Camí de la una del migdia, seguim en directe amb tots vostès
des del Teatre, el magatzem de la cooperativa
Dia Internacional de la Música, des de les 11 en punt.
Som aquí oferint-los actuacions en directe
de diferents intèrprets professionals amateurs
que els hem convidat, han vingut
i fa una estoneta parlàvem amb la Núria del Clos,
la Teresa Valls ja des de primera hora del matí també que està aquí,
doncs anem parlant.
Havíem preparat doncs una mica les actuacions per al final,
per a dir, escolta, per què no feu una cançó ara i una altra després?
I efectivament, i us heu posat d'acord perquè com bé deia la Núria,
Teresa, vosaltres esteu en contacte habitualment.
Estem d'acord sempre.
Esteu d'acord?
Sí, no cal que... A distància ja estem d'acord.
No cal que ens odiem les coses.
I va ser per telepatia que vau triar aquest tema o què?
Home, com això no, però vam dir, què farem?
Mira, potser allò... Vinga, doncs va.
Doncs digue'ns què és allò.
Allò, doncs mira, és d'un musical que es diu Flor de nit,
que es va estrenar l'any 92, l'any de les Olimpiades, saps?
I el va escriure l'Albert Guinovar, que a nosaltres ens agrada molt, saps?
I som com una mica fans.
Si fóssim que el club de fans seríem de l'Albert Guinovar.
I aleshores farem dues cançons, una ara i una altra després.
Ara és la Flor de nit i més endavant és la ciutat d'Ibori.
Doncs per què no ens parles una mica d'en Guinovar, Núria?
I si també fem una mica de cultureta musical tots plegats.
Home, jo crec que el Guinovar és l'artista que avui dia quedaria en aquest país,
que saps fer de tot.
Perquè ell potser fa la música dels colabrons, que fa musicals,
que fa acompanyament, està cansat d'acompanyar la Victòria de les Àngels
i la Montserrat Caballet i totes les grans.
I és un noi que dona per tot.
A més a més, el compositor sap, per exemple, les òperes de Montsalvatge
les sap ell instrumentar.
O sigui que és un noi complet, és un músic complet.
Que ara, generalment, tots ens dediquem a una cosa només, no?
Passa com amb els metges.
I ell no, ell ho és tot.
És el músic ple.
I per això, llavors, és capaç d'un diumenge al dematí
o un diumenge a la tarda de tocar un concert de Chopin
amb l'orquestra de Barcelona.
I també en sap.
O sigui que és pianista i ho és tot.
I per això li tenim aquest...
I a més a més és un noi que té un gran encant
perquè és molt, com diré jo, molt sencer i molt noble
i que mai es posa malament amb ningú ni res.
És un noi que és com una preciositat de músic.
Una joia de músic reconegut.
Reconegut.
La música de Flo de nit és d'Albert Guinovar,
la lletra de Manuel Vázquez Montalbán.
Flo de nit.
Quan ve la nit
sota la lluna blanca
totes les flors a contracor
es tancen.
quan ve la nit
sota la lluna blanca
sols una flor s'obre de sobte
i canta
surto al carrer
sota la llum de bombetes celestes
i sóc com tu
ciutat del desig
ciutat de la memòria
blanca.
Blanca de dia
blanca de dia
i sóc flor de nit
i sóc flor de nit
sota la lluna
i sóc flor de nit
i sóc flor de nit
i sóc flor de nit
de dia
tot som penes
Quan ve la nit a la ciutat d'Ibori, surten els gats i couen les caretes.
Quan ve la nit, sota la lluna plena, canto l'amor que em puja per les venes.
Quan ve la nit, sota la lluna nova, somnis de mort em deixen sense esme.
Surto al carrer, sota l'esclat de bombes i pistoles, i sóc com tu, ciutat del desig, ciutat de la memòria.
Blanca de dia, blanca de dia, però de nit vermella.
Sóc flor de nit, sota la lluna canto, sóc flor de nit.
De dia, tot són penes, quan ve la nit a la ciutat d'Ibori, surten els gats i couen les caretes.
Flora de nit, tot un luxe.
La una, escoltem les notícies i tornem en uns moments.