Hi ha res més agraït que parlar de premis.
Doncs, mirin, jo m'atreviria a dir que de forma gairebé monogràfica,
aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio
la dedicarem a parlar de premis.
Premis molt diferents, premis que s'han lliurat
i d'altres que, tot i que s'han lliurat,
es materialitzaran aquesta mateixa setmana.
És el cas dels Premis Pons i Cart d'Investigació Arqueològica.
Es presenta aquest proper dimecres al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
La presentació anirà a càrrec de Francesc Terrats,
al director general de Patrimoni Cultural.
El Premi Pons i Cart d'Investigació Arqueològica,
que correspon als Premis Literari Ciutat de Tarragona,
en la seva edició 2004,
han anat a parar a dos joves investigadors.
Javier Àngel Domingo, bon dia.
Benvingut l'altre, el Josep Francesc Roig.
El Josep Francesc ha fet un treball
al tram de la Via Romana d'Itàlia i n'Hispània
i el Javier Àngel Capitells Corintis a la província tarragonense.
Exactament.
No m'ha deixat res, no?
Exactament.
I en quin període basta aquest treball?
És del segle I fins al segle III després de Cris.
En el seu dia ja t'han donat l'enhorabona,
però ara que veuràs el teu treball en forma de llibre,
jo crec que l'enhorabona és doble encara, no?
Exactament, moltes gràcies.
Perquè del primer moment que et diuen,
escolta, has guanyat aquest premi
fins que veus el premi publicat en forma de llibre.
Canvia molt, no?, la cosa?
Exactament, vull dir, ja quan et donem el premi
ja esperes veure la publicació,
tens ganes de veure-la,
però, bueno, és un procés que és molt llarg,
s'han de revisar els textos, s'ha de muntar,
vull dir, costa el seu temps
i ja serà, doncs, mira, finalment aquest dimecres
ja el podrem veure.
És important perquè difícilment
es podria publicar aquest treball
si no fos a través d'una convocatòria
d'aquestes característiques.
Exactament.
El tema de l'estudi és un tema que és interessant
però que és un tema molt específic i molt concret.
Per tant, és un tema que en principi
un llibre d'aquest tipus no es ven normalment, vull dir, no...
Escaia, vaig a regalar un llibre,
regalaré aquest Capitells Conintis a la província de Raconence.
Exactament, i si algú vol regalar alguna cosa d'arqueògia,
regalarà alguna cosa potser més genèrica, més general,
que parli sobre els monuments,
però, clar, un tema tan específic
és més complicat.
Llavors, clar, les editorials,
davant d'un tema com aquest,
doncs, clar, difícilment el poden publicar.
És lògic d'aquí la importància
que les institucions recolzin treballs,
però sobretot línies d'investigació,
que és el més complicat, no?
Sí, sí, sí, a vegades, sí.
De fet, si no és una institució al darrere,
però prèviament fer la feina d'investigador,
perquè, clar, s'han de desmarcar moltes hores.
Sí, exactament, vull dir, sí,
això ja no ho he comentat,
però, bueno, qualsevol tipus de treball
d'aquest tipus recreix moltíssimes hores.
Vull dir, no sé quantes hores hi vaig dedicar,
moltes, però no ho vaig comptar,
perquè anava fent estones lliures,
llavors no es pot.
Ja em corregiràs, ja vi, Àngel,
però jo tinc la sensació que els joves investigadors
podríeu fer una autèntica guia de recursos
i llocs on es poden buscar recursos,
beques, institucions, patrocinadors,
per tirar endavant investigacions arqueològiques.
De fet, sí, de fet, és una tasca que fem.
Coneixeu els circuits.
Sí, suposo que tot, no,
sempre se'ns cap a alguna cosa,
però, bueno, vull dir,
en base a internet és on pots consultar
més tipus de beques, premis,
i sortides que pots trobar,
fer feines d'aquest tipus.
I com et vens a l'hora de dir,
escolti, necessito un suport
per fer aquesta investigació?
Com convéns el patrocinador,
ja sigui públic, privat,
perquè et doni suport a la teva feina?
Hi ha diferents vies.
Jo la que he seguit normalment
és que una institució determinada
crea algun tipus de beca
o subvenció per trobar aquesta investigació
i tu presentes un projecte
i aquest projecte, si és l'escollit,
doncs serà el que tirar endavant.
Vull dir, jo, en principi,
suposo que l'altra via,
potser també existeixen alguns casos,
però el que jo he fet sempre és
buscar algú que ofereixi un suport
a algun tipus d'investigació,
presentar un projecte,
i llavors aquest projecte,
si s'aprovi, tindria endavant.
El projecte ja requereix
una feina important, preparar-lo, no?
Exactament, vull dir,
ja es sapiguer bastant bé
i tindria bastant clar
què és el que vols fer
i quin resultat vols obtindre.
És la targeta de presentació.
Exactament, exacte.
Parla'ns de la teva obra.
Exactament, què és el que recol...
Bé, el títol ja és prou indicatiu,
però clar, també és molt genèric, no?
Però, bé,
és un estudi sobre escapiteix
que podem trobar a la província de Tarragonense.
No és un catàleg exhaustiu
de tots els capiteix,
sinó que n'he escollit uns quants
que m'han servit a mi
per parlar sobre l'evolució estilística
d'aquests capiteix.
Des del segle I al segle III,
que és un moment clau
en quant a que el segle I
es produeix la creació d'un capiteix
diguéssim canònic romà,
és a dir, el model que es copiarà
a partir de llavors
cap als segles posteriors.
I el segle III
és el moment en què aquest capiteix
i aquest model
comencen a canviar
cap a altres formes
més paleocristianes
i a tendents cap al món vicigot.
Per tant, estem en aquest moment
de màxima poseu
d'aquest model creat per August.
Clar, l'importància del capiteix
com a com un signe
que ens pot explicar una mica
l'evolució de cada estil arquitectònic.
Exactament.
Si el capiteix ens parla,
a part de...
Dona molta informació
a un capiteix dins d'una obra.
Exactament,
perquè ens dona informació
tan artística
com arquitectònica
de l'edifici on és.
És a dir,
ens pot ajudar a entendre
les dimensions d'un edifici
a través de l'estudi
de les proporcions
del capiteix
i de les columnes,
com ens pot ajudar a entendre
també l'evolució estilística
d'aquest element per si,
entendre millor
l'art de l'època
i a més a més
les influències externes
que es donen
en cada època
i en cada moment concret,
en cada indret.
Clar,
que hi ha un treball de camp,
no?
Hi ha un treball de camp
d'anar a veure aquests capiteix.
És el que t'anava a dir,
que no parles d'oïda,
tu has anat mirant,
prenent apunts
de cadascun d'aquests capiteix,
has fet un itinerari.
Exactament.
Com has fet aquesta feina?
Com l'has organitzat?
L'has estructurat?
Quin terreny has trepitjat?
Bé,
estructurar,
bé,
es parteix,
primer,
partint bastant de bibliografia,
hi ha moltes d'aquestes peces
publicades
en diferents estudis,
altres els han anat a veure
directament
en alguns indrets
de la província taraconense
per fer fotografies,
prendre les mesures
que ens serveixen
per l'estudi pròpiament
i a partir d'aquí
ja és veure
quins són aquests capiteix
els que tu consideres
que són més claus
o que són l'exemple
més clar
d'una determinada zona
i que tu prens com l'exemple
per explicar el teu procés
d'evolució estilística.
Has fet alguna descoberta
o alguna cosa
que no esperaves trobar
o anaves, diguem-ne,
sobre el terreny
i ja el tenies bastant
a pa a mà de tot plegat?
Jo el terreny
ja el tenia bastant conegut
en el sentit
que és un tema
que està ja estudiat prèviament.
Tot i que faltava potser
veure alguns elements
molt concrets,
alguns detalls del capiteix
i veure com evolucionen
en concret
cada un d'aquests elements
i veure les paral·lels
que pot haver dins
de la mateixa província
comparar Tàrraco
amb altres ciutats
de la província de l'interior.
Falta bé potser
entendre una mica millor
aquest procés.
Hi ha estudis sobre Tàrraco,
estudis sobre Cluny,
que està en la ciutat de Burgos,
estudis sobre Cartagena,
algun estudi més o menys global
però que ja tenia
ja són dels principis
dels anys 90.
Llavors, bueno,
el que he fet
és posar una mica al dia
totes aquestes dades
i intentar entendre
una mica millor
i anar una mica més enllà
amb l'estudi del detall.
Jo, pel que expliques,
ja veig que no era
la intenció de l'estudi
però també, doncs,
directament o indirectament,
podríem parlar
d'una mena d'inventari
en quant a capitells
són d'aquestes característiques
que podem trobar a la demarcació.
No, no són inventari
perquè l'inventari
seria això que s'ha agafat
i hauria buscat
tots els capitells
que la província
ja els hauria posat
en un catàleg.
Això no ho he fet.
Que no és el cas.
No és el cas.
Jo només he agafat
unes quants capitells
de cada lloc
que m'han servit
per explicar...
I analitzes
aquesta evolució
que deies.
Aviam,
quina utilitat,
parlant de divulgació,
creus que té el teu treball?
en quin públic,
en quins àmbits...
A veure,
és un treball
destinat bàsicament
a gent,
jo crec,
penso,
tot i que està obert
a tothom
que li interessa
el tema,
a qui li pugui agradar...
Això per suposat, no?
Exactament.
És un tema
que va sobretot pensat
en gent que es dedique
al món de l'arqueologia
i que volen entendre
millor un procés
de creació
d'un model
en època augustea
i com aquell procés
es va...
Bé,
podria dir desintegrant,
potser no és la paraula
més adequada,
com va evolucionant
i sobretot
a partir del segle III
com van canviant
les formes artístiques
ja en el Montpallocristia.
I reflecteixen
perfectament
l'evolució
del temps
de la societat?
Exactament.
En quins aspectes,
diries tu?
Sobretot
els ulls,
diguem-ne,
que no som especialitzats,
podem entendre
aquesta evolució?
Sí.
Hi ha dos elements
que són claus,
per resumir-ho,
bàsicament.
Un és, per exemple,
la representació
del capitei
en època augustea
és molt naturalista.
Per exemple,
els capiteis
són decorats
amb fulles de cant,
són representats
d'una forma molt natural,
molt viva,
molt realista,
que a mesura
que passa el temps
es van simplificant,
es van esquematitzant,
cada cop sent...
És una producció en sèrie
que cada cop
el que volen
és produir més de pressa.
Llavors,
per produir més de pressa
el que fan
és esquematitzar
la decoració del capitei.
Per tant,
ens indica
un nivell de construcció
també molt accelerat
o un ritme més accelerat.
O potser una disminució
en el nombre de tallers
que s'indiquen
a la fabricació de capiteis.
Aquest és un punt
que encara no està molt clar.
Suposo que hi haurà
una mica de tot.
Llavors,
també hi ha
una simplificació
de la decoració.
Hi ha alguns elements decoratius
de petit tamany,
per exemple,
que apareixen
en els capiteis augusteus
que als segles 3
han desaparegut.
Això ens explica també
aquesta voluntat
d'anar cada cop més de pressa
en la producció
d'aquestes peces.
És el mateix
que trobem,
per exemple,
en l'escultura
o trobem
en altres àmbits artístics.
Es dona una evolució
en paral·lel
a altres disciplines artístiques.
Exactament.
Sí, sí.
Això es pot constatar
perfectament.
Sí, sí.
és un fet que està
àmpliament constatat
i el que serveix
aquest treball
també d'una altra utilitat
que és que és una persona
que tingui un capitei,
un arcoleg que es troba
un capitei
i a partir d'aquest estudi
analitzant les característiques
dels capiteis
en cadascuna
de les èpoques
que he dividit el treball
doncs pot enquadrar
el seu capitei
en una època determinada.
No pot situar-lo cronològicament.
Exactament,
però una persona
que no estigui,
que no conegui molt bé
el món dels capiteis,
la seva evolució estilística
a partir d'aquest llibre
té algunes dades
que li poden servir
a l'hora de situar
cronològicament
el seu capitei
que pugui trobar
en una excavació,
per exemple.
Molt bé.
Dimecres serà un dia
important per a tu,
no?
Sí, sí.
L'has vist, el llibre?
Ja ha fet o encara...
Acabat del tot, no?
Acabat, no.
L'he vist les proves,
he vist més o menys
com surt,
està quedant molt bé.
Ah, perquè si no t'agrada
a tu malament, eh?
Sí, sí.
Més del que em pensava,
vull dir,
està quedant millor
del que em pensava
perquè és un tema molt dens
però l'han aconseguit
fer molt...
un llibre molt clar,
com si diguéssim,
que és el disseny
i això té bastant.
Això és un estímul,
no hi ha dubte.
I tant.
El teu futur més immediat
continua en l'àmbit
de la investigació
sempre que sigui possible?
Sí, bueno,
jo estic a la universitat
amb una beca predoctoral
i estic treballant
en investigació.
Estàs preparant el doctorat?
Estic preparant el doctorat,
exactament.
En quin tema, així?
Estic fent una tesis
sobre capiteis
però en aquest cas
d'època tardorromana
i visigòtica,
la península ibèrica.
Sortiràs a les pàgines grogues
com a escapacialista
en capitells, eh?
D'aquí uns anys
jo veig perquè realment,
escolta,
el teu és aquest àmbit,
és la microinvestigació,
no?
Agafava tu un àmbit
molt concret.
Un àmbit molt concret
però, bueno,
sense obrir tampoc
el context general
de tot plegat.
Doncs hi havia Àngel Domingo,
moltíssimes gràcies
per venir avui.
Enhorabona,
tot i que te la vam donar
el dia que es van llorar
els premis
però ja és el moment
de debò
aquell que es presenta
aquell treball
en forma de llibre.
Enhorabona a tu
i naturalment
al Josep Francesc
que no ens ha pogut
acompanyar avui.
Fins la propera
que esperem que sigui
doncs també
el motiu
un altre premi.
A veure,
si serà veritat.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.