Ens acompanya Carlos García Mellado,
ell és el cap de Servei de Gestió de Recerca de la URB.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Aviam, diran, exagerada, moltíssimes novetats.
Home, jo no sé per quantitat,
però com a qualitat i cops d'afecte i activitats atraients,
sí que enguany us heu lluit en el bon sentit de la paraula, no?
Home, era qüestió d'aprofitar que ja són 10 anys,
i, bueno, 10 anys no es compleixen cada dia ni cada any,
i, per tant, ja tenim una certa tradició
i després havien d'aprofitar un altre fet,
i és que l'any 2005 és l'any de la física.
Ara es compleixen 100 anys dels famosos articles de l'Einstein
i de la teoria de la relativitat,
i, per tant, nosaltres també volíem posar, com es diu habitualment,
el nostre gra de sorra i participar en aquesta commemoració.
Per tant, ja, a banda de les activitats habituals,
de la fira o de les conferències o de les activitats lúdiques,
hi ha dues activitats molt centrades en el món de la física
i en les seves activitats.
Doncs, com que aquesta Setmana de la Ciència,
en aquesta ocasió, mostra diferents àmbits,
i ens sembla, anem repassant cadascun d'ells,
i, en tot cas, podríem començar parlant d'una activitat
que tindrà lloc el dissabte, aquest mateix dissabte serà,
al migdia a la plaça del Mercat.
Un experiment, perquè vegin que la ciència pot ser espectacle, també.
És que, si hem de parlar de trucs o de claus,
la Setmana de la Ciència el que vol és això,
és apropar la ciència al públic en general, a la societat,
a tota mena de públic, des dels petins fins als grans.
I, per tant, una de les activitats que té relació amb l'any de la física
és repetir un experiment que es va fer a la ciutat de Magdenburg
a l'any 1654,
perquè aquesta ciutat, en aquella època,
tenia un alcalde, el senyor von Gericke,
que, a més a més de ser alcalde, era físic i filòsof.
Llavors, estava molt preocupat per temes científics,
i, bé, ell coneixia tota la tradició aristotèlica,
que parlava de l'horror al buit.
I coneixia també els experiments que havien fet Galileo i Torricelli
a propòsit de demostrar que existia una força,
que no sabien què era,
que era diferent de la pressió atmosfèrica
o de la força de l'atmosfera,
i, aleshores, se li va acudir fabricar dos semiesferes.
Les va unir, va posar una peça de cuir entre el mig d'endúes
perquè poguessin tancar de manera hermètica,
però sense claus, ni sense visos, ni res de tot això,
i un cop les va tenir unides...
Com un ou kínder, pràcticament, i perdona la comparència.
Sí, això mateix.
Com un ou kínder...
Ja que fem divulgació, no?
Això, fem les coses el més properes possibles que d'això es tracta.
Aleshores, un cop les tenia unides,
el que va fer va ser extraure l'aire
que hi havia a l'interior de les semies.
De lo que llavors ja era una esfera.
I un cop estret l'aire,
aleshores, va fer que dos persones
es posessin una a cada banda de la semiesfera
i fessin força per separar-les,
tenint en compte que no estaven ni enganxades,
ni estaven apretades, ni res de tot això.
Clar, no van poder perquè dins hi havia la pressió del buit.
Després van ser quatre persones, després van ser vuit,
i això no era possible.
Llavors, busquem algú que tingui més força que una persona
o que un conjunt de persones
i van posar dos cavalls, quatre cavalls, vuit cavalls
i tampoc no van poder separar això.
Fins que al final van tornar una altra vegada
a fer que l'aire entrés a l'interior de l'esfera
i llavors van cridar amb un nen
i el nen va poder separar les dues semiesferes
perquè ja hi havia l'aire, hi havia la pressió.
La mateixa pressió hi havia dins de les esferes
que fora de les esferes.
I això què es va fer al segle XVII?
Al segle XVII.
Doncs ara ho repetirem aquí a Tarragona.
Ara ho repetim dissabte que ve a les 12 del migdia
a la plaça Cursina.
Però amb cavalls i tot?
Amb cavalls i tot.
Home, ja posats.
Ho hem de fer el més històric,
el més proper a la realitat.
Per tant, té una certa teatralitat
i una certa ritualitat tot això.
Com es fa?
Com ho posareu en escena?
Perquè ho trobo molt atreient i molt interessant.
Doncs hem parlat amb una hípica
que ens facilita i col·labora amb nosaltres
posant els cavalls
i després amb un grup de teatre
que és un grup de teatre
que està acostumat a fer recreacions científiques
que treballa habitualment
pel Museu de la Ciència de la Tècnica de Terrassa
i per tant, sobre aquesta experiència
hem muntat un guió
on es veu precisament tot aquest procés
que acabo d'explicar ara.
Clar, la teatralització és fonamental
justament per explicar això, no?
M'imagino que hi haurà el senyor alcalde
i el Fongerique
que estarà...
Serà una mica el que faci
la seva explicació científica
en què consisteix l'experiment
després té un ajudant
que és el que fa possible
que unir les esferes
que hi ha el tema dels cavalls, etcètera.
Les esferes també venen d'algun lloc?
Les posem nosaltres?
Les esferes les va fabricar l'empresa Telstar
fa un parell d'anys
per celebrar...
Em sembla que eren els 40 anys de l'empresa
i aleshores ja van repetir aquesta experiència
o aquest experiment
i el van fer al Museu de Terrassa
diria que l'any 2003
i després ara el 2005 l'han tornat a fer
el dia 1 de maig, precisament.
Molt bé, doncs és un bon aperitiu
per obrir, per inaugurar aquesta setmana de la ciència.
Això serà dissabte a la plaça del Mercat
a la plaça Corsini, a partir de quina hora?
De les 12.
Les 12 del migdia.
Una primera cita dins de la setmana de la ciència.
El que és l'exposició, els tallers,
tota l'activitat que dueu a terme,
com dèiem abans, es farà al Palau Firali de Congressos,
també a partir d'aquest cap de setmana
o començar l'altra setmana, no?
No, a partir del dia 9, que és dimecres,
i fins a l'11, del 9 a l'11 de novembre,
en horari de 9 i mitja a 2 i de 4 a 8.
Quina és el contingut o quina és la idea,
l'objectiu del que serà l'exposició,
la fira de mostres, en definitiva?
La idea és treure el laboratori,
treure els científics del laboratori
i portar-los en un lloc on el públic,
els estudiants, la gent gran,
els pugui anar a veure, pugui parlar amb ells,
i ells puguin veure i puguin experimentar
el que els científics estan fent en el laboratori.
Per tant, són com a petites rèpliques dels laboratoris
que hi ha als nostres centres i a les nostres facultats.
Parlem d'enologia, parlem d'ecologia, d'arqueologia,
de totes les guies que vulguem, no?
Perquè tots estaran representats pràcticament.
Pràcticament estan en tots.
De fet, inclús, com que ja són molts anys fent-ho,
i van començar quatre gats, perquè érem quatre gats,
progressivament s'han anat a fer més grups.
I aquest any, per exemple,
hi tindrem la gent del Departament de Pedagogia,
que ens parlarà també de quines són les seves línies de recerca,
però també tindrem gent clàssica, per dir-ho d'alguna manera,
com els d'arqueologia clàssica,
o la gent d'Atapuerca, o la gent d'enginyeria química,
o la gent dels departaments de química, de bioquímica,
la gent de medicina, per exemple.
És a dir, pràcticament tots els nostres ensenyaments
i també totes les nostres línies de recerca estan presents.
Però, com bé deies, en darrere fons enguany tenim l'any de la física
i, en aquest sentit, l'estat del Palau de Congressos també tindrà més atractius
a banda del que és mostrar la feina que es fa cadascun dels departaments de la URB.
Sí, perquè en el fons està molt bé tenir uns estants
on tu et puguis apropar i puguis interaccionar
amb els experiments que t'estan proposant.
Però, a banda d'això, i per fer-ho,
crec que aquí l'important no és aprendre, que també,
sinó, sobretot, divertir-se molt
i ser més a més aprens millor que millor.
Crea curiositat.
Sí, això mateix.
O almenys que la gent pugui dir bé,
i això per què passa?
Preguntar i llavors tenir la sort de tenir allí els científics,
els investigadors, que els hi puguin explicar
d'una manera que ho puguin entendre, sense masses paraules tècniques,
què és el que està passant aquí.
No sé, abans parlàvem de les esferes i del buit, no?
I això, bueno, doncs està molt bé, és un experiment,
però això és una cosa quotidiana
perquè tots en tenim de ventoses a casa.
La ventosa s'aguanta perquè dins hi està buit, o hi ha el buit.
La ciència és útil, no és cosa dels laboratoris.
Bueno, doncs són coses tan senzilles com tenir la ventosa enganxada a la paret
on després nosaltres puguem enganxar el nostre bric.
Tot parteix d'un principi científic a la nostra vida quotidiana, clar.
Això mateix.
Bueno, doncs una mica en la fira,
a banda de poder parlar amb els investigadors,
se'ls estan oferint també a la gent que ens pugui visitar
diverses activitats lúdiques i culturals.
Podrem l'evitar, no, Carles?
Sí, però això no serà en el Palau Firal,
sinó en un altre lloc.
I això no ho farem?
Això ho farem en el CEIP Saavedra.
Ah, que també s'obre com a espai de la Setmana de la Ciència?
No, també en s'obre.
Igual que hem incorporat a la Setmana de la Ciència
la plaça del Mercat, la plaça Corsini,
i hem començat i a veure si l'any que ve
què se'ns acut per portar a la plaça del Mercat
i poder continuar amb aquest tipus d'experiències
o d'experiments que siguin fins a cert punt, això,
teatrals o espectaculars.
Doncs, aprofitant que és l'any de la física
i fruit d'un projecte europeu en el que van participar
diverses universitats europees
i en el cas català, doncs,
a l'Institut de Ciències de Materials de Barcelona,
doncs, d'aquest projecte europeu va sortir una exposició
per explicar el que eren els superconductors.
I aquesta exposició, doncs, hem aconseguit que,
a banda de venir a Catalunya,
i en principi a l'Institut de Ciències de Materials,
que és on estava previst,
doncs, ja que estava a Catalunya,
que vaixés una mica més fins a Tarragona
i després anirà a Girona i a Lleida
i a altres ciutats, no?
I, abans, la tindrem a Tarragona
del 27 de novembre al 4 de desembre
al CEIP Saavedra,
amb un horari també prou ampli
com perquè, si no pot anar al matí,
ho puguin anar a la tarda, no?
És a dir, de 10 a 2 i de 4 a 8.
I allà podem veure coses sorprenents, segurament, no?
Clar, sorprenents és jugar amb el magnetisme
i coses que ara semblen de ciència-ficció
però que ja no ho són.
A veure, una de les coses que ja es podrà veure
és un tren que l'evita.
Un tren que l'evita consisteix en jugar amb els imants
i tu tens un a la via i tens el tren.
A la via hi poses un imant amb un pol
i al tren li poses l'altre imant amb el pol contrari.
I dius, calla, si no té més, sí, però descobreix això.
Això mateix.
El que es tracta és que ni el tren toqui la via
ni la via toqui el tren
i que llavors el moviment dels electrons
fan que després el tren estigui en moviment
amb la qual cosa, com que no hi ha fregament,
no hi ha despesa, no hi ha cap mena de despesa d'energia
i tot això que et destalvies.
Això que ho veurem nosaltres a petita escala,
tipus maqueta,
doncs això hi ha un tren a la Xina que ja funciona així.
Déu-n'hi-do.
Per tant, ja no és tan sense ficció,
sinó que són coses que després, evidentment,
s'estan experimentant, li s'estan posant a punt,
però la idea és poder-les després buscar
una aplicació pràctica.
És real, però el títol ja és però suggerent,
la màgia dels superconductors.
Això mateix.
O una altra cosa,
o una altra dels experiments que apareix aquí,
i tant quotidià com és la factura de la llum.
Tu i jo, quan paguem la factura de l'Electra,
no només paguem el que estem gastant,
sinó també paguem tota l'energia que es perd
entre el centre de producció i el centre de consum.
Tot això també està...
A través dels superconductors pots traslladar l'energia
des del centre de producció fins al centre de consum
sense que hi hagi pèrdua d'energia en aquest camí.
Bé, doncs són coses que interessen
i que, evidentment, tindran la seva aplicació en el futur.
Tot això ho veurem i ja ens ho explicaran.
I per explicar-nos coses,
també hem de parlar d'un cicle de conferències
que es farà en el Mar de la Setmana de la Ciència
que contempla, per exemple,
aspectes de quin temps feia TAPUER,
que fan no sé quants anys.
És un exemple, no?
És un exemple, sí.
L'altre exemple és el canvi climàtic i Hollywood,
que és una altra de les conferències.
Ja ho sabeu, vendre els científics, tot això, eh?
No, és qüestió de fer-se així,
perquè si no es fa així, resulta...
Bé, no és un llenguatge quotidià,
és un llenguatge molt especialitzat,
com els metges tenen el seu,
o qualsevol altra professió
té la seva pròpia terminologia, no?
Per tant, és tractar de fer-hi,
com que és una cosa que ens afecta a tots,
i una de les nostres obligacions,
la de la ciència,
és fer-se entendre
que arribi al després,
als usuaris,
per això abans parlàvem de la factura de l'electra,
o parlàvem del tren,
doncs, com que són coses que després la ciència
està en el nostre dia a dia,
doncs millor que tinguem,
sapiguem com funcionen les coses,
o per què funcionen,
perquè a més a més així després tindrem una bona opinió,
o una millor opinió,
i obtindrem la informació després per poder opinar.
No hi ha dubte que la ciència interessa
i molt déu-n'hi-do la quantitat de programes
de divulgació científica a través de les televisions,
la ràdio,
sobretot els llibres de divulgació científica,
que a vegades ocupen el número 1
en el rànquing de vendes dels llibres més venuts.
Per tant, és obvi que la ciència interessa
a la ciutat de Tarragona,
del 4 al 15 de novembre,
tenim oportunitat d'experimentar,
i mai millor dit,
i de gaudir d'aquests diferents espais.
Avui es presentaven tots els actes en roda de premsa,
avui ens els ha explicat aquí
el cap de servei de gestió de recerca,
i nosaltres, curiosos de mena com som,
anirem visitant tots aquests espais,
ho anirem explicant també des del matí de Tarragona Ràdio.
Carles García, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
i enhorabona a tots els que feu possible
que cada any també Tarragona
tingui una presència important
dins de la Setmana de la Ciència.
Bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies.