I aquests dies el que s'instal·larà per sempre a les nostres vides
seran aquests cartells que són habituals a partir d'avui
i fins al proper 28 de febrer.
Cartells que podran veure a l'exterior dels establiments comercials
de casa nostra i on ens indiquen unes xifres.
Unes xifres que poden anar del 20 al 50
i que al costat veiem un tant per cent.
És a dir, que és el tant per cent de descompte
que ens faran amb molts productes aquests dies
són les anomenades rebaixes d'hivern
que arriben després de les compres de Nadal.
Unes compres que bé, que segurament vostès ja hauran fet
i per tant ja tenen aquesta despesa feta.
Doncs bé, ara comença la recta, la pujada de gener, que diuen.
Doncs ara podem parlar, anem a l'exterior, anem al carrer
amb la unitat mòbil, tenim els nostres companys
Joan Maria Bertran i Quim Pons en algun punt de la ciutat.
A veure on estan. Quim, molt bon dia.
Molt bon dia, Josep. Estem aquí a...
Aviam, al carrer Sant Agustí, just a la Cruïlla, on hi ha la font
i aquí ens hem reunit amb el president de la Federació d'Unió de Botigues de Tarragona,
el senyor Rafael Tatay, per parlar d'això que deies,
d'aquestes rebaixes d'hivern que començaran avui, d'aquest període que iniciem avui,
un cop acabat ja les festes de Nadal, un cop ja s'han fet les compres,
un cop els reis ja van passar, ja van fer també les seves compres per anar deixant a cada casa
i avui, doncs, les botigues s'han despertat amb aquests cartells penjats,
amb aquests números, amb aquests diferents xifres que podem veure,
on expliquen el descompte que faran en aquestes rebaixes
i per tot això, perquè ens explica una mica com anirà tot això,
volem parlar amb el senyor Rafael Tatay, amb el qual ja saludem i li diem bon dia.
Bon dia.
Senyor Tatay, la primera pregunta obligada, m'ha dit que n'ha respost ja molts cops,
que tothom pregunta el mateix, però és que és l'obligada, no?
L'atabalada molt aquests dies, eh?
Sí, aquests dies va molt, molt atabalada, el senyor Rafael Tatay,
és els dies que potser té més feina, després dels reis, el senyor Rafael Tatay té la feina a ell.
Doncs li preguntem això, no?, les rebaixes, aviam, amb què hem d'anar en compte,
amb què consistiran aquestes rebaixes, l'increment de ventes, com anirà tot,
una mica, un resum global.
Bueno, en primer lloc, tinc que dir que nosaltres estem confiats
que les rebaixes, doncs, tinguin el mateix ritme de cada any,
cada any pràcticament diem el mateix,
que hem d'intentar vendre més que l'any passat,
perquè el nostre negoci, doncs, sigui més productiu.
I ja saben vostès, també, doncs, que les rebaixes estan fetes
perquè els articles que durant la temporada no s'han pogut vendre,
doncs, llavors, baixant ni els preus, es puguin vendre en temporada de rebaixes.
Això és molt important perquè és la manera que tenim els comerciants
per anar renovant les nostres existències
i també anant-se adequant a les modes que van sortint contínuament.
Per tant, és molt important tota aquesta feina que s'està fent amb rebaixes.
I, a la vegada, cal dir que els nostres consumidors,
doncs, ens surten beneficiats,
el qual a nosaltres també ens satisfà molt
que el nostre client estigui content amb el tema de rebaixes.
Ara, quan hem començat, a l'Anxurep Sunyer com jo,
fèiem referència a aquests números que podem veure als apredors,
a aquests grans descomptes que ens anuncien.
Fins a quin límit tenen els comerciants per fer aquests descomptes?
Més o menys de quins descomptes estarem parlant?
Bé, sempre hi ha una limitació.
La limitació és no vendre mai,
perquè la llei no ens ho permet per sota del preu de cost.
Vull dir que fins al preu de cost tenim marge per anar-se movent.
També cal dir que penseu que a vegades hi ha articles
que no és que estiguin per sota del preu de cost en aquests moments,
sinó quan es van comprar.
Llavors, lògicament, eren més econòmics
i que pots arribar fins a aquest límit de la factura de compra, diguéssim.
Ara, podem anar des d'un 50%,
com esteu veient que hi ha aquí els apredors que ho indiquen,
fins a un 20, un 30, també depèn dels sectors
i depèn també del tipus de botiga
i depèn d'una sèrie de condicionants que té la venda.
Però bé, entre un 30 i un 50% és el normal d'una venda de rebaixes.
I em queden en compte, podríem dir,
la persona que va comprar, la persona que entra a les rebaixes,
què és el que hem de vigilar, què és el que hem de tenir en compte?
Home, en primer lloc, el que hem de fer és no deixar-se enredar.
Una de les maneres d'enredar és no figurar en els preus
que es venien fins abans d'ahir, per dir-ho d'alguna manera,
i els preus de rebaixes.
Vull dir, hi ha d'haver els dos preus marcats a l'etiquetatge
i que estiguin a la vista.
No és allò que estiguin amagats o camuflats
o amb una llista a l'interior.
Els apredors han de tindre els preus
i hi ha d'haver els dos preus, el de rebaixes
i el preu que era normal de venda, diguéssim,
el preu de venda al públic i després el preu de rebaixes.
Això és vital.
I també després vigilar molt amb les qualitats.
Vull dir, ja sabeu que hi ha grans cadenes
que se'ls fabrique expressament per ells article de rebaixes,
baixant les qualitats com és normal.
I amb això han d'anar molt al tanto.
I a més, a totes les botigues disposen de llibre de reclamacions
per poder reclamar quan no vegin una cosa clara.
Les rebaixes han de ser molt clares.
És de les coses més clares que tenim al comerç
i, per tant, la gent s'ha de protegir
perquè no l'enredin i no l'enganyin.
Es donen aquests casos.
Desgraciadament, encara se'n donen.
Rafel Tatai m'escolta?
Espera, ara t'escoltarà.
El passo ara mateix i t'escolta.
Aviam, te'l fico.
Ara crec que ja t'escolta.
Rafel Tatai, molt bon dia.
Bon dia.
Des dels Estudis Centrals de Tarragona Ràdio.
Escolti, una pregunteta.
Perquè segurament molts oients s'hauran trobat
a anar a comprar de rebaixes
i que hi ha alguns establiments
que no t'accepten la targeta de crèdit.
Escolti, això és...
Primer, aquest comerciant, doncs, té molt poc de comerciant.
Estan obligats, no em sembla?
Estem obligats, exactament.
A banda que estiguem obligats,
no té sentit el que no s'accepti una targeta de crèdit.
És una cosa que l'hem hagut d'acceptar,
ens tindrà més bé o més malament,
però l'hem hagut d'acceptar
i una vegada s'accepta,
doncs s'ha de complir.
S'ha de complir.
A més, ja he dit que és de molt poc comerciant
el que actua d'aquesta manera.
Vull dir, el client,
el que li hem donat a tot tipus de facilitats
i el que no podem
és començar a posar balles i traves,
i això és el més dolent que hi ha.
I una altra qüestió.
Aquest any s'ha avançat algú a Tarragona, a les rebaixes?
Perquè alguns anys ens havíem trobat
que algun centre comercial començava abans, per dir-ho clar.
Home, mireu, cada any sols ser els mateixos, no?
Ja, ja, per això.
Hi ha una sèrie de gent que ho dissimulen
fent uns descomptes i fent coses rares
que, en definitiva, saltar-se la llei.
Jo no crec que això els sigui massa positiu
i que la gent una mica sospiti d'aquestes coses.
Quan hi ha aquests descomptes fora de temporada
vol dir que a vegades són articles de baixa qualitat
que no els poden vendre
i han de forçar la venda d'aquesta manera.
Vull dir que vagin molt al tanto amb això.
Quim, heu vist ambient de rebaixes per aquí,
al centre de la ciutat, o no?
Home, la veritat és que hi ha força gent.
Aviam si el senyor Rafael Tatay també volia dir alguna cosa.
Ha vist vostè ambient de rebaixes per aquí?
Jo estic veient en aquests moments
que hi ha molt de moviment de gent.
Penseu que avui és un dillums,
per dir-ho d'alguna manera,
encara que sigui l'endemà de festa és un dillums.
I veig que a tota la zona peatonal
cada vegada hi ha més gent.
Vull dir que la gent està ja amb el tema de rebaixes
i també es veuen les botigues.
Aquí davant tenim diverses botigues
que estan plenes de gent.
Vol dir que el tema de rebaixes
està funcionant com sempre, no?
Avui hi ha molta gent que no treballa, eh?
Pot ser que sí.
Pot ser que això també influeixi
que estan fent el pont
i aprofiten, clar, lògicament,
per sortir avui a comprar.
Ja que la setmana que ve,
en teoria dilluns,
comença el ritme habitual per tothom.
S'acaben aquestes minivacances
que ha tingut la gent
i tornaríem al ritme habitual de treballar
i per això també avui és un d'aquells dies
que la gent aprofitarà,
com suposo, també el cap de setmana.
Aquest cap de setmana
suposo que els comerços estaran oberts.
Exactament.
El dia 9 és un dels diumenges
que s'autoritza l'apertura.
Jo crec que sobretot demà dissabte,
perquè ja sabeu que a vegades en festius
es provoca una mica
que hi ha uns establiments que obren
i altres que no,
però no estan demà dissabte.
Jo crec que demà serà un gran dissabte
i després avui també serà un bon dia
per aquest sistema de pont
que hi ha molta gent que està practicant.
Jo crec que seran dos dies molt bons.
Perquè ara comentava això
que hi ha alguns establiments
que potser diumenge no obren.
Potser són el petit comerç
els que acostumen a obrir els diumenges.
Les grans superfícies sí que obren
aquests festius permesos per obrir.
Des de la Unió de Botigues de Tarragona
s'està fent alguna mesura,
alguna cosa perquè igualar,
podríem dir,
les possibilitats que tinguin
el petit comerç amb les grans superfícies
o algun tipus de cosa igualitària
per aquest tipus de ventes?
Mireu, nosaltres,
la nostra filosofia
és que en diumenge
no hi ha que treballar
i a partir d'aquesta base.
No obstant això,
nosaltres donem perfecta
o aconsellem llibertat total
amb això,
vull dir,
el que vulgui obrir que obri,
el que no vulgui obrir que no obri.
Ja dic que en principi,
baix al nostre prisma,
no s'hauria d'obrir cap diumenge
perquè això només,
com sempre,
beneficia els grans
i els petits,
doncs no,
és que a vegades no es pot ni obrir.
No és que no vulguin obrir,
és que hi ha molts
que els que tenen poca dependència,
doncs francament no poden obrir
perquè el personal es nega a obrir en diumenge.
i això és un hàndicap
que sempre el tenim a sobre.
O sigui,
a vegades obriríem
però no podem obrir
per la cosa del personal.
Rafel Tataí,
vostè creu que,
ara li pregunto així obertament
perquè també molts ho pensarà,
que després de tantes despeses
d'aquests dies de Nadal,
en fi,
que si la despesa alimentària,
regals,
a la gent li queden quartos
veritablement en aquest gener
per invertir,
per gastar-se?
Home,
a vegades aquí
sembla que estiguem a Lourdes,
es fan miracles,
es fan miracles realment.
però, bueno,
la gent té,
sobretot les ames de casa,
tenen un control bastant estricte
amb això
i sempre deixen reconets
per després poder-se'l gastar
per les rebaixes.
Ja sabeu que
en un estudi que s'ha fet
a nivell de tot Catalunya
diu que cada català
s'han de gastar 200 euros
amb rebaixes,
vol dir que aquests 200 euros
tothom se'ls reserva,
no?
200, 400 o 500
la gent se'ls reserva
perquè realment
les rebaixes
són una ganga,
vull dir,
val la pena esperar una mica
i a vegades
no comprar segons quina cosa
o no comprar segons quin regal
i tindre aquesta previsió
de tindre els dinerets guardats
perquè en definitiva
es compra molt bon preu ara, eh?
El sector de la roba
i complements
és un dels que
diríem que més se noten
perquè fan molt,
fan el que això
vostè ha dit ara,
Rafael Teta,
esperen al gener
per comprar-se
aquella peça de roba
que els fa falta,
en fi.
Home,
i sobretot per equipar
tota la família, no?
Perquè els que tenen canalla
imagineu-vos la diferència
que existeix
i a més ja sabeu
que els crios
a mesura que van creixent
la roba se'ls hi fa petita,
vull dir que han de tindre
com a mínim
tres modades a l'any,
no?
En general,
per tant,
comprar-se amb rebaixa
canvia bastant d'aspecte
la despesa
que es fa
en estat normal,
diguem-ho,
en compres normals,
a fer-ho després
amb rebaixes.
Déu-n'hi-do,
doncs,
és aquest primer dia,
la sensació del primer dia
de rebaixes.
Ja hem comentat
que el cap de setmana,
Rafael,
és el dissabte
el dia que espereu
que sigui més fort,
no?
De ventes?
Això té una importància
perquè, clar,
hi ha molta gent
que també es creu
que el gènere de rebaixes
s'acaba ràpidament
i això no és veritat.
Vull dir,
el gènere,
penseu que hi ha molt de gènere,
hi ha molt d'estoc
a les botigues
i que no tinguin por,
que no cal anar
els primers dies
a fer aquestes espentes
que a vegades
ens ensenya la televisió
que no s'entén.
Bueno, sí que ho entenem.
Sabem que aquesta gent
cobra per anar allà
a les portes
de certes grans superfícies,
no?
Que ja fa riure això també,
però, bueno,
la gent vol ser enganyada
a vegades, no?
Però això aquí no passa, no?
Que jo tingui constància
que aquí a Tarragona
no passa,
però Barcelona sí que es veu
que és aquella imatge
clàssica de cada any.
Bueno, aquella gent
ja sabem el que cobren
i tot per anar allà.
Com ho dieu?
Que cobren per anar allà?
Sí, sí, sí.
Aquesta gent cobra
per anar allà a les portes
esperant l'hora d'obrir, no?
I sabem el que cobren i tot.
Quan cobren?
Cobren molt o què?
Sí, no, 60 euros.
Ah, no està mal.
Sí, sí.
Si volen algú ja ho sap.
Suposo que després
se'ls gasten en rebaixes
a dintre de la gran superfície,
però és així.
I qui ho paga, això?
Eh?
Qui ho paga, això?
Doncs la gran superfície.
Qui ho ha de pagar?
Bueno, anava a dir
que no ho pagués
alguna televisió o, en fi, no ho sé.
No, no, no.
Els de la televisió no.
Especulant, ja, especulant.
No, els de la televisió
no s'ho gasten.
A més això s'ho gasten
amb altres coses,
però amb això no.
Molt bé.
Quim, ens dèieu,
ens confirmeu des d'aquí,
des del carrer
on esteu ara mateix.
A més, ens comentà
i hi ha ambient, no?
Sí, sí, hi ha força ambient
a tota la zona peatonal
que seria aquí
del centre de la ciutat.
També a les botigues,
la gent entra constantment
a les botigues,
com comentava el senyor
Rafael Tatai.
És el primer dia a rebaixes
i com també tu bé comentaves
és un dia que molta gent
encara té festiu
i per això també han aprofitat
per sortir a fer
les primeres compres
d'aquestes rebaixes d'hivern.
Escolta, Quim,
què et sembla
si anem tu i jo a les rebaixes?
No, ara mateix.
Ara hi anem.
Escolta, però ni galetes
ni cereals, no avui?
No, no, avui no.
Avui busquem altres coses, no?
Avui anem a comprar camises.
Vale, és bé.
Bé, el que tu vulguis, eh?
Anem de rebaixes.
Ja demanaràs algun article?
Ja et demanaré algun producte.
Rafel Tatai.
Espera, que ara no t'escolta
perquè s'ha fet l'auricular
perquè l'enviu una mica.
Espera, que l'hi torno a ficar, eh?
Ja t'escolta.
Rafel Tatai.
Sí.
Que dic que ara anem de rebaixes
nosaltres, anem a comprar
alguna botiga.
Sí.
Amb el Quim.
Què us han portat els reis?
Han sigut generosos
aquest any o no?
No, a mi s'han portat bé.
Vull dir, en guany els he donat
per la lectura.
M'han regalat un munt de llibres, no?
Molt bé, molt bé.
Home, a un quan se fa grandet
doncs ja li agrada llegir més
que de jove que a vegades
no tens temps, no?
Però bueno, estic content,
estic content.
En mi hi ha hagut poc carbó en guany.
O sigui que heu sigut bo aquest any, no?
Sí, es veu que m'he portat bé.
Cosa rara, però m'he portat bé.
Rafel Tatai, moltes gràcies.
Una forta abraçada
i que vagi bé.
Ja el trucarem a la setmana vinent
Gràcies també a Quim Pons
i jo a Maria Bertran
des de l'unitat mòbil
al carrer Sant Agustí de Tarragona
i el que dèiem,
a veure si ara es poden moure
una miqueta amb l'unitat mòbil
i anirem en directe
a alguna botiga,
enterarem dins la botiga
i mirarem preus.
Farem comparacions
a veure quan estaven abans,
per exemple, no sé,
una camisa, uns pantalons
i a quan estan ara,
a veure si en podem comprar
com que estigui bé.