poc el que han de fer,
és a dir, en tot cas,
corregeixo quan crec que pot arribar millor
el que estan expressant, no?
També treballem molt la crítica i l'autocrítica,
és a dir, que entre ells també opinen i diuen,
doncs jo trobo que si ho fessis així,
si ho fessis aixà,
si em posessis èmfasi en aquesta paraula,
en aquesta frase,
a mi m'agrada molt també que ells intervenguin,
i que al cap i a la fi són públic, no?,
són espectadors també,
i el públic té alguna cosa a dir sempre.
Aquest tall està acotat des del punt de vista de l'edat
des a partir dels 20 anys,
imagino que perquè considereu que la persona,
doncs, comença a tenir una certa maduresa
per presentar la seva obra en públic,
o a què ho veig aquest límit d'edat per sota?
Sí, és perquè sembla que a partir dels 20 anys,
aproximadament, la vergonya,
tot i que existeix, perquè no desapareix mai,
té un altre matís, com si diguéssim, no?
La vergonya, quan ets més jove,
té altres complicacions,
qüestions del físic també, etcètera, etcètera,
i aquí sembla que, bueno,
que pots raonar una mica més.
En tot cas, per mi també és més còmode
treballar amb gent adulta, no?,
perquè la gent jove costa una mica més.
Tenen altres interessos també en aquests moments, no?,
probablement.
Ho complomenteu amb els altres tallers?
Té aquesta voluntat de complementar-ho
les persones que es puguin apuntar
en algun dels diferents tallers,
doncs també s'afegeixen a aquest.
Li doneu aquesta vinculació?
Sí, perquè, de fet,
és el que deia l'Oriol ara, no?,
que quan ell va plantejar
de fer aquests cursos,
ho va fer pensant
que els alumnes que assistien
als altres tallers
i feien les lectures en públic,
doncs poguessin gaudir també
de l'aprenentatge
de l'expressió oral,
de poder-se plantar en un escenari
amb un micròfon
i fer més expressiu el seu text, no?
Aleshores, sí, hi ha un intercanvi
d'alumnes dels tallers d'escriptura
als tallers de l'Oriol,
però, a més a més,
també se li afegeix gent nova
que li interessa, sobretot,
també la part de parlar en públic, no, Oriol?
Sí, exacte.
El que passa és que
jo sovint els aviso
que no és un màster d'aquells
d'aprenent a parlar en públic
i a vendre els seus productes.
No és ben bé això,
sinó que està enfocat
en el fet de saber llegir,
sobretot,
i expressar qüestions literàries, no?,
que és el que es tracta a l'escola, no?,
que és l'escola de lletres
i, per tant,
ens limitem a això.
Per exemple,
l'any passat algú em va dir
«Ah, jo em pensava que faries,
que ensenyaries a fer monòlegs d'humor...»
I així...
No, no, no es tracta d'això.
Es tracta de saber llegir poesia
o narrativa
d'una manera
que interessi el públic.
De totes maneres,
tot i que no està concebut
ni aquest taller
ni els altres,
per vendre res,
el que sí, és cert,
i alguna vegada ha comentat la Lourdes,
tant aquest taller d'expressió oral
com els tallers d'escriptura,
després també tenen un rendiment
en la vida professional i personal
d'aquestes persones, no?
Sobretot, penso...
Digues, digues.
Digues, no, Lourdes, digues.
Sobretot, penso que en la vida personal,
que és el primer guany que hem de tenir, no?,
després en la vida professional,
sens dubte,
sempre ens beneficiem de tot allò que aprenem.
Però la vida personal,
que és aquesta...
això,
la capacitat de poder comunicar-nos,
de poder expressar
les nostres emocions
o els nostres pensaments,
tant per escrit com parlant,
doncs clar,
és el primer guany que es cerca, no?,
amb això.
A veure,
jo no sé d'on treure les hores,
la Lourdes,
perquè és com el Julibert,
la veig a totes les salses dels tallers,
i al taller de la literatura
als carrers de la ciutat,
a partir de 18 anys,
dilluns,
de les 9 de la nit
a les 11 de la nit.
Començar a escriure,
Un món per descobrir,
aquí són els més novells,
que serà els dimarts de les 7 de la tarda
a les 9 del vespre
a l'Institut Martí Franqués.
El d'escriptura jove,
a partir dels 16,
els dissabtes,
11 del matí a 1 del migdia,
no, no, no s'han acabat ni en més, eh?
No, és bé.
El taller estable,
aquí hi ha els més veterans,
Anàlisi i experimentació literàries
del primer nivell,
els dimecres,
de les 7 de la tarda
a les 9 del vespre,
a la llibreria La Rambla,
l'anàlisi d'experimentació literària
a segon nivell,
els divendres,
de les 7 a les 9 del vespre,
i després les tutories,
les tutories,
perdó,
literàries.
els dijous,
de les 7 de la tarda
a les 9 del vespre,
a l'hotel Plaça de la Font.
Heu escampat
en diferents tallers
per diferents punts de la ciutat,
amb uns horaris, doncs,
que intenten compaginar
la vida laboral
i la dels estudiants,
que em consta que teniu
molts estudiants, no?,
els tallers.
Sí, sí,
sobretot els dos tallers
aquests destinats a joves
són estudiants.
De fet,
el taller,
el segon nivell,
que és el del dissabte al matí,
és crep
perquè molts dels nois
que assistien al taller
els dimarts
a l'Institut Martí i Franquès,
en un any van fer selectivitat,
la van aprovar
i són a Barcelona estudiant,
a la universitat.
I com que ells volien
tenir una continuïtat,
doncs, aleshores,
van plantejar el dissabte al matí
que és quan ells poden venir
a classe, no?
Clar,
tots aquests tallers
tenen una durada similar
en qüestió de calendari,
de curs acadèmic,
vull dir,
comencen ara
i serà fins al maig
o al juny,
són trimestrals...
La suma dels dos mòduls
que planteja l'escola
és un any acadèmic.
Sí, sí,
duren.
Llavors,
el que tenim,
a més a més,
és la proposta
de l'estiu jove
al mes de juliol,
on també fan aquests tallers,
o sigui,
no tants,
però sí,
un para joves,
un para gent jove,
però més gran d'edat
i aleshores
ho proposem igualment.
De fet,
l'escola comença al setembre
i acaba a finals de juliol.
No, no,
si la cosa no s'atura aquí.
El preu mitjà
és entre 50 i 60 euros,
cada tallet,
tot el curs?
Sí,
no,
cada mòdul.
Cada mòdul.
Sí.
I aleshores
la inscripció
i la matrícula
s'ha de fer
a les oficines de l'UMAC
ja aquesta setmana,
perquè les places
són limitades, no?
Sí,
penso que és fins al dia 17 d'octubre
que dura la matrícula,
que és que la setmana del 17
és quan comencen les classes
i llavors des d'ara
fins al 17 d'octubre.
Oriol,
em penso que et sents
molt còmode, no,
en aquesta tasca pedagògica,
tant quan ho vas fer
a la universitat
com ara, doncs,
amb aquests tallers.
Sí, sí.
De fet,
a la universitat
incidim una mica més
perquè són professions concretes,
no,
el que estan estudiant
els alumnes,
publicistes,
relacions públiques,
periodistes, etcètera.
I aquí
ha de ser una mica
més genèric
perquè,
doncs,
clar,
hi ha gent
de tota mena, no?
Però,
sí,
em sento còmode
i m'agrada
a ensenyar el que sé.
També penso
que arriba una edat
en què un té l'obligació
d'ensenyar el que ha après
a la vida, no?
I també s'aprèn molt
dels alumnes.
Sembla un tòpic,
però és cert, no?
No, no,
jo t'asseguro
que aprenc molt més
que ells
i jo no pago.
Tu gratis, eh?
Jo cobro en tot.
A veure si et passaran factura.
No, no,
jo soc súper afortunat
en aquest aspecte.
Oriol Grau,
moltes gràcies
per atendre la nostra trucada,
que vagi molt bé.
A vosaltres,
totes les dues.
Aquesta nova experiència.
l'Urdes Malgrat,
jo crec que hem de tornar
a parlar,
a aprofundir una mica més
en el que és el contingut
d'aquests tallers,
però el rellotge ja veus, eh?
Això també heu de fer un curs, no?
Com intentar...
Doncs estirar el temps.
Aquesta és missió impossible.
Gairebé.
L'Urdes Malgrat
ha estat un plaer de veritat
i com que ens anirem
retrobant amb aquests cursos
i perquè s'acosta
a la tardor literària
i tot allò que té a veure
amb el món de les lletres
també estàs present.
T'esperarem un altre dia
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
I gràcies a vostès
també per acompanyar-nos
un dia més.
Ens separen dos minuts,
en de dos quarts,
en de dues.
Posem el punt i final.
Els esperem demà
a l'hora de sempre
al punt de les set del matí.
Fins aleshores,
gràcies novament
per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dimarts.
Adéu-siau.