Tres quarts d'onze del matí, pràcticament.
Com us dèiem, ahir es complien 20 anys de l'ascens
d'aquella expedició catalana
que per primera vegada coronava la muntanya més alt del món.
Era el 28 d'agost de l'any 1985,
quan els catalans per primera vegada pujaven, arribaven a l'Everest.
I encapçalant aquella expedició,
hi havia el tarragoní Òscar Cadiac,
amb el que saludem aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Òscar Cadiac, bon dia.
Bon dia, com esteu? Tarragona Ràdio.
I felicitats, encara que hagin passat 20 anys,
ens hem de continuar felicitant per aquella fita, no?
Gràcies.
Bé, va ser una gesta.
De fet, ahir vam tenir una celebració important
en la qual vam estar presents tots els companys que estàvem per aquí,
a part dels que estan de viatge.
I la veritat és que va haver una assistència bastant important
de gent al voltant d'unes 300 persones
i molts mitjans de comunicació que estaven molt interessats
i alguns han fet un ressò important amb 3 o 4 pàgines.
Jo crec que va ser en l'època un esdeveniment a ressaltar, no?
La pregunta és gairebé òbvia,
però quins records li porta a Òscar Cadiac aquella fita de fa 20 anys?
Doncs molts.
En realitat, els records són els que després,
com comentem moltes vegades,
doncs vas destilant de tota aquesta aventura
i de tots aquests anys d'activitat de muntanya, no?
Són records que quan tu ja tornes a estar aquí a peu pla,
doncs que amb la família, amb els amics,
amb la gent que t'envolta,
doncs que pots tornar a repassar
de com aquella època va poder formar un equip
que amb un interès especial en assolir aquesta muntanya
o va ser tanàs i vam poder-ho aconseguir, no?
Una sèrie d'acúmuls que, bueno,
que tot això fa que després ho puguis,
bueno, puguis anar traient totes aquestes vivències, no?
Què va suposar en aquell moment,
ara amb la perspectiva que ens dona el pas a 20 anys,
què va suposar en aquell 1985
que un grup de catalans pugessin a l'Everest?
Bueno, a nivell de...
m'imagino que a nivell, doncs,
més a nivell esportiu o humà o social,
per nosaltres no deixava de ser una expedició més,
el que passa és que des que es van proposar,
doncs, anar-hi, que va ser el 80 del 82,
ja et saps que jo he estat tres cops abans de fer-ho,
això, doncs, va formar un enorme interès
al voltant d'aquesta sanció
que, inclús, doncs, ja al moment que es va realitzar,
doncs, volgués o no, doncs, inclús políticament,
el 85, doncs, feia poc temps que estàvem instal·lats en la democràcia
i tot això, doncs, va marcar, doncs,
un fet, jo penso que irrepetible,
perquè d'això n'estem totalment convençuts,
perquè llavors s'ha volgut emolar aquesta gesta,
però jo crec que en aquell moment i en aquella època,
doncs, aquella ascensió va ser així,
va ser molt característica,
vam ser els primers occidentals que van pujar per aquesta ruta,
ruta que avui en dia s'ha convertit pràcticament
en una de les rutes habituals per pujar a l'Ebrés,
per al cantó del nord,
i, bueno, tot allò, doncs, en aquell moment que no existia l'internet,
que encara anava a morse,
tampoc fa, a veure, fa 20 anys,
però vull dir, tot aquest tema d'internet,
doncs, que ara s'hagi automatitzat amb expedicions i tal,
doncs, deu fer uns 5 anys, no?
I, doncs, jo crec que en aquell moment
va ser un...
gairebé una necessitat nacional.
Va ser una expedició patriòtica,
gairebé a la muntanya més alta del món.
Sí, de fet es va convertir, sí,
nosaltres, però nosaltres és una expedició més,
com t'he dit al començament,
però, que, bueno, que a poc a poc
va agafar consciència
que això tenia una altra tal.
I la veritat és que, bueno,
la majoria de nosaltres hem seguit fent activitats,
cosa que demostra, doncs,
que ja érem un grup que veníem progressant
i que ens va agafar en un moment àlgid
i dòcil i en un moment adequat
i un grup molt ben compactat, no?
Des del punt de vista esportiu,
pel conjunt de l'alpinisme català,
aquella expedició del 85 va suposar també alguna cosa?
Va tenir conseqüències a partir d'aleshores?
Conseqüències esportives...
Es va revifar l'alpinisme català,
dit d'una altra manera,
o no calia revifar-lo?
No, jo, bueno,
no sé què dir-t'hi, vull dir,
l'alpinisme català ha sigut,
ha continuat fent activitat.
El que potser aquella generació,
jo et diria que no ha revisculat prova d'això,
o sigui, revisculat que no han sortit altres generacions
d'un caire semblant, no?
S'ha seguit fent moltes activitats,
però jo et diria que una mica més disperses
i diguéssim que gent d'aquesta mateixa generació
han tornat a fer altres coses,
però estem parlant més o menys
del mateix tipus de gent, no?
De totes formes,
evidentment ha progressat
en el sentit que hi ha moltíssims més practicants
i la seva frase d'hem fet el cim
doncs ha quedat instaurada,
o sigui, és gaire habitual
que, per exemple, alguna persona
o alguna persona més jove i tal
que al moment donat
utilitzi aquesta frase
al llarg de la seva vida,
la seva carrera professional
o alpinística, no?
Vull dir que com instaurada la frase, no?
Hem fet el cim
al moment d'aconseguir algun objectiu
que t'has marcat, no?
Hi ha més practicants que fa 20 anys, segurament,
però no de tant nivell com fa 20 anys?
És a dir, continueu sent els mateixos,
pràcticament la mateixa generació
les que esteu al capdavant
de les principals expedicions catalanes?
Bé, jo diria que no,
la majoria de set generació no,
encara que, per exemple,
si ho comparem amb l'activitat
que vam fer l'any passat a la Màgic Lany,
doncs tots érem d'aquesta generació,
d'aquesta època, pràcticament.
El que passa és que ha canviat una mica,
potser l'estil es tendeix, doncs,
a grups, potser,
a no posar-hi tanta imaginació,
a repetir ascensions
que potser ja estan bastant instaurades,
i aleshores,
de totes formes,
és un esport que és complex,
que a muntanyes del món n'hi ha moltes,
però que també a les més altes
només n'hi ha una,
i llavors no s'acaba tot
només anant a la muntanya més alta, no?
Diguéssim que a nivell, doncs,
d'Estat,
a vegades potser el lloc on se fan més activitats,
doncs, sigui també al País Basc
i a Catalunya,
però, bueno,
que diguéssim que això s'hagi duplicat, triplicat,
o quintuplicat,
no ha sigut pas així, no?
Des d'un punt de vista personal,
per l'Òscar Cadillac,
aquella expedició del 85
és el més important
que ha fet en la seva carrera esportiva?
Bé, és una gesta força important,
no hi ha dubte que era un somni
que jo realitzava,
que jo havia gairebé imaginat
des de molt jove,
des dels 10 anys vaig llegir un llibre
per entrar a l'institut,
per fer l'ingrés a l'institut
i havia de fer lectura
i aleshores els meus pares
em van regalar un llibre
de l'ascensió a l'Ebrès, no?
Clar, això,
després pugueu realitzar,
però jo ho havia llegit
i pràcticament somiat,
doncs,
és una gran culminació
d'un objectiu
que m'he anat plantejant
al llarg dels anys
i, doncs,
sens dubte,
molts dels meus passos
han anat encaminats a això
i llavors,
un cop s'ha aconseguit,
això no vol dir que,
evidentment,
que m'ha marcat molt,
que vaig necessitar anar-hi
tres cops abans d'aconseguir-ho,
que després hi vaig tornar a pujar
l'any 93
pel cantó del Nepal
i sense oxigen artificial
i que després també
hi vaig recrear una pel·lícula
amb la figura d'en Mallory
pel cantó del Tíbet,
per on vaig pujar la primera vegada,
total,
i després la meva filla
que va néixer
quan jo vaig fer
el cim de l'Everest,
la vaig portar
quan tenia 10 anys
al Camp Base,
no?
Tot el que això ha portat,
bueno,
que forma una part
molt important
de la meva vida,
però jo penso que he fet
també moltíssimes altres activitats
també amb l'Ajuntament
de Tarragona
i amb la ciutat de Tarragona
i darrerament
ara acabem d'arribar
d'un cim
del Corge Nevescaia
que és un 7.000
amb tot
d'un grup de gent
d'aquí de la ciutat
i aleshores
totes aquestes,
per mi totes,
tenen
prou importància
que formen part
de la meva vida.
I ara què està preparant
Òscar Cadillac?
Doncs,
bueno,
sempre hi ha pensaments
de moment
començar la temporada
doncs
de treball
com a guia,
com a instructor
de l'escola
en la qual estic
col·laborant,
l'escola PIA
de formadors
de guies
i de gent de muntanya
i potser
de cara
doncs
a un any vinent
doncs
ens agradaria
tornar amb algun cim
d'aquests
inèdits
de l'Himalaya.
No para,
com sempre,
l'Òscar Cadillac
amb moltes activitats.
En fi,
20 anys després,
20 anys i uns dies
després d'aquella gesta
de pujar a l'Averest,
un altre cop
la nostra felicitació
i la nostra enhorabona
a l'Òscar Cadillac
com a cap de l'expedició,
aquell de reunir
que feia
el cim de l'Averest
i a tots els membres
que ahir
us vau poder reunir
en un acte
per celebrar
aquesta data
tan important
i tan simbòlica.
Òscar Cadillac,
com deia,
felicitats
i fins la propera.
Moltes gràcies,
bon dia.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
En directe,
Òscar Cadillac,
aquell tarragoní
que ara fa 20 anys
assolia el cim de l'Averest,
la muntanya més alta del món.
Un altre dels protagonistes
d'aquest matí de dilluns
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts i mig
i seran les onze del matí.
Moment per donar
un nou repàs
a l'agenda cultural.
A l'agenda cultural.