.
Camí de les dotze del migdia,
seguim des del matí de Tarragona Ràdio,
que comença de mica en mica a recuperar l'estructura habitual.
Els dijous sortim a fer una àmplia passejada
per la Via T, el gran centre comercial.
La cel obert de la ciutat de Tarragona
abasta tota la nostra ciutat
i ofereix tota mena de serveis.
Cada dijous visitem un dels establiments adherits a la Via T
i a través de tota una sèrie de pistes
vostès, si encerten l'establiment del que es tracta,
guanyen un regal que és gentilesa
del propi establiment anfitriol.
Saludem ja els companys de la unitat mòbil
que fa una estoneta que estan en el punt triat avui
un carrer, un punt molt emblemàtic de la ciutat de Tarragona.
Joan Maria Bertran, Josep Soñé, bon dia.
Bon dia.
Avui esteu en un carrer tarragoní, tarragoní, tarragoní.
I amb una gran afluència de persones a Moniavall.
Això és un bullider de persones.
I amb un desnivell important també.
També, també.
Mira, pista número 2 ja està donada.
la pista número 2.
Aquesta era la número 2 i ho sento, eh?
No passa res.
De fet, fa baixada això, eh?
És a dir, que fa baixada avall, eh?
Diguem-ne, sí, cap avall.
Molt bé, fa baixada, molta baixada.
El que passa que és una pista relativa,
perquè a Tarragona, baixada, en fan molts carrers, baixada.
Doncs mira, baixada i tom, eh?
Tom i baixada.
Tom i baixada.
Hem de pujar bastant abans de baixar,
perquè ens hem de desplaçar.
Vinga, va, una pista fàcil, jo la dic, eh?
Digue, digue.
L'improviso.
Entrem en el casc antic de la ciutat.
Doncs sí.
Entrem.
A la porta, a la porta, eh?
A la porta.
Aquesta pista és bona, eh?
Sí, sí, sí.
Bona dir que dius, ah, ja sé quin carrer és.
Per aquí hi ha també un gran espai obert,
allò que parlàvem de cel obert,
doncs que hi ha un gran espai obert per aquí de vora.
Molt obert.
Sí, sí, que pots fer allò, una sentada, menjar...
Ui, de tot.
En fi, fer de tot, eh?
De tot, i és un punt de trobada, també, eh?
Oi, és d'haver escenari de grans actes,
de festa major i no major.
Això mateix, això mateix, sí, sí, sí.
Lo que sí que es clara, ja, crec que, vaja.
Mira...
Mira, mira, guarniments.
Vaig guarniments de Nadal per aquí.
Cap a aquest lloc més gran deu anar a l'alcalde.
Ara, camí de cap a aquest lloc.
Segur, segur, segur.
Perquè esteu molt a prop,
probablement us el trobareu per aquí,
perquè va cap a...
Cap allà.
Més coses.
Josep, què més podem dir?
Doncs, mira, puc dir-te que...
en aquest carrer on som ara
va parar cap a una rambla,
no diré si és la nova o la vella,
però va parar una rambla per la part de baix,
per on fa baixada.
També puc dir que al tomb
hi ha unes escaletes que tiren amunt.
Hi ha un lloc que, si entres,
en fi, és com una mena de cova.
Sí, una mena de cova.
Sí, sí.
Sota del tomb.
És a dir, que és fàcil, eh?
I estem en un establiment
que té més de 100 anys d'història.
És un dels establiments històrics de la ciutat.
Un establiment centenari,
el cascantic de la ciutat,
pràcticament a la porta del cascantic.
Un establiment que és molt visual,
que es veu perfectament,
que es distingeix en el seu gènere,
diguem-ne, que és únic en aquest carrer, no?
Jo ara estic veient una catximba.
Mira, mira què et dic.
A la parada, una catximba, eh?
Escolta, ho estàs posant en safata avui, eh?
Recordem el telèfon del matí de Tarragona Ràdio.
És el 977 24 47 67.
Si algú ja sap de quin establiment es tracta,
doncs ens truca i ens ho diu.
I immediatament saludem el propietari responsable de l'establiment
i continuarem parlant.
A veure, som al cascantic en un carrer
que toca una gran plaça.
Doncs, a més, com diem una petita cosa més d'aquesta plaça,
ja ho diem tot, no?
Josep?
Sí, sí, perquè és la plaça més coneguda de la ciutat, eh?
Un establiment centenari.
Tocant a la plaça.
Tocant a la plaça.
El Josep ha vist una catximba.
Clar, és que tan fàcil, tan fàcil que ja tenim...
Més de cent anys d'història.
Ja tenim una primera trucada.
Ens han de dir el nom exacte, eh?
Recordem que no vol dir sí, eh?
Com a vegades no, no, ha de ser el nom exacte.
A vegades hi ha establiments que tenen un nom,
que surt, diguem-ne, el rètol,
hi ha d'altres, doncs, que es coneix de tota la vida sota aquell nom.
En fi, que sigui el nom que identifiqui l'establiment,
ja sigui popularment o formalment.
Donem pas a aquesta primera trucada que participa al concurs de la Via T.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Dolors.
Dolors, què més?
Sabater.
Dolors, de quina part de Tarragona ens truca?
De Cambrils.
De Cambrils ens truca?
Sí.
Miri que bé.
Clar, s'ho sento cada dia.
Ai, doncs, miri, ens alegrem moltíssim,
però vostè deu visitar sovint Tarragona.
Com?
Que deu visitar sovint Tarragona.
I tant, és com l'enamorada.
I ve a comprar, també?
I tant.
Doncs segur que coneix els establiments de la Via T.
i a tot arreu vinc.
Miri que bé, Dolors, ens fa molta alegria que una cambrilenca ens truqui.
Digui, digui, a veure, vostè sap en quin establiment ens trobem?
Jo diria que potser a l'Antiquari.
Ai, no, no, no.
Ens movem també, clar, el tema de la plaça i tot això,
i la Rambla Vella.
Ah, però has dit la Rambla Vella?
No, no, no, jo no ho he dit.
He dit la Rambla, ha dit el Josep, però no, no és l'Antiquari, Dolors.
Ah, és que em troquen més amunt i això.
Ai, quina llàstima.
Quina llàstima.
Però truqui'ns un altre dia, que l'esperem, eh?
I tant, i tant, i tant.
Gràcies, Dolors, molt amable.
De res, de res.
Adéu-siau.
Ai, Josep, que s'han despistat, perquè clar, realment és un carrer,
hi ha una plaça emblemàtica on s'hi fan molts actes,
que és la plaça del Fòrum, en aquest cas, volia dir la Dolors,
i el carrer Santana.
No és el carrer Santana ni és la plaça del Fòrum.
És més iran.
La plaça és bastant més gran i, aviam, és la plaça que acull la principal institució de la ciutat.
És la plaça.
És la plaça d'Aula.
La plaça de la ciutat, eh?
És la plaça, carrer que va fer baixada, molta més baixada que el carrer Santana, on va parar.
Sí, sí, sí.
Aviam, el paviment d'aquest carrer també és molt particular, no?
Tots els carrers de la ciutat de Tarragona estan pavimentats com aquesta baixada de carrer.
Sí, sí, sí.
Un establiment... I tenim una altra trucada. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Roser Santamaria.
Què tal, Roser?
Bé, treballant.
Vostè ens troca de Tarragona?
Sí.
I per quina zona?
Bona Vista.
Ah, Bona Vista. Coneix l'establiment, el carrer, tot plegat.
M'imagino que és un estanc que hi ha.
Què diem, Josep?
Jo crec que s'ho imagina bé, eh?
S'ho imagina bé, però no sé si hem de dir alguna altra cosa.
Aviam, em penso que l'última paraula la teniu vosaltres des de la unitat mòbil, eh?
Saps què passa, Yolanda?
Que si de bona vista, doncs potser no, no ho sé, potser no coneixen en tanta profunditat aquest indret de la ciutat.
Home, sí que es coneix, el que passa que és allò, dius, l'estanc del carrer Tal, que és com...
No me te'n recordo el nom.
El nom de l'estanc.
Digue'm un cognom així, conegut, un cognom...
No me te'n recordo.
Ui, pots contar.
Comença per M, comença per M, acaben Z.
Home, un cognom...
O digues al carrer, va, digues, si dius al carrer, ja fem...
Baixada de misericòrdia?
Doncs va, donem-ho per bona, donem-ho per bona.
La donem per bona, no?
I tant, i tant, i tant.
És l'estanc Martínez?
De la baixada de misericòrdia, és a dir...
Que tenim la Roser per aquí?
Sí, sí.
Sí, Roser, no et sentíem.
Doncs escolta, Josep, parla tu amb qui hagis de parlar i aviam si donem per bona la resposta de la Roser.
Home, ella tenia claríssim de quin lloc es tractava.
Xavier, Xavier Martínez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I on hem per bona, no?
Molt bona, molt bona.
Estic encertat, eh?
Doncs en tot cas, el Xavier, que parli amb la Roser, se saluden i queden aviam com ha de venir la Roser
i quan a recollir aquest detallet que teniu preparat per ella?
Digue, Xavier, saludem el nostre oient. Bon dia.
Estàs a l'altre costat, no ens escoltes, no?
Ara el Xavier t'explicarà què has guanyat.
Doncs mira, ha guanyat una ampolla de cava.
que és el nostre, que és de Can Francasset, que és de 100 anys de l'Estanc i és un molt bon cava.
O sigui, ha guanyat un cava exclusiu fet per l'Estanc, un de Can Francasset.
És una ampolla que, bé, que podràs celebrar, per exemple, els 20 anys de la ràdio, no?
Ben aviat.
Per exemple.
O el cinquè aniversari de Patrimoni i l'Humanitat, no?
En fi, o la victòria...
No, no parlem de futbol, que acaba...
No, no, deixa, deixa, deixa.
Que ens demanem a troc, eh?
Molt bé, Roser, ets aquí encara. No és que no et sentim, no sé si és que estàs impressionada o...
No, no, el que passa és que no sé...
Com he tancat la ràdio...
Ah, doncs mira, ara perfectament.
Jo t'explico ràpidament el que el Xavier Martínez et volia explicar.
I és que l'Obsequi és una ampolla de cava, però no una ampolla de cava qualsevol,
una ampolla de gran qualitat, que és Obsequi de l'Estanc Martínez, d'aquest punt de la ciutat.
L'únic que has de fer és passar per aquest establiment, identificar-te i el detall serà per tu, d'acord?
Moltes gràcies.
Gràcies a tu per participar, Roser.
Adéu-siau, bon dia.
I ara, en tot cas, deixaria amb el Josep, que parli una estona amb el Xavier Martínez,
que ens parli d'aquest establiment centenari i d'aquestes celebracions.
El Xavier, que per cert té l'ampolla de cava la mà en aquest moment, se l'estem veient, eh?
Sí, l'ha anat a buscar ara.
És un brunt natura de Can Franca Set, d'aquí que posa l'etiqueta Estanc número 9,
i posa 100 anys al Servei de les Tarragonins, que són els 100 anys que l'estanc aquí des del 1903.
I és un mètode tradicional, que és de Vilafranca del Penedès,
i és un cava que està molt bo, que us recomano, que és molt bo.
Doncs és un bon cava que s'ha fet especialment per aquest centenari de la botiga.
Abans comentàvem, Xavier, en fi, aquí on està tothom sap què pot venir a buscar, no?
Però, a banda d'això, hi ha tot d'elements.
Veig, per exemple, la cachimba que fèiem referència abans.
Però objectes de regal, Xavier, també és una de les especialitats de la casa, no?
Sí, aquí, sí, per regals, tenim molt bon sortit de regals, i està tot molt bé.
Hi ha records, per exemple, de la ciutat, per aquelles persones que vulguin obsequiar,
amb algú ara que ve, mira, ara que ve l'aniversari,
bé, no ben bé, perquè aquí tenim una reproducció del Pont del Diable, per exemple,
i hi ha capses d'aquestes, doncs, per les persones amants del món del vi,
doncs, que tenen tots els estis necessaris per poder venir en polla, en fi, teniu de tot, no?
Sí, bé, també tenim, això, articles de regal de metgeros, pipes, tenim articles de fumador i molta gama de sortit.
La pataqueta, no?, aquestes pataquetes per... les pataques per aquestes d'aquí, eh?, que van amb aquest estoig, a la Mar de Maco.
Tenim pataques, també monedes cibre romanes, que val un euro, que estan molt bé,
és una imitació de les monedes romanes i molta cosa més.
Aquí a la Baixada de Misericòrdia, aquest establiment, és un dels establiments de la Via Tè,
aquest gran centre comercial de Tarragona, cel obert, forma part, doncs, d'aquest gran entramat comercial de la ciutat
i situat en un lloc, diríem que ja hi havia, perfecte, no?, aquí.
Sí, perquè és el centre de la ciutat i és un lloc perfecte per venir a comprar.
Cent anys, més de cent anys, no?, doncs comentava, més de cent anys de botiga, no?
Sí, des del 1903 que estem aquí i, bé, que està molt bé, que des del 1903 hem estat aquí
i ja he passat d'avis, pares, fills i sempre hem estat aquí.
Teniu clients també, en fi, de fa molts anys, allò, clients habituals que venen?
Home, sí, hi ha gent molt vella que diuen, no?, ton avi quan estava aquí o t'ho visava i això i...
Però ara, normalment, poca gent, però algun sí que coneix que fa cent anys que estem aquí.
Estic veient per aquí, doncs, a part d'aquests objectes, també, per exemple, una reproducció del que seria la capçalera del circ,
que està molt bé allò per fer un regal, una àmfora, ja, doncs, tot d'ornaments per fer un regal,
a part, doncs, de, com ja sabeu, doncs, es pot trobar en un establiment d'aquestes característiques.
Un estanc concretament avui, l'estanc J. Martínez, Juli Martínez,
i hem parlat, doncs, amb en Xavier Martínez, un dos responsables, Xavier, gràcies.
Molt bé, gràcies, igualment.
I la guanyadora, ja ho sap, que vingui per aquí, tindrà aquesta ampolla de cava exclusiu,
una ampolla que qui em vulgui també em pot venir a buscar, no, Xavier?
Sí.
Que em veneu, vull dir, no, o no?
Sí, això ho sap, mon pare, jo no ho sé, però em sembla que sí que em veneu en Déu.
Doncs ja ho sabeu, aquí, en aquest establiment de la ciutat, aquest estanc,
doncs, amb aquesta cava, Can Franqueset.
Doncs gràcies a en Josep Sunyer, Joan Maria Bertran, a la unitat mòbil, Xavier Martínez.
Són les 12 del migdia, repassem l'actualitat nacional i internacional.