This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Ara passa un minut d'un quart d'una del migdia.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Canviem radicalment de registre i insertem en aquest temps
dedicat a la Festa Major Tarragonina,
un dels espais que són habituals al matí.
És habitual els dijous, el que passa que com és habitual
també nosaltres, demà el programa l'emetrem des del Pla de la Seu
per esperar que arribin els músics, volem estar com és tradicional
a l'arribada dels músics.
No serem aquí, per tant la dificultat era important
i hem traslladat l'espai de la Via T, la Via T t'escolta,
aquest espai que fem en col·laboració amb els comerciants de la ciutat
el dimecres.
No és impediment que la dinàmica sigui la mateixa,
que tinguem els mateixos elements, si subratllo la paraula,
l'element principal és el Josep Sunyer, que el tenim amb la unitat mòbil,
ben instal·lat en el que és l'establiment protagonista d'avui.
Primer que tot, contactem amb la unitat mòbil,
aviam si tot està en perfectes condicions,
si ens arriba el son.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Perfectament, et podem escoltar.
Nosaltres també t'arribem bé?
Perfectament, perfectament, eh?
Doncs ja podríem començar a donar algunes pistes,
a aquelles persones que ens escolten, aviam si es brinen,
en quin establiment de la Via T de la ciutat de Tarragona
es troba avui la nostra unitat mòbil.
Ja saben que nosaltres anem donant pistes.
Qui sàpiga de quin establiment es tracta,
ha de marcar el telèfon de la ràdio, el de sempre,
el 977 24 47 67,
i si l'encerta, doncs tindrà un regal de l'establiment de la Via T.
La primera pista, podríem dir que el regal,
és un regal apte per a tots els públics i totes les edats
i que aquest establiment,
com ens passem amb les pistes, Josep, ho endevinen a la primera
perquè és un d'aquells establiments de Nisaga,
a la ciutat de Tarragona
i no podem anar amb el cotxe,
s'ha d'anar més aviat caminant, no, Josep?
Sí, hi ha problemes per aparcar per aquí,
però vol dir, pots passar amb el cotxe, pots passar-hi.
Només aquí hi ha problemes per aparcar, santa innocència.
No, pots passar per aquí amb el cotxe, és semi-peetonal,
és a dir, pots passar-hi i arribar fins a un altre lloc
quan hi ha un aparcament.
És el que te n'ha de dir,
que només pots passar si vols anar a un pàrquing,
si no no pots passar amb el cotxe.
Però passant-hi, diguem-ne que la botiga la veus una estona llarga, eh?
Home, i té un gran aparador.
Això mateix.
I estic envoltat d'elements, tant per mi com per tu.
No podia tenir un petit aparador,
tot i el nom de la botiga,
havia de tenir un gran aparador.
Per aquí tenim una convidada que diu
ja sé quin és, per ella, oh, oh, no pot participar.
I segur que com ella molt,
sé que ja saben a quin establiment estem
perquè és que avui és francament fàcil, eh?
Home, és fàcil perquè a més és un establiment de comerç
de tota la vida de Tarragona.
Tots alguna vegada hi hem anat, segur,
amb seguretat per comprar una cosa o una altra,
perquè com bé deies,
ara sí que jo em puc comprar alguna cosa i tu també.
Mira, de seguida parlarem amb els responsables
i ens explicaran que molta gent ve aquí,
a aquesta botiga, a comprar regals de cara a reis.
Sí, i quan comença el col·le,
Déu-n'hi-do, tenim una trucada ja, en Josep.
A veure, per què?
Li donem pas, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Amb qui parlem?
A Montse, Barceló.
Montse, Barceló.
Et sento una miqueta lluny,
però jo m'imagino que estàs a Tarragona, no?
Sí, és que t'ací parlen des dels mans lliures.
Clar, imagina't, tu al mans lliures,
al Josep a la mòbil,
nosaltres a la Rambla,
al Lluís a l'Avinguda Roma.
Això és una connexió realment extraordinària.
A veure, Montse, on som?
Me sembla que esteu al Minimun,
al governador González.
Al Minimun, al governador González,
clar que sí.
La Montse, Barceló l'ha encertat, oi, Josep?
Barceló l'ha encertat a la perfecció,
s'ha dit de seguida.
És que avui era molt fàcil, eh?
Montse, alguna vegada has anat a comprar al Minimun?
Ah, ni tant, ni tant.
Hi ha algú a Tarragona que no hagi comprat al Minimun?
Moltes, moltes vegades he anat allí.
Ningú aixeca la mà, eh, per dir que no, tots.
Si no, són uns mitjons, un pijama, un abric,
en fi, de tot.
Montse, jo no sé si estem en condicions
que et pugui saludar el Josep, o...
Montse, que em sents?
Tècnicament, podem?
Hola, Montse, em sents?
Jo sí que et sento.
Hola, Montse, què tal, com estàs?
Molt bé.
Escolta, si vens per aquí,
podràs comprar-te unes coses que són fantàstiques, eh?
Tu és d'aquelles persones que van a comprar el pa amb el Bernús, o no?
No, el Bernús no, però pels crius, sí.
No, no, però tu dius perquè és que hi ha uns Bernussos amb uns colors...
i ara en parlarem, eh, ara en parlarem, però...
A aquesta temporada encara no he tingut l'oportunitat de veure l'aparadó,
però sí, sí que...
No, a més estic veient unes coses d'encaix,
unes picardies per aquí, que fan por de veure, eh?
A mi te'l, al Josep sempre li valen els ulls cap al mateix, eh?
Tots els homes, eh?
Oh, escolta, ja s'he fixat en aquestes coses.
No, però és que està molt bé, està molt bé.
Ai, Bernussos, Bernussos.
Una altra cosa estaves mirant, Josep, no els Bernussos.
Deixa'm saludar l'Àngels, que està aquí al costat.
L'Àngels, què tal, L'Àngels, com estàs?
Hola, bon dia, molt bé.
L'Àngels fa molts anys que és dependent d'aquí al Minimunt.
Quants anys fa?
Quants, no ho sé, 13, 14, no ho sé, ben bé, però molts.
És a dir, que n'has vist de tots els colors, no?
Ara parlàvem dels Bernussos.
De tots els colors, sí.
Aquest any són molt bonics, són preciosos.
Ja, teniu de tot aquí, eh?
Abans estava mirant fent un recorregut per l'aparador,
per els aparadors, perquè en teniu tres ben bé,
i hi ha de tot, eh?
De tot, tenim de tot.
Des d'un bebè, recient nascut, fins a un senyor gran.
De tot.
De cara als infants, què és el que més us demanen?
És a dir, què és el que veneu més?
Per qui he vist que les teves companyes abans
oferien una atenció molt personalitzada,
és a dir, que acompanyaven la clienta,
esperaven el moment,
i llavors li ensenyaven pràcticament a fer un tratxemida, no?
Sí, sí, sí, aquí cuiden molt el client, molt, molt.
De nadó, doncs tot, des de recient nascut,
pijames, roba interior, roba de carrer,
de llit, de cuna, tot, és que ho tenim tot.
Josep, tenim la Montse al telèfon,
em deia amb mans lliures, intueixo que està el cotxe.
En tot cas...
Parada, eh, parada, aparcada.
Has aparcat, ben fet.
Més que res, que la Montse tindrà un obsequi,
perquè l'ha encertat de seguida,
li podríem explicar què és el que ha de fer,
adreçar-se a la botiga...
Que vingui aquí a buscar l'obsequi, la Montse,
que jo no li diré què és, eh,
perquè abans l'Àngel m'ho ha dit,
però jo diré que està en sorpresa,
però ja t'avanço que és molt bonic, no, Àngel?
Sí, sí, sí, és una sorpresa, però li agradarà, eh?
Qualsevol noieta li agrada, això.
Doncs Montse, ja ho saps, eh?
Sigui el que sigui.
Doncs Montse, ja saps què has de fer,
anar allà a identificar-te i t'espera un regal, eh?
D'acord.
Gràcies per participar.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu, si au, bon dia.
Adeu, bon dia.
Josep, el deixem que continuï amb aquesta conversa per recordar...
Tot i que és el que dèiem,
és un establiment prou conegut
i m'imagino que ara han sortit, doncs,
de tot aquest enrenou que suposa l'inici del curs escolar, no?
Exacte.
Abans amb l'Àngel s'ho parlàvem,
que a l'inici del curs escolar,
que, en fi, que, clar,
ara mateix hi ha moltíssims clients i clientes aquí a la botiga
i que aquests dies una mica no donen l'abast, no?
Perquè és moltíssima la gent que hi ha fins aquí
per equipar una mica els infants, no?
Clar, és l'època d'equipar els infants.
No donem l'abast, però encara voldríem...
Tindrem més clientera, però vaja, no ens podem queixar bé bé.
És una bona època ara, amb els crios.
Què podran trobar aquí, els pares i mares que vinguin a comprar?
És a dir, perquè es facin una idea,
si venen aquí, a part de comprar-se el Bernús,
com qualsevol de què és d'aquí dalt,
què podran trobar pels infants?
Pels infants tot, és que tot,
des que neixen fins a que tenen 14, 15 anys, de tot, de tot.
Vull dir, el podem vestir de roba interior, de carrer, de tot.
És que ho podem trobar tot.
Sí, sí, mitjons, jerseis, samarretes, xandalls, de tot.
També m'imagino que amb aquests complements hi ha moda, no?
És a dir, que hi ha tendències...
Com estan ara?
Molt bé, però nosaltres és que tenim una...
Vull dir, treballem majoral, bones marques...
Estem molt en la moda, som...
Sí, sí, bé, ho trobarem en plena moda.
La canalla que són tan trepigues, no?,
que de seguida van pel terra,
escolta'm, és com bé que siguin resistents, eh, aquests tratxes?
Clar, clar, resistents i macos,
però, vaja, resistents i còmodes.
Àngels, ja hem equipat els més petits, eh?
Sí.
Els més petits els tenim equipats.
Ara, per tu i per mi, què podem trobar aquí, a veure?
Per tu, el que vulguis, et vestiria sense...
Menys roba de carrer, eh?
Vull dir, nosaltres d'home,
treballem la roba interior, pijames, samarretes,
alguna sudadera, algun xandall,
però roba exterior no, eh?
Vull dir, et vestiria de tot, el que vulguis.
I per mi, doncs igual, igual.
Roba interior, roba de casa, menys roba exterior.
Que mono que quedaria això d'aquí dalt, eh?
Mira, mira.
Home, això és una tentació molt bonica,
per la teva nòvia millor, eh?
Per això per tu no, per la teva nòvia, sí.
Venen gaires nois a comprar el regal per la nòvia,
per la dona, en fi, o viceversa,
o noies que vinguin a comprar la peça de roba interior
pel noi, la noia.
Bueno, comencen.
Quan més venen és a Nadal.
Però comencen, però ens falten molts nois.
No tenen massa costum.
No tenen massa costum.
I la veritat és que els aconsellarien bé
i trobarien coses que els agradarien.
Però només ho fan normalment per Nadal.
El que passa és que de vegades hi ha problema en la detalla,
que no saps ben bé quina talla té l'acompanya,
la dona, o en fi, i no saps per on t'anar.
No, cap problema.
Josep, estàs centrant en un jardí perillós.
No sé, veiem una noia, més o menys, com aquesta, com aquella altra,
o no, no costa la talla i això no se pot canviar.
Cap problema.
Si comparo a elles has begut oli, eh?
Si comparo...
No, a mi no.
No, bueno, aquí és que hi ha molta gent,
hi ha gent joveneta, gent més gran,
hi ha de totes les mides.
És fàcil trobar la talla.
És molt fàcil.
Ho deixem aquí, Josep, en tot cas,
ja el temps, el rellotge ens està empaitant.
Minimunt, al carrer, governador González de Tarragona,
és la botiga, l'establiment,
baterà més que conegut a la ciutat de Tarragona,
que avui ha estat protagonista a la Vieter.
Els agraïm moltíssim que hagin obert les portes del seu comerç
al matí de Tarragona Ràdio aquest concurs
i felicitar en tot cas a la Montse Barceló,
que ha estat la guanyadora avui d'aquest concurs.
Josep, moltes gràcies, fins després.
Fins ara, adeu, adeu.
Adéu-siau.
Nosaltres fem una petita, molt petita pausa per la publicitat
i tornem a la Festa Major de la Ciutat de Tarragona.