La una del migdia, en vuit minuts, en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
ens volem ocupar d'una qüestió important i en la que tots, absolutament tots,
ens hi veiem implicats.
Les reserves de sang cara a aquestes festes de Nadal són baixes.
Al banc de sang de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona,
l'activitat als hospitals, òbviament, és la mateixa que la resta de l'any,
però l'índex de donants baixa justament per aquestes dates.
Al cap del mes arriben 1.500 unitats de sang a través de les donacions.
Aquesta és només una quarta part de l'índex òptim,
que seria d'unes 200 unitats diàries.
Aquestes dades i d'altres que comentarem es van donar a conèixer ahir
en el decurs de la presentació de l'Associació de Donants de Sang
de la comarca del Tarragonès.
El seu president és el Jesús Carboi i avui ens acompanya.
Jesús, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Benvingut.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic en Virgínia Callau,
és hematòloga del banc de sang de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Virgínia, bon dia.
Hola, buenos dias.
Bé, aquestes són unes dades així, mira, dades més, no, per anar a sumar,
però potser el que ens ajudarà molt a parlar amb vosaltres és conèixer aquesta realitat.
Perquè la primera pregunta, jo abans li deia al Jesús,
dic, escolta, si això de donar sang no em sembla com a molt senzill,
molt rutinari, per què no donem sang a l'agència?
Si és gratis.
I en fem més cada dia, no? I molta.
I a més que és fàcil, la recompensa és molt gran.
Estem pensant que quan fem una donació de sang,
el que hem de pensar és que aquella sang arribarà a una persona,
a dos o a tres, segons els components,
i és salvavides, és a dir, que és un mínim esforç i una gran recompensa.
Per tant, què és el que fa que no doni sang tot a aquella gent que hauria de donar?
Bueno, yo creo que es muy importante, como decíamos ayer en la entrevista,
la desinformació que tenen moltes persones, ¿no?
Hi ha molta gent que no sabe molt bé qual és el procés,
que piensa que se tarda molt de temps, que és molt dolorós.
Hemos oído coses tan, vamos, impresionantes
com que poden contagiarse d'alguna enfermedad quan donen sang.
És a dir, jo crec que la desinformació és una de les bases
de la falta de donacions que tenim.
I per això és per això que des del Banco de Sangre i de les associacions
el nostre interès fonamental és informar,
informar de la realitat de la donació de sang.
I perquè, Jesús, també hi ha la creença aquella de dir
a vegades ha passat, ara no sé si passa tant,
però hi ha hagut determinats moments, jo recordo d'aquí des de la ràdio
fer una crida a determinats centres hospitalaris
de fa falta sang i col·lapsar-se el servei per un fet puntual
i en un dia puntual.
Per tant, també hi ha aquella cosa que potser la gent pensa
que no fa falta sang als hospitals, no?
Aquest és un dels problemes que tenim i on volem arribar amb l'associació.
És a dir, l'objectiu primordial seria aconseguir el donant habitual,
és a dir, que dintre del seu programa social ja té 3-4 donacions a l'any
i no espera aquesta crida.
Tothom sap que quan hi ha una emergència o una crida la gent respon.
Però llavors, si no hi ha una altra crida,
doncs ja la gent pensa, doncs això, que ja estem salvats,
que hi ha prou sang, que ja ens en sortirem.
I cada vegada que arriba un pont, unes festes, accidents, el que sigui,
doncs ens trobem que no, que no n'hi ha prou.
Aquí, sí.
Sí, sí, sí.
En el momento de la emergencia, cuando se necesita sangre urgente,
hay que decir que la sangre que se necesita, que se utiliza,
no es la que van a venir a donar en ese momento los donantes,
es la que ya han donado donantes en los días previos,
porque la sangre en cuanto se dona,
necesita al menos 24 horas para poder ser utilizada.
Entonces, por ejemplo, el día del 11M famoso,
pues vino muchísima gente a donar,
pero la sangre que se utilizó era la que ya teníamos en los stocks,
de gente que viene de forma rutinaria a donar sangre.
Eso también quiero que quede muy claro, ¿eh?
¿Vale?
Doncs, Virgínia, posats a deixar coses clares,
que et sembla si intentem trencar o no
determinades creences que pot tenir la gent de dir
jo és que no sé quin grup sanguini tinc.
Per tant, quan em faci una anàlisi
i em diguin el grup sanguini que tinc, ja aniré a donar sang,
perquè això segur que us heu trobat més d'una vegada.
Sí, sí.
Pues la verdad es que no es necesario para nada,
porque justamente nosotros, cuando una persona viene a donar sangre,
le vamos a hacer ese grupo sanguíneo.
Cada una de las veces que venga a donar,
aunque venga a doscientas, se le va a hacer siempre.
Entonces no tienen por qué saber su grupo sanguíneo.
Nosotros ya lo sabremos por ellos.
¿Y en determinados grupos en meses casos que d'altres?
Sí.
La verdad es que hay grupos más raros,
como por ejemplo son todos los RH negativos,
o grupos como por ejemplo los de grupo AB o B,
pero la verdad es que todos son importantes,
porque todos se necesitan.
Allo de quan vaig ser petit o petita
vaig passar determinada malaltia,
d'aquelles típiques de la infantesa.
Sí.
Bueno, pues depende de qué...
Si son estas típicas de la infancia,
que son benignas, entre comillas,
no hay ningún problema para donar sangre.
Es lo mismo con la hepatitis,
que hasta hace unos años,
el haber padecido hepatitis
era una contraindicación para donar,
pero, por ejemplo,
hoy se sabe que si es una hepatitis de la infancia,
pues no hay ningún...
se puede donar.
Y esto ha sido también uno de los motivos
por los que mucha gente no se acerca,
porque piensa que no puede por esa hepatitis.
Lo que hay que transmitir es que la normativa
relacionada con la donación va cambiando,
va actualizándose.
Y a lo mejor,
si hace unos años hemos dicho que no,
puede ser que ahora sea que sí.
Y por eso es mejor que se acercen y pregunten.
Per tant, en principio,
¿quines personas estarían invalidades
per ser donants de sangre?
A ver, la verdad es que hay tantas...
O sea, hay algunas cosas, ¿no?
Pero bueno,
habrán de rasgos aquellas personas
que no estén bien de salud,
que no estén sanas.
Después, si quieren comentarlo,
ya pueden venir,
nosotros concretamos.
Pero, por ejemplo,
para aquella persona que tenga
una afectación crónica del hígado,
personas que han padecido un cáncer,
personas que tienen problemas del corazón,
porque el corazón es un órgano
que más hay que cuidar
en el momento de la donación, ¿no?
Personas que toman determinado...
Por ejemplo,
personas que tienen una infección activa,
no puedan donar sangre ahora,
pero sí cuando se les cure.
Es decir,
hay determinadas situaciones
en donde la contraindicación
es ya absoluta
y otras en donde puede ser
que en un siguiente intento puedan donar.
¿Quién es el circuit que se segueix demà?
Jo vinc aquí a l'Hospital Joan XXIII
y digo que voy a firmar donando.
¿Y a partir de aquel momento
qué hacéis conmigo?
Vale.
Pues mira,
lo que te hacemos es
hacerte una explicación
de en qué consiste
el acto de la donación.
Si quieres,
en ese momento,
sobre todo,
te preguntamos
si has comido algo
porque no es bueno
venir en ayunas.
Te hacemos
leerte un cuestionario
y contestarlo
y firmar este cuestionario
porque es un consentimiento
como que vamos a utilizar
tu sangre.
Después,
se hace una pequeña
entrevista médica
y una pequeña exploración.
Si todo es correcto,
se pasa la donación de sangre,
que dura unos siete,
ocho o nueve minutos
y después se te da
un refrigerio
para que, bueno,
repongas un poquito
el volumen
que te hemos extraído
y punto.
¿Qué pasa con esta sangre
a partir de aquí el momento?
Pues esta sangre
se va a enviar
al centro de referencia
en donde se hacen
dos cosas.
Por un lado,
se hace una analítica,
se hace el grupo sanguíneo
y se determinan
las infecciones
que pueden ser transmitidas
por la sangre.
Hablamos de los virus
de la hepatitis B y C,
del virus del SIDA
y de la sífilis.
Si todo eso está correcto,
entonces la unidad
se fracciona
en diferentes componentes
y ya se pone en marcha
para poder ser utilizada.
S'utilitza en hospitals
de la zona
o perfectament aquesta sang
com la d'altres hospitals
que han fet altres donants
transita en funció
de les necessitats
i les demandes?
Exactamente.
Toda la sangre
se concentra
en nuestro centro
que es en Vall d'Hebron
en Barcelona
y de ahí cada centro
periférico,
dijéramos,
hace cada día
un pedido
a Barcelona
según las necesidades.
A mi,
la Virgínia,
recordem que es hematòloga,
això que ens explica
és com es fa.
El Jordi,
entraríem en la part
més d'adonant
i la vessant
més social
perquè aquí a Tarragona
no estem malament
en quant a donacions,
no?
Respecte a altres zones
com Girona,
potser en donem menys,
però vaja.
Clar,
amb això de les xifres
també és molt relatiu.
Evidentment,
estem contents
amb els èxits aconseguits
i el número de donants.
El que passa
és que cada cop
que veiem
que no arribem mai
a la demanda real
o veiem les xifres
òptimes de donació
i veiem que no hi estem,
doncs clar,
això ens fa agafar
una mica de
doncs hem de millorar.
Contents,
clar que estem contents
cada cop que es fa una donació
al delegat,
als encargats,
als voluntaris,
doncs se senten satisfets
d'una feina ben feta
i el donant
se sent molt gratificat.
De fet,
actualment
s'està cuidant molt
el tema
que el donant noti
que estem agraïts
i que la tasca que fa
és molt important.
Donar protagonisme
al donant
com que realment
és allò que fa
que cal que ho repeteixi,
que està molt bé.
Exacte.
Se sentia especial
pel fet de tenir
aquesta sensibilitat,
probablement som així
les persones
moltes vegades.
Si tenim una petita recompensa
ni que sigui moral
o emocional.
Jo crec que aquesta
és la recompensa
més important
i aquest és el fet
important d'una associació.
Una associació
vol dir que tenim
un delegat
que està present
al moment de l'extracció
i que té uns voluntaris
que s'encarreguen
d'aquests detallets,
de fer una rebuda cordial,
d'acompanyar la gent,
d'estar pendents
de qualsevol necessitat.
És a dir,
hi ha una feina tècnica
que és dels infermers
i dels doctors,
però una feina
aquesta que dius tu
del reconeixement,
de l'estar mimant
una mica el donant
i aquest és el que intentarem fer
des de l'associació
de delegats i voluntaris.
Això hi ha una certa militància
quan ja parlem d'associació.
Per tant,
aquesta militància
jo imagino
que implica
un compromís,
una rutina.
Aquella persona
que vulgui dir
no, no,
jo a partir d'ara
em faré donant de sang
i ho farem
una certa periodicitat.
Això què significa?
Cada quant temps?
De quina manera?
Ja no et dic,
doncs,
un manual
del bon donant de sang,
però sí que deu haver-hi
una rutina.
I doncs,
el donant de sang habitual
cada 15 dies,
cada mes,
cada dos mesos,
això ho teniu previst,
no?
I ho podem explicar també.
Sí,
la doctora em corregirà
si m'equivoco,
però em sembla
que amb els homes,
els barons són
quatre vegades a l'any
es poden fer una donació
i en el cas de les dones
de tres donacions.
Correcte.
Sempre que no estiguin
les contraindicacions
que ha comentat
i també he de dir,
Jesús,
que ha de passar
un mínim de dos mesos
entre una i altra donació.
No se puede donar
cada 15 dies
o tiene que haber
por lo menos dos meses
para que haya
una recuperación absoluta
de la persona
que ha donado sangre.
M'esteu parlant
d'un gest
que ens pot ocupar
al llarg de l'any
al màxim
una hora i mitja
en total?
Sí, sí.
D'això m'esteu parlant?
Sí, sí.
És el que deiem,
potser és que no hi ha
prou informació
perquè jo de tota la gent
que ens escolta
diuen
calla,
doncs això és un moment,
si és 3 o 4 cops l'any.
Falta difusió realment.
Exacte.
El que volem fer
amb aquest acompanyament
també és
el traspàs
d'aquesta informació
tècnica
que ens donen
els doctors a nosaltres,
fer-ho arribar
també al donant del carrer.
És a dir,
la persona
que de tant i tant
s'atansa
o que no s'hi ha tansat mai
o que només s'hi ha tansa
una vegada
quan veu
la unitat mòbil,
doncs fer-li
transmetre
la necessitat,
la utilitat
i que no costa tant.
Jo si em permets,
òbviament Jesús,
tu ets donant,
no sé de quan fa temps,
entrem una miqueta,
sense entrar a la vida privada,
però una mica
a la teva experiència,
perquè també pot il·lustrar
una mica
des de quan ets donant, tu?
Doncs jo soc donant
des dels 18 anys.
I la primera vegada
va ser en circumstàncies especials
perquè el teu entorn
ja ho era?
Doncs va ser gràcies
a aquestes campanyes
que fan a les facultats.
Doncs la primera vegada
que vaig veure
una unitat mòbil
o que en soc conscient
amb els 18 anys
era la facultat de magisteri.
Llavors era el primer contacte
i com va ser realment gratificant
i no va suposar cap obstacle
ni cap problema,
doncs vaig tirar endavant.
I ara ja periòdicament
cada X temps?
Sí.
Com marca la norma
que ara ens explicava
també la Virgínia?
Sí, òbviament
sempre estem una mica atents
als que tenim
un bagatge de donant,
el que passa
que també a vegades
ens afecta,
si hem fet algun viatge,
doncs algunes vacunes
també ens impossibiliten.
Llavors,
menys d'aquestes excepcions,
doncs sempre hem estat atents
a la donació.
Fas campanya al teu entorn
al voltant d'aquest tema?
Oh, i tant.
Com vas?
No, no, vaig a donar sang
i et pregunten,
la gent es mostra encuriosida,
vol saber més coses.
Sí, sí, de fet,
abans d'arribar, diguéssim,
a aquesta presidència
d'aquesta associació,
que és una mica
un títol,
però que és una feina
que fem tots,
doncs jo ja era delegat de zona
al barri de Bonavista,
llavors allí ja fem una campanya,
ja em sembla que fa cinc anys
que les estan fent
i a banda, òbviament,
tot el meu entorn
ja sap que
quan parlo d'alguna cosa
de la donació
ja hem d'estar una mica atents.
Virgínia,
en aquest sentit,
a l'hospital
i més concretament
al Banc de Sant de Joan XXIII
i l'entitat,
treballareu plegats, no?
O esteu molt en contacte?
Por supuesto, por supuesto.
Ellos saben
que tienen todo nuestro apoyo,
que yo participo,
además, también,
como delegada,
aparte de como hematóloga,
asesorando desde el punto
de vista técnico
en todo lo que nos necesiten
y apoyándolos
porque creemos que
sin ellos,
sin los donantes,
nosotros no seríamos nadie,
aunque parece que es así,
y por supuesto
que tendrán todo nuestro apoyo
y ya lo saben.
Els donants,
cal que siguin molts,
també necessiteu gent
que de forma voluntària
dins de l'entitat
donin també suport
o ajudin
quan arriben el moment
de fer aquestes campanyes,
quan veiem aquesta unitat mòbil
instal·lada a la Rambla,
per exemple.
També calen persones
que es vulgui integrar a l'entitat
per fer altres coses
a banda de ser donants?
Sí,
i de fet
per això m'acudit
a vosaltres als mitjans
perquè no estem,
em sembla,
ni a la meitat
dels delegats
que voldríem
a la comarca del Tarragonès
i s'ha demostrat
amb estadístiques
i amb quantitats
i unitats de donació
que al lloc
on hi ha una persona
encarregada
que es fa responsable
de la publicitat,
del passar d'una persona a l'altra,
de crear una red social
al voltant
i les donacions
es poden fins i tot
arribar a duplicar.
Quina seria la tasca
d'aquestes persones
que entressin
dins de l'entitat?
Doncs mira,
gràcies per preguntar-ho
perquè de fet
volem que quedi clar
que és molt poca feina
i la recompensa
és molt gran.
L'única feina
que suposaria
a nivell de reunió
seria dos, tres, quatre reunions
a l'any
amb la Junta de l'Associació
i llavors
depèn de l'organització
del seu grup
de la seva zona
ells s'administren.
Hi ha gent
que saben perfectament
a quins moments
de la seva localitat
poden fer les donacions
i aprofiten actes
digue-li culturals,
digue-li firals
per fer la seva campanya.
Llavors,
com ha dit la doctora,
la coordinació amb l'hospital
és molt important
i el suport és molt alt.
Llavors,
s'adecuen les donacions
a la situació
de cada local,
de cada lloc,
de cada poble,
cada barri.
Si no n'hi ha un delegat
no saps mai
si estàs fent el dia
a l'hora oportuna.
Si n'hi ha un encarregat
de zona
o un encarregat del poble
sap perfectament
quin dia
la gent del poble
estarà més atenta
o estarà més lliure
o estarà més predisposada
a fer-ho.
Clar,
em comentaves
que a la Terra Alta
es veu que és
el lloc de Catalunya
que té un índex
de donants més alt,
no?
Curiosament.
Doncs sí,
l'últim simpòsium
que vam fer
com a membre
de la Terra Alta
n'estic bastant orgullós
era un dels índexs
més alts.
Per què?
Doncs perquè
a les localitats petites
quan es fa una campanya
i hi ha un delegat
arriba la veu a tothom.
Llavors,
aquella excusa,
aquell motiu de
no m'he enterat,
no ho sabia,
no sé quan fer-ho,
doncs els pobles petits
o els nuclis petits
doncs els salvem
i augmenta bastant.
Estareu allò físicament,
tindreu seu
al Consell Comarcal
si no estic equivocada,
és la manera més directa
de contactar amb vosaltres
o bé amb l'Hospital Joan XXIII,
no?
Que també donarien raó vostra,
no?
Sí,
una mica la seu social,
estem al Consell Comarcal
que també els volem
agredir la seva col·laboració
i des d'allí
doncs seria una mica
el nucli de gestió
d'aquests grups,
d'aquests delegats,
d'aquests voluntaris.
Aviam,
jo crec que no ens deixem re...
En tot cas,
per si algú diu
apa,
si jo pensava
doncs quasi que m'ho plantejo
avui o demà
anar a fer la donació de sang.
Virgínia,
explica'ns
des del punt de vista pràctic
quin horari feu,
si podem venir
en qualsevol moment,
qualsevol dia,
si ens haurem d'esperar molt
o dir per allò de les feines.
Jo és que ho poso molt explicatiu
perquè la gent vegi
que és molt fàcil, no?
Sí, sí,
a veure,
nosaltres tenim un horari
de lunes a viernes
de 9 a 5 de la tarda
ininterrumpidament,
els sábados
de 10 de la manana a 1.
I en quin punt de l'hospital
ens hem d'adreçar?
Dic perquè ningú posi excuses.
Aquí en Joan 23
estamos en la planta baja,
entrando por el vestíbulo
de l'hospital,
a la derecha.
Molt bé.
I también estamos
dos días por semana
en el Hospital Verde
de la Cinta de Tortosa.
Lunes y jueves
de 9 a 4 de la tarde.
Perfecte,
i reincidir en tot cas
que encara aquestes festes
de Nadal
en val la pena sobre...
Ja aquesta setmana,
ara vénen ponts,
molta gent fa festa,
fa vacances,
que aquesta setmana
si tenen intenció
de fer-se donants
que aprofitin
i ho facin ara, no?
Perquè vosaltres
no us trobeu en mancància
en el banc de sang.
Exactamente.
Nos interesa mucho
que las donaciones continúen
porque los accidentes
por desgracia continúan,
las intervenciones continúan,
la demanda continúa
y no podemos permitirnos
el lujo
de no tener donantes.
Jo crec que ja
ho podem dir
allò més alt
però no més clar,
que és molt fàcil,
que és necessari
i que no costa res.
Exactament.
Si em permets
aprofitar una mica
per fer publicitat,
el dia 17
fan una marató
de donació de sangs
a Solou,
una cosa que també
hem fet aquí
a la ciutat de Tarragona
i que és el que et deia
d'implicació social.
Una marató significa
a banda per l'hospital
un gran desplegament
de mitjans,
és també el lloc
on es faci
una col·laboració
de totes les entitats
de fer-ho
d'una manera lúdica
durant tot el dia.
Llavors el dia 17
al Teatre Auditori
tindrem aquesta marató
de Solou
que animem
a que la gent
també hi vagi.
Ens ho apuntem
a l'agenda
el dia 17 de desembre
a Salaona Marató,
una entitat
que abasta la comarca
del Tarragonès
però que òbviament
com la solidaritat
no té fronteres
i que si vostès
se'n van de vacances
i volen fer-se adonants
en qualsevol altra ciutat
doncs tampoc
no hi haurà problema.
Per aquí
no els hi posaran pegues,
els assegurem.
Virgínia,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Recordem que la Virgínia Calló
és hematòloga
del Banc de Sang de Joan XXIII
fins la propera
i a la vostra disposició
ja ho sabeu
quan necessiteu
fer una crida
o el que convingui
aquí estarem
i moltíssimes gràcies
a en Jesús Carbó
que recordem
és el president
d'aquesta flamant entitat
de Donar en Sang de Sang
del Tarragonès.
Gràcies Jesús.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.