En els últims anys s'està confirmant que de mica en mica es va desmentint
que allò que diuen, el tòpic aquell que deia que la informació quan arriba a l'estiu baixa.
No és veritat, cada vegada això està més clar,
els informatius continuen replets d'informacions importants
i l'actualitat municipal no n'és una excepció.
Per repassar els diferents temes que en aquests moments són actualitat,
són especialment vigents en clau tarragonina,
hem convidat el porteu de l'equip de govern, el senyor Joan Eregio.
Senyor Eregio, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
La setmana vinent es compleixen sis mesos dels problemes al carrer del Comte.
Quina valoració en fan vostès des de l'equip del govern
i vostè principalment que es va implicar directament en la gestió d'aquests problemes?
Bé, doncs, efectivament farà ja aproximadament mig any
i s'ha de pensar que tot això del carrer del Comte va coincidir amb la crisi del Carmel,
que això va donar-hi una dimensió segurament diferent de la que tenia.
Passat el temps, la valoració que se'm fa és que hem aconseguit avançar molt,
tancar aquesta situació, crec que a satisfacció de tothom
i, per tant, bé, faig una valoració positiva,
tot i que encara queden alguns serrells per acabar d'aclarir,
però diríem que estan controlats en el temps.
Per exemple, hi ha unes petites reparacions que s'han de fer en els immobles,
però que ja vam pactar amb la Comissió d'Afectats
que quan acabessin les obres del micropilotatge
deixaríem passar un temps prudencial, un parell de mesos, un parell de mesos i mig,
per veure que això es comportava tècnicament bé
i a partir d'aquí ja faríem les reparacions definitives
de tapar les esquerdes que s'haguessin fet, etcètera, etcètera.
Per tant, diríem, és una situació des d'aquest punt de vista controlada.
I, bé, per part meva, només, com he fet sempre,
agrair la col·laboració de tothom, fins i tot de la pròpia Comissió d'Afectats
en la resolució del problema
i passar fulla del carrer del Comte i parlar d'ell de manera positiva,
en tot cas, que és el que toca ara.
S'haurà d'enderrocar algun dels edificis del carrer?
Bé, hi ha un propietari sí que ha presentat expedient de ruïna a l'Ajuntament
i segurament això implicarà que, si es comprova tècnicament aquesta ruïna,
doncs s'haurà d'enderrocar.
És la crisi més important que ha patit aquest equip de govern en aquesta legislatura?
No, no, no, això ha sigut una circumstància, diríem,
a veure, que ha afectat 30 i escaig de persones
i les coses que afecten, diríem, a la vivenda i al domicili d'una persona
doncs sempre són greus, no?
Però, vaja, crec que només van haver-hi 17 persones
que per temes de seguretat es van desallotjar
i després les coses han anat raonablement bé, no?
No crec que sigui la crisi més important que s'ha patit.
Deixa'm obrir pàgina cultural.
Aquest dilluns la Comissió de Govern em presentava,
deixava entreveure com serà el futur Teatre Tarragona.
Per què s'ha tardat tant en poder presentar aquest projecte,
tenint en compte que, si no vaig errat,
l'enderrocament de l'antic edifici es va produir a finals de la primavera 2003?
Per què hi ha hagut gairebé aquests més de dos anys de marge?
A veure, el projecte estava fet feia aproximadament ja un any i escaig.
L'enderrocament es va fer perquè l'edifici, pel fet d'estar buit,
sempre els edificis buits són un perill, una complexitat.
A vegades tenen afectacions a les cases del costat,
quan un edifici està sense ocupar.
I, per tant, es va preferir enderrocar-lo i deixar el solar net.
I a partir d'aquí, per què ha passat aquest temps?
Doncs perquè al darrere del Teatre Tarragona
hi ha una franja de terreny que és del Ministeri de Defensa
i que és indispensable tindre-la a l'Ajuntament
per poder fer les obres
i, sobretot, per poder donar entrada
des del punt de vista tècnic i de treball
a la caixa escènica del teatre
per la banda de darrere, pel carrer de Santa Clara.
Per tant, si no tancàvem aquest conveni
amb el Ministeri de Defensa,
en concret amb un organisme del Ministeri que es diu Invifes,
doncs no podíem tirar endavant les obres
a la que hem tancat el conveni amb ells,
com que teníem ja el projecte fet, etcètera,
doncs ja a córrer per entendre'ns.
A córrer, per quant serà una realitat
aquest Teatre Tarragona?
Ja sé que a vostès moltes vegades
no els ha agradat parlar de terminis,
però nosaltres tenim aquesta obsessió.
A veure, jo crec que ara que està
ja aprovat inicialment el projecte
i aprovat el conveni amb l'Invifes,
vol dir que es pot començar la fase
de licitar el projecte,
amb el qual jo confio que a la tardor,
octubre, novembre, pot estar adjudicat
i per tant més menys poden començar les obres.
A partir d'aquí les obres
sempre són una cosa complicada,
però jo calculo que 16 mesos, 18 mesos,
pot estar l'obra feta.
Confia vostè que el futur Teatre Tarragona
supleixi les possibles mancalces d'espais teatrals
que fins ara tenia la ciutat,
sigui el Teatre Tarragona el futur gran equipament
en què pugui aglutinar bona part
de l'activitat teatral d'aquesta ciutat?
Home, jo crec que...
A veure, sempre he pensat que Tarragona
té més d'una pota escènica,
no només en té una de sola.
Quan s'ha parlat del metropol
i de la seva capacitat,
jo honestament crec que el metropol
també ha estat, segurament per ser l'únic espai escènic
i partint d'una tradició històrica,
la ciutat molt important,
ha tingut molta pressió, no només
de les pròpies activitats d'espectacles teatrals,
sinó molta pressió d'altres coses, no?
Altres actes,
i per tant pràcticament ocupat cada dia, etcètera, etcètera, etcètera.
Jo crec que si a Tarragona sumem l'estiu
i les possibilitats que ens dona el Camp de Mar,
les possibilitats que ens dona en aquests moments
el Palau de Congressos i el seu auditori gran,
recordem per exemple,
que en guany vindrà a fer temporada
l'Orquestra Nacional de Catalunya
al Palau.
Per tant, estem parlant
de, diríem, aconteixements culturals
de molta importància.
El propi Teatre Metropol
i el descarreguem, el Teatre Metropol,
de tot aquest pes que ha hagut de suportar
durant aquest temps, mitjançant el Teatre Tarragona,
jo crec que quedarà
una situació des d'aquest punt de vista
molt, molt, molt positiva.
Ja tenen clar quin serà el repartiment de papers?
Què assumirà el Teatre Tarragona
que fins ara assumia el Teatre Metropol?
Bé, això ja serà una qüestió més dels propis tècnics
i dels requeriments de cada espectacle,
però, vaja, suposo que
la Metropolitat de Tarragona
formaran part, diríem,
del mateix paquet d'espectacles
i suposo que depèn de les seves característiques.
Uns es faran en un lloc i uns es faran en un altre.
Això ja és més una qüestió
més tècnica que no de decisió política.
El que era important,
la decisió política era, en el seu moment,
haver adquirit
el Cine Tarragona,
el Teatre Tarragona,
haver-lo adquirit, que això va ser molt important.
Al seu moment va ser una decisió molt important
de l'equip de govern
i, a partir d'aquí, donar-li aquest ús teatral.
Això, llavors, ja els tècnics
ja aniran combinant les coses.
Amb el Teatre Tarragona ben encaminat,
l'altre aspecte cultural que queda encallat
continua sent la xartrés.
Com estan en aquests moments
les negociacions amb la Generalitat?
Hi ha algun event significatiu?
No, estan igual.
Hi ha una qüestió d'una deuta
que existeix a la xartrés
per la manera en què la va comprar la Generalitat
i és sobre aquest tema
sobre el que estem parlant.
De moment, encara no es pot dir res
perquè les converses segueixen
i no han tingut un avenç considerable.
Hi ha hagut altres qüestions culturals
o notícies culturals
que crec que sí que han evolucionat
molt i molt bé.
per exemple, el tema de Tabacalera
i la possibilitat d'oferir
i de tindre a la ciutat
un magnífic espai
per fer la seu definitiva
del Museu Nacional Arqueològic.
Això sí que ens ha funcionat bé.
Definitivament, per tant,
en principi,
els edificis nobles de Tabacalera
es destinaran la seu
del Museu Nacional Arqueològic?
Aquesta és la voluntat de l'Ajuntament, sí.
Que s'ha de ratificar, suposo,
que en els propers mesos?
Bueno, s'ha de convèncer
els gestors i els que tenen a les seves mans
la decisió del Museu Nacional Arqueològic.
Però jo crec que
és molt acceptat a la ciutat,
fins i tot per les institucions
que tenen molt pes, diríem,
moral en temes d'aquests,
com pot ser la Real Societat Arqueològica,
que difícilment es trobarà
un millor espai que aquest
per fer el Museu Nacional Arqueològic.
Això, lògicament, ha de ser el Ministeri de Cultura,
que és qui té la propietat
i la Generalitat de Catalunya,
que és qui té la gestió
dels museus nacionals
d'aquestes característiques.
Per tant, ells els haurem de convèncer,
però jo crec que els podem convèncer
perquè el que diem és molt lògic.
Estem parlant al costat
de la necròpolis paleocristiana,
que és la necròpolis paleocristiana
més important d'Occident.
Tot aquell conjunt realment
pot quedar magnífic
i, a més a més, pot donar
una empenta considerable
a tota aquella part de la ciutat.
Però la setmana passada
estava en aquest mateix estudi
la directora del museu,
la senyora Pilar Sada,
i ella era partidària
de mantenir en la mesura possible
el museu al centre històric de la ciutat,
al costat del circ,
al costat del que considera
el nucli de la tàrraco romana.
Sí, però de totes maneres
jo crec que l'Ajuntament
és qui té la responsabilitat
de planificar la ciutat,
no la Generalitat de Catalunya,
sinó l'Ajuntament.
I la Generalitat de Catalunya
en tot cas està per ajudar l'Ajuntament,
no per posar-li pals a les rodes.
Se n'ha parlat molt
de la possibilitat
que el museu
es quedés a l'entorn,
no exactament on està,
però jo també em pregunto,
voldrem sacrificar,
per exemple,
una zona verda
com és el Parc de la Reconciliació
o l'U de les Tres Granotes,
volem sacrificar una zona verda
per fer un Museu Nacional Arqueològic.
Quan tenim uns edificis magnífics
al costat de la necròpolis,
jo crec que no,
Tarragona no,
per una sèrie de circumstàncies urbanístiques,
Tarragona no està sobrada
de zones verdes.
Per tant,
jo respecto molt l'opinió
de la directora del museu,
però no és amb la directora del museu
amb la que té que parlar l'Ajuntament.
Qui té que parlar l'Ajuntament,
evidentment,
és amb la consellera
de Cultura de la Generalitat
i és amb el govern,
no té que parlar amb la directora.
Tot i respectant molt la seva opinió,
no és un interlocutor,
diríem,
per l'Ajuntament.
Deixin canviar de qüestió.
Ahir,
els membres de la plataforma
Tarragona o Verda
feien una roda de premsa
en què tornaven a demanar
una petita modificació
en el traçat de la Nacional 340
perquè no s'hagin de produir
crec 40 expropiacions
d'habitatges
a causa de la futura variant.
Sembla que ja fa 11 o 12 caps de setmana
que aquests membres del grup ecologista
es manifesten cada diumenge.
Quina és la voluntat
de l'equip de govern
al respecte d'aquesta qüestió?
No,
la voluntat de l'equip de govern
és que es faci el desviament
el més aviat possible
i d'acord amb el previst.
A partir d'aquí
com que tècnicament
s'ha de fer
el projecte
diríem
executiu
jo ara no em vull pronunciar
sobre si moure-ho 25 metres
a la dreta
o moure-ho 25 metres
a l'esquerra
pot estalviar
costos socials
per entendre'ns.
Si és així
i evidentment
els tècnics del Ministeri de Foment
que és que li pertoca
fer aquesta obra
doncs ho veuen bé
no serà l'Ajuntament
diríem
el que tingui cap
interès especial
amb que ningú
sorti perjudicat
ni molt menys
i per tant
si és un tema solucionable
doncs
hi pot tindre
la seva viabilitat tècnica
doncs
molt bé
però això evidentment
ens hauran de
ens hauran de dir-ho
els que estan
diríem
posant sobre el terreny
la carretera.
Per tant vostès
d'acord amb el Ministeri de Foment
no té cap problema
en obrir una via de diàleg
amb aquest grup.
És que jo no crec
que sigui tant una via de diàleg
perquè
no és tant
insisteixo
una via de diàleg
que és
que sobre
un plantejament
que s'ha intentat
posar en crisi
per part del Partit Socialista
per part
del Govern
que havia de fer l'obra
és a dir
sobre un plantejament
que s'ha intentat
posar en crisi
que a més
s'ha confós molt
a la gent
doncs ara
que aquest plantejament
està ratificat
i que per tant
la variant passarà
per on t'ha de passar
doncs insisteixo
no s'hauria de dir
és a dir
els polítics
no crec
que siguem
els que hem d'acabar
decidint
si passa
25 metres a la dreta
o 25 metres a l'esquerra
perquè això pot tindre
les seves dificultats
o no tècniques
en una obra
d'aquestes complexitats
per tant
doncs
el que dic
és que si
movent
i és possible
fer-ho
25 metres cap aquí
25 metres cap allà
o els metres
em sembla que són 25
els que ha dit vostè
o els que han dit ells
doncs això
estalvia costos socials
bé
és perfecte
ningú té cap ganes
de
diríem
de perjudicar ningú
el que passa
és que les carreteres
al final
sempre passen
per algun lloc
i sempre atrepitgen
algun territori
i algun territori
que és d'algú
i això també
ho hem de tindre clar
perquè si no
al final
volem carreteres
o volem no sé què
volem no sé quantos
però no estem disposats
que toquin
que diríem
que toquin re
i que passin per cap lloc
que tingui interès natural
que toquin cap propietat
que toquin
esclar
i al final
comencem a sumar els llocs
però no pot passar una carretera
no podria passar pel lloc
l'hauríem de penjar
del cel
la carretera
i això no pot ser
una altra infraestructura
que molta gent no vol
o com a mínim
així ho ha manifestat
és la presó de Mas d'Enric
aquesta setmana
llegíem una entrevista
en un mitjà de comunicació
com el secretari
de serveis penitenciaris
del senyor Albert Batlle
posava una data
el 2009
per a l'entrada
en funcionament
d'aquesta presó
vostès continuen
dient que aquesta presó
el seu emplaçament
és idònia
en aquesta zona
del Catllà?
No, nosaltres
a veure
nosaltres
no ens hem pronunciat
perquè és que
amb l'Ajuntament de Tarragona
no hi ha parlat ningú
a veure
no hi ha parlat ningú
a veure
perquè aquesta presó
es fa en el terme municipal
del Catllà
l'única qüestió
és que està més a prop
diríem
de zones habitades
de Tarragona
que del nucli
del Catllà
i per tant
jo confio
que
com a mínim
la Generalitat
parlarà
amb nosaltres
i ens explicarà
el què
perquè per altra costa
la finca de Masenric
també és molt gran
a veure
una presó
és evident
qui té que ser
i tornem
a el que dèiem
de les carreteres
en algun lloc
s'ha de col·locar
i si
volem exercir
entre moltes altres coses
la nostra capitalitat
doncs hem de donar serveis
serveis de tot tipus
també els serveis
que segurament
són menys agradables
que altres
que estiguin una presó
quin és el problema?
el problema
no està en aquest
el problema
és que l'any passat
el govern
de la Generalitat
de Catalunya
va fer
una normativa
d'on?
de quines
condicions
havien de complir
els llocs
per posar les presons
ell mateix
va fer una normativa
va dir
escolti'm
per desenvolupar
el pla de presons
que necessita
Catalunya
doncs hem de pensar
doncs
a part de donar
doncs els números
de per què era necessari
fer més presons
i tal
deia doncs miri
doncs per exemple
doncs
les presons
han d'estar a prop
dels jutjats
això ho diu
un pla aprovat
pel propi
govern de Catalunya
per aquest
govern de Catalunya
han d'estar
a prop dels jutjats
bueno
el tema és
està o no està a prop
del jutjat
Mas Enric
ha de tindre
transport públic
té transport públic
o no té transport públic
Mas Enric
però això també serveix
per el que va passar
a la Segarra
exactament igual
és la mateixa reflexió
és a dir
ells es donen
una normativa
perquè
allò que diuen
planificar
doncs
planificar
costa poc
i el paper
aguanta tot
es dona una normativa
i després
a l'hora de buscar
llocs per posar-la
incompleixen
la pròpia normativa
que ells s'han donat
jo crec que és això
el que s'ha d'analitzar
l'equipament
té que existir
evidentment
que té que existir
i la ciutat de Tarragona
té que dir
no volem nosaltres
en una presó
jo honestament
crec que no ho hem de dir
el tema és
és el millor lloc
no és el millor lloc
de totes maneres
insisteixo
estem parlant
del terme municipal
del Catllà
ens han d'escoltar
o no ens han d'escoltar
i jo crec que ens han d'escoltar
han d'escoltar
les nostres reflexions
i evidentment
ens han d'explicar
tots els exiguts
de l'equipament
a partir d'aquí
ja veurem
quan sentim
tots els detalls
ja tindrem més dades
per analitzar
l'únic que avui sabem
és que amb aquesta
possible ubicació
coses
que l'any passat
es van aprovar
en el pla de presons
2004-2007
i les característiques
dels llocs
on havien d'anar
les presons
que en aquell moment
encara no s'havien definit
els llocs
sinó només es definien
els criteris
doncs resulta que
d'aquells criteris
doncs n'hi ha uns quants
que no es compleixen
de moment és tot el que sabem
si vostès exigeixin
que s'haguessin
d'aplicar tots aquests criteris
quin solar
quin espai tenim
aquí a la ciutat de Tarragona
per ubicar aquesta presó
que necessita
és que nosaltres
a veure
quan dic
jo no he dit
que la ciutat
necessiti una presó
jo he dit
que la ciutat
no pot
diríem
no tindre
tot tipus d'equipament
i sí
per el que sigui
et demanen
l'esforç
de tenir un equipament
que segurament
no és del tot agradable
perquè ens en agradaria
tindre d'altres
doncs jo crec
que una ciutat
que és capital
ha de fer l'esforç
de donar
tot tipus de serveis
els bons
i els dolents
el que passa
és que en aquest cas
diríem
no
nosaltres no hem de posar
a disposició
cap termini
per fer cap presó
perquè
no és el cas
no és el cas
el cas
és que han decidit
treure-la fora de Tarragona
i posar-la
en un altre terme municipal
doncs primer
s'hauran d'entendre
en aquell terme municipal
i després
per una qüestió
de proximitat geogràfica
jo crec
que hem de demanar
a la Generalitat de Catalunya
que ens expliqui
els motius
els perquès
exactament on va
insisteixo
Mas Enric
és molt gran
és una finca molt gran
i per tant
tot això
és el que s'ha de veure
una última ocasió
senyor Reggio
durant aquestes setmanes
del començament d'estiu
Esquerra Republicana
de Catalunya
s'ha reunit
amb els diferents
grups municipals
que formen part
del consistori
tarragoní
en acabar
aquesta ronda
de converses
Esquerra Republicana
va demanar
doncs una mena
de constitució
d'una mena
de junta paral·lela
o tractar conjuntament
tots els grans temes
de la ciutat
quina és la voluntat
de l'equip de govern
al respecte
d'aquesta qüestió
Doncs no fer cap junta paral·lela
és a dir
les juntes paral·leles
no costumen a sortir bé
ja hi ha una junta de govern
hi ha
una junta de portaveus
on estan
tots els grups polítics
representats
per tant
ja hi ha aquests
fòrus de debat
i existeixen
i per tant
no s'ha de fer cap
fòrus paral·lel
fora de l'Ajuntament
a partir d'aquí
de molts dels temes
que es van tractar
si en molts d'ells
hi ha voluntat
per part
de totes les parts
d'avançar
l'equip de govern
considera que
a l'Ajuntament
n'hi ha 27 regidors
i que tots poden ajudar
a tirar endavant la ciutat
ara fer
diríem
organismes paral·lels
als ja existents
a la pròpia administració
de l'Ajuntament
doncs
almenys l'equip de govern
en aquesta línia
no l'hi trobaran
Aquesta ronda de converses
amb Esquerra Republicana
ha servit
per apropar
punts de vista
apropar parés
en les grans qüestions
de Tarragona?
Bueno
ha servit
veure ha servit
sobretot
primer
perquè a vegades
els temes
quan s'han de
parlar o
mig discutir
a la llum pública
diríem
i amb la immediatesa
del temps
doncs a vegades
no es pot arribar
a aprofundir
en les argumentacions
que cadascú té
i per això
jo diria que sí
que han servit
han servit
perquè
haguem
com a mínim
reflexionat
més
sobre
les
posicions
que cadascú té
sobre determinats temes
i s'ha pogut
reflexionar
més a més
amb més calma
i amb més temps
cosa que sempre és positiu
Senyor Egeo
el temps avança
moltes gràcies
per recollir
la invitació
de Tarragona Ràdio
i que passi un bon estiu
perquè tinc entès
que marxa de vacances
d'aquí a poc
jo crec que com tothom
espero que aquests dies
pugui gaudir
més o menys
d'unes merescudes vacances
i doncs
a vosaltres
i a tots els oïdors
també
que passin
que passin un bon estiu
calorós
per desgràcia
bueno per desgràcia
no sap mai això
però vaja
una mica d'aigua
ens aniria bé
moltes gràcies
gràcies