Exactament 5 minuts i arribarem a 3 quarts d'11 del matí.
Continuem el matí de Tarragona Ràdio.
Aquest dijous es celebrarà la nit del turisme de Tarragona
amb un sopar al restaurant Fortida, la reina de la ciutat.
Ja es coneixen quins són els quatre guardonats.
El guardor principal ve a parar a l'agrupació d'associacions de la Setmana Santa
i ens acompanya el seu president, el senyor Joan Ignasi Boada.
Senyor Boada, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també es hi haurà tres diplomes.
Un, el fotògraf Pep Escoda, que també ens acompanya a l'estudi.
Senyor Escoda, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
I un altre, a la Boella Convention Resort,
i ens acompanya el seu director, el senyor Antoni Salles.
Senyor Salles, també. Molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
D'aquí uns instants saludarem telefònicament en Xavier Hernando,
director de l'Hotel Núria,
l'altre establiment guardonat amb aquests premis de la nit del turisme de Tarragona.
Comencem amb el senyor Boada.
Aquesta nit del turisme reconeix aquests establiments,
entitats, persones, institucions, etcètera,
que des de diferents vessants fan alguna aportació per potenciar a Tarragona
com a destí turístic important.
Senyor Boada, el paper de la Setmana Santa suposo que és cap dalt,
i el reclam que suposa la Setmana Santa, déu-n'hi-do, també.
A veure, és un moment important en què comença a fer bon temps
i la gent s'anima a sortir de casa.
Aleshores, en el cas de la Setmana Santa nostra,
és una tradició molt arrelada que provoca, per dir-ho d'alguna forma,
que sigui un moment de retrobament a la ciutat de molta gent que viu fora.
I aleshores, per això ens trobem amb aquest munt de gent
que ens omple els carrers tots aquests dies.
Pensem que l'Europació va néixer el 1928,
o sigui, fa prop de 80 anys,
amb una clara finalitat de donar a conèixer el fet de la Setmana Santa.
O sigui, el seu paper i estar en els seus estatuts
és la difusió del fet de la Setmana Santa.
Una Setmana Santa que a Tarragona s'enfonsa en el temps
i hem de començar a buscar la seva gènesis a mitats del segle XVI.
O sigui, clar, això és tota una història que al llarg del temps
s'ha anat traspassant de pares a fills
i que fa que tingui aquest caràcter especial.
La Boella no és una entitat, sinó que és un establiment,
vaja, un establiment que tots nosaltres coneixem,
situat a l'estat de la Canonga, a l'autovia T11,
i un establiment que amb el pas dels anys
també s'ha consolidat com una cita per celebrar-hi
tot tipus d'esdeveniments i, vaja, en un marc incomparable, senyor Sales.
Bé, és una oferta que, com tu dius, ja fa 4 o 5 anys
que la ciutat compta i que, evidentment, en aquest moment
acollim tota una sèrie de béns, de reunions, d'entitats,
en aquest cas que, periòdicament, venen celebrant les seves festes
i, a partir d'aquí, és una oferta que la ciutat es troba
i que, realment, fins que nosaltres no vam entrar en aquest segment,
doncs pràcticament no tenia.
I el senyor Pep Escoda, el fotògraf, també se l'ha distingit
per aquesta tasca de, com ho diuen, com ho guarden,
de promoció de la ciutat de Tarragona a través dels seus treballs
cap a l'exterior i, a més a més, també serveix d'arreglar-me
perquè, sense anar més a més, aquestes festes de Santa Tecla
ha estat anfitrió d'un fotògraf italià que, vaja,
ens ha perseguit carinyosament durant totes les festes.
Sí, sí, el santo està de totes bandes.
Bé, sí, suposo que és per això, no?
En real dels meus viatges, doncs, sempre, doncs, a conèixer la ciutat, no?
I quan viatges per ai, jo, concretament, i em pregunten d'on soc,
no caig mai en l'error de dir, com diu molta gent,
però sempre dic que soc de Tarragona, llavors els explico on està, no?
I, com ja has dit, doncs, aquest any he iniciat un tema
que es diu la Festa als Ulls, que és cada any portar un fotògraf internacional
i, a través de les fotos que fa durant les festes,
donar a conèixer la nostra ciutat.
Vostè, senyor Sales, quan parla amb gent de l'Estancia
o d'altres contrades i li pregunten d'on és, com contesta?
Bé, nosaltres tenim un petit problema, evidentment,
estem a Tarragona i la ciutat és qui realment ens acull,
però ara, amb tot això de la Canonja,
doncs, tu ja us dic quan ho has presentat, no?
Doncs estem ubicats a la Canonja.
Bé, la finca de la Uella està situada en tres termes municipals,
Tarragona, la Canonja i Reus.
La Canonja, perdona, Tarragona és la que en el seu debut moment
va donar la seva corresponent llicència
i en aquests moments, bé, doncs, hi ha una sèrie de competències
ja que corresponen a la Canonja.
De totes maneres, jo diria que aquestes tres ciutats,
Tarragona, la Canonja i Reus,
són prou conegudes en aquests moments
per poder dir que d'on som.
De totes maneres, jo diria que Tarragona és la que s'emporta
de bona manera la situació de l'ubicació de la Uella.
Com explica, quan la gent de fora els parlen de Tarragona,
coneixen de la ciutat?
Coneixen alguna cosa, senyor Sala, senyor Escola?
Jo diria que la coneixen molt en aquests moments.
Tarragona és coneguda, primer,
és una ciutat mil·lenària, una societat històrica.
No cal dir que tot el que és el patrimoni
que va ser reconegut ara ja fa cinc anys,
si mal no recordo,
doncs, evidentment, l'ha posat també en un lloc
que abans potser a nivell de rebuda de turistes
potser no era tan coneguda,
i en aquests moments jo diria que és una ciutat
que té els seus al·licients.
L'altre dia sortia una estadística,
m'assembla que era amb el mitjà de la diària de Tarragona,
m'assembla,
de les pernotacions i la gent que venia
en aquests moments a la ciutat,
i que d'alguna manera el tema del turisme de sol i platja
havia quedat desplaçat ja per el tema del turisme cultural,
per el tema del turisme,
com deia abans el company Boada,
de fets puntuals,
com pot ser el tema de la Setmana Santa,
i que són ja un referent,
i que jo diria que la gent que busca
aquest esbarjo de sortir un cap de setmana,
sortir tres o quatre dies,
pensa ja en moments determinats
en unes fites que Tarragona té,
com deia abans la Setmana Santa,
jo què sé, doncs les festes també de la Conselló Bara,
quan fan...
Bé, els temps de Nadal també són festes prou conegudes,
diguéssim,
les festes majors,
Sant Magí, Santa Tecla,
són dades amb les quals Tarragona s'omple,
diguéssim, de visitants.
Podem conversar ara amb l'altre,
amb el tercer establiment que s'ha endut,
aquest diploma,
es tracta de l'hotel Núria,
situat davant de la platja de la Rassada,
segur que tots vostès el coneixen,
i podem saludar breument, telefònicament,
el seu director, el senyor Xavier Hernando.
Senyor Hernando, què tal?
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què suposa per al seu establiment
aquest reconeixement que rebran aquest dijous?
Home, és un reconeixement a la trajectòria professional,
que durant molts anys,
i amb esforç,
ha dut l'empresa Hotel Núria.
Amb una empresa,
un hotel que, a més a més,
darrerament ha canviat la seva imatge,
dut a terme,
una reforma important.
Sí.
És una reforma,
una rehabilitació,
que s'ha dut a terme des de l'any 2000,
i que estem continuant, clar.
Quan en parlàvem ara,
amb la resta de convidats,
vostè,
quan parla amb gent de l'estranger,
vostè,
dones,
escolta'm,
ara cada vegada ens és més fàcil dir que som de Tarragona,
i que no som de Barcelona.
Vostè com ho té?
Home,
sí,
això és veritat.
Home,
Tarragona,
doncs,
ha guanyat amb imatge,
i com bé s'ha dit abans,
doncs,
vull dir la gent,
hi ha un turisme,
que en comptes de sol i platja,
ha passat el turisme cultural,
i bueno,
tot això,
doncs,
amb els ajuts del patronat,
i les ultrales,
que han donat molt de si.
Doncs,
senyor Hernando,
moltíssimes gràcies,
volíem fer aquest apunt,
ja que no hem pogut reunir-lo en aquesta taula,
com a mínim saludar-lo i escoltar el seu veu.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos els distants.
Senyor Boada,
ara,
hi hem tornat a insistir,
aquest turisme cultural i la Setmana Santa,
òbviament,
hi té un paper important.
Quanta gent,
vostès calculen,
que venen d'altres poblacions,
a veure què és la Setmana Santa de Tarragona?
A veure,
nosaltres,
des de fa uns quants anys,
amb la col·laboració del patronat,
portem a terme,
el que en diem,
un escampall de publicitat de la Setmana Santa,
a tot el que és la Costa Dorada,
des de Sant Vicenç com a Ruga,
fins a Hospitalet de l'Infant,
es fa una distribució molt important
de publicitat,
cartells,
folletons,
tornant a conèixer la Setmana Santa.
Això provoca que el divendres a Sant,
molta gent,
doncs,
dia de festa,
busquen alguna cosa més
que aquest sol i platge que parlàvem ara,
aquí.
I aleshores es troben en una ciutat,
en un patrimoni,
que moltes vegades no s'ha sabut apreciar,
i que a vegades ni els mateixos terragonins apreciem.
I que,
no ho sé,
els altres que n'opinaran,
però a vegades tenen que venir de fora
per dir-te,
escolta,
amb això que teniu és molt maco.
O sigui,
quan els agafes i els portes a donar un tomb
amb gent que ens ve per la Setmana Santa,
i això,
per relacions de tema de cofradies,
i els acompanyes a donar un tomb
i arribes ja dalt al balcó,
se t'aferren a la barana
i diuen,
no,
escolti'm,
esperis,
esperis,
esperis,
que això es té a veure amb tranquil·litat.
Aleshores,
clar,
nosaltres ho veiem cada dia,
anem molts
i anem cada dia a tocar ferro
i ja,
no en sé,
està bé,
però,
llavors,
clar,
tenen que venir de fora.
I aleshores,
des de l'Europació,
portem a terme,
ja des de l'inici,
des d'aquell any 1928
que van començar a publicar
els fulletons de Setmana Santa,
i històric artístic,
la catedral,
els monuments romans,
Pobret,
Sant Escreus,
amb una edició molt acurada
per aquella època,
penseu que,
doncs,
és el moment dels dissenyadors
i dels cartelistes de Barcelona,
doncs,
ja hi participaven
per donar a conèixer aquest patrimoni.
Avui,
això,
doncs,
segueix
i gràcies a Déu,
doncs,
ja tenim molta més divulgació.
Per exemple,
el Pep Escoda,
doncs,
trobo que la idea que fa
és molt bona
perquè s'està portant
una persona
que desconeix totalment el tema
i li està fent
veure una cosa
que segur que els crida
i que ho dona a conèixer després.
Aleshores,
clar,
la boella,
doncs,
algú semblant
amb el tema gastronòmic
a l'estómac
sempre és molt agraït,
no?
Aleshores,
entenc que
el conjunt de treball
de tots nosaltres
pot fer donar a conèixer
la ciutat.
Jo m'he trobat,
a vegades,
que diuen,
d'on ets,
a Tarragona?
I d'on de ca és?
Això ja ho sabem,
però,
a veure,
jo dic,
doncs,
mira,
una miqueta més
al sud de Barcelona,
o si dic que soc català,
abans que em diguin
que em preguntin
si soc de Barcelona
dic que soc de Tarragona,
això,
sens dubte.
Jo crec que
hem de defensar
el nostre.
Tenim poc temps,
hem d'anar a fora
amb la nostra unitat mòbil,
però abans acabat,
ens agradaríem
que el senyor Escuda
i el senyor Salles
poguessin incidir
amb el que assenyalava
el senyor Boada.
Han de venir de fora
per treure'ns la vena dels ulls
i recordar-nos
que tenim aquí
molts més atractius
i que Tarragona
i aquesta zona
del camp de Tarragona
té unes potencialitats
molt importants
i que moltes vegades
nosaltres mateixos
no som capaços
d'apreciar.
Tots coincidíem
en que evidentment
l'oferta que avui té
la ciutat
no és tan sol
la sola platja
sinó que l'ha enfocat
en el tema cultural
i nosaltres
per exemple
des de la Uella
estem veient
en els 4 o 5 anys
que tenim activitat
que ja és un referent
no a la Uella
sinó a la ciutat
i en aquest cas
també la Uella
entreu la seva partida
que hi ha una sèrie
de moviments
congressuals
o de congressos
digui-li com vulguis
que en aquests moments
aposten per la ciutat
i per què aposten
per la ciutat?
Perquè tenim aquestes icones
que d'alguna manera
han sigut referents
Tarragona patrimoni
de la humanitat
el tema de la setmana santa
i altres com són
les festes majors
doncs això és el que penso
que en un temps
relativament curt
Tarragona ja està sent
d'alguna manera
un punt de referència
en moments determinats
i això és molt bo
la qual cosa vol dir
que no tan sols
es pensa ja en la setmana santa
en les festes majors
en el carnaval
i companyia
que són fetes importants
sinó que ja es pensa
en que venen a la ciutat
per altres moments
i això és molt enriquidor
diguéssim per la ciutat
Pep
Sí, bueno
la pregunta té a veure
si t'havia entret
la vena dels ulls
o que a mi me l'entrem
més d'una vegada
i com a futur
que soc molt observador
però és el que deia
el company abans
que ho veiem tant
que a mi el cas d'ell
que ha explicat
del mirador
em va passar
jo a part d'això
estic d'acord
que avui el turisme
no és de platja
que hi ha un turisme cultural
i crec que
les entitats privades
tindríem que apostar més
en aquest cas
em considero
una entitat privada
per Tarragona
i indiscutiblement
amb el suport
del patronat
i de l'Ajuntament
però voldria dir
que potser
falta encara més
coses per fer
ara estem optant
amb la capitalitat
de la cultura
del 2016
vull dir,
el 2016
està molt lluny
però això és una fita
molt important
per Tarragona
llavors crec que tots
tindríem que apostar
per aquest tema
perquè és el que dèiem
abans
la cultura
indiscutiblement
està portant molta gent
del turisme
i del model de turisme
de la ciutat de Tarragona
n'hem volgut parlar
durant uns minuts
amb tres dels guardonats
que han estat distingits
en aquesta edició
de la nit del turisme
a Tarragona
dijous
esperem que vagi molt bé
el sopar
el fortí
de la reina
i vaja
moltes felicitats
Pep Escoda
senyor
senyor Joan Ignasi Boada
i senyor Antoni Salas
moltes gràcies
per acompanyar-nos
moltes gràcies
a vosaltres gràcies