Passa un minut de tres quarts del matí.
Com dèiem fa moment, parlem ara d'Euskadi durant uns minuts
a propòsit de la presentació demà a Tarragona
d'aquest llibre titulat Voces d'Euskadi.
És una obra del periodista català Antoni Batista.
Un llibre que dóna veu a moltes persones, a moltes opinions,
a un ventall amplíssim del que s'opina en aquests moments,
de com es veu en aquests moments la situació actual al País Bas.
Per fer una mica de prèvia de la presentació demà a Tarragona
d'aquest llibre, saludem ara mateix l'autor, el periodista Antoni Batista.
Antoni Batista, bon dia.
Hola, bon dia.
Voces d'Euskadi és l'últim treball en fi d'una llarga trajectòria
professional molt centrada en el País Bas.
Potser molts oients recorden haver llegit articles d'Antoni Batista
a la Vanguardia o en altres mitjans de comunicació
i també alguns altres llibres sobre la situació del País Bas.
Com podríem definir en poques paraules aquestes voces d'Euskadi?
Bé, és una panoràmica àmplia on jo m'agrada de dir que és Euskadi
que s'explica ell mateix.
Llavors hi ha tot el ventall, des de l'esquerra a Versailles
fins al Partit Popular i des dels cossos i forces de seguretat de l'Estat
fins a ETA, víctimes d'ETA, víctimes de la tortura, presos...
En fi, jo he intentat que fos el ventall el més ampli possible
de tot el que és la complexitat basca en aquests moments
amb testimonis directes de persones, personalitats, noms coneguts,
noms desconeguts i noms encaputxats, per dir-ho d'alguna manera.
Per ser un ventall tan ampli, és aquest un llibre, podríem dir, gairebé únic?
Bé, jo fa 30 anys que estic fent informacions sobre el País Basque,
per tant, no sé si és únic, però jo, si més no, no hi és aquest llibre en el mercat.
És difícil que, només per l'edat que tinc i per la feina que he dedicat,
que algú pugui tenir aquest ventall tan ampli,
però no pas tant per mèrits propis com per l'acumulació de temps.
És a dir, l'experiència és un grau en aquesta casa, sens dubte.
Aquestes voces d'Euskadi, arriba alguna conclusió justament ara,
en un moment polític tan interessant com el que es viu al País Basc?
Bé, que s'ha d'escoltar tothom, que és prou.
Que tothom que tingui alguna cosa de dia s'ha escoltat,
i que s'han d'escoltar posicions antagòniques
i arribar a uns mínims com uns denominadors que puguin fer anar al País endavant.
El que no pot ser és que estiguin d'entrada amb la coacció de la violència a sobre,
i després, doncs, jo no parlo si tu hi ets,
i jo no hi saber si tu parles, eh?
Vull dir, anar no cap a, no de 59 a 40, de 51% a 49%,
sinó intentar buscar majories més àmplies per temes com tirar endavant al País,
un estatut d'autonomia, per exemple,
hauria de ser molt més consensuat que el que és,
de la mateixa manera que la Constitució espanyola
hauria d'haver estat més consensuada del que va estar.
Aquestes veus tan discrepants,
és possible, segons el punt de vista d'Antoni Batista,
que puguin arribar a aquest mínim comú d'acord?
Jo soc optimista, jo crec que...
Jo soc optimista, crec que en aquests moments
hi ha voluntat per totes les parts
de solucionar el problema basc en aquesta legislatura.
En aquesta propera legislatura?
No en aquesta propera legislatura,
sinó en la legislatura que ja va començar l'any passat
amb el govern del PSOE,
perquè a Euskadi la solució dels problemes bascos
no passa només per a Euskadi,
passa pel govern espanyol
i en aquest sentit crec que el canvi de govern
va ser un canvi de voluntat política també,
en com ni d'Euskadi.
Vostè que ha parlat durant tants anys
amb totes les veus que representen les postures del País Basc,
algunes, com dèiem, ja es recullen clarament en aquest llibre,
bofes d'Euskadi,
creu que algunes d'aquestes postures,
potser les més radicals, les més enfrontades,
s'han apropat en els últims temps?
Jo estic convençut que això ha passat i està passant.
Jo crec que hi ha un clima de diàleg
que és palès a la vida política basca.
O sigui, ETA fa 20 mesos que no mata,
per exemple, hi ha manifestacions
a favor de la voluntat de diàleg
de la pròpia Esquerra Bersalda i del propi govern.
Jo crec que és una situació molt bona
per intentar la pau d'una vegada per totes.
Aquest llibre, bofes d'Euskadi, del que estem parlant,
surt ara, en fi, per casualitat,
perquè és la conclusió d'un treball que vostè ha fet
o perquè justament l'ha volgut fer coincidir
amb una situació tan interessant com l'actual a Euskadi?
Sí, jo ho vaig voler fer coincidir amb aquesta situació.
És un llibre que, com ho he dit, fa 30 anys que estic escrivint.
Llavors, bé, jo he triat quan sortia, evidentment,
i sí, ho he volgut fer sortir ara, efectivament.
És a dir, en aquestes veus també hi ha veus de fa 30 anys.
Actuals i de fa 30 anys.
Bé, és una recopilació de la meva feina de tots aquests anys.
Sí, sí, n'hi ha que estan recopilades fa uns mesos
i n'hi ha que estan recopilades fa 30 anys, efectivament.
I n'hi ha que, bé, que no fa 30 anys que han estat recopilades,
però que parlen d'un fet que va passar fa 70 anys,
com el bombardeig de Gernicà.
Aprofitant que parlem amb un periodista especialitzat en Euskadi,
una última qüestió, però, en fi, clar, de plena actualitat,
en plena campanya electoral com estem,
com veu la situació d'aquesta campanya,
de les eleccions del dia 17, amb l'absència de Batasuna,
amb l'absència també de la llista que havia de ser l'alternativa a Batasuna
i amb aquesta possible, en fi, incorporació del Partit Comunista
de les Terres Basques com el referent de l'Esquerra a Barxal.
Com ho veu tot plegat?
Bé, jo crec que aquest partit recullirà els vots de l'Esquerra a Barxal
i que això és bo perquè, de fet, una cosa és que vagi a nova presó
els criminals i una altra cosa és que un percentatge altíssim
que podríem situar sobre el 18% de mitjana d'una societat com la basca,
doncs que tingui representació parlamentària.
Si fem una extrapolació del que suposa el tant percent de l'Esquerra a Barxal,
fem una extrapolació del Parlament basca, el Parlament de Madrid,
tindríem un partit amb entre 50 i 60 diputats,
un segment tan important de la societat.
No pot quedar sense l'alfabet, jo crec que és bo que aquesta gent
tingui representació parlamentària.
A més, a Irlanda, sense representació parlamentària,
sense el Sinfei, no hi hauria hagut.
Sense un vas polític no hi hauria hagut pau.
Això està clavíssim.
Per tant, Batasuna al final demanarà el vot pel Partit Comunista
a les Terres Basques.
Jo crec que sí.
Qui guanyarà les eleccions?
Ja sé que és una pregunta, en fi.
Guanyarà el PNB, però crec que amb aquest partit,
en la contesa electoral, sense un altre partit actual
no tindrà majoria absoluta.
Per tant, s'ho van de negociar governs.
Això és bo, en general, que hi hagi més diàleg,
que s'obligui, no?, que hi hagi governs de coalició.
Jo crec que les coalicions són bones, eh?,
que els governs monocolors, l'experiència que hem tingut
a Espanya amb el PSOE i amb el PP i a Catalunya
amb 23 anys de convergència, la veritat és que em sembla
que és molt més saludable que la societat tingui
una representació governamental més plural.
I ara sí, li faig l'última, també en clau de...
Li faci l'última, sisplau, perquè ara tinc una mica...
En clau de futur, serà la propera legislatura
la del final de la violència?
Jo estic convençut que sí.
Doncs això acabem.
Antoni Batista, gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Antoni Batista, periodista, autor del llibre
Voces d'Euscadi, que es presenta demà divendres
a les 8 del vespre a Tarragona,
concretament a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya
a la ciutat de Tarragona.
Un llibre apropiat per aquests dies
de plena campanya electoral.
Recordem que hi ha eleccions, aquest diumenge no,
l'altre, el diumenge 17 d'abril,
eleccions a Euscadi.
Un llibre, una publicació de la que volíem recollir avui també
el testimoni del seu autor.
Falten sis minuts per arribar al punt de les 11 del matí.