.
Ara són dos quarts de dotze del migdia i tres minuts.
En deixem enrere les activitats futures,
algunes d'elles que gaudirem a través de la tardor literària
i en concret tindran com a escenari la biblioteca pública.
I si ens ho permeten, mirem el passat més en recent.
Per parlar de premis de la nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació,
que es va celebrar el passat divendres,
el que va ser l'acte concret protocolari.
Vostès van tenir oportunitat de seguir-ho a través de la ràdio
si és que no van anar al Saló d'Actes de l'Ajuntament.
Posteriorment, Anna Plassa va parlar amb els premiats,
amb els que van rebre algun reconeixement
i justament per això l'hem convidat avui al matí de Tarragona Ràdio
perquè ens expliqui com va anar la cosa
i recuperi algunes de les manifestacions que van fer els premiats i els reconeguts.
Podríem dir-ho així, no, Anna? Bon dia.
Sí, sí, però no ho vaig fer sola, eh?
Vaig comptar amb la grata col·laboració de Jordi Sorinyac.
vam fer aquí un despliegue de medios,
ens vam repartir els micros i ells tornaven a dir per l'altre.
Tu per l'aquest, jo a l'altre i anar recollint.
Sí, sí, clar, perquè era molta gent i, clar, no donàvem l'abast.
És molt agraït perquè tothom està content quan li donen un premi.
I saps que tothom estarà bé i estarà contenta, eh?
Sí.
El primer premiat de la nit, però,
no va poder manifestar personalment aquest agraïment,
era el Joaquim Miquel Pujals,
l'autor del reportatge Tarragona,
2.000 anys d'història,
que va ser publicat a la revista de Turisme Rural,
perquè aquest senyor es veu que es dedica a fer reportatges pel món
i estava fora de viatge.
I no va poder venir ell...
Estava a Irlanda.
Estava a Irlanda, sí, sí.
Van venir les seves germanes a recollir el premi en nom seu,
evidentment el van agrair,
però, clar, en aquest cas no van poder recollir les seves paraules.
En qui sí van poder parlar,
i ho va fer el Jordi Sorinyac,
va ser amb la Núria Bea,
que és periodista del Diari de Tarragona,
i ell no ha rebut un premi ben bé,
però sí una menció, una distinció,
per un article que va publicar al diari,
titulat
A Jujol li agradaria aquest metropol.
A Jujol li agradaria aquest metropol, per què?
Li agradaria sobretot perquè hi ha molta vida.
Li agradaria perquè li agradava que la gent de Tarragona,
Inés, s'ho passés bé,
ho va deixar a mig acabar
i a ell li agradaria el molt que ha disfrutat la gent amb el metropol.
Amb un reconeixement d'aquest tipus,
amb una periodista que fa molts anys
que fa informació de la ciutat de Tarragona,
suposo que té un component especial.
Home, jo no m'ho esperava que em dongués una distinció,
i a més a més, amb l'afegit de...
Perquè ets una persona en defensa del patrimoni local.
Home, m'agrada,
espero seguir fent molts articles d'aquest tipus,
i m'ho vaig passar molt bé,
fent l'article del metropol,
perquè jo recordo,
quan estàvem fent les obres,
que era de joveneta,
no era periodista,
ni molt menys,
que anava amb mon pare,
i m'ensenyava com anaven les coses,
i mira,
les realitats de la vida que després escric
d'aquesta recuperació del metropol.
Núria, bé, és una periodista
que des de les pàgines del diari de Tarragona
ha viscut durant els últims anys
l'evolució que ha fet el patrimoni
de la ciutat de Tarragona.
Com ho valoraries, Núria?
Bé, jo crec que ha fet un canvi radical.
Un canvi perquè la gent ho tenia com a molt assumit,
tot el que tenia a Tarragona,
però ja està, no?
Les vedres estaven allà i no hi havia res.
En canvi, ara d'aquesta manera s'hi participa,
i el metropol és una evident prova
del que està passant, no?
El metropol ho tenim com el teatre de casa, no?
Amb tota la importància que pugui tenir,
però és una cosa nostra,
una cosa de la nostra història.
El metropol és l'únic teatre
que necessita aquesta ciutat?
No, necessita un altre com a mínim,
sigui teatre de Tarragona,
sigui el que sigui.
Home, teatre de Tarragona ha de ser perquè és,
però ja estem cansats de titular.
Teatre de Tarragona comença les obres,
teatre de Tarragona l'any que ve,
vull dir que serà molt difícil de creure,
però si un dia vam tenir un metropol,
jo crec que podem tenir un altre.
Hauríem de tenir-lo, vaja.
Eren les paraules de la Núria Bea.
Ella havia rebut aquesta menció
pel Premi de Patrimoni en l'àmbit local.
El Premi de Comunicació en categoria de Patrimoni,
però en l'àmbit general,
va anar a parar a buscar el Televista,
concretament a un periodista que es diu Iñaki Olano,
per un seguit d'informacions
que havia aconseguit colar els informatius
d'aquella casa, de la televisió basca,
tots ells relacionats amb el patrimoni.
No ho esperava.
La verdad es que tengo una tendencia natural
a prepararme para los disgustos.
Entonces me había preparado mentalmente
para olvidarme del tema.
Y cuando recibí una llamada
de una compañera desde Tarragona,
en cuanto escuché la palabra Tarragona,
dije no puede ser, no puede ser, no puede ser,
no puede ser.
Y bueno, me hizo muchísima ilusión, la verdad.
Iñaki Olano ha guanyat el Premi de Patrimoni
en la categoria general
per un...
va fin que sí amb el cap.
Ell és basc, però crec que m'entén una miqueta.
I ha guanyat aquest premi, concretament,
por una sèrie d'informaciones
que habéis emitido en Euskal Televista
en relación concretamente con la Catedral de Vitoria.
Presente uno, que creo que es el que más ha gustado,
que es el de la Catedral de Santa María de Vitoria,
que tiene un proyecto maravilloso
de enseñar a la gente
cómo había estado policromado su pórtico
y que ahora está con la piedra desnuda
y la fundación de la Catedral de Santa María
quiere reconstruir todo por ordenador
y hacer unas proyecciones
con unas máquinas que todavía no están hechas,
que las están desarrollando,
no sé si una multinacional como Philips,
están en tratos con un presupuesto fabuloso
para hacerlo
y el presupuesto fabuloso es porque
esta catedral ha conseguido concitar
el interés de empresas privadas,
de público, de turistas,
han conseguido convertir en una estrella
un templo que estaba muy mal,
muy, muy, muy mal
y que están restaurando sobre la marcha,
enseñándoselo al público
y bueno, yo creo que ha sido el encanto
de ese sitio el que me ha dado el premio.
Tengo la impresión,
tengo otros tres vídeos,
no sé si tenemos tiempo de contar de qué van,
pero tú dirás.
Sí, sí.
Bueno, pues tenemos otro vídeo
sobre otra casa maravillosa de Vitoria,
la Casa del Cordón,
de la cual eran dueños unos judíos
que para reconciliarse con la iglesia
le pusieron la Casa del Cordón,
le pusieron un cordón labrado en piedra
en la fachada
porque era el cordón de los franciscanos
y era la casa de los más ricos de Vitoria,
eran comerciantes textiles
y una novelista que tenemos,
una autora de novela histórica muy buena
que tenemos en Euskadi
que se llama Toti Martínez de Lecea,
lo reconstruyó con ropas de la época,
con actores,
puso en marcha la cocina,
con caza,
con perdices,
con conejos,
puso en marcha todo,
absolutamente toda la casa
con todo el comercio de telas
y entonces hicimos un vídeo sobre eso
y efectivamente si haces un vídeo
en un sitio tan maravilloso como es,
de bonito además,
ese palacio,
pues sale un vídeo,
bueno,
como para presentar un concurso
y luego tengo otra
sobre la nueva Aranzazu,
nosotros tenemos la Aranzazu
que es como Montserrat aquí,
nosotros en Euskadi tenemos Aranzazu,
un centro espiritual
rodeado de naturaleza fantástico
que yo recomiendo,
está en Guipúzcoa
al lado de Oñati
si alguien lo quiere visitar
y los frayles franciscanos
que, bueno,
hablando de una forma quizá
demasiado brusca,
se están muriendo,
ellos saben que se están muriendo,
se están haciendo viejos
y allí no va a quedar nada,
entonces ¿qué han hecho?
han decidido cedérselo
a la sociedad civil
y dedicarlo a la espiritualidad,
no a la religión católica,
sino a la espiritualidad,
a la cultura,
a la historia
y han reconstruido,
han construido un edificio moderno,
muy bonito,
pero armonioso con la naturaleza,
otro vídeo que hicimos sobre eso
y el último
sobre una carta de privilegio
donada por Carlos V
a la ciudad de Salvatierra,
al pueblo de Salvatierra
que desapareció
y lo encontraron de nuevo
porque alguien les chivó
que se iba a subastar
en la subasta Sotheby's de Londres,
pujaron
y por 24.000 libras
consiguieron recuperar
un documento precioso
hecho por artesanos,
ilustradores valencianos,
en color.
Esto supongo que también
es uno de los agregativos
que tienen,
si dices que están inseridos
en un informativo,
el hecho de poder romper
el formato habitual
de los informativos
de pura información,
tajante,
la noticia pura y dura
a introducir nuevos géneros.
Yo lo intento,
la verdad que tengo la suerte
de que tengo una editora
que me acepta los temas,
me acepta las propuestas
y para mí es muy enriquecedor
porque llevo muchísimos años
intentando luchar,
hace poco se ha retirado
en el País Vasco
uno de los periodistas
decanos más fabulosos
que hemos tenido
que además tiene origen catalán,
es Mariano Ferrer
y cuando le preguntaban,
cuando se jubilaba,
le preguntaban
¿qué le recomendarías
a los periodistas
que empiezan ahora?
Y les dijo
no caigáis en la rutina,
no hagáis las cosas
de antemano,
no repitáis,
no os apoltronéis,
no os acomodéis,
buscar siempre cosas nuevas,
estar en contacto
con la calle,
no aceptéis las cosas
que os den mascadas
de antemano
porque muchas veces
cuando te dan una cosa
de esas mascadas
y tú la contrastas
te das cuenta
de que está mal mascada,
de que hay que volverla a mascar
y eso es lo que intento
y yo creo que
estamos teniendo éxito
yo y muchos otros compañeros
que intentan proponer temas,
reportajes,
cosas que están ahí
que no se ven en apariencia
pero que cuando se emiten
la gente
se queda enganchada.
Doncs eren les paraules
d'Iñaki Olano,
com dèiem,
el guanyador del Premi
de Patrimoni
en la categoria general.
L'altre àmbit
que s'havia establert
en aquests Premis
de Comunicació Ciutat de Tarragona
era el de Societat
i Riscos.
En l'àmbit local
el va guanyar
la revista Cambrils
per un reportatge de televisió
que havia coproduït
en col·laboració
amb el Canal Reus Televisió
que va ser qui el va emetre.
Vam poder parlar
amb el seu director,
en Lluís Rovira,
i també amb l'autor
impulsor del reportatge,
el Jordi Moreno.
Va començar una mica en broma.
Teníem molt la idea
de fer un reportatge audiovisual
però no teníem molt clar
en quins mitjans
i com ho faríem.
Però el curiós de tot això
és que actualment
el que és la tecnologia audiovisual,
temes de muntatge,
de presa d'imatges,
s'ha posat molt a l'abast
de publicacions
com per exemple
la revista.
És una editora
d'una revista
amb periodicitat mensual.
Potser fa 10 anys
no s'hagués pogut plantejar
fer un producte audiovisual
i en canvi
ara els mitjans
ho permeten.
Suposo que també
una de les feines importants
havia de ser recollir
les imatges d'arxiu.
El que és el reportatge,
el bo,
és el fet
que molts reporters,
podríem dir,
molts aficionats
fa 10 anys
o fa uns anys
ara concretament
van prendre imatges
d'aquella rierada
des de dalt d'edificis,
des de
les bandes
de la riera
i és clar,
això va suposar
gairebé
una hora i mitja
d'imatges
de rierada
contínua
que es van tindre
després de resumir
en uns 15 minuts
de tragèdia
d'aigua.
La gent
suposo que
és un record
que 10 anys després
encara el mantenia viu.
Efectivament,
vam fer
una entrevista
que a mi encara
em posa la cara
de gallina
és la del
senyor Massaquer
que va patir
que se'l van portar
a l'aigua,
vam tenir les imatges
després d'un biodifusionat
que es captava
el moment
en què era arrossegat
per l'aigua,
per la força
de la rierada
i francament
quan li vam poder
fer l'entrevista
aquest senyor
va sobreviure
li vam preguntar
vostè va tornar a néixer
i el senyor
es va emocionar
i en el documental
es veu
com va tenir
un peu
a l'altre món
pobre home
Col·laboració també
amb Canal Reus
en l'elaboració
d'aquest reportatge
com hi vau contactar
com ho vau fer?
Sí,
amb Canal Reus
hi ha contactes
doncs ens coneixem
sobradament
i va ser
doncs el director
de Canal Reus
doncs ens va demanar
si ho podia emetre
en aquest cas
doncs va ser
el Canal Reus
qui es va interessar
pel reportatge
nosaltres en principi
no teníem previst
doncs anar
ni a oferir-lo
ni res
I quina difusió
en volíeu fer?
Sí, bueno
potser s'han deixat
exacte, s'han deixat d'explicar
que en van fer 2.000 còpies
i la vam regalar
a tots els subscriptors
de la revista Cambrils
a banda també
n'hi van posar
a disposició
per a qui en volgués comprar
les llibreries de Cambrils
que actualment
encara se'n poden trobar
d'aquesta tirada
encara en queden
i encara està a l'abast
Canal Reus
no se va interessar
s'havia del reportatge
va dir
deixeu-m'ho veure
li vam passar
i va dir
que sí
que el passaria íntegre
dura una hora
i doncs el va passar
tot pel Canal Reus
inclús amb el sistema
de redifusió
que el van passant
diverses vegades
i realment
doncs va acabar
de tenir una dimensió
encara fora
més gran
d'àmbit comarcal
A Cambrils
es podria tornar
a produir
una rierada
com la d'ara
fa 10 anys?
En realitat
ha tornat
no ha passat
de la mateixa manera
però els riscos
se multipliquen
fa un any
és el que abans
se referia
fa un any
doncs hi va haver
també 3 víctimes mortals
per l'arrossegament
d'un cotxe
que passava
per una riera
en aquest cas
era una riera
més petita
i la tromba d'aigua
va ser intensa
sobre a Cambrils
aquelles persones
coneixien el terreny
però doncs
no es pensaven
que allí
se'ls pogués
emportar
amb un cotxe
una mica potent
i realment
doncs sí
se'ls van emportar
i van perdre la vida
això
aquest risc
se multiplica
fa 10 anys
fa uns anys
vam tenir
una altra víctima
i potser
s'havíem de remuntar
o no recordem
havíem de remuntar
segles
per conèixer
alguna altra víctima
mortal
a Cambrils
de Rierades
i ara
podríem dir
que amb 10 anys
n'hem tingut 4
què passa
hi ha una pressió
urbanística
molt gran
Cambrils
té 7 rieres
importants
algunes més
3 de molt grans
i 3 més
de mitjanes
cabes
i moltes altres
conduccions d'aigües
que en un moment donat
se converteixen
en veritables torrents
amb molta força
no cal dir la força
que té l'aigua
i les construccions
cada vegada
estan més a prop
el factor humà
cada vegada
és més present
amb tot
i no és descartable
no és descartable
evidentment
no és que volem
ara cridar el mal temps
però en aquest cas
evidentment
estem cada vegada
amb més situació
de risc
aquest era el premi
per la revista Cambrils
per un reportatge
sobre les rierades
que hi va haver
l'any 94
vam fer un reportatge
a motiu
del desè aniversari
era el premi
de societat i riscos
en la categoria local
i en la categoria general
el premi va ser
per un article
de l'Ola Galán
publicat al diari
El País
el 17 de juliol
d'enguany
l'article es titulava
Quintemé a l'apagón
i el que feia
era analitzar
què passaria
si es repetissin
d'una manera
molt reiterada
les apagades elèctriques
que s'acostumen
a produir a l'estiu
i que ja han posat
en situació de crisi
el sector turístic
en més d'una ocasió
Bueno
és verdad que la situación
al final se ha contenido
como siempre ocurre
el año anterior
había sido desastroso
en cuanto a la cantidad
de apagones
este empezó fatal
también
porque
se produjeron
en junio
se produjeron
unos picos
de consumo
que bueno
tenían alarmadas
a las
empresas eléctriques
pero yo creo
que con la experiencia
del año anterior
se tomaron medidas
se importó
porque claro
la electricidad
no se puede almacenar
ese es uno
de los problemas serios
y se tomaron medidas
se consiguió importar
de Francia
en los momentos
claves
de picos
de consumo
y yo creo
que desde ese punto
de vista
este año
ha pasado
relativamente bien
¿Quién te ama
el apagón?
es un reportaje
extenso
de dos páginas
del país
que ya sabemos
muchos
lo que supone esto
es un reportaje
extremadamente
bien elaborado
con muchísimas fuentes
con muchísimos datos
un reportaje
vaya
como los de antes
como los que muchas veces
quizá
quizá uno
hoy en día
no se hace tanto
como se debería
bueno quizás
nosotros intentamos
hacerlos
en la sección
del domingo
del país
pero es verdad
que también
hay una tendencia
a hacer cosas
que se lean
más fácilmente
que sean más atractivas
y que tengan
un poco
un mayor componente
de distracción
y de entretenimiento
para el lector
que no un componente
de un poco
casi te diría yo
educativo
no tanto de denuncia
como de ponerle
delante
de unos hechos
que pueden ser inquietantes
a veces se prefiere
hay una tendencia
a que un reportaje
sea más entretenido
para el domingo
sobre todo
que hay tiempo libre
esta búsqueda
del entretenimiento
el tema del reportaje
sobre una temática
que es bien cotidiana
pero que mucha gente
muchas veces
la pasamos de largo
no le prestamos
la atención
que pasa
son muchos los riesgos
con los cuales
convivimos muchos
cada día en la sociedad
y también hay esta tendencia
a menospreciarlos
a no tenerlos en cuenta
sí
seguramente
la vida entera
es un riesgo
desde que uno se levanta
hasta que se va a la cama
por la noche
hay gente que es capaz
de asumir más
otros menos
normalmente cuando se es joven
se asumen con más facilidad
pero es verdad
que son muchísimos
lo que pasa
que el tema del reportaje
tenía más bien
mi intención
en este caso
era centrarme
en un riesgo
que no es tan evidente
para la opinión pública
uno cuando se levanta
está acostumbrado
a encender la luz
lo primero
y sabes que cuando tú
pulsas la palanca
del interruptor
de la luz
se va a encender
y sin embargo
para que eso ocurra
tienen que pasar
muchas cosas antes
y algunas
que son realmente
delicadas
y que entrañan
un proceso complejísimo
que no está asegurado
que nada nos hace suponer
que tenga por qué
ser siempre así
y verdaderamente
pretendía un poco
llamar la atención
sobre
pues esa fragilidad
sobre la que vivimos
que puede ocurrir
que no nos dé
ninguna preocupación
en diez años
pero que también
podría darnos
la mañana mismo
Un tema molt interessant
el tractat
per l'Ola Galán
en aquest reportatge
què passaria
si ens quedem
sense llum
sembla que no és important
però en el moment
en què et marxa la llum
totes les mans al cap
i vinc a córrer
Aquests eren els premis
que es van lliurar
en la nit
dels premis de comunicació
Ciutat de Tarragona
el passat divendres
a més
però hi va haver
dos distincions especials
dos homenatges
a la trajectòria
de dos comunicadors
d'aquí del Camp de Tarragona
Un ells
un reusenc
l'Andreu Buenafuente
qui se li va lliurar
aquesta distinció
per la seva trajectòria
des que va començar
a Ràdio Reus
ja fa bastants anys
fins ara
que està triomfant
a nivell estatal
amb el programa
Buenafuente
Antena 3
Aquestes eren
les seves paraules
en conversa
amb Jordi Sorinyac
Què ha canviat
en aquest temps
d'aquest noi
que a Ràdio Reus
va transmetir
a partits o que ell
ara aquesta persona
que com deien abans
obliga moltes persones
a anar a dormir
més tard
que ens voldríem
Doncs mira
una trajectòria
que a poc a poc
es va fent
aquestes càrreres nostres
no es poden planificar
com la vida mateixa
jo crec
ha canviat l'experiència
el saber fer
més o menys
la meva feina
però l'esperit
és el mateix
és el mateix
noi que es dedicava
mira veus
que li passen coses
que són un mòbil
no canvien
no canvien massa
les coses
experiència
però
ganes d'explicar
el que passa
Al llarg d'aquesta trajectòria
l'Andreu
no ha deixat mai
de reivindicar
els seus orígens
això de Reus
ho he anat dient sempre
tant quan ha estat a Tarragona
quan ha estat a Barcelona
ara
quan el nivell estatal
Sí
perquè és coherent
és normal
i més que Reus
que evidentment
és la meva ciutat
avui parlava
de la Catalunya del Sud
que ho trobo
més exacte encara
perquè
el meu grup
el meu equip
s'ha format sempre
de gent
vinguda de Reus
de Tarragona
n'hi ha molts de Tarragona
el director del Terrat
actualment
el Xavi Pons
és un home de Tarragona
m'agrada parlar
de la gent del Sud
perquè tenim
un caràcter especial
arribem
amb molta empenta
som molt crítics
com ens s'ha explicat
en aquest acte
el nostre caràcter
si ens remuntem
als romans
jo penso
que és molt especial
i això
ens ha ajudat molt
a pensar
a actuar
davant dels problemes
a imaginar coses
m'agrada molt
ser del Sud
molt, molt
de veritat
en aquesta
en el breu parlament
d'agraïment
que has fet
has estat una mica
crítica
amb la professió
i que de vegades
potser els periodistes
som poc autoexigents
sí
sí
sempre ho dic
que la professió
com totes
però aquesta és la que conec
una mica
necessita
necessita una bona
sacsada
no?
sacsejada
és una professió
que a vegades
no té capacitat
autocrítica
i jo la veig
una miqueta
fotuda
últimament
s'han barrejat
molts periodismes
dins del periodisme
no ho sé
no la conec
amb profunditat
però em dóna la impressió
que aquests premis
està molt bé que hi siguin
perquè no n'hi ha
a les comarques
de Tarragona
tret dels que ens donem
els propis periodistes
que això és una festeta
amb tot el respecte
però
per tant
la possibilitat
la possibilitat d'aquest premint
també
jo crec que t'exigeix
i et fot les piles
sempre que puc
ho intento reivindicar
perquè és una sensació
que tinc
que a vegades
anem prou bé
no ens qüestionen bé
les coses
i no fem servir
els paràmetres
d'independència
i de rigorositat
al llarg d'aquesta trajectòria
a l'Andreu
sempre li ha agradat
reivindicar molt
la feina del seu equip
hi ha nombroses entrevistes
ha dit
que l'Andreu Bonafuente
no seria on ara està
sense l'ajuda
de tots els seus companys
molts dels quals
t'han acompanyat
durant moltíssims anys
sí
és que és evident
el projecte
que jo he manegat
sempre des del minut zero
pràcticament
és un projecte d'equip
he fet una carrera d'equip
tot i que em toca
donar la cara
liderar
i tot això
que de vegades
és una mica de fotut
però no s'entén
sense equip
també voldria dir
que hi ha molta gent
que a vegades parla d'equips
d'una manera
molt tòpica
però que no acaba
de ser veritat
els que treballen amb mi
el meu gran patrimoni
és la seva amistat
jo sempre els odiem
estem envellint junts
estem aprenent junts
això és col·lectiu
és un viatge col·lectiu
en el que hi ha moltíssima gent
d'aquestes terres
i que això també
ha d'ajudar
les noves generacions
a pensar que
no per haver nascut
a 100 quilòmetres
o a 600
d'un centre de producció
com és Barcelona o Madrid
no per això
pots fer una carrera
si serveix
només per aquest impuls
és collonut
l'última
en el moment
en què donaven el guardó
a algú del públic
de les últimes files
òbviament deia
mira que hi ha gent
a Tarragona
per donar-li premi
a algú de Reus
algun comentari?
no, no
que li donin l'any que ve
eren les paraules
d'Andreu Bonafuente
l'altre homenatjat
de la nit
aquest divendres
en l'entrega
dels Premis de Comunicació
de Ciutat de Tarragona
va ser el periodista
tarragoní
Josep Sabaté
que ha dedicat 40 anys
de la seva vida
al món del periodisme
aquí a la ciutat de Tarragona
els últims 20 anys
com a delegat
de Catalunya Ràdio
i ara fa res
fa unes setmanetes
que es va jubilar
també van poder parlar amb ell
sí, efectivament
vaig entrar a Catalunya Ràdio
pocs mesos després
d'haver-se creat
l'emissora
central a Barcelona
aleshores
ja vaig estar aquí
a Tarragona
com a corresponsal primer
després ja com a delegat
quan vaig crear
la delegació a Tarragona
i des d'aleshores
és l'any 1983
si no recordo malament
fins ara
fins al dia 30 de setembre
que he estat
doncs bueno
a Catalunya Ràdio
i com a delegat
de Catalunya Ràdio
consideres que és difícil
fer sentir la veu de Tarragona
al conjunt de Catalunya?
és difícil
no solament
a nivell de Catalunya
fer sentir la veu de Tarragona
a tots els mitjans
de Barcelona
és difícil
a vegades
que puguin entendre
què és el que passa
realment a Tarragona
aleshores
cal un exercici
una pràctica
per vendre a Barcelona
les notícies realment importants
de la ciutat
Barcelona
és centralista
però clar
aleshores
està aquí
el paper dels periodistes
de Tarragona
de fer entendre a Barcelona
què és el que està passant
i calibrar realment
quina és la notícia
important de Tarragona
quina o no és
i aleshores
fer sentir la veu de la ciutat
la veu de les comandes
de Tarragona
o del camp de Tarragona
a Barcelona
i lluitar
d'alguna manera
contra el centralisme
que pot sorgir
des d'una ciutat
tan important
com és Barcelona
a nivell informatiu
20 anys a Catalunya Ràdio
abans però
havies passat
per molts més mitjans
has tocat gèneres
estils molt diferents
premsa
ràdio
televisió
sí
jo vaig començar
jo dic que vinc de la galàxia
d'inverde
perquè vaig començar
els diaris
aleshores
vaig estar
al Corregó català
bàsicament
el diari de Barcelona
també
el Teleexpress
i a televisió
vaig col·laborar
a Televió Espanyola
quan feia una desconexió
en català
recordo
si no m'equivoco
és la primera desconexió
que es feia en català
des de la televisió
i feia un programa
seminal
a Tarragona
de desconexió
amb reportatges
de les comarques de Tarragona
algun tema
que t'hagi quedat per cobrir
em sembla que comentaves
el tema de la façana marítima
sí clar
evidentment
no he arribat a temps
per poder donar
la informació
de la inauguració
o posar en marxa
definitiva
de la façana marítima
és l'assinatura patent
que tinc
o sigui
poder informar
de la façana marítima
espero que
un dia o altre
el podria viure
si més no
al món local
de personatges
n'hi ha molts
i molts interessants
al llarg d'aquests 40 anys
d'història
en destacaries
algun que des del punt de vista
per dir-ho
d'alguna manera
mediàtic
t'hagi agradat especialment
per la seva capacitat
de parlar
o de generar polèmica
o de donar notícies
en aquests 40 anys
hi ha hagut
tota complicada
jo ho reconec
tot tipus de personatges
potser que
un d'ells
podríem dir
que és
per exemple
el Lluís Pasqual Estevill
que ara suposo
estar a la presó
però
arran de la polèmica
entre la indústria
i el turisme
va haver-hi un debat
ciutadà
entre l'indústria
i el turisme
la indústria
defensada precisament
per Lluís Pasqual Estevill
que tenia despatx
aquí a Tarragona
a la Rambla Nova
i l'Antoni Pedro Rius
de Reus
que defensava el turisme
i va haver-hi
unes onades
de debat
sobre les dues vessants
d'aquests sectors
de la producció
i doncs
van protagonitzar
la lluita entre
indústria i turisme
finalment
la indústria
es va assentar
la química
és aquí
a la refineria
i a partir d'aleshores
la indústria
química
va anar creixent
però va ser
el punt de pertència
va ser aquest debat
entre
recordo precisament
l'Antoni Pedro Rius
i Lluís Pasqual Estevill
temes que es van arrossegant
des de fa molt de temps
també
la confrontació
de la indústria
i el turisme
sembla que sigui
un tema d'ara
però ve d'anys enrere
doncs no ve de molts anys enrere
ja et dic
hi va haver una lluita
molt aferreixada
entre els dos sectors
clar
es de pensar
en la implantació
de la refineria de Tarragona
quan el sector turístic
capitanejant
pel Pedro Rius
s'hi oposava aferreixadament
perquè pensava
que la indústria
seria un perjudici greu
molt greu
contra el sector turístic
bàsicament de Salou
i aleshores
a partir d'aquí
hi va haver
doncs un debat
molt ampli
molt ampli
que doncs
vam posar a condicionar
els dos personatges aquests
el que dèiem
que aquí
Déu-n'hi-do
hi ha coses que no canvien
hi ha coses que no canvien
i temes que es continuen
si comencessim
a fer un llistat de temes
allò de fa 20 anys
i que encara se'n segueix parlant
ens sorprendríem segurament
és important la memòria
i el reconeixement
a la feina de persones
com el Josep Sabater
40 anys
fent periodisme a Tarragona
ja ho ha explicat
en un munt de mitjans diferents
i en els últims 20 anys
una plaça que juntament
amb Jordi Sorinyà
que després dels premis
van anar conversant
amb cadascuna de les persones
que van ser protagonistes
en aquesta nit
de la comunicació
nit dels premis
que tancaven
la setmana de la comunicació
de Tarragona
que organitza aquesta casa
això és una mica
com les falles
i ara ja comencem
a preparar
la setmana de la comunicació
de l'any vinent
i estem buscant temes
exacte
i a preparar la convocatòria
dels premis
gràcies
Anna
ens retrobem
en una propera ocasió
aquí al Matí de Tarragona Ràdio
gràcies