Hem repassat amb la consellera d'ensenyament Marta Cid
l'inici del curs escolar,
que tindrà lloc, com bé ja saben,
el proper dilluns, 12 de setembre.
Aguany, com ja hem comentat, s'avança tres dies.
La data mítica ja del dia 15 de setembre
l'hem d'anar esborrant tots de mica en mica de la nostra memòria.
Dilluns, per tant, comencen els nens, comencen els joves,
tornen a l'escola,
però dilluns també és una data important
per a moltes altres persones,
molts altres joves que ja han acabat precisament
el seu institut, la seva etapa de secundària,
i volen anar a la universitat dilluns.
Per tant, comencen les proves d'accés a la universitat
del mes de setembre,
les PAU, la selectivitat del mes de setembre.
La responsable d'aquestes proves,
a la Rovira i Virgili, és Maria Barcalló.
Maria, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Quants alumnes s'examinen en aquesta segona oportunitat?
Gent que o bé no la va passar el mes de juny
o bé no s'hi va poder presentar.
Exacte.
O bé també que es volen millorar nota,
també existeix aquest cas.
En total seran 226 alumnes.
Una xifra, per tant, reduïda o força reduïda
si la comparem amb la quantitat de milers d'alumnes
al mes de juny.
Exactament, sí, sí.
El mes de juny estàvem treballant en xifres
de 2.100 persones més o menys.
Sí, sí, una quantitat bastant diferent.
Comentàvem ara aquestes diferents vies d'entrada,
per dir-ho d'alguna manera,
en aquestes proves de selectivitat.
Proporcionalment, no sé si vosaltres des de la universitat
teniu constància de què és el que més es dona.
O gent amb repetidors per entendre'ns,
o gent que no s'hi va poder presentar
perquè no creia que estava convenientment preparat
o per X motius al mes de juny,
o bé aquesta gent que les va superar allà al mes de juny
però possiblement no té la nota que necessita
per fer la carrera a la qual vol aspirar.
Sí, no, doncs, la millora en alta
és una proporció molt petita, realment reduïda.
La resta són casos en què o van suspendre aquest juny
o no s'hi van presentar
o van suspendre amb anterioritat
i que es presenten per aprovar la prova, està clar.
Aquesta és la quantitat més important.
Discriminar-nos de manera total en tots aquests casos
és difícil perquè no hi ha, diguem-ne,
una separació de les dades en aquest sentit
que ens vingui des de la seu de les proves
i, per tant, no podria arribar a aquest nivell de detall.
Però la proporció sí que és fonamentalment, diguem-ne,
de gent que ha suspès les proves
o que no van presentar-se al juny.
L'equema de les proves és exactament el mateix,
els mateixos exàmens amb el mateix procediment.
Sí, sí, és que els exàmens, diguem-ne,
tot el procés de confecció es fan tots junts,
no es discrimina si juny o setembre
i, per tant, quan surten les proves són del pool general
en què nosaltres hem fet, diguem-ne,
una sèrie de models d'examen
i d'aquests, doncs, en surten uns de juny
i els altres en surten a setembre.
Per tant, aquest mite que corria,
segons l'època estudiantil de cadascú,
que, escolta'm, no, el juny les proves són molt difícils,
però el mes de setembre es veu que són més fàcils,
no necessàriament ha de ser així.
No, clar, perquè quan es fan les proves
que són, diguem-ne, abans que acabi l'any natural,
ja ho tenim tot pràcticament preparat,
no es discrimina si entraran el juny o el setembre
o qualsevol altra, diguem-ne,
versió que nosaltres fem en quant a les proves.
No, no, això és totalment indiferent.
Per tant, set exàmens.
No sé si després, a l'hora de corregir,
es nota aquesta diferència dels alumnes
que provenen al mes de setembre.
A l'estiu, certament, és una època més difícil d'estudiar.
No sé si després, a l'hora de comparar resultats
entre les proves de juny i a l'hora de setembre,
hi ha diferències remarcables?
Home, una petita diferència, sí,
en el sentit que si al juny tenim un nivell d'aprovats
que se'n va entre el 80 i el 90%,
doncs al setembre les coses baixin una miqueta més
i se n'anem al voltant del 60-70%,
a vegades fins i tot una mica menys.
Per tant, en aquest sentit,
les diferències sí que es noten, clar.
Aquests més de 200 alumnes, on s'examinaran?
Doncs tenim dos tribunals funcionant ara per aquest mes de setembre.
Un serà a Tarragona, a la Facultat de Ciències Jurídiques,
i l'altre serà a Reus, a la Facultat de Ciències Econòmiques.
Aquesta selectivitat del mes de setembre,
noteu entre els alumnes iguals nervis,
més nervis, més pressió, menys pressió,
aquesta gent que ja no ha superat la selectivitat una vegada,
està més tranquil·la o, al contrari,
més nerviosa quan s'ha de tornar a enfrontar les proves per segon cop?
En general, el fet d'haver-hi passat una vegada
els dona una sensació que saben una miqueta més
a què s'enfronten, no?
La sensació d'aquests ja no me'n tornarà a enganyar, vaja.
No, no crec que considerin que els enganyem,
sinó que bàsicament el que pensen és que saben una miqueta el nivell,
han vist una mica com es planteja.
També hi ha, diguem-ne, una sensació que en aquest sentit,
diguem-ne, de la novetat ja l'an passada,
i potser és favorable.
Està clar que també s'hi juguen coses i això sempre intervé, no?
Els nervis és difícil que els aparquin totalment.
Però jo diria que el fet d'haver-hi passat una vegada
pot donar-los una certa sensació,
dir que coneixen una miqueta de què va anar.
No sé si vosaltres teniu constància de,
vaja, aquestes proves no són necessàriament més difícils
i la gent es prepara exactament de la mateixa manera.
Repassant tots els temaris de batxillerat,
enfrontant-se a qualsevol tipus de cosa,
la preparació dels alumnes deu ser exactament la mateixa.
Sí, clar, clar.
És que, donat, diguem-ne que el plantejament
és el mateix perquè, com us dic,
el tipus d'examen no està determinat
per el període de l'any en què fem la prova,
doncs, llavors, per tant,
és que les condicions són idèntiques, no?
Des del punt de vista del que seria,
objectivament, l'examen, no?
Marial, el fet que només 200 alumnes,
aquesta xifra molt pobra, entre cometes,
comparada amb la del mes de juny,
significa que el mes de juny, per entendre'ns,
es fan bé les coses,
o sigui que la selectivitat és una prova exigent,
però no impossible,
com molts estudiants temen
quan tot just a setmanes abans d'enfrontar-s'hi,
que és una criba que fa de selecció la nota,
però que, vaja,
els alumnes amb un percentatge important la superen.
Està clar, està clar,
que en aquest sentit,
hi ha tot un mite al voltant d'aquesta prova
que llavors es confirma que la realitat
no porta cap a una situació
d'esgavell total de no aprovats.
Està clar que des de la secundària
les coses estan ben fetes
i, per tant,
doncs, arriben els estudiants preparats
i, en conseqüència,
passen les proves sense grans dificultats, no?
Això és de ben segur.
És molt important subratllar-ho,
ja ho sabem,
que a vegades, doncs,
això costa d'entendre-ho
perquè sembla que hi hagi aquesta espècie de mite,
com us deia,
però jo diria que les proves
confirmen un any rere de l'altre
i en guany han pujat fins i tot també
el nivell d'enquanta aprovats,
en quant a nota,
vol dir que les coses avancen
en el sentit que ja és lògic
que ja han sortit ben preparats
i, per tant,
la prova va en la mateixa línia
del que s'està fent a la secundària
i fa confirmar aquestes dades, no?
Aquells que ja es van enfrontar
amb la celebritat del mes de juny
ja saben el PACA,
si dones ja saben els models d'exàmens,
però aquells alumnes
que s'hi enfrontin per primera vegada,
quins consells els hi poden donar
precisament perquè no siguin tan nerviosos
i per desmitificar el mite
valgui la redundància?
Doncs bàsicament el que han de fer
és, evidentment,
acabar de repassar tot el que faci falta
però no esgotar fins a l'últim minut
de l'última hora de la nit.
El que és molt important
és tenir el cap clar
perquè moltes vegades
les preguntes, les coses,
diuen però si ho sabia,
si no m'hi havia fixat,
ho he llegit malament,
si un no dorm les hores adequades,
si un no descansa com convé,
llavors arriba a l'examen
amb un cap d'allòs espès
que no li costa de reflexionar
sobre tot allò que li pregunten,
cada ben segur sap, no?
Per tant, primer que tot,
saber mesurar les hores que s'estudien
i les hores que cal descansar.
I llavors, a partir d'aquí,
doncs, preguntar allò que no vegin clar,
tot allò que es pugui respondre
els professors estan allà per ajudar-los,
per consultar qualsevol problema
que tinguin tant d'organització
com del desenvolupament de l'examen
i a partir d'aquí,
totes les coses segur que rutllaran bé
si ho plantegen des d'aquest punt de vista.
Per tant, diumenge a la tarda,
aconsell a aquells estudiants de Tarragona,
doncs, que se'n vagin a veure el caset
o que se'n vagin al cinema,
la millor opció possiblement.
Penso que si saben combinar bé aquestes coses,
segur que els donarà més bon resultat
que si s'obsessionen realment
fins al darrer minut
abans just d'anar cap a l'examen.
Aquestes coses necessiten tenir el cap,
diguem-ne, ben clar
i, per tant, això és molt millor
que no volguer fer un sprint final.
A veure, després serà qüestió de comprovar
les cares de som que es presenten
als alumnes i lluny al matí,
perquè moltes vegades són els propòsits
que tenen els estudiants
i després, a última hora,
acostumen a acabar a dormir força tard.
A veure, esperem que no es pagui.
Maria Margalló, responsable
de les proves de selectivitat
a la Rubira i Virgili,
moltes gràcies
i esperem que aquesta segona tongada
de la selectivitat
es desenvolupi sense cap problema.
A tots ho esperem.
Gràcies a vosaltres per seguir-nos
i esperem que tot vagi bé
com us esteu desitjant.
Molt bé, moltes gràcies.