Carles, bon dia. Hola, Iolanda, bon dia.
Com ha anat la presentació?
Bé, molt bé, molt bé.
Presentar-la als companys dels mitjans de comunicació?
No, però està bé veure que a la gent li interessa la teva feina
i que està agradant. Estic molt content.
Jo he dit això de companys dels mitjans de comunicació
perquè, si algú no ho sap, el Carles Porta és periodista
i, de fet, aquest llibre que avui tenim entre les mans
i que estem devorant realment amb molta inquietud, entre altres coses,
és un llibre que parteix d'un treball periodístic.
Sí, va començar amb un reportatge pel programa 30 Minuts de TV3
que es va titular Tor, la muntanya maleïda
i, des d'aquell moment, no he parat d'investigar i de pujar a Tor
i ara el llibre recull vuit anys d'investigació.
És un llibre real que està escrit com una novel·la
i recull vuit anys d'investigacions i de sensacions
i de vivències personals al voltant de tres crims
que hi ha hagut en un poblet del racó més inhòspit del Pirineu
on només hi ha 13 cases.
Deies, és real, és una novel·la
i quan un acaba de llegir el llibre es pregunta
tot això és veritat? Tot això passa ara?
Eh que sí, que és la pregunta que probablement molts lectors es facin
quan acaben el llibre.
Sí, jo sempre he dit que és probable que hi hagi més d'algú
que digui que no s'ho creu.
Però és cert, és cert, el que hi ha al llibre és absolutament real
i passa, passa, ha passat i passa.
A veure, Carles, qui estigui interessat que llegeixi el llibre
però sí que els hi podem donar quatre pistes,
sobretot el reportatge que en el seu dia es va emetre a 30 minuts,
va ser un reportatge molt vist que molta gent va comentar
perquè justament s'obtava molt, no?,
que en aquestes alçades de segle encara estiguéssim arrossegant
aquest tipus de coses que semblen que estan arrelades
en el més profund del nostre passat.
Per tant, si et sembla, insisteixo,
tot i que potser hi ha molta gent que coneix els fets,
ens pots fer una cronologia més o menys ràpida
de què estem parlant quan parlem del conflicte de la muntanya de Tor?
Bàsicament, l'últim fet més determinant
és l'assassinat l'any 95 de Josep Montaner Sansa,
que és un dels cacics del poble,
que just feia cinc mesos havia estat declarat
l'amo únic de la muntanya més valuosa d'aquella zona.
És una muntanya valuosíssima perquè és veïna d'Andorra.
L'una vessant, la vessant de Solana d'aquella muntanya
són les estacions d'esquí de Pal i Arinsal
i l'altra vessant ja és la muntanya de Tor.
Per tant, allí s'hi podria fer una de les estacions d'esquí
més grans del Pirineu
amb tot el que això implicaria de moviment, de negoci
al voltant de la construcció i del negoci turístic.
Però alhora, al ser veïna d'Andorra,
hi ha una carretera que és el camí del port de Cabús
però on hi passa moltíssim contraband, de tota mena.
Llavors, amb aquestes circumstàncies,
amb aquest ambient, amb aquest territori,
hi va haver un assassinat l'any 95
que és una mica el que jo he investigat
i del que en parlem molt.
Però això és un poblet, que es diu Tor, també,
que són 13 cases
i que fa 50 anys que es disputen la propietat d'aquesta muntanya
i mig poble està barallat contra l'altre mig.
I l'any 80, enmig d'aquestes baralles o d'aquesta disputa,
ja hi va haver dos morts
perquè l'any 80 el clima era tan tens
que hi havia gent que anava amb matxetes
i d'altres gent que anava amb pistoles i escopetes.
I això és real, no és una pel·lícula.
Això passava l'any 80 al Pirineu de Lleida.
I estem parlant, a més, d'un territori molt gran
però una comunitat molt petita amb persones.
Exacte.
Són 13 famílies que, de fet, allà dalt
pràcticament només hi viuen 5 o 6
i és amb aquest clima que es produeix tota aquesta tensió
i aquest mal rotllo.
Però no només a la muntanya, no, Carles?
Perquè vas, no sé, a Tírbia, vas a Linsa
i aquest ambient es respira.
Sí, perquè aquesta gent,
vivint a Tor, vivint a Tor,
ara mateix no hi ha ningú
perquè Tor és un poble a 1.700 metres d'altitud
que en les primeres neus allà ja s'hi posa un metre de neu.
No hi ha llum, no hi ha aigua corrent, no hi ha telèfon,
per tant la gent se'n va a viure cap baix,
als poblets de la vall.
De totes maneres, la conflictivitat...
Hi ha dos ambients aquí.
Hi ha l'ambient de tensió d'una comunitat petita,
molt petita, que té molt mal veïnatge,
que això és una cosa que passa a molts llocs,
que hi ha mal veïnatge,
però que en aquest cas s'hi afegeix un andorrà
que ve carregat de milions
i algun dels personatges de per allà
que són molt violents.
Alguns, no tots.
La gent de Tor són gent magnífica,
però que han hagut de viure en les circumstàncies
carregades d'interessos estranys,
de contraband, de violència
i d'aquí les tres morts.
Clar, algú pot pensar, home,
tot això és per la pela, no?
Però realment,
i tu en el llibre ho expliques molt bé,
tots aquests antecedents que hi ha
que ens remeten al segle XIX,
ara comentaves,
ningú no viu a la muntanya
de Torna de les Condicions
quan es va formar aquesta societat
que dotava la propietat dels veïns
és que havien de viure tot l'any.
Sí, senyora.
Ara, avui en dia,
el que passa és que hi ha sentències judicials,
vull dir que hi ha hagut tot un presó,
hi ha el que és la trama,
però també tota una sèrie
de procediments judicials
i hi ha una sentència enferma,
si no estic equivocada,
respecte a la propietat de la muntanya.
Sí, sí, estàs molt al dia.
És que m'he llegit el llibre,
ja t'ho dic així.
No, a veure,
una cosa que al segle XIX
era fàcil de complir,
que era que s'havia de viure
tot l'any a Tor,
al segle XIX no tenia ningú cap més casa,
vivien tot l'any a Tor.
Clar, al segle XX això
es va convertir en impossible de complir,
perquè a mitjans del segle XX,
a part que hi havia molta misèria
en la postguerra,
doncs, escolta,
la gent anava a buscar
llocs més civilitzats
on no feia tan fred
i on hi havia més modos de vida
i baixaven cap a la vall.
Al marxar de Tor,
la resta de veïns
que continuaven vivint a dalt
dient, bueno, tu has marxat,
has perdut els drets sobre la muntanya
i això va crear
un mal clima increïble.
però ara,
25 anys després de pleig,
al voltant de qui podia ser amo de veritat,
l'última sentència,
que ja es ferma,
dona la propietat
als hereus
dels fundadors
de la societat,
que la van fundar
a finals del segle XIX.
És a dir,
100 anys després,
tot torna a estar exactament igual.
I dona la propietat
per una figura
del dret civil
que es diu
Usucapio,
que ve a dir
que si tu has tingut
registrada una propietat
del teu nom
durant més de 30 anys
és teua,
independentment
de si vius allí o no.
I això
sembla que portarà
una mica de pau
amb aquell racó de món,
sembla.
Hi ha alguna instància
a la qual
alguna de les parts
encara pugui recórrer?
Sí,
hi ha un recurs
del Palanca
que és una mica
el més salvatjot del club.
Ara parlarem del Palanca,
que a mi em fa una por
i perdó.
No,
és un bon home,
és un bon home.
Ara en parlarem del Palanca.
El que passa és que li falta carinyo.
No,
pot anar el Constitucional
amb recurs d'empara
i de fet hi ha anat,
però el recurs d'empara
només intervé
en casos
d'efectes de forma
o de mala praxis judicial
i en aquest cas
no hi ha cap indici
que pugui fer veure
que aquesta sentència última
de l'audiència de Lleida
ratificada
amb tots els seus termes
pel Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
pugui ser esmenada
pel Constitucional.
Tindria poc sentit.
El Palanca
és un dels personatges
que apareix ja
al començament del llibre
amb un perfil molt dibuixat.
Bé,
tu dius que és un bon home,
però al començament del llibre
tant tu com els companys
que vau començar
aquesta investigació
us va impressionar una mica
al començament.
Imposa la seva imatge
perquè el descrius
com una persona,
no personatge,
sinó persona,
perquè és un...
existeix de veritat, no?
Sí, sí.
Una persona així com
molt gran
i molt...
que imposa molt
la seva imatge
i la seva manera de fer
en principi.
Sí,
perquè és un senyor
que ha viscut
molt aïllat
de la humanitat
i de la societat.
És un home molt alt,
molt gran,
molt colpulent,
li falten moltes dents
i parla sempre cridant
i gesticulant molt.
És un salvatxot
i quan jo dic salvatxot
ho dic amb...
Amb carinyo.
Sí,
donant connotacions amables,
perquè no ha tingut cap mena d'educació
més enllà del tracte amb les bèsties
i és un home molt desconfiat
que ha patit molt a la vida,
el van voler matar diverses vegades
i això imprime caràcter,
m'entens?
I clar,
la primera vegada
que nosaltres el trobem
doncs no va ser
una trobada molt dolça,
no?
Ja havíem sentit
a parlar d'ell,
és un home que té
molt mala fama
per a la zona
però que tampoc
crec jo
que hagi de fer por,
no?
Fa respecte
però para de comptar
i a la que parles amb ell
veus que
el que té
és que li falta carinyo
i la seva obsessió
de tota la vida
ha sigut
aquesta muntanya.
La muntanya de Tor.
Exacte,
ha viscut per aquesta muntanya,
l'han volgut matar
per aquesta muntanya
i farà el que convingui
per defensar
la seva part de muntanya
i la seva manera
de veure el món
perquè ell
ara mateix
fora feliç
veient que allà
no s'hi faci res
que és una mica
un contrasentit
també.
Estem parlant d'orgull,
no estem parlant de diners,
no?
Sí senyora.
Estem parlant d'honor
entès de la manera
que ho poden entendre.
Sí senyora
i a més a més
un orgull
i un honor
que es volen defensar
des de fa molts anys
i que ha portat
moltes baralles.
Jo intentaria
que la gent
es posés a la pell
d'algú
que fa 50 anys
que pleiteja
per una finca
i perd.
La ràbia
és terrible,
és terrible.
Després de 50 anys
havent vist morts,
havent vist
que tu no pots
viure a la teva casa
perquè et venen
amb ganes de matar
i coses d'aquestes
és molt complicat.
Episodis
reals
de lluites
per la terra
en el món rural
en tenim
amb aquests
crims,
amb aquestes morts,
amb aquests personatges
potser i afortunadament
no són
tan habituals.
De totes maneres
en el terreny
de l'anècdota
tinc entès
que quan vas presentar
el llibre
al Pallars
es va presentar
amb alguna pancart
o alguna cosa.
Estàs molt al dia.
Sí,
la veritat
és que dissabte passat
vam fer la presentació
a Trem
que és la capital
del Pallars Jussà
però és la capital
del partit judicial
del Pirineu de Lleida
i va venir el Palanca
amb una pancarta
dient mentider,
difamador
i coses d'aquestes
i dic
escolta
i per què em dius
ara mentider?
Diu
perquè tractes
molt bé
els jutges
i els abogats
i tu saps
que són tots
uns cabrons
i que la culpa
és d'ells.
i dic
però bueno
a veure
t'has llegit
el llibre?
Dic sí
i el llibre
què diu
la veritat
o no?
Diu sí
és veritat
però tu
no maltractes
els abogats
i els jutges
que són uns cabrons
i aquí
ja l'estiu
ja l'hem liat
i ell
el perfil
que reflecteix
el llibre
és que justament
és això
que no el treus
mai del seu pensament
vull dir
allò del morrofort
no?
Sí, sí, sí
fins i tot
hi ha informes
psiquiàtrics
que diuen
que pateix
una paranoia
obsessiva
de persecució
i realment
és així
aquest home
no té res més
no té dona
no té fills
no té res més
només té la muntanya
i qualsevol
que li vulgui
tocar la muntanya
doncs es transforma
i...
Aquest llibre
a banda de la història
que no és poc
té altres aspectes
que probablement
si et sembla
i si creus
que realment
no hi són
o és que jo
els he vist
d'aquella manera
són molt interessants
d'una banda
aquesta retrospectiva
que es fa
des del segle XIX
la manera
d'entendre
la vida
en el món rural
la manera
d'entendre
aquesta Catalunya
que probablement
doncs encara
hores d'ara
ens és
una gran desconeguda
aquesta manera
de com
els anomenats
neorreurals
també han arribat
a la muntanya
per fer d'un lloc
no per viure
sinó un lloc d'esbarjo
o crear-se una vida
així
amb molt de disseny
vull dir que
transversalment
veiem altres coses
d'entendre
aquesta part
del nostre territori
que potser
la gent més del sud
parlo per nosaltres
no la tenim tan present
Sí
hi ha molts elements
curiosos
i complicats
d'entendre
de vegades
que una mica
la dificultat del llibre
ha estat
en feu
és a dir
que la gent
que ho llegeixi
pugui
entendre bé
tot això
i realment
hi ha molts elements
de drama rural
hi ha molts elements
curiosos i estranys
com és possible
que a dalt de tot
de la muntanya
vagi a petar
gent que allà
en diuen hippies
però que són
alguns neorurals
amb ganes de viure
del verd
però molts
perdularis
que no saben
on anar a caure morts
i van a petar a tor
aquell racó de món
exerceix un magnetisme
cap a figures estranyes
molt difícil
de comprendre
i en canvi
apareixen per allà
i sobretot l'any 95
quan lo montaner
va començar a reclutar
una mena d'exèrcit
de sonats
que va convertir
aquella zona
en un bo de vil
en un esperpento
jo estic segur
que molta gent
com dèiem abans
llegeix això
i no s'ho creurà
però és que és real
és real
allà hi havia un munt de gent
que es passava una setmana
fumant maria
borratxos
i menjant
un cop cada tres dies
i són coses
molt difícils d'entendre
però passaven
tal com es llegeix
la novel·la
i si diem novel·la
és que algú
que no tingués
aquesta referència
pensaria que és pura ficció
tot plegat
algú de fora
que mai hagués sentit
parlar
de la muntanya
de Torn
i sabés que Carles Port
és periodista
pensaria que és una novel·la
de ficció
perfectament
ben documentada
però de ficció
sí, sí
està escrit
com una novel·la
i els personatges
tenen tanta força
i en moments
són tan caricaturescos
són tan exagerats
que semblen de ficció
molt més que de ficció
semblen d'esperpento
però són reals
són reals
en dono fer
i qui vulgui
que vagi donant una volta
per allà
i se'ls trobarà
i pot parlar amb ells
i és real
és real
és un paratge
magnífic
però és un paratge
que té com una mena de
és com tan solitari
ni que hi hagi gent
és que t'inspira
tanta solitud
a aquella zona
sí
aquest matí
la presentació
parlàvem
d'aquest ambient
de la primera imatge
que jo recordo
de Torn
que és un poble preciós
que hi van pujar
amb moto de neu
i tot nevat
amb un metre de neu
hi havia un silenci espectacular
i veies
que allí
hi havia hagut
tres assassinats
i jo m'intentava
imaginar
els crits
de la violència
la imatge
de l'ataca de sang
amb aquell paisatge
tan preciós
i tan blanc
que amagava
aquestes circumstàncies
que són
tan profundes
com és possible
que en aquest lloc
tan preciós
hi hagi hagut
tanta violència
i tanta sang
i aquesta solitud
de la que tu parles
és una solitud
provocada
per la distància
una solitud
que permet respirar
l'odi
que s'ha viscut allí
és un ambient
complicat
que el viatger
que el turiste
que la persona
que acudeixi
un dia o dos
difícilment
ho percebrà
això
és per ser
en moments
molt especials
o passant-hi
molt temps
clar
ha significat
alguna cosa
molt important
a la teva vida
perquè clar
i has dedicat
uns quants anys
a la investigació
i al seguiment
d'aquest cas
home
ha sigut una obsessió
a la meva vida
per això
vaig quedar enganxat
per aquesta història
i per aquells paratges
i he pujat
cada any
un parell de vegades
durant vuit anys
espero continuar hi pujant
i la veritat
és que
treure el llibre
ha sigut una mica
com una teràpia
poder compartir
perquè és allò que passa
amb qualsevol obsessió
amb qualsevol malaltia
d'aquesta mena
el primer que et diuen
és que ho has de compartir
ho has d'exterioritzar
i per mi el llibre
ha sigut una teràpia
poder exterioritzar
tot el que jo vaig viure
i tot el que jo tenia
acumulat
de vivència
i d'història
al voltant de Tor
ja abans comentaves
jo et preguntava
per aquesta anècdota
que va protagonitzar
el Palanca
en la presentació
has tingut oportunitat
de rebre opinions
pensaments
parells
de persones
que podien estar
al teu entorn
propis veïns
de la zona
amb els quals
vas compartir
les teves estades
quan pujaves aquí
a les localitats
properes
has tingut ja
una resposta
o una valoració
del llibre
de la novel·la
un cop finalitzada
sí, sí, sí
a part que els hi vaig enviar
a tots els veïns de Tor
que surten al llibre
els hi vaig enviar
un llibre
i l'han pogut llegir
amb alguns han parlat
aquest dia a Trem
va venir
molts veïns de Tor
i molts parents de Tor
però a més a més
va ser magnífic
perquè va venir
molta gent
del jutjat de Trem
lo forense
guàrdies civils
que havien participat
en l'aixecament del cadàver
o en les investigacions
i van venir tots
a fer cua
perquè els hi firmés
el llibre
i m'anaven dient
muy bueno esto
que dijiste
porque sí
es así
d'altres es sorpreneien
que sabessin coses
que ells mateixos
havien mantingut amagades
i tothom
a veure
enteneien
que hi havia
alguna petita llicència literària
i algun petitíssim error
amb una dona
li dic sogra
i era la germana
però bueno
això a la segona edició
ja està corregit
però tothom
em va reconèixer
i això em va omplir
molt d'orgull
que tot és real
i que tot és cert
i que a veure
hi havia paratges
que no els agraden
és això que dius
que no és bonic
però és veritat o no?
sí
i et fa mal
home em fa mal recordar-ho
però la veritat és que
llegint-ho així
doncs sí
és veritat
i mira m'ha recordat aquell temps
i ara veig que estem millor
que tot ha canviat
està bé
jo crec que estan contents
pel que em diuen ells directament
i sobretot pel que em diu
la gent del seu entorn
i els comentaris que rebo dels afectats
crec que estan contents
finalment
Carles
en aquest llibre
sembla que ens adonem
que nosaltres també tenim
a Catalunya
la nostra crònica negra particular
no?
sempre hem tingut la tendència
equivocada
a pensar que això només passava fora d'aquí
mira Iolanda
jo no
jo aquí
no ho he fet amb aquesta voluntat
ja m'ho penso
però aquí dic
que és una de les conclusions
que es poden treure
sí
t'anava a dir
que m'estic adonant
que realment
sembla que
una de les coses
que destaca
que la gent que analitza
aquest tipus de llibres
i aquest tipus de productes
està analitzant això
com a molt positiu
en tant que
es produeix això que tu dius
que posa de manifest
que a Catalunya
doncs també hi ha
una crònica negra
i hi ha un país profund
que no deixen de tenir
tots els països del món
i el nostre
com a tal
doncs també ho té
per allò que és bo
i allò que no és tan bo
també som molt normals aquí
només faltaria
sí senyor
Carles Porta
ha estat un plaer de veritat
parlar amb tu
i llegir el teu llibre
Torn, 13 cases i 3 morts
més que recomanable
això és el que et volia preguntar
si t'ho havies passat bé
m'ho he passat molt bé
i a més
és dels que enganxes
que comença
dius calla
que començaré
comences i l'has d'acabar
perquè realment
el relat és absolutament trepidant
moltíssimes gràcies
ha sigut molt amable
gràcies Carles
moltíssima sort
bon dia
gràcies
adeu-siau