El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
6 minuts i seran 3 quarts de 10 del matí.
Continuem el matí de Tarragona Ràdio
i en aquests moments encetem una nova edició de la ruta amagada.
El concurs que durant aquestes setmanes d'estiu
els hem anat proposant en aquesta franja horària
des del matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho saben, la manera més o menys enginyosa
que aquest estiu a Tarragona Ràdio els hem proposat
per conèixer alguns indrets de Catalunya, del nostre país,
i a més a més, fer-los participar vostès en un concurs simpàtic,
creiem sincerament que agraït,
en què a base de pistes vosaltres han d'endevinar aquest lloc
i nosaltres, a canvi, perquè creiem que són bones persones,
doncs els hem anat donant diferents regals
del lot d'estiu de Tarragona Ràdio.
Com sempre, avui tenim els 4 regals
que hem anat repartint aquests últims dies,
el porta-cd, el barret, la xancleta i la bossa.
Ja hem començat el mes de setembre,
ja hem deixat enrere les fortes calors dels mesos de juliol i agost.
Avui encara Déu-n'hi-do el bon dia que fa,
i escolti'ns, com el que ja vam dir ahir,
si per enguany ja no el poden aprofitar,
les xancletes, perquè ja comença a fer temporada
de fer servir una sabata tancada,
doncs miri tot això que vostès tenen guanyat
de cara a l'estiu vinent.
Plantegins-ho, una bona oportunitat
per trucar al 977-24-4767,
al telèfon del directe de Tarragona Ràdio,
i participar a la ruta amagada d'avui,
i més hi tenim en compte que avui és
la penúltima ruta amagada de la temporada.
A partir de dilluns vinent torna la temporada d'hivern,
entre cometes a Tarragona Ràdio,
la nova temporada 2005-2006,
es modifiquen els continguts i la ruta amagada,
per tant, la tindrem aparcada
durant uns mesos.
Per tant, 977-24-4767,
vagin pensant, vagin imaginant-se
a quin lloc podem anar avui.
Òbviament, potser no tenen prou indicis,
però per això nosaltres els donem ja d'entrada
la primera pista.
Es tracta de la pista del Porta-CD,
que diu el següent.
Al costat del lloc que us proposem avui
hi ha un submarí a escala real.
Al costat del lloc que us proposem avui
hi ha un submarí a escala real.
Si vas amb el cotxe,
a mà dreta tens una cosa,
al lloc que proposem avui,
i a mà esquerra tens l'altra.
977-24-4767.
Quin és el lloc que us proposem avui
a la ruta amagada?
Per aquí el tenim que el Lluís diu
aquesta pista és bona.
Què passa és que el Lluís hi ha anat moltes vegades.
Tenim una primera trucada.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Andreu Bori.
Andreu, perdona?
Bori.
Bori, Andreu.
Què tal, com estàs?
Bueno, treballant una miqueta.
Treballant una miqueta ja ets als damnificats
que ja han acabat les seves vacances?
Bé, jo ja no me'n recordo.
Ja no te'n recordes?
Fins l'any que ve ara queda molt lluny, no?
Ja no me'n recordo, les vacances, jo.
Andreu, quin lloc creus que visitem avui?
Doncs jo em juraria que és
el Museu de la Ciència de Barcelona.
Necessito...
Avui serem molt estrictes.
Necessito que em diguis el nom correcte,
el nom oficial, Andreu.
Ostres, un dia que truco i m'agafa...
Sí, perquè al Museu de la Ciència
ja no es diu Museu de la Ciència.
És la Fundació...
La Caixa per la Ciència, vols dir així.
No, és la Fundació, no és la Fundació, no és la Fundació.
Ara em sap moltíssim greu, Andreu.
Però abans ho teníem claríssim.
Avui hem de ser especialment estrictes amb el nom,
perquè fa escassament un any...
Sí, sí, fa escassament un any i vaig estar jo.
A començament d'any i vaig estar jo.
Com es diu, Andreu?
No me'n recordo.
No me'n recordo, no.
Andreu, de veritat,
en sap moltíssim greu,
però avui volem ser més estrictes que mai
per poder dir el nom oficial d'aquest lloc.
Moltes gràcies per trucar en qualsevol cas.
Vinga.
Una abraçada.
L'Andreu, vaja, ja els heu obert les portes,
no sé, 724, 47, 67...
És el Museu de la Ciència,
però ja no es diu Museu de la Ciència.
Com es diu el lloc que proposem avui?
977-24-47-67.
Com es diu el lloc que us proposem avui?
És el Museu de la Ciència,
és el lloc que es coneix com a Museu de la Ciència,
és el lloc que els nens o els seus fills
han visitat moltíssimes vegades com a Museu de la Ciència,
però des de l'any passat ja no es diu Museu de la Ciència.
Com es diu el lloc que us proposem avui des de la ruta amagada?
977-24-47-67.
Clar, ara, amb les pistes que tenim ja, poca cosa ens serviran.
De fet, la quarta pista era l'indret que us proposem avui.
Antigament es coneixia com a Museu de la Ciència,
o sigui que imaginin-se.
A veure si aquest oyent sap el nom correcte.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Maria Dolors Brull.
Maria Dolors.
Sí.
Abans es deia Museu de la Ciència,
i ara com es diu?
Cosmocaixa o alguna cosa així.
Cosmocaixa, sense alguna cosa així.
Maria Dolors, vingo.
Sí?
Avui visitem el Cosmocaixa.
Ah, molt bé.
Avui visitem el Cosmocaixa.
I, dalt, quan s'hi vas per la ronda de dalt,
doncs, en Santí Besòs,
a Masquerra tens el Museu de la Ciència,
al Cosmocaixa i a ma dreta tens el submarí.
Sí.
Amb això s'havia guiat l'Andreu i, vaja,
que fas és que...
Realment...
Però, clar, amb aquestes coses s'han de ser molt estrictes.
Sí.
Maria Dolors, que ja has estat mai, al Cosmocaixa?
Jo no.
Vostè no.
El de la ciència, sí.
Però aquest altre, això no.
Ara l'hi han remodelat,
l'hi han fet un rentat de cara, l'han ampliat, vaja.
Allò ja era maco, eh?
Sí, el Museu de la Ciència era espectacular,
ara això del Cosmocaixa és...
Home, allò ja era el novap...
Ah, doncs ja hi anirem.
És...
Doncs, miri, ara parlarem amb una persona
que li acabarà de donar tota la informació.
Ah, doncs molt bé.
Maria Dolors, ple al 15, porta CD, barrets, encletes i bossa.
Oi, que bé.
Vingui a Tarragona Ràdio, a l'Avinguda Roma Números Fingues Calabé Primer, primera.
Vaja, no li diem que vingui amb el carro, que recolli tots els regals.
Però quasi, quasi.
Però sí que vingui preparada, d'acord?
Molt bé, gràcies, eh?
Maria Dolors, moltes gràcies.
A vostè.
Només faltaria.
Gràcies, adeu.
Avui visitem, efectivament, el Cosmocaixa,
és el lloc que us proposem des de la ruta amagada
i per conèixer més coses d'aquest indret,
doncs podem saludar a la Blanca Molle,
ella és la responsable de la programació de Cosmocaixa Barcelona.
Blanca, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
El Cosmocaixa Barcelona, el Museu de la Ciència de tota la vida,
per què aquest canvi de nom, Blanca?
Doncs, aviam, aquest canvi de nom es deu,
doncs a que potser molta de la població dels visitants que teníem
no coneixia que aquest Museu de la Ciència
era de la Fundació La Caixa
i que, d'alguna manera,
doncs el que volíem és renovar una mica
el plantejament dels museus de la ciència,
sobretot tenint en compte que el nostre
va ser el primer museu de la ciència que hi va haver a Espanya
i, per tant, doncs amb vint i pico d'anys d'història
es va creure oportú fer una actualització, una remodelació
i convertir-lo en un complexe molt més enllà
del que proposàvem en l'antic museu.
D'això, diguem-ne, doncs el dir,
bueno, si tenim un nou complexe,
parlem de ciència, parlem de planetari,
tenim un planetari important, digital, interessant,
tenim activitats, una plaça de la ciència fabulosa,
doncs donem-lo a conèixer amb un nou plantejament de museu,
amb un nou nom, Cosmo Caixa.
Realment, no només ha estat un canvi de nom,
sinó que s'ha fet una remodelació autènticament a fons
d'aquest espai, d'aquest museu,
s'han ampliant els continguts i, per exemple,
a més a més, enguany, doncs hi ha un tros
de mil metres quadrats de bosc inundat
de la selva amazònica brasilenya.
A més a més del planetari, que s'ha renovat,
a més a més dels experiments que tots hem visitat
i hem disfrutat alguna vegada,
a més a més aquest tros de selva.
Per què, Blanca?
Doncs aquest tros de selva perquè ens semblava molt interessant
que el nostre museu, que darrerament ja no únicament
tenia les disciplines habituals, científiques habituals,
els museus de la ciència, com eren la física,
fonamentalment, amb coses d'òptica, d'electricitat,
havíem introduït biologia.
I teníem una sala antigament que ja es deia
el Planeta Viu i una activitat molt coneguda per tothom,
que era el toque-toque amb els animals
de diferents ecosistemes,
i ens va semblar que ampliar el coneixement
del nostre entorn, de la nostra Terra,
doncs era una bona iniciativa.
I concretament, un dels punts del planeta
que, malauradament, doncs, en aquest moment
tenen riscos i perills d'extinció
en quant a vegetació, en quant a animals,
doncs és la selva amazònica.
I vàrem dir, doncs, per què no portem
una miqueta de selva amazònica
perquè la coneguin els nostres visitants?
I vam dir, doncs, bueno, molt bé,
el bosc inundat.
I n'hi diem al bosc inundat, doncs,
perquè és un lloc, un punt concret
de la selva amazònica brasileña
a prop de Belén, de la ciutat de Belén,
on normalment, amb les pluges,
el que es fa és inundar territoris
que, en èpoques de pluges no tan fortes,
doncs estan a l'aire lliure, no?,
estan descoberts,
i quan plou molt, molt, molt, s'inunden.
Això què es produeixen?
Produeixen canvis importants en la vegetació,
amb els animals que hi viuen,
i, esclar, realment es fa molt interessant
veure aquests canvis i estudiar-los.
Per això vàrem dir, doncs, molt bé,
vindríem al bosc inundat,
intentem reproduir aquest punt exacte
de la selva amazònica
i, actualment, des que vàrem obrir el museu,
més a més, hem fet una exposició
que compara, doncs, veureument,
el que és aquest aspecte,
aquest punt de la selva amazònica,
amb un espai d'explotació, doncs,
d'aquí a Catalunya, concretament, doncs,
d'una zona del Montseny.
I, per tant, ens sembla que combinar
coneixement del nostre planeta
en els punts més sensibles, doncs,
per als nostres ecosistemes,
amb la nostra realitat més immediata,
doncs, era una bona idea.
I, a més a més,
quan estem parlant de reproducció de la selva,
no s'imaginin vostès cartró pedra,
com a portaventura,
estem parlant de selva de veritat, eh?
Exacte, i d'animals de veritat.
I d'animals.
Sí, pensin que tenim aquí
algunes de les espècies més destacades allà,
tenim un parell de caimans,
petits i joves encara,
però que amb aquests mesos que portem,
doncs, ja es comencen a fer grans.
Tenim també dues anacondes boniques,
estan cada cop creixent més.
Anacondes boniques,
són dues paraules que difícilment haguéssim ajuntat.
Doncs són boniques.
Ens les afastimem molt.
Ja m'ho imagino, ja.
Tenim també una capibara,
que és una espècie, doncs,
bueno, que té molt d'acceptació,
a vegades de rebuig,
perquè quan diem és gairebé és un rogador,
és com una rata borosa,
important,
doncs, però és molt bonica,
que es posa dins l'aigua i nada,
i veiem com evoluciona.
I tenim uns peixos fantàstics, eh?
Vull dir que, per tant, són vegetació pròpia de la selva amazònica
i tenim animals també, doncs, propis d'aquells punts.
Una curiositat,
hi ha piranyes en aquest lloc?
Doncs hi ha una espècie de piranyes, sí,
però que són vegetarianes.
Perquè, a més, corria l'anècdota,
no sé si me la podrà desmentir,
que el dia de la inauguració oficial del Cosmo Caixa,
el president de la Generalitat,
Pascual Maragall,
si riu vol dir que és veritat,
que és veritat, que és veritat.
Va posar l'aigua,
va posar la seva mala aigua,
i li van dir,
escolta'm, senyor president,
que hi ha piranyes aquí.
Exacte, exacte.
I va córrer,
i va treure's ràpidament,
perquè quan es posen els dits allà,
evidentment,
els peixos que hi ha,
hi van immediatament,
com si fos una mica,
doncs,
el seu menjar que estan esperant, no?
El que passa és que, bueno,
fan petits pessics,
i, per sort,
evidentment,
no hem tingut cap incident,
perquè no són piranyes,
ja dic carnívores,
a més,
estan molt alimentades,
una espècie, diguem-ne,
de les piranyes.
Però, vaja,
entremig d'aquests,
doncs,
hi ha altres peixos reconeguts
molt importants,
molt bonics,
i que, d'alguna manera,
doncs,
fem que el públic
que ens visita,
grans i petits,
doncs,
gaudeixin d'aquest espai,
que, per altra banda,
tens molt bé la sensació d'humitat,
perquè plou cada mitja hora,
o sigui,
plou molt sovint.
Ho podem corroborar,
ho podem corroborar.
A més,
enllà d'aquest bosc inundat,
la joia de la corona
del nou Cosmo Caixa,
ja els experiments
de tota la vida,
a més a més,
s'han ampliat,
amb experiments
que,
possiblement,
bon percentatge
dels escolars
a Catalunya
hagin vist,
no una,
sinó dues vegades.
No sé si vosaltres
teniu comptabilitzats
d'alguna manera.
Quants nens
poden arribar
a visitar
les vostres instal·lacions
al llarg d'un any?
Home,
aviam,
l'any passat,
només parlo d'escoles,
vam tenir 12.000
sol·licituds
de grups escola.
12.000 sol·licituds
d'escoles,
no de nens,
estem parlant d'escoles.
Estem parlant d'escoles.
Això,
doncs,
esclar,
tenim un promig
d'escola,
dels grups escolars,
posem 20-25 nanos,
doncs,
són molts nanos.
i no sol·lament
per les escoles,
sinó que,
bé,
els caps de setmana
i ara
les èpoques
de vacances,
doncs,
venen tota la família,
perquè,
de fet,
nosaltres el que volem
és que sigui
un museu,
doncs,
per tothom,
eh?
O sigui,
és un museu
que per als petits
s'ho passen molt bé,
però sense cap mena
de dubte
les persones
interessades
en la ciència,
aquells que són,
diguem-ne,
molt estudiosos
i que volen
conèixer la ciència
amb profunditat,
però també aquells
que a vegades
això de la ciència
pot semblar
que és una cosa
una mica llunyana,
aquells que són
de lletres pures
de tota la vida
com a servidor de vostès
també s'ho va passar bé,
eh?
Aquests també poden
entendre molt bé
el que plantegem,
sobretot perquè
la sala gran
d'exposicions,
que és la sala
que n'hi diem
de la matèria,
doncs,
té en aquest moment
una explicació
del que és
l'evolució
de la matèria,
de la història
de la matèria
des del Big Bang
fins a l'actualitat
i per tant
parlem, doncs,
de les explosions
del Big Bang
i dels fenòmens
de matèria inerta
que van permetre
el coneixement
de la nostra terra
i l'atmosfera
i el que, d'alguna manera,
doncs,
tots els fenòmens
que allà
es produeixen,
passant, diguem-ne,
també per conèixer,
doncs,
l'evolució
dels éssers vius
dins del nostre planeta
i també els diferents
nivells d'intel·ligència
i arribem
a l'actual,
és a dir,
al que en podem anomenar
matèria civilitzada,
és a dir,
on amb l'aparició,
doncs,
de l'homo sapiens
d'alguna manera
ens introduïm
amb la civilització,
amb la nostra civilització.
I, per tant,
això, de fet,
és una forma molt,
una forma de narrar-ho,
d'explicar-ho,
molt entenedora
per tothom,
molt divulgadora
i podem trobar
tots coses, doncs,
de molt interès,
tant els de lletres
com els de ciències
com els que,
d'alguna manera,
el que ens interessa
és a passar una bona estona
doncs amb un centre
com aquest de Cosmo Caixa.
Una bona estona
que també segur
que passaran,
però més,
una bona i llarga estona
perquè déu-n'hi-do
els continguts
del Cosmo Caixa
i déu-n'hi-do l'estona
que, si un n'hi té mínim interès,
s'hi pot dedicar
en aquest museu.
Blanca Moll,
responsable de la programació
del Cosmo Caixa a Barcelona,
gràcies per atendre
la trucada de Tarragona Ràdio.
Doncs,
moltes gràcies a vostès.
El Cosmo Caixa de Barcelona,
l'indret que hem proposat avui
a la ruta amagada,
una ruta amagada
que ja ha estat desvetllada,
òbviament,
al Cosmo Caixa,
amplis horaris
que poden acabar de trobar
i de concretar
a la seva web,
www.cosmocaixa.es.
Nosaltres ho deixem aquí.
Felicitats per la Maria Dolors Brull,
que s'han dut els regals
del lot de siu
i recordin demà
última ruta amagada.
Visitarem,
vinga, va,
com a pista d'extra,
un lloc especial,
permeti-nos-ho dir
d'aquesta manera.
Nosaltres ens apropem
al punt horari
de les 10 del matí,
horari per connectar
amb les notícies,
per repassar
l'actualitat internacional
i nacional
i tot seguit,
com és habitual,
Ricard Laoz
torna a agafar
les regnes del matí
de Tarragona Ràdio.
de Tchwil.
de Tchwil.